DIEC2� DDLC� CTILC� BDLEX� Sin�nims� CIT� TERMCAT

BOCA (escrit antigament tamb� bocca, bocha i boqua). f.
I. Obertura que l'home i molts d'animals tenen a la part anterior-superior del cos, i que �s per all� on els aliments entren en el can� digestiu; cast. boca. A la oreyla del rey tenia un demoni sa boca, Llull Felix, pt. viii, c. 14. Ell havia... gran bocha e ben feyta, Desclot Cr�n., c. 12. Boca de piny� o boca petonera: boca molt petita (Cat.). Boca d'anf�s, o boca de calaix, o boca de pa de real (Men.), o boca de rap (Val.), o boca de drac (Cat.), o boca de forn o d'enfornador (Bal.), o boca de rajada (Mall.): noms sat�rics que s'apliquen a la boca excessivament gran. Especialment: a) La dita obertura considerada en quant serveix per menjar. Cavall que t� bona boca: cavall que menja qualsevol pastura, Lacavalleria Gazoph. Lo que un pobre esclau ha aplegat a poch a poch, llevantho a la sua boca, ibid. Conech que t� la boca de senyor y la bossa cap per avall, Vilanova Obres, xi, 152. Dels millors hereuets del terme y sens una boca a tapar, V�ct. Cat. Cayres 7.—b) La dita obertura considerada en quant serveix per parlar. Homenatge de bocca e de mans comendat a nos facen, Ordin. Palat. 20. Totes coses stan b� en bocha de dona, Tirant, c. 21. Tapar la boca a algu, reduhir a algu en estat de no saber respondrer, Lacavalleria Gazoph. Que en faries tu de sabrerho de la meua boca?, Penya Mos. iii, 127. Ho puch dir a boca plena, Vilanova Obres xi, 77. Boca de mel: persona que parla amb dol�or i afabilitat. Boca de foc, o boca d'infern, o boca metzinada: persona mal-llenguada, que flastoma molt. Boca de tabal: baladrer, cridaire (Cat.). Boca molla: persona molt xerradora, que no sap guardar els secrets.
II. Obertura per on entra o surt qualque cosa. Especialment:
|| 1. Forat fet a la paret del forn per ficar-hi el combustible i el material que s'ha de coure; cast. boca. Dins una negr� de boca de forn, Ferr� Can�� 72.
|| 2. a) Obertura semicircular amb qu� acaben per un cap la botavara i el pico, per connectar-los amb l'arbre.—b) El mateix extrem de dites peces d'arboradura.
|| 3. Boca de llop: pe�a de ferro col�locada al coll del pal mascle, damunt la qual s'asseu o recolza el masteler (Cat., Bal.); cast. boca de lobo.
|| 4. Lloc de la mar on comen�a un estret o per on s'entra a un port o badia; cast. boca. A l'alba foren en boca de Far, davant la torreta del far de Macina, Muntaner Cr�n., c. 68. Aquest fo partit de Pisa, e fo en boques de Bonayre, id., c. 285. Entre esculls y n�vols de bromera ja al franquejar ses boques. Atl�ntida vii.
|| 5. Extremitat d'un riu que aboca directament a la mar; cast. boca. Lo riu entra en la mar per tres boques, Lacavalleria Gazoph.
|| 6. Obertura en l'extremitat d'una s�quia o altre conducte. Que la boca de la clavaguera sia adobada, R�br. Bruniquer, v, 171.
|| 7. Extremitat d'un carrer que t� sortida; cast. bocacalle. Una muni�... que s'estengu� en tirallonga cap a la boca d'un carrer, Ruyra Pinya, ii, 100.
|| 8. Ninxo de cementiri (Pla del Llobregat).
|| 9. Arc d'un pont (Llucmajor, Eivissa); cast. ojo.
|| 10. El davantal o part inferior de la xemeneia (Oliana); cast. campana.
|| 11. Forat que fan a la part inferior del bo�c o formiguer, i que �s per all� on li calen foc (Urgell, Ribera d'Ebre, Castell�, Mall., Eiv.). El fan a la banda d'on ve m�s sovint el vent; a vegades en fan dos, en dues direccions distintes, per aprofitar millor el vent.
|| 12. Cada un dels forats que deixen en�� i enll� tot al rod� de la sitja de carb�, ran de terra; en arribar el foc a un d'aquests forats, el tapen perqu� el foc es faci envant cap a un altre forat, i aix� van fins que tota la sitja est� cremada (Eiv.).
|| 13. La part inferior de la m�nega, que est� m�s prop de la m�; cast. bocamanga. Per fer e obrar de or e de seda ab randes d'aur les boques de dues m�negues de alcandora, doc. a. 1420 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 14. Obertura inferior de cada cama de pantalons; cast. boquilla.
|| 15. La part inferior del can� d'una arma de foc; cast. boca. Anant atrinxerats los soldats devant de tots ab las bocas de los fusills baix, doc. a. 1736 (Rev. Men. xviii, 221).a) Boca de foc: can� d'artilleria. A de saber repartir las bocas de foch, en guarnicio, Moradell Prel. 8.
|| 16. Obertura circular de la part superior de la nansa, que �s per all� on treuen el peix agafat (Cat.). Per fer costeres a les nanses... o rames per tancar les boques de les dites nanses, doc. Val., a. 1393 (Col. Bof. xli, 82).
|| 17. La part superior del canelobre, on fiquen el ciri (Mall.).
|| 18. Boca de caragol: l'obertura de la closca, per on treu la banya (Mall.). a) Poder ceps a boca de caragol: podar tallant les sarments a bisell (Gandesa).
|| 19. El tall o vorera anterior de la fulla d'una aixada (Gandesa).
|| 20. Culassa de la manxa del ferrer (Urgell).
|| 21. Boca del cor o boca del ventrell (o de l'est�mac): la part central de l'epigastri. E anant a la boca del stomach engendra alli fastig, Albert G., Ques. 33. Jo... cop de puny a la boca del cor!, Ruyra Parada 16.
III. || 1. � Boca de drag�: planta de la fam�lia de les escrofulari�cies: Antirrhinum majus L. (Cat., Val., Bal.); cast. becerra, boca de drag�n. Tamb� es diuen boca de drag� les esp�cies Antirrhinum latifolium i Antirrhinum orontium.
|| 2. Boca de conill: les plantes Antirrhinum majus i Antirrhinum latifolium (Masclans Pl. 60).
|| 3. Boca de lle�: l'esp�cie Antirrhinum majus.
|| 4. Boca de llop: planta de la fam�lia de les escrofulari�cies: Digitalis purpurea dubia Rodr. (Cat.); cast. dedalera.
|| 5. � Boca de llop: planta de la fam�lia de les mor�cies: Humulus lupulus L.; cast. l�pulo, hombrecillo. T� el rizoma carn�s i comestible.
|| 6. Boca dol�a o bocadol�: peix del g�nere Squalus griseus (Cat.).
����Loc.—a) Estar amb la boca oberta: estar bocabadat o esser curt d'enteniment.—aa) Llevar-se el mos de la boca per donar-lo a alg�: privar-se del menjar per alimentar un altre.—b) Ferir-se de la boca: menjar menys del que el cos demana, per falta de recursos (Empord�).—bb) Menjar m�s amb els ulls que amb la boca: esser molt remirat en la netedat i puresa del menjar (Cat.).—c) Badar primer la boca que els ulls: tenir gana de menjar tot seguit que un es desperta; es diu principalment dels infants.—cc) Badar sa boca an es vent: quedar desposse�t del que es tenia o que s'esperava tenir (Mallorca).—d) Tenir mala boca: sentir mal gust en menjar, per causa patol�gica (Mallorca, Menorca).—dd) Omplir-se la boca d'aigua, o fer-se la boca aigua, o cr�ixer la saliva a la boca: sentir desig molt intens de menjar o beure una cosa molt agradable al gust.—e) Fer sa boca dol�a a alg�: donar-li coses dolces;—met., afalagar lo amb paraules agradables (Mall.).—ee) Fer boca a alg�: fer-li gana d'una cosa, induir-lo a fer o pendre una cosa presentant-l'hi com a molt bona (Mall.). Arribaren a empenyar el Vicari y tot, per fer fer boca an en Jordi, Penya Mos. iii, 25.—f) Deixar bona boca: deixar una impressi� agradable (Mallorca, Menorca).—ff) No tenir boca: esser molt callat o no queixar-se mai.—g) Parlar boca a boca: parlar directament. Lo amat meu Moyses, al qual yo parle boca a boca, Villena Vita Chr., c. 194.—gg) Parlar amb tota la boca: parlar amb la for�a que d�na la consci�ncia de la pr�pia ra� (Cat.).—h) Fer boques d'alguna cosa: avanar-se'n (Cat.).—hh) Vent de boca: promeses vanes (Cat.).—i) Fer de la boca cul: desdir-se o no complir la paraula donada.—ii) Boca qu� vols, cor qu� desitges: amb completa satisfacci� de tots els desigs i amb totes les comoditats imaginables.—j) Paraules que tornen a la boca: paraules imprudents, que despr�s de dites donen disgusts (Empord�).—jj) Omplir-se la boca, o fer-se la boca gran, o no tenir m�s boca, parlant d'alg�: extremar-ne les lloances.—k) Posar els dits a la boca d'alg�: provocar-lo a parlar.—kk) No dir �aquesta boca �s meva�: no dir res d'all� que s'hauria de dir o que alg� espera que es diga.—l) No tenir boca per parlar o per contestar: estar en gran confusi� o vergonya, no saber qu� dir.—ll) Tenir boca i no parlar: esser molt pacient, no queixar-se mai, encara que hi haja motiu (Mallorca).—m) Escalfar-se de boca: parlar irritadament, amb paraules descompostes (Cat., Val.).—mm) A boca plena (ant. tamb� boca oberta): p�blicament, en veu alta i sense amagar-se'n. Sapiatz quels ditz tractadors dixeren et dien, boca oberta et per tot cert, que Pisa..., doc. a. 1309 (Finke Acta Ar. 543). Sensuraven y a boca plena maltrataven los Rts. Pres., Entrev. Eyv. 88 (any 1677).—n) Badar un pam de boca, o quedar amb la boca badada: estar o quedar molt admirat, sorpr�s d'una cosa inesperada.—nn) Tenir la boca per mesura: tenir facultat per demanar i obtenir qualsevol cosa. Lo que es per espay, de terrats en amunt, la boca per mesura, Pons Auca 21.—o) No tenir boca per negar res, o per dir no: esser massa condescendent, no esser capa� de negar res.—oo) Rentar-se'n la boca: parlar p�blicament de coses que redunden en alaban�a pr�pia (Empord�).—p) Respirar per boca d'altri: repetir el que un altre ha dit, o adoptar servilment l'opini� d'altri.—pp) Boca de s�l�lera: posici� dels llavis per beure, que consisteix a al�ar-los de davant fent com un rotlo i deixant enmig un forat per on passa l'aigua (Campos).—q) Estar a boca de s�l�lera: estar a la vetla, espiant o esperant un moment oport� (Menorca).—qq) A boca de nit (Cat.), o a boca de fosc, o a boca-fosc (Cat.), o a boca de s�l�lera (Mallorca): a entrada de fosc, quan el sol s'acaba de pondre i s'est�n la fosca de la nit. Era ja a boca de fosch, Oller Pil. Pr. 149. Sortirem de Miravet a boca-fosch, Mem. Assoc. Excurs. viii, 321. Horabaixet se vest de metge..., a boca de s�l�lera surt des matar, Alcover Rond. x, 57. Boca de fosca arrib� a Son Ginebr�, Pons Llar 88.—r) Buscar la boca a alg�: insultar-lo i provocar-lo (Aladern Dicc.).—rr) Treure de la boca una cosa a alg�: dir una cosa en el moment que l'altre anava a dir-la.—s) Tapar la boca: aturar la maledic�ncia o el parlar d'alg�. Que pensa tapar la boca a la gent, Proc. Olives 594.—ss) Tenir boca d'ase: no esser delicat en el menjar (Cat.).
����Refr.—a) �Boca que no parla, D�u no la ou� (Empord�, Val., Mall., Men.); �Boca que no parla, D�u no la sent� (Camp de Tarr.).—b) �Per la boca s'escalfa el forn� (Cat., Mall.); �Una dona em digu� al Born: per la boca escalfo el forn� (Barc.); �Els vells i els forns, per la boca s'encalenteixen� (Mall.). Ho diuen referint-se a la necessitat de menjar.—c) �La boca no admet raons� (Cat.); �La boca no vol noves� (Cat.).—d) �Qui dues boques besa, conv� que la una li puda�. Be es ver l'eximpli, que qui dues boques besa, cov� que la una li puda, Metge Somni iii.—e) �Qui no t� diners en bossa, tenga mel en boca� (Marroig Refr.).—f) �Si vols tenir el cor d'un brau, no donis a la boca frau� (Manresa).—g) �Boca que menja fel, no pot escopir mel� (Cat.).—h) �Antes d'obrir sa boca, ja li han vist ses dents�: ho diuen dels indiscrets, que no saben dissimular les coses que haurien de dissimular (Men.).—i) �En boca de discret, lo p�blic �s secret� (Cat., Men.).—j) �En la boca del mentir�s, lo cert es fa dubt�s� (Val.).—l) �Per la boca mor el peix�: vol dir que la indiscreci� en el parlar �s causa de perdici�.—m) �A boca tancada, no hi entren mosques�; �Boca closa no hi entren mosquits� (Empord�); �Qui tanca la boca, no ensenya les dents�; �Boca muda, mai fou abatuda� (Manresa); �Boca muda, mai �s retuda� (Men.).—n) �Qui t� boca, s'equivoca; i qui t� nas, se moca� (Cat., Val.).—o) �Lo que la boca erra, la bossa ho paga� (Val.).—p) �No hi ha prou estopes per a tapar males boques� (Empord�).
����Fon.: b�kə (pir-or., Olot, Rupit, Vic, Torell�, Barc., Tarr., Mall., Men., Eiv.); b�kɛ (Gir., Sort, Tremp, Balaguer, Ponts, Artesa, Gandesa, Ma�, Eivissa); b�kɔ (Pobla de S., Perles, Solsona); b�ke (Organy�, Fraga, Selva del C., Sineu); b�ka (Tamarit, Tortosa, Calasseit, Maestr., Cast., Val., Al., Gandia, Pego); b�сə (Palma, Manacor, Pollen�a, Felanitx).
����Intens.:—a) Aum.: bocassa, bocarra, bocota, bocot, bocatxa, bocarrassa, bocassarra, bocarrota, bocarrot.—b) Dim.: boqueta, boquel�la, boquetxa, boqueua, boquiua, boquina, boquineua, boquinona, boquinoia, boquinoieta, boquinoiona, bocarrina, bocarr�, bocarrineta, bocarrinona, bocarrin�, bocarrinoia, bacarrinoi, bocarrinoieta, bocarrinoiet, bocarrona, bocarr�, bocarronet, bocarronoi.
����Etim.: del llat� bŭcca, ‘galta’ en llat� cl�ssic, que en el segle I abans de Jesucrist evolucion� a poc a poc cap al significat de ‘boca’ (cfr. Wartburg FEW, i, 586).