Vejatz lo contengut

Celestí Barallat i Falguera

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Celestí Barallat)
Infotaula de personaCelestí Barallat i Falguera
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naissença3 Agost de 1840 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mòrt2 de novembre de 1905 Modifica el valor a Wikidata (65 ans)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Donadas personalas
NacionalitatEspanhòla
Activitat
Professionavocat, escrivan e politician
PartitPartit liberal conservador Modifica el valor a Wikidata
Trabalha perDiari de Barcelona (ca) Traduire
La Renaixensa (ca) Traduire
Lo Gay Saber (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata

Celestí Barallat i Falguera (en espanhòl: Cestín Barallat y Falguera; Barcelona, 3 d'agost de 1840 – Barcelona, 2 de novembre de 1905) foguèt un avocat e escrivan catalan. Aguèt un ròtle important dins lo catalanisme, tanben l'ambit literari e cultural que s'espandissiá a Barcelona al sègle xix.

Collaborèt al Diario de Barcelona, Lo Gay Saber o La Renaixensa. Tradugèt en catalan e en espanhòl divèrses òbras de Frederic Mistral. Joan Perucho i Gutiérrez li dediquèt un capítol dins son obratge Oscura turba de los más raros escritores españoles.[1]

Nasquèt lo 3 d'agost de 1840[2] a Barcelona.[3] Eissit d'una família de notaris, èra predestinat a exercicir dins lo camp del dreit. A l'edat de dos ans ja aviá perdut tres de sons fraires.

Foguèt escolarizat al collègi Càndid Artiga e posteriorament a l'Institut Provincial de Barcelona (situat a l'Universitat Literària de Barcelona). Obtenguèt un resultat excellent a la carga de bachelièr davant un tribunal d'excepcion: Joan Cortada i Sala (istòria universala), Josep Lluís Pons i Gallarza (retòrica e poetica) Antoni Bergnes de las Casas (grèc). Contunhèt d'estudis universitaris en dreit civil e canonic, dels quals èra diplomat lo 6 de julhet de 1862.

  • Mireya, traduccion espanhòla (1882)
  • Principios de botánica funeraria (1885)
  • I troubaïre catalan, traduccion catalana
  • Oda als trobadors catalans de Mistral (1905)
  • Himne Cretenc (1905)
  1. Barallat i Falguera, Celestí. «Principis de botànica funerària». Edicions Base.
  2. «Barallat y Falguera, Celestino (1840-1905)». Bibliotèca Nacionala d'Espanha.
  3. Elías de Molins, 1889, pp. 246-247.

Elías de Molins, Antonio. «Barallat y Falguera (D. Celestino)». A: Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX (apuntes y datos). 1, 1889.