Fonts Històriques Valencianes

Este manuscrito es un borrador donde se registraban, antes de pasarse a limpio al libro de la corte del justicia, los clamores, es decir, las demandas, denuncias, querellas o reclamaciones judiciales, que se presentaban ante este magistrado local. También se anotaban las declaraciones de testigos, ciertos documentos de compra-venta y otras diligencias que documentan la vida cotidiana de una villa de colonización como la Alcoi del siglo XIII. A pesar de su aspecto fragmentario y desorganizado, la antigüedad y las informaciones que proporciona el documento lo convierten en una fuente excepcional para conocer la sociedad valenciana al día siguiente mismo de la conquista de Jaume I. El texto está escrito en romance -catalán y aragonés- y en latín, sin que ningún criterio determine el uso de una u otra lengua, incluso con interferencias en un mismo escribano.

Les fonts per a l'estudi de Sueca a la baixa Edat Mitjana no són seriades fins el 1457, any al qual correspon el primer llibre del justícia conservat. No és fins aquest primer registre que trobem una seqüència documental amb certa continuïtat en el temps i produïda per les mateixes autoritats municipals. D'aquesta manera, s'afegeix una nova edició d'aquest tipus documental als apareguts anteriorment en aquesta mateixa sèrie. El present volum permet comprovar com, en una població senyorial i en ple segle XV, les característiques d'aquesta mena de document reprodueixen les que ja presentaven els llibres corresponents a ciutats i viles reials dels primers moments de la fundació del regne de València, amb tota la mateixa varietat de tipologies documentals i de riquesa per a la seua utilització com a font històrica per a la vida social i econòmica d'una comunitat rural.

En esta parte de su Crónica, editada el 1564, Martí de Viciana, doctorado en Derecho en Valencia, notario de la corte del alcalde y justicia de Burriana, elabora una descripción topográfica de las poblaciones valencianas. El historiador escribió su obra en catalán, pese a que la publicó en castellano. Se trata de uno de los testigos más importantes de la época de las Germanías.

L'any 1344 es promulgaven les Ordinacions fetes per lo molt alt senyor en Pere terç, rey d'Aragó, amb les quals es regulava el funcionament de tots els oficials reials. En realitat es tractava de la traducció catalana de les Leges palatinae, que el mateix monarca va revisar i corregir. Al segle XVIII, el manuscrit s'envià des de l'Arxiu Reial de Barcelona a la cort de Madrid, i restà desaparegut fins que fou localitzat, ja al segle XX, en la Universitat de València. Fins ara, les úniques edicions modernes s'havien fet a partir d'una còpia del Set-cents. Afortunadament, l'edició que ara es publica recull íntegre el text de les Ordinacions i el protocol de la coronació utilitzant l'original del segle XIV, amb la identificació de les correccions i esmenes efectuades pel rei i un estudi introductori on es reconstrueix la història completa del manuscrit.

Aquest és el primer volum d'una obra que, de manera novedosa, edita exhaustivament les cartes de població valencianes dels segles XVI-XVIII. Les cartes pobles són els documents que utilitzà el poder feudal (monarquia, noblesa laica i eclesiàstica) per a dirigir els processos de repoblament i colonització. Durant el temps de les conquestes medievals de les terres d'Al-Àndalus foren un instrument usual en el marc del que anomenem la repoblació dels segles XII al XIV, i el mateix tornà a passar en un episodi crucial i traumàtic com l'expulsió dels moriscos valencians al principi del segle XVII. Però cal tenir en compte que també foren utilitzades per la noblesa o la corona al llarg dels segles en processos més locals de fundació de noves viles i localitats, de la posada en explotació de zones no cultivades fins aleshores i, en general, per regular o modificar les condicions de poblament dels vassalls d'una senyoria concreta.

Este manuscrito fue copiado por Nadal Yvanyes, monje cartujo del monasterio de Valldecrist, a mediados del siglo XV. Se trata de una obra miscelánea destinada a recoger todas las oraciones que necesitaban los monjes de la Cartuja. Un libro susceptible de ser utilizado en cualquier momento y lugar, con objeto de poder cumplir las obligaciones litúrgicas allá dónde los monjes pudieran encontrarse.

La gran majoria de la documentació valenciana del segle XIII, com a tot arreu, va ser escrita en la llengua de les elits: el llatí. Tanmateix, l'ús de les llengües romàniques va anar introduint-se en els escrits, sobretot en l'administració municipal, en bona mesura per iniciativa del mateix Jaume I. En aquesta obra es transcriuen 185 documents escrits al regne de València en català entre els anys 1265 i 1399 i conservats en diversos arxius, entre els quals destaquen l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona i l'Arxiu Històric Nacional de Madrid. La majoria estan datats a la ciutat de València i destaquen també els redactats a les viles del nord, des de Castelló fins a Morella. Es tracta, doncs, d'una edició que no sols té un evident interès historiogràfic, sinó que aporta materials primerencs per a conèixer la història de la llengua a l'inici de la repoblació del nou regne.

La documentación sobre el noble Hug de Cardona, señor del Real y Beniopa, alquerías de la huerta de Gandia, ha sido localizada y editada después de una exhaustiva búsqueda en varios archivos, fundamentalmente en el Archivo del Reino de València, el Archivo Histórico Nacional y el Archivo de Protocolos Notariales del Patriarca de València. En conjunto, se recogen 357 piezas documentales que abarcan buena parte del siglo xv, aproximadamente la mitad de las cuales se publican en este primer volumen de la obra. Se trata, pues, de una aportación de relieve para el conocimiento de la historia social de la nobleza valenciana en una época -el siglo XV- llena de significaciones, pero también por la historia del derecho, debido a la rica información sobre pleitos, sentencias y otras actuaciones judiciales en el marco del régimen foral vigente hasta la Nueva Planta.

Aquest volum recull el registre de cartes i lletres de canvi enviades pel mercader valencià Francés Crespo. Es tracta d?un manuscrit, conservat a l?Arxiu del Regne de València, de 209 fulls, que inclouen 215 cartes mercantils de tipologia diversa i d?una perfecta ordenació cronològica, a més de les còpies de nombroses lletres de canvi, emeses o retornades de diverses ciutats. Aquests documents, amb una cronologia que abasta des de l?any 1585 fins al 1601, presenten una variada tipologia, que inclou cartes familiars, cartes d?avís, certificacions fiscals, cartes d?indemnitat i un recull de missives de relació amb corresponsals i altres mercaders establerts en nombroses places comercials i financeres. Una bona base, doncs, per endinsar-se en el món familiar i en els afers professionals dels mercaders de l?època moderna.

Aquest volum, escrit per l'eclesiàstic Joan Binimelis (1538/9-1616), constitueix la primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca en la versió catalana que, com és sabut, és l'original. Sens dubte, aquesta part de l'obra, dedicada a la descripció geogràfica de Mallorca i de caràcter autònom respecte a la narració històrica i cronística, representa l'aportació més original de l'autor i la que manté més vigència i interès avui dia, tant per la modernitat del seu plantejament, com per la diversitat dels aspectes que són objecte de la seua metòdica atenció: situació geogràfica, afrontacions, proveïment d'aigua, cales i aptesa per a desembarcaments, cabuda i possibilitats d'ancoratge, demografia, dades econòmiques -produccions agrícoles i ramaderes--, dades històriques, règim jurídic, institucions, monuments i d'altres informacions rellevants de les poblacions illenques.

Aquest volum és la segona edició, corregida i augmentada, de les 'Inscripcions romanes de Valentia i el seu territori', que incloïa les actuals comarques de l'Horta i la Ribera situada al nord del riu Xúquer. Cronològicament abasta el període que va des de l'inici de la romanització fins a la dominació musulmana. Des del punt de vista dels materials, inclou totes les inscripcions romanes, diversos 'instrumenta' i algunes inscripcions cristianes. El corpus es basa tant en la consulta d'una bibliografia pràcticament exhaustiva, incloent-hi manuscrits poc aprofitats, com en la revisió autòpica de tots els materials conservats. Les fotografies i els dibuixos, disposats junt a la transcripció i als comentaris, contribueixen a una millor comprensió de tot allò esposat. Així mateix, els mapes, gràfics i índexs faciliten la consulta del corpus d'inscripcions.

El període d'aquest recull documental representa un tram del passat que va reunir les senyories de Bunyol i Xiva, amb Xestalgar, sota la titularitat dels comtes d'Urgell i específicament de la branca comtal nascuda del pacte-compra signat entre el darrer Ermengol i el rei Jaume el Just, materialitzat pel casament d'una reneboda del vell comte infecund i el fill segon del monarca. Els textos presents tenen com a marc de referència geogràfic una zona del País Valencià actual a ponent de la ciutat de València i de la comarca de l'Horta. Es tracta d'un territori fins ara inexplorat i, per tant, pràcticament desconegut entre els estudis medievals del regne de València i que s'han dut a terme gràcies a l'exploració feta en la sèrie «Infantis Alfonsi» entre els registres corresponents al regnat de Jaume II custodiats a l'Arxiu Reial de la Corona d'Aragó a Barcelona. El recull inclou també un grapat de documents provinents dels principals arxius valencians que contenen documentació medieval, com ara l'Arxiu de la Catedral de València o l'Arxiu del Regne de València.

A l'inici de l'any 1413 la ciutat de València començava les gestions per a l'organització de l'entrada triomfal de Ferran d'Antequera com a rei acabat d'entronitzar arran del Compromís de Casp. Resultat d'aquella activitat és el llibre que ací es transcriu, on s'anoten les despeses generades per les festes que la ciutat va dedicar a solemnitzar la visita reial. Es tracta d'un gruixut volum, conservat a l'Arxiu Municipal de València, dedicat íntegrament als afers de la recepció del rei i de la seua família. Aquest llibre de comptes presenta una ordenació senzilla però minuciosa, que segueix dia a dia les despeses en salaris dels artesans que treballaven en els decorats, carros triomfals o vestuari, que permet aproximacions tant al món artesanal d'una gran urbs medieval, com a qüestions de simbolisme polític i de protocol, i a l'evolució mateixa de les arts escèniques.

Aquesta crònica i dietari, que és ambdues coses, ha estat considerada una de les més interessants del segle XV valencià. El segle d'or de la literatura no va ser, tanmateix, una època que produís obres historiogràfiques de gran alçada en la Corona d'Aragó, contràriament al que havia succeït en la centúria anterior. En aquest context, encara adquireix més relleu, ja que es tracta d'una crònica general dels reis d'Aragó i, amb una intencionalitat especial, dels monarques de la dinastia Trastàmara del segle XV, però alhora és també un dietari de la ciutat de València. L'autor, un escriptor eclesiàstic, se centra en els regnats d'Alfons el Magnànim i de Joan II, i aporta una font abundosa d'informacions, sovint acolorides i sorprenents, sobre la vida quotidiana de la ciutat de València en un dels moments més brillants de la seua història.

Els llibres on apareixen registrats els acords presos en les reunions del consell municipal representen una de les fonts històriques més importants entre les conservades als arxius municipals, ja que constitueixen l'eix de la vida administrativa del municipi. Amb la present edició, que vol tenir continuïtat en els propers anys, afegim a aquest grup els llibres conservats a l'Arxiu Municipal de Castelló, on la sèrie comença amb el volum corresponent a 1374-1375, i des d'aquesta data té una notable continuïtat, si bé no s'han conservat els llibres corresponents a tots els exercicis. El projecte té l'objectiu de publicar en successius volums els registres de consell de la vila de Castelló corresponents al període medieval. En aquest volum comença la sèrie amb els quatre primers llibres de consells conservats a l'Arxiu Municipal de Castelló, corresponents als exercicis de 1374-1375, 1378-1379, 1380-1381 i 1382-1383.

Aquest volum conté la documentació generada pel notari Miquel Llagària, una activitat que es prolongà durant vint anys, des de la dècada de 1540 fins a l'any 1561. Procedent de Xàtiva, s'establí a Sueca, una comunitat rural de l'orde de Montesa que vivia un moment d'expansió agrària. A través d'aquestes actes es pot seguir la vida quotidiana d'una població formada sobretot per llauradors. Tota la vida social i econòmica de les famílies camperoles es reflecteix en els registres notarials, des dels capítols matrimonials fins als testaments i inventaris post mortem, passant per les compravendes, les cessions, l'endeutament o les procuradories. Fins i tot les actuacions del govern local de Sueca i les de la senyoria han deixat un rastre documental que inclou la recaptació d'impostos com la peita o el sequiatge i l'arrendament de drets senyorials, com ara el molí o la carnisseria.

El llibre recull la part escrita en català dels documents existents en un manuscrit miscel·lani de la Biblioteca d'El Escorial, datat al segle XV. El contingut és divers però tots els documents són de tipus historicista sobre els regnes i la dinastia de la Corona d'Aragó des dels temps carolingis fins als temps d'Alfons el Magnànim, en què pren més la forma de dietari sobre la ciutat i regne de València, en alguns moments amb força detall. D'origen discutit, segons Joan Iborra foren reunits per Martí Viciana el Vell, avi del cronista Martí de Viciana, probablement amb la intenció de disposar de la informació per ser utilitzada posteriorment ja que, en la majoria dels casos, són fragments d'altres obres que l'editor identifica en les notes crítiques.

Entre la prosa memorialista escrita en catalán durante la Época Moderna, el «Dietari» de padre Pere Joan Porcar tiene un lugar relevante, tanto por su alcance cronológico -unas cuatro décadas a caballo de los siglos XVI y XVII- y las informaciones que aporta sobre las vicisitudes históricas de la ciudad y el reino, como por los datos que abastece sobre la lengua empleada entonces. Encontramos un corpus impagable de noticias sobre el mundo eclesiástico, costumbres, rumores, abusos de poder, hechos luctuosos, pasquines, conflictos sobre preeminencias y varias celebraciones. En definitiva, se trata de una compilación de hechos diarios o acontecimientos, más o menos importantes, heterogéneos, a veces anecdóticos, que generaba una sociedad valenciana, un sociedad regresiva, subalterna y deprimida, pero que a la vez mantiene su identidad particular dentro de la Monarquía Hispánica.

Aquest volum és la segona aportació al projecte d'edició de les actes municipals o llibres de consells de la ciutat de Castelló a l'època baixmedieval i comprèn els manuscrits conservats dels exercicis de 1384-1385, 1385-1386, 1386-1387 i 1389-1390. Es tracta d'una documentació oficial dels municipis baixmedievals que en aquests anys sempre apareix dividida en dues parts. En la primera hi ha les actes municipals de les reunions del justícia, jurats i consellers de la vila al llarg del any, amb un contingut molt divers sobre acords presos, debats sobre la vida quotidiana a la vila, notícies d'esdeveniments com ara els funerals per la mort del rei Pere el Cerimoniós, i també sobre la gestió econòmica del municipi. La segona és la comptabilitat oficial del consell municipal durant l'any de la seua gestió, com a prova i garantia de la bona despesa pública feta pels oficials locals.

La guerra de la Unión ha sido secularmente un episodio muy mal conocido de la historia del reino de Valencia, que se mantenía en sombras, erróneamente interpretado por asimilación a las Uniones aragonesas, aun así de carácter bastante diferente. La colección documental que ahora se publica, tiene su origen en la tesis doctoral del autor, investigación pionera que estableció el carácter propio de este movimiento político, el de mayor relevo ?y gravedad? en el País Valenciano medieval. Los documentos de la mencionada tesis doctoral, con alguna supresión, y sustancialmente incrementados por la incorporación de nuevos textos provenientes de la investigación posterior al Archivo de la Corona de Aragón, forman una compilación de 184 piezas, que alcanzan un segmento cronológico entre los años 1345 y 1356, dividido, de acuerdo con las fases significativas en el curso de la revuelta, en nuevo capítulos.

L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva centenars de plets que van recaure en la jurisdicció reial durant els segles XIV i XV. Entre aquests, se seleccionen i s'editen en aquesta obra una àmplia mostra de delictes sexuals i d'altres crims connexos: adulteris, estupre, violacions, prostitució, incest, agressions, raptes, intents d'enverinaments, homicidis i assassinats... La selecció, en aquest cas, s'ha orientat cap als protagonistes que no van ser grans personatges, sinó gent més o menys comuna. La tria valora el seu interès històric i, també, narratiu, és a dir, perquè els fets i els seus protagonistes apareixen ben caracteritzats i és possible aproximar-se al seu retrat psicològic. No s'han tingut en consideració, doncs, els processos que es referien a membres de la noblesa, excepte el d'Isabel Cornell, perquè hi poden intervenir d'altres consideracions de caràcter polític o social de major calat.

El present treball s'acompanya d'un breu recorregut per l'organització, funcionament i activitats de la Confraria d'Òrfenes a Maridar des de la seua fundació en 1293 fins a la segona meitat del segle XX en què va cessar la seua activitat. Durant aquests segles, la confraria, que no tenia una seu fixa, va arribar a una certa estabilitat després de la seua ubicació en l'Hospital General des de 1517 fins a la seua eixida en 1760. La documentació conservada fins a mitjan segle XVI ens ha permès conèixer amb detall els ingressos econòmics i les despeses de la confraria. La seua evolució després de la seua eixida de l'Hospital General queda més incompleta per la pèrdua de documentació. Ací es presenta un breu resum sobre la confecció, el contingut del Capbreu i la seua descripció codicològica. S'inclouen les 10 regestes dels documents copiats en el Capbreu i es dóna pas a la seua edició íntegra seguint l'orde intern del mateix. Uns índexs onomàstic i toponímic permeten i faciliten la seua consulta.

Els anomenats «successos de Polinyà» foren un dels episodis històrics més desconeguts i tèrbols de la baronia de Corbera: la resistència de les autoritats locals, vassalls del duc de Gandia, a l'oficial enviat pel virrei per capturar uns bandolers condemnats a mort. Aquesta obra recull la documentació produïda per aquests fets, així com les posteriors denúncies que es presentaren.

L'Arxiu Municipal de Vila-real conserva un total de seixanta-quatre Manuals de Consells que abasten des de l'any 1377 fins al 1521, cinc dels quals –els corresponents al segle XIV– són els transcrits en aquest volum (1377-1378; 1382-1383; 1383-1384; 1388-1389 i 1393-1394). Es tracta de documentació generada per la institució de govern local, el consell municipal i els seus representants, i és el resultat del seu aparell burocràtic que prefigura la conservació de la informació que es considerava pràctica, operativa i administrativa. Aquesta documentació reflecteix la quotidianeitat de l'activitat política municipal, que repercutia directament sobre els veïns mitjançant ordenances que regulaven totes les cares de la vida socioeconòmica, a més d'il·lustrar-nos sobre les relacions amb els nuclis propers o sobre altres temàtiques: intents de senyorialització de la vila, qüestions relacionades amb la ramaderia o el sistema de regs i els cultius, els membres de l'oligarquia municipal, els càrrecs, l'activitat creditícia i censal, etc.

El receptari objecte d'aquest treball es troba entre les fonts manuscrites de la Biblioteca Universitària de València. Gutiérrez de Caño el registrà en la seua obra 'Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia', on anota que procedia de la biblioteca de D. Vicente Hernández Máñez, bibliotecari de la Universitat entre els anys 1852 i 1865. Actualment, hi consta com a 'Receptari mèdic' (signatura M 652). El manuscrit recopila una sèrie de receptes destinades a guarir o alleujar diverses malalties que es manifesten en diferents parts o òrgans del cos, i cal inscriure'l entre els textos de terapèutica farmacològica o medicamentosa que es van elaborar els darrers segles de l'edat mitjana. L'estudi consta, en primer lloc, d'una introducció en la qual es contextualitza aquest tipus d'obra, es descriu el manuscrit (format, tipus de lletra, llengua.) i se n'analitza el contingut (productes emprats i manera d'administrar-los, malalties.). A continuació, es recull la transcripció íntegra del manuscrit. Finalment, s'han confeccionat dos glossaris que recopilen els productes citats en les receptes i les diverses patologies o afeccions a què s'hi fa referència.

La conquesta de Nàpols per part del rei Alfons el Magnànim va suposar el principal èxit militar de la Corona d'Aragó durant el segle XV i la conversió de la cort reial en una de les principals seus intel·lectuals de l'humanisme renaixentista. Aquesta conquesta va suposar també la reacció adversa del papat i la corona francesa. Per defensar els seus drets, el Magnànim va encarregar, entre altres obres, la redacció de la 'Descendentia regum Sicilie', obra del notari valencià Pau Rossell, en la qual es combinava el gènere historiogràfic amb el diplomàtic per a recordar la història dels reis de Sicília i afegir-hi la documentació reial, creant així una obra única que defensava els interessos del Magnànim sobre la Sicília continental. El text es manté en cinc manuscrits que es conserven a Palerm, Nàpols, Roma, Poblet i València. Aquest darrer, el més antic, inclou una il·luminació de l'arbre genealògic del rei feta per Lleonard Crespí. Es presenta ací la primera edició del text, feta de forma crítica a partir dels cinc manuscrits i amb traducció catalana anotada. També s'inclou la il·luminació de Crespí i l'explicació pertinent.

Edició de textos de procedència diversa sobre la normativa que regulava la vida quotidiana en les poblacions del nord del País Valencià en l'edat mitjana i l'edat moderna, alguns ja publicats, però amb l'interès afegit que els seus originals es troben actualment perduts. Al costat dels establiments pròpiament dits, s'hi inclouen alguns llibres dels mostassafs.

La Cocentaina de la fi del segle XIII era una vila mitjana, d'unes 200-300 llars cristianes, a les quals s'afegia la població musulmana de la moreria i de les nombroses alqueries del seu terme, que podien arribar, en conjunt, a dos centenars més de focs. Fou una vila reial, però ja a les darreries del segle passà a un personatge de l'alta noblesa com Roger de Llúria. El justícia, ofici clau en l'organització administrativa de la comunitat, generà una documentació que incloïa declaracions de testimonis i condemnes per plets referents normalment a deutes, així com obligacions que informen sobre la vida social i econòmica d'aquest nucli de colonització. Un interès addicional té la presència de diverses llengües, no sols el llatí i el català, sinó l'aragonès, de manera que aquests llibres permeten aproximar-se a una realitat lingüística més complexa del que podia suposar-se.

Aquest tercer volum de les cartes de poblament valencianes de l'època moderna continua el recull, per ordre cronològic, encetat en els dos anteriors i completa la col·lecció fins a les darreries del segle XVIII amb uns cent vint-i-cinc textos més. En aquest cas, els documents editats abasten des del mes de maig de 1612 a desembre de 1796, amb una amplitud cronològica considerable i, per tant, amb contextos històrics també bastant diferents. Els primers documents encara corresponen al període més dens de la resposta a l'expulsió dels moriscos de 1609, però progressivament, i fins les darreries del segle XVII, van atorgant-se pels senyors modificacions de les cartes de poblament donades inicialment als nous pobladors cristians. En algun cas, fins i tot arriben a ser tres les successives cartes atorgades, com ara a Sumacàrcer o Guardamar de la Safor, però aquests canvis no foren un fenomen aïllat sinó bastant estès pel regne valencià.

Aquest volum és la cinquena aportació al projecte d'edició de les actes municipals o llibres de consells de la ciutat de Castelló a l'època baixmedieval i comprén els manuscrits conservats dels exercicis de 1411-1412, 1414-1415, 1415-1416 i 1416-1417. Com en els anteriors casos, els llibres de cada anualitat apareixen dividits en dues parts. En la primera es compilen les actes municipals de les reunions del justícia, els jurats i els consellers de la vila, amb un contingut molt divers sobre els acords presos, la gestió econòmica del municipi, les decisions que afecten la vida quotidiana o informacions detallades sobre els esdeveniments polítics, com ara la guerra de l'Interregne, el Compromís de Casp, la visita del papa Benet XIII o la mort del rei Ferran el d'Antequera. La segona conté la comptabilitat oficial del consell municipal durant l'any de la seua gestió, com a prova i garantia de la despesa pública feta pels oficials locals.