L'excepcionalitat permanent

Índex

Coberta

Prefaci

Introducció. L’excepcionalitat quotidiana, la nostra teologia política

1. Retorn al Leviatan. La pell sàdica dels nous sobirans

2. Estats d’excepció. Violències institucionals i insurreccionals

3. L’Estat total. Judicatures que segresten la societat

4. Estats de guerra i d’enemistat. Sobre la condició de vida del migrant

5. Estat de vigilància. L’algoritme, el nostre panòptic

6. Estats d’alarma. Biopolítiques de la pandèmia

7. Estat d’emergència. Narratives ionquis de la catàstrofe

Post Scriptum

Bibliografia

Notes

Crèdits

Ignasi Gozalo Salellas (Darnius, 1977) és doctor per la Universitat de Pensilvània, assagista i professor de Comunicació i Filosofia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És coautor del llibre El síntoma Trump (2019) i els seu textos s’han publicat a mitjans com l’Ara, CTXT, La maleta de Portbou, La Marea o Público.

L’excepcionalitat permanent Els nostres estats d’excepció El sobirà és de nou entre nosaltres. No sempre el veiem però pertot és present: encarnat en diferents figures, controla la nostra quotidianitat i aplica, incessant, una excepcionalitat permanent. Tot recuperant el llenguatge juridicomilitar del segle XX i a mig camí de la crònica i l’assaig, Gozalo Salellas actualitza el concepte d’estat d’excepció en les societats contemporànies i desgrana els sis estats teleològics i somàtics dels quals el sobirà se serveix actualment. Reflexionar sobre el seu poder és entendre millor una condició clau del nostre temps.

Prefaci

Impulsat per una dècada viscuda a cavall entre els Estats Units –a les ciutats de Nova York, Filadèlfia i Columbus– i Barcelona, aquest llibret reuneix reflexions sobre dues cultures ben diferents, però unides per l’expressió d’una nova política sàdica i teològica. El resultat són idees i deliris escrits en tres llengües –català, castellà i anglès– a mig camí entre l’assaig i la crònica d’una era; una era convulsa que mereix ser pensada sota el prisma de l’excepcionalitat permanent. El text s’articula al voltant de sis estats col·lectius d’excepció, diluïts sovint entre ells, que caracteritzen la realitat que he viscut entre l’aquí i l’allà.

En els darrers temps, hem assistit a l’expansió de l’ús del concepte d’emergència: l’emergència climàtica, la social, la humanitària i, per descomptat, la sanitària en precedeixen un llarg etcètera. L’abús del terme respon a la lògica d’un pànic col·lectivitzat, propagat tant per mitjans de comunicació com per interessos polítics i econòmics, però també a un catastrofisme acrític i desmobilitzador. En aquest llibret es proposa l’excepcionalitat, en comptes de l’emergència, com a paradigma del nostre temps. Perquè si l’emergència ens condueix a la imminència, a allò que necessita ser superat al mateix ritme incessant dels nostres temps, l’excepcionalitat és el que ens aboca subtilment a la paràlisi individual i col·lectiva, a una espècie de mort en vida que Marina Garcés va caracteritzar com un camí insuportable cap a la «condició pòstuma». El que vol el llibre és explicar un temps agònic i sense fi, produït per un complex entramat de formes de poder que no tenen límits ni rostre. L’estat d’emergència sanitària declarat per l’Organització Mundial de la Salut, que es va estendre ininterrompudament durant tres anys i poc més de tres mesos –1.191 dies, de gener del 2020 a maig del 2023–, ho exemplifica a la perfecció.

Cada capítol està travessat per microexcepcionalitats que ens angoixen o assetgen d’alguna manera: de l’onada autoritària procedent d’Amèrica i que ara inflama també Europa, a les diferents respostes a les crisis de refugiats continentals; del complex i mutant fenomen de la covid-19, als conflictes nacionals en què les sobiranies populars esclaten en mans de nous sobirans-déus; de la violència institucional i el control virtual, a la despossessió més preuada de totes: la finitud de la Terra en si mateixa. Totes aquestes realitats constitueixen el que avui, en ple segle XXI, podem definir com els nostres estats d’excepció. Alguns dels temes abordats al text han estat pensats conjuntament amb els meus estudiants del màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis de la UOC i de doctorat a l’Ohio State University, així com amb diversos col·legues interlocutors en les meves etapes en aquesta darrera universitat i a les de Pensilvània, Colúmbia i Bryn Mawr College. També els he tractat en diferents articles als diaris Ara, CTXT i Público i a la revista La maleta de Portbou. A tots ells agraeixo l’espai i el diàleg oferts per pensar sobre aquestes qüestions complexes que ens afecten a tots. Finalment, vull agrair a Isabel Obiols la confiança en aquest llibre i a Ferran Muñoz Jofre el càlid i rigorós acompanyament en l’edició final.

Introducció.

L’excepcionalitat

quotidiana, la nostra

teologia política

Els nous anys vint. No és que estiguem als anys 1920, és que estem en uns nous anys vint que repliquen, amb tècniques contemporànies, el laboratori ideològic dels terribles anys trenta del segle passat, forja no tan sols d’una suma inèdita de tirans, sinó també de la idea del mal absolut. Aquella dècada, que Fritz Stern definiria com «la gran condemnació d’Occident» –un atac a l’essència pròpia, amb la revocació dels drets civils i la tortura i l’aniquilació humanes iniciades pel Tercer Reich germànicassajaria el que el jurista i pensador conservador Carl Schmitt definiria com una «teologia política».

Ara, de nou, correm el risc de caure en la temptació teològica. De fet, vivim immersos en un món tan secular com teològic: secular és la nostra manera de viure en el món; teològica és la fe amb què certs sectors de la societat s’entreguen a doctrines que imposen ideologies en nom de la veritat. Ple de totalitats renovades, el món agònic que ens ha