Casac
Casac
Casac
1r BAT A
Portada Casa de Nines
Casa de Nines, escrita per Henrik Ibsen, és una de les obres més famoses dels últims segles,
ha sigut publicada per diferents editorials, en diverses versions… cada versió amb una
portada diferent; però de totes elles, la portada que més ha sigut capaç de transmetre
l’essència del llibre, en la meva opinió, ha sigut la portada dissenyada pel pintor danés
Vilhelm Hammershøi.
Hi han diverses raons per les quals he triat aquesta portada, els colors, l’il·lustració… tot es
pot relacionar mitjançant diferents formes amb la situació de Nora durant l’obra. A més es
poden trobar diferents simbologies a la portada que també ens fan recordar molt a Nora i com
ho viu tot durant l’obra.
Per començar fixem-nos en els colors, la combinació dels colors càlids i freds produeixen una
sensació de solitud, un sentiment que, en la meva opinió, és molt present amb Nora, ja que va
haver de treballar, encarregar-se del préstec, etc, tota sola sense l’ajuda de ningú.
Ara, si ens fixem més en la il·lustració, podem veure una dona que mira, desde certa
distància, als raigs de sol que entren per la finestra, uns raigs de sol que per a mi simbolitzen
l’orgull. Aquesta escena, des del meu punt de vista, representa amb molta precisió la situació
de Nora al principi de l’obra; una dona que, tot i saber que ha ajudat al seu marit, que ha
treballat durant moltes hores per tornar el préstec; no pot estar orgullosa d’això, ja que com la
mateixa Nora diu a l’obra, això seria una humiliació per Trovald, el seu marit.
Finalment, la última raó per la qual he triat aquesta portada ha sigut perque igual que Nora, la
dona de la il·lustració també està aïllada i tancada en la casa, una casa que per a mi simbolitza
una gàbia que no permet ser lliure a la dona. Durant tota l’obra veiem en diverses ocasions
que Nora no pot decidir per ella mateixa, no pot agafar certa decisió sense abans haver-ho
parlat amb Trovald… aquestes escenes ens demostren clarament que Nora no és lliure i no ho
pot ser fins que surti d’aquell ambient, d’aquella gàbia…