Història de l’Art Èric Vecino Vidal

Santa Maria de Taüll

 Pintura religiosa
 Autor : Mestre de Taüll, van elaborar l’absis ell i els seus deixebles a Sant Climent
 Cronologia: Mitjan segle XII
 Estil: Romànic català, influència itàlica i bizantina
 Ubicació original: l'absis de Santa Maria de Taüll
 Ubicació actual al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

L'art gòtic és emblemàtic de la Baixa Edat Mitjana (segles XIII-XV), període marcat per un
important desenvolupament social i econòmic. A causa dels nous avenços tecnològics, la
població i la productivitat agrícola augmenten a finals del s. XII i al llarg del s. XIII (arada nova,
molins, ferradures...). Les ciutats, sobretot, creixen com a conseqüència del desenvolupament
de l'artesania gremial, el comerç interior i exterior, i el sistema bancari. Les monedes tornen a
començar a circular, i sorgeixen els primers bancs i contractes comercials. Europa ja no és
només rural, autosuficient i agrícola. La burgesia emergeix com una nova classe social arran
d'aquestes noves activitats econòmiques que fugen del domini feudal.

Tanmateix, a finals dels segles XIV i XV, comença una important catàstrofe demogràfica
provocada per la "Pesta Negra", i una recessió econòmica amb greus implicacions socials
marca el final del període gòtic.

Encara que les universitats es van fundar a les ciutats per trencar el monopoli cultural de què
gaudien els monestirs romànics, l'Església conserva un protagonisme i una autoritat enormes.
Crist es transformarà d'un Déu aterridor, distant, ombrívol i jutjador a un Déu més humanitzat
que estima, perdona i promet la redempció als homes.

El renaixement de les ciutats i de la burgesia dona lloc a la construcció d'enormes catedrals per
acollir el nombre creixent de devots i servir com a símbol del domini econòmic de les noves
ciutats. Com més alta i més gran era la Catedral, més important era la ciutat, i més rics eren els
burgesos que la finançaven, atraient més comerciants. Les catedrals eren emblemes del
protagonisme de la ciutat. També es van construir estructures civils com ara palaus,
ajuntaments i botigues. L'escultura i la pintura van persistir, però estaven subordinades a
l’arquitectura.

1
Història de l’Art Èric Vecino Vidal

ANÀLISI FORMAL

Es tracta d'una pintura mural realitzada directament al mur, emprant un mètode híbrid de
fresc amb retocs al tremp1. La composició és tancada, simètrica i adaptada al marc.

A nivell de simetria, Maria i el nen prenen el protagonisme. Podem veure una línia compositiva
vertical que passa pel cor de Maria i continua per la finestra divideix l'absis en dos porcions
iguals.

Per equilibrar la composició dels Reis Mags, que són 3, es col·loca a Melcior a un costat de la
teofania i els dos altres reis a l'altre. Per a compensar el desequilibri entre els dos espais
adjacents a la mandola, es presenta a Melcior amb les cames obertes en una disposició
triangular, ocupant d’aquesta manera més espai . De la mateixa manera, la benedicció que fa
Crist amb la mà ajuda també a equilibrar la imatge.

L’obra s’adapta al marc. Els apòstols i els Reis Mags s'inclinen per adaptar-se a l’espai
disponible i a l'arquitectura pintada d'arcs de mig punt.

Es manté una gran importància de la línia, que als contorns de les figures representades és
força ampla. Aquestes línies gruixudes també s’empren molt als elements decoratius, com els
elements arquitectònics pintats, les imitacions de teixits luxosos i alguns detalls més.

En tota l’obra podem percebre una geometrització notable de tots els elements.

La paleta cromàtica de la composició, influenciada per l’art italià i bizantí, inclou el blau, el verd
i el vermell. Com que no hi ha tonalitats ni degradats de color, no es representa la llum ni el
volum. L’obra tampoc té profunditat ni perspectiva.

Al voltant de Maria i Crist, els tons freds (tons de blau) contrasten amb els colors càlids que
protagonitzen la zona del voltant. Els colors carmesí i blau, un càlid i l’altre fred, s'alternen en
moltes figures: els apòstols, la vestimenta del Nen i Maria. El simbolisme de la qual seria el
vermell de la passió i el blau de la solitud.

Pel que fa a l’expressivitat, regna el hieratisme. No es vol expressar la realitat, sinó transmetre
un concepte.

La funció de l’obra està associada a la cultura del romànic. En una societat plena d'analfabets,
la finalitat de l’església era adoctrinar, així que fuig d'allò que es considera distractor per enviar
el missatge de manera directa i concisa.

La figura autoritària i seriosa de la divinitat (hieratisme) és sempre present a l’obra.

1
Tècnica pictòrica que usa l’aigua per dissoldre l’aglutinant i per diluir el color. Les principals matèries
aglutinants són les coles animals, les coles vegetals, les gomes, l’ou i la cera.

2
Història de l’Art Èric Vecino Vidal

ANÀLISI INTERPRETATIVA, ICONOGRÀFICA I

El programa iconogràfic està dissenyat d’acord amb la funció d'adoctrinament (didàctica), que
és cabdal a l’art cristià medieval.

Començant la descripció per l'arc absidal, assenyalem que està presidit per un clípeu o medalló
format per cercles concèntrics i flanquejats per dues estrelles. S'hi troba un be amb nimbe
crucífer que subjecta una creu amb les potes davanteres. Es tracta de la figura de l'«Agnus
Dei» («Anyell de Déu»), imatge de Jesucrist ofert com a víctima pels pecats dels homes i que
s'inspira en el xai que era sacrificat i consumit pels jueus en la celebració de la Pasqua. La part
de l'esquerra no s'ha conservat

A la volta de l’absis hi trobem representada una teofania, la Maiestas Mariae, emblema del
cel, envoltada per una mandorla2. Maria apareix com a tron de Jesucrist, fet que denota la
influència bizantina que té el romànic català. Maria es representa purament com la mare de
Déu, i la teofania no representa cap vincle mare-fill.

Als laterals de la teofania, veiem els Tres Reis Mags, amb els seus noms escrits al costat de
cada un. Porten regals per al nou nascut, i el Rei Melcior (situat a la dreta de la Maiestas
Mariae) cobreix les seves mans amb la capa a l’agafar el regal que porta, com a símbol de
respecte. L'estrella que els guia també està representada a l’espai superior dels Reis Mags.

És interessant observar com, al datar aquesta obra de mitjan segle XII, els Reis Mags encara no
presenten els trets característics amb que se solen presentar avui en dia. Això es deu a que, al
segle XV, donada l’expansió a nivell mundial del cristianisme gràcies a la colonització, les
autoritats religioses van decidir emprar la figura dels Tres Reis Mags per a representar la
internacionalitat del cristianisme. D’aquesta manera, van escollir a Melcior com a representant
del continent europeu, Gaspar l’asiàtic, i Baltasar l’africà, representant-lo amb pell negra. És
per això que quan veiem als Reis Mags representats en obres que daten d’abans del segle XV
no hi reconeixem aquests trets característics de l’actualitat.

Els apòstols apareixen sota arcs de mig punt pintats 3 al registre intermedi de l'absis, la part
amb forma de cilindre. Se separen del registre absidal superior fent us d’una banda ampla amb
motius geomètrics. Alguns apòstols hi apareixen representats amb les seves característiques:
sant Pere amb les claus, sant Pau calb amb les epístoles i sant Joan Evangelista amb un llibre a
la mà, probablement el llibre de l'Apocalipsi. Apareixen geometritzats i poc expressius. A sota
de la franja dels apòstols, podem veure una altra franja amb tot tipus de bèsties representades
dins de cercles.

El registre inferior està decorat amb cortines pintades que imiten teixits luxosos, element
sistemàticament utilitzat al gòtic català.

2
Mandorla: element pictòric el·líptic, de forma similar a la d’una ametlla, símbol de l'esplendor dels
personatges relacionats amb la divinitat a l’art romànic.
3
És molt freqüent a l’art romànic trobar elements constructius representats pictòricament, i no pas
arquitectònicament.