Argila : Diferéncia entre lei versions
m sòl |
|||
| Linha 4 : | Linha 4 : | ||
::::Al<sub>2</sub>O<sub>3</sub> · 2 SiO<sub>2</sub> · 2 H<sub>2</sub>O |
::::Al<sub>2</sub>O<sub>3</sub> · 2 SiO<sub>2</sub> · 2 H<sub>2</sub>O |
||
Las particulas d'argila, inferioras a 4 [[Micròmetre (unitat)|micromètres]] de [[diamètre]], pòdon constituir un [[ |
Las particulas d'argila, inferioras a 4 [[Micròmetre (unitat)|micromètres]] de [[diamètre]], pòdon constituir un [[sòl]] omogenèu (tanben nomenat ''argila'') o ben far partida d'un sòl eterogenèu (e dins aquel cas l'argila es la partida pus fina del sòl). Los sòls argiloses son fòrça impermeables. Las [[ròca]]s formadas a partir de l'argila son los [[argilita]]s. |
||
== Caracteristicas geologicas == |
== Caracteristicas geologicas == |
||
Dins los espacis entre los grans d'argila i a sempre d'aiga, amb d'[[ion]]s dissolguts. La [[concentracion]] e [[valéncia (quimia)|valéncias]] d'aqueles ions contraròtlan la distància entre las particulas. Atal se passa perque las particulas, normalament en forma de disc, son polarizadas del biais que las cargas negativas s'acumulan a les basas del disc. Atal, los cations de l'aiga son atirats a s'acumulan a las basas del disc, enebissent que d'autres particulas se'n apròchan. A son torn, la distància entre las particulas contrarotladas lo comportament macroscopic del |
Dins los espacis entre los grans d'argila i a sempre d'aiga, amb d'[[ion]]s dissolguts. La [[concentracion]] e [[valéncia (quimia)|valéncias]] d'aqueles ions contraròtlan la distància entre las particulas. Atal se passa perque las particulas, normalament en forma de disc, son polarizadas del biais que las cargas negativas s'acumulan a les basas del disc. Atal, los cations de l'aiga son atirats a s'acumulan a las basas del disc, enebissent que d'autres particulas se'n apròchan. A son torn, la distància entre las particulas contrarotladas lo comportament macroscopic del sòl: |
||
* Se las particulas se tòcan, se crèa una estructura floculada, fòrça rigida. |
* Se las particulas se tòcan, se crèa una estructura floculada, fòrça rigida. |
||
* Se al contrari, se tòcan pas, se crèa una estructura non floculada, fòrça mens rigida. |
* Se al contrari, se tòcan pas, se crèa una estructura non floculada, fòrça mens rigida. |
||
| Linha 24 : | Linha 24 : | ||
== Usatges de l'argila per l'òme == |
== Usatges de l'argila per l'òme == |
||
L'argila, venent del |
L'argila, venent del sòl o ròca sedimentària, es plastica quand se mescla amb d'aiga, mas dura e resistenta quand es cuècha dins un [[forn]]. Aquò a permés a l'òme dempuèi l'[[Antiquitat]] de ne far diferents usatges, que lo pus important es la fabricacion de recipients. |
||
=== Primièrs usatges de l'argila === |
=== Primièrs usatges de l'argila === |
||
Version del 27 febrièr de 2011 a 23.33
L'argila es un material granular natural eissit de la decomposicion de las ròcas feldespaticas, compausat subretot de silicats d'alumini idratat:
- Al2O3 · 2 SiO2 · 2 H2O
Las particulas d'argila, inferioras a 4 micromètres de diamètre, pòdon constituir un sòl omogenèu (tanben nomenat argila) o ben far partida d'un sòl eterogenèu (e dins aquel cas l'argila es la partida pus fina del sòl). Los sòls argiloses son fòrça impermeables. Las ròcas formadas a partir de l'argila son los argilitas.
Caracteristicas geologicas
Dins los espacis entre los grans d'argila i a sempre d'aiga, amb d'ions dissolguts. La concentracion e valéncias d'aqueles ions contraròtlan la distància entre las particulas. Atal se passa perque las particulas, normalament en forma de disc, son polarizadas del biais que las cargas negativas s'acumulan a les basas del disc. Atal, los cations de l'aiga son atirats a s'acumulan a las basas del disc, enebissent que d'autres particulas se'n apròchan. A son torn, la distància entre las particulas contrarotladas lo comportament macroscopic del sòl:
- Se las particulas se tòcan, se crèa una estructura floculada, fòrça rigida.
- Se al contrari, se tòcan pas, se crèa una estructura non floculada, fòrça mens rigida.
- Se la distància es pichona, l'estructura ven agregada e las argilas, pauc desformablas.
- Se al contrari, la distància entre las particulas es mens petita, l'estructura vendrà fòrça mai dispersa, fòrça desformabla.
Los minerals pus comuns dins los argilas son:
- la caolinita, de formula Si2O5Al2(OH)4;
- la montmorillonita, de formula Si4O10Al5/3Mg1/3Na1/3(OH)2;
- l'illita, de formula KAl2(AlSi3O10)(OH)2.
L'argila a doas proprietats basicas:
- Aquerís plasticitat quand se mescla amb d'aiga
- Durcís quand se calfa dins un forn al delà de 750 °C
Usatges de l'argila per l'òme
L'argila, venent del sòl o ròca sedimentària, es plastica quand se mescla amb d'aiga, mas dura e resistenta quand es cuècha dins un forn. Aquò a permés a l'òme dempuèi l'Antiquitat de ne far diferents usatges, que lo pus important es la fabricacion de recipients.
Primièrs usatges de l'argila
Al Neolitic, abans de descobrir la terralha qu'elabòra de pèças de fanga cuèchas, los umans ja utilizavan la fanga (argila banhada e pastada) per ne far d'aisinas per sos besonhs, coma manjar produches secs (cerealas), o liquids, pasmens èran pas restancas. Mas en observar las pèças que sortissián del encendis dels poblats, e vesent que sortissiín entièra, mas solidas e estancas, perque avian cuèit. foguèt atal que descobriguèron la terralha que li permetèt de gardar los liquids.
Los primièrs usatges de l'argila foguèron la fabricacion de totes modèls de restancs per contenir de produches necessaris a las installacions umanas: plats, gòts, padenas, caçairòlas, etc. Aquelas aisinas foguèron subretot utilas per gardar de provisions, coma: l'aiga, los legums, los fruches, etc.
Dempuèi lo Neolitic fins a l'Edat Mejana, l'argila s'utilizèt per construire las parets dels ostals.
Los romans admiravan la ceramica dels grècs, que lor tecnica èra de trempar la pèça dins una preparacion amb de particulas d'argila de nauta dòsi e d'elements especials, aquò rendiá una melhora brilhància al polir. Mai tard, la coguèron dins un forn de granda oxigenacion. Las pèças se fasián amb de mòtles qu'avian de motius decoratius repetits qu'aprèp demoravan reprodusits en relèu sus la superfícia de la pèça.
Lo procèssus artesanal d'elaboracion de las pèças d'argila a subit pauc de variacions fins ara.
La ceramica uèi
Al sègle XIX en Anglatèrra e en Euròpa foguèt lo am dels objèctes de decoracion produsits en seria e de prètz bas.
En Espanha èra lo vam de las jarras de tèmas antics e mitologics (fabricas de El buen retiro (Madrid), Sargadelos (Galícia) o La Cartuja (Sevilha)).
La ceramica industriala aprèp 1890 foguèt de granda qualitat. Coma amb l'Art Nouveau a París o lo Bauhaus creèron una granda influéncia dins la ceramica industriala, encara que la ceramica artesanala e individuala se manten viva fins a uèi.
Uèi, segon los elements minerals contenguts dins l'argila, trobarem argilas de diferentas colors: roja, blanca, negra, etc. Tanben i a diferents tipes d'argila segon l'usatge que se vòl donar (teules, aisina de cosina etc.).
Lo futur de l'argila
Las perspectivas del futur per l'argila se trapan dins la construccion (dins sos aspèctes classics coma l'elaboracion de bricas e malons, o derivats de tecnicas de construccion pus modèrnas). Tanben existisson de perspectivas dins l'usatge medecinal com los banhs dins las installacions balneàrias.