3 - Derivació, El Problema de La Tangent
3 - Derivació, El Problema de La Tangent
3 - Derivació, El Problema de La Tangent
problema de la
tangent
PID_00284276
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com
mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia
per escrit del titular dels drets.
© FUOC • PID_00284276 Derivació: el problema de la tangent
Índex
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
1. Derivació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
1.1. Idea intuïtiva de derivada en un punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
1.2. Definició formal de derivada en un punt. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
1.3. Funció derivada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.3.1. Càlcul de les derivades de les funcions elementals . . . . 11
1.3.2. Regles de derivació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.3.3. Regla de la cadena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.3.4. Derivada de la funció inversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.3.5. Taula de derivades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.4. Derivades laterals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.5. Derivades successives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Exercicis d’autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
© FUOC • PID_00284276 5 Derivació: el problema de la tangent
Introducció
En aquest mòdul s’estableixen les bases del càlcul diferencial que van desen-
volupar, de forma sistemàtica, Newton i Leibniz al segle XVII. L’origen de la
derivada el trobem en el càlcul de la recta tangent a una funció donada en un
punt determinant. Des d’un punt de vista geomètric, és molt fàcil calcular la
recta secant que passa per dos punts donats d’una funció. Ara bé, quan estem
interessats en el càlcul de la recta tangent, cal recórrer al concepte de límit,
desenvolupat en el mòdul «Límits de funcions i continuïtat», per a calcular
el seu pendent. Des d’un punt de vista físic, el càlcul de la recta secant es
pot assimilar al càlcul d’una velocitat mitjana i, aleshores, el càlcul de la recta
tangent correspon al càlcul de la velocitat instantània.
Objectius
4. Conèixer les pautes que cal seguir per a dibuixar un esbós de la gràfica
d’una funció.
1. Derivació
.
Des del punt de vista geomètric, la derivada d’una funció f (x) en un punt x0 ,
que es denota per f ′ (x0 ), és el pendent (la inclinació respecte de l’eix horitzon-
tal) de la recta tangent en aquell punt x0 , vegeu la figura 1.
La pregunta natural, però, és: com podem determinar aquest pendent f ′ (x0 )?
La resposta demana acostar-nos a aquesta recta tangent mitjançant una recta
secant, com es pot veure a la figura 2. En efecte, l’equació de la recta secant
que passa pel punt donat (x0 ,f (x0 )) és de la forma:
y = m(x – x0 ) + f (x0 ) ,
i imposant que també passi per un punt proper (x1 ,y1 ) = (x0 + h,f (x0 + h)), per
h 6= 0, obtenim que:
f (x0 + h) – f (x0 )
f (x0 + h) = m(x0 + h – x0 ) + f (x0 ) , m= .
h
Figura 2. Recta secant que passa pels punts (x0 ,y0 = f (x0 )) i (x0 + h,y1 = f (x0 + h)) Figura 2
recta secant
y1
y0
f (x)
x0 x0 + h
Si prenem per h un valor cada cop més petit, el pendent m de la recta secant
tendirà al pendent de la recta tangent f ′ (x0 ), que és el valor que volíem cal-
cular. Aquest procediment geomètric passat al límit és el que ens donarà la
definició formal de derivada en un punt.
f (x) – f (x0 )
f ′ (x0 ) = lim , (1)
x→x0 x – x0
La notació f ′ (x0 ), que es llegeix «efa prima d’x0 », es deu a Newton. Quan exis-
teix el límit f ′ (x0 ) i és finit diem que la funció f (x) és derivable en x0 . A la
pràctica, però, en poques ocasions es calculen les derivades per mitjà del límit
de la definició, sinó que es calculen més fàcilment a partir de les derivades
elementals i les regles de derivació, que relacionen derivades i operacions arit-
mètiques, com veurem en els subapartats següents.
Per tant, que la derivada tingui un valor ens diu: primer, que la gràfica de
la funció és contínua en aquell punt i, segon, ens informa de la forma de la
curvatura (és a dir, la variació local) en aquell punt.
Exemple 1
Per a calcular la derivada de la funció lineal f (x) = x en x0 = 3 usant la definició, cal fer:
és clar que si en lloc de x0 = 3 posem qualsevol valor, també f ′ (x0 ) = 1. La recta tangent
és, doncs, la mateixa funció y = x.
Exemple 2
x2 – 1
f ′ (1) = lim =
x→1 x–1
(x + 1)(x – 1)
= lim = lim (x + 1) = 2 .
x→1 x–1 x→1
© FUOC • PID_00284276 10 Derivació: el problema de la tangent
Fixeu-vos que en els dos exemples anteriors, els límits que hem calculat són
0
indeterminacions del tipus 0 que es resolen simplificant.
La funció derivada f ′ (x) és la funció que per cada punt x ens dona el valor de
la derivada de la funció f (x) en aquell punt.
. Funció derivable
Donada una funció f definim la funció derivada com
Es diu que una funció f és
derivable quan existeix f ′ (x) i
té un valor numèric.
f ′ : A –→ R, x 7–→ f ′ (x),
m=4
m=2
m=0
m = –2
dy d
y′ = = f ′ (x) = f (x) .
dx dx
dy
La notació de quocient de diferencials dx
, deguda a Leibniz i que es llegeix «d
de x partit per d de y», contrasta amb la notació funcional de Newton f ′ (x) i
està molt lligada a la definició de derivada com a límit:
© FUOC • PID_00284276 11 Derivació: el problema de la tangent
Els polinomis són funcions que es basen en les operacions aritmètiques de Derivada d’un monomi
suma/resta i producte per número. La derivada d’un polinomi del tipus p(x) =
La derivada d’un monomi
xn , on n ≥ 0 és el grau del polinomi, és p′ (x) = nxn–1 que té un grau menys que p(x) = xn és p′ (x) = nxn–1 .
el polinomi original i està definit per a tot valor de x. Aquest resultat s’obté
bàsicament de desenvolupar la potència d’una suma (x + h)n – xn = (xn + nxn–1 h +
· · · ) – xn .
Exemple 3
2
Donada la funció p(x) = x4 – 2x3 + x2 + 1, que és un polinomi de grau 4, podem calcular
la seva derivada (usant que la derivada d’una suma és la suma de derivades, com veurem
a continuació):
Tenim, doncs, que la derivada d’una funció potencial f (x) = xα , per qualsevol
α, compleix la mateixa regla f ′ (x) = αxα–1 .
√
y= x
y′ = 1
√
2 x
y = ex ↔ x = ln(y) .
Una manera de caracteritzar la funció exponencial és dient que la derivada és La derivada de l’exponencial
ella mateixa, si y = ex llavors y′ = ex per a qualsevol valor de x, i que e0 = 1. f (x) = ex és f ′ (x) = ex .
Per altra banda, la funció logaritme, vista com a funció de la variable x > 0
La derivada del logaritme
i no com a funció inversa, compleix que y = ln(x) i y′ = 1
x. Vegeu la figura 5 f (x) = ln(x) és f ′ (x) = 1x .
(esquerra).
Figura 5. Gràfiques de la funció logaritme neperià i la seva derivada 1/x (esquerra). Resulta
que per la funció y = ln |x| amb domini R \ {0} la seva derivada també és 1/x
y′ = 1
x
y = ln(x)
y = ln |x|
′ 1
y = x
© FUOC • PID_00284276 13 Derivació: el problema de la tangent
Les funcions periòdiques bàsiques són el sinus i el cosinus, ja que fent combi- La derivada del sinus
nacions i canviant la freqüència angular, s’obtenen les altres funcions periòdi- f (x) = sin(x) és f ′ (x) = cos(x).
y = sin x
ւ
տ
y′ = cos x
Les regles de derivació ens permeten calcular les derivades de funcions cons-
truïdes a partir de les funcions elementals i les operacions aritmètiques de su-
ma/resta i producte/divisió. Usant les propietats dels límits, obtenim les regles
següents:
.
1) Producte per nombre: y = af (x), llavors y′ = af ′ (x).
Exemple 4
1 1
La derivada de la funció y = 100ex – 10x4 – x
és y′ = 100ex – 40x3 + x2
.
© FUOC • PID_00284276 14 Derivació: el problema de la tangent
Per altra banda, la derivada del producte no resulta ser el producte de deri-
vades, però tenim una fórmula que ens dona la derivada del producte i sem-
blantment per la divisió:
.
3) Producte: y = f (x)g(x), llavors y′ = f ′ (x)g(x) + f (x)g ′ (x).
És a dir, la derivada d’un producte és la derivada del primer pel segon sense
Regles de la derivació
derivar més la derivada del segon pel primer sense derivar. Per la divisió que
és semblant, s’ha de tenir en compte que tant la funció com la seva derivada Si f i g són funcions
derivables, i a és un nombre:
només estan definides pels valors de x que g(x) 6= 0.
• (a · f )′ = a · f ′
• (f ± g)′ = f ′ ± g ′
Exemple 5 • (f · g)′ = f ′ · g + f · g ′
f ′ ·g–f ·g ′
• (f /g)′ = g2
Amb les regles fetes fins ara ja podem calcular la derivada d’una funció racional (quocient
20x2
de polinomis). Per exemple, donada la funció y = 1+5x2
, si apliquem la regla de la divisió:
Noteu que tant la funció com la derivada estan ben definides per a tot x.
.
Si f i u són dues funcions que es poden compondre, aleshores la deriva-
da de la composició és:
Exemple 6
u f
x –→ y –→ z
dz dz dy
= f ′ (y) · u′ (x) = f ′ u(x) u′ (x) .
= ·
dx dy dx
Exemple 7
Seguint amb la notació de Leibniz, la derivada de la funció inversa es calcula Funció inversa
de la manera següent:
Si la funció original és x 7→ y,
la funció inversa (si existeix)
és y 7→ x.
dy dx 1
= f ′ (x) ↔ = .
dx dy f ′ (x)
Per tant, només cal fer 1 dividit per la derivada de la funció original i posar x
en funció de y, és a dir, x = f –1 (y). Per exemple, si y = ln(x), x > 0, llavors x = ey
dy
i derivant dx
dy = ey = x, per tant fent inversos obtenim dx = 1
x. Les derivades
de les funcions trigonomètriques inverses s’obtenen de forma semblant. Per
exemple, si y = arctan(x), llavors x = tan y i derivant dx
dy = 1
cos2 y
= 1 + tan2 y =
dy
1 + x2 , per tant fent inversos obtenim dx = 1
1+x2
.
En aquest punt, val la pena dir que per a comprovar que una funció és de-
rivable en un punt o en el seu domini de definició, no cal fer límits sinó
que a la pràctica ho fem a partir de les funcions elementals (polinomis p(x) =
a0 +a1 x+ · · · +an xn , funcions potencials xα , exponencials i logaritmes ax i loga (x),
a > 0, a 6= 1, sinus i cosinus sin(x) i cos(x)) que són contínues i derivables en
els seus dominis. És a dir, si una funció s’obté amb operacions aritmètiques i
composició de funcions elementals, llavors també és derivable.
Una petita excepció del fet que les funcions elementals són contínues i deri-
vables en els seus dominis és la funció potencial xα , per a 0 < α < 1. En aquest
cas el domini de la funció és Dom = {x ≥ 0}, però només és derivable per x > 0
© FUOC • PID_00284276 17 Derivació: el problema de la tangent
.
Definim les derivades laterals per la dreta i per l’esquerra:
respectivament. Si coincideixen les derivades laterals f+′ (x0 ) = f–′ (x0 ) lla-
vors la funció és derivable en aquell punt.
Figura 7. Derivada lateral per la dreta f+′ (x0 ) d’una funció f . En aquest cas, les derivades
laterals coincideixen i la funció és derivable en x0
f+′ (x0 )
rectes secants
y0
f (x)
x0 ← x
En alguns problemes apareixen funcions amb valor absolut. El cas més senzill
es correspon a la mateixa funció valor absolut f (x) = |x| = max{x, – x} que és
contínua en tots els punts i derivable en tots els punts excepte en x = 0. Vegeu
la figura 8.
© FUOC • PID_00284276 18 Derivació: el problema de la tangent
Figura 8. Gràfiques de la funció valor absolut i la seva derivada, que és constant a trossos i
està definida per a x 6= 0
y = |x|
y′
x–0 –x + 0
1 = f+′ (0) = lim+ 6= lim = f–′ (0) = –1 .
x→0 x – 0 x→0– x – 0
Exemple 8
La funció contínua f (x) = |(x + 5)(x – 10)| es pot definir a trossos: f (x) = –(x + 5)(x – 10)
si –5 ≤ x ≤ 10 i f (x) = (x + 5)(x – 10) altrament. Vegeu la figura 9. La derivada també la
podem calcular a trossos:
–(2x – 5) –5 < x < 10
′
f (x) = ,
2x – 5 x > 10 o x < –5
(x + 5)(10 – x) – 0
f+′ (–5) = lim + = 15 ,
x→–5 x+5
(x + 5)(x – 10) – 0
f–′ (–5) = lim – = –15 ,
x→–5 x+5
(x + 5)(x – 10) – 0
f+′ (10) = lim + = 15 ,
x→10 x – 10
(x + 5)(10 – x) – 0
f–′ (10) = lim – = –15 .
x→10 x – 10
Figura 9. Gràfiques de la funció f (x) = |(x + 5)(x – 10)| i la seva derivada. La funció f és
contínua en tots els punts i derivable en tots els punts excepte en x = –5 i x = 10.
80
60
40
20
-5 5 10
-20
Figura 10. Exemple de les derivades successives de la funció f (x) = x5 : f ′ (x) = 5x4 , Derivades d’ordre
f ′′ (x) = 20x3 , f ′′′ (x) = 60x2 , f (4) (x) = 120x, f (5) (x) = 120 i f (n) (x) = 0, n ≥ 6 superior
La derivada segona és la
f ′ (x) f ′′′ (x) derivada de la derivada, i així
successivament:
f ′ (x) es llegeix «f prima»,
f (5) (x) f ′′ (x) es llegeix «f segona»,
f ′′′ (x) es llegeix «f tercera»,
etc.
Exemple 9
Considereu la funció f (x) = 3x . Calculant unes poques derivades podem obtenir l’expres-
sió general de la derivada n-èsima de f :
Exemple 10
1
f ′ (x) = = (1 + x)–1
1+x
. .
.. ..
Exemple 11
Velocitat = espai recorregut
Si deixem caure un objecte des d’una alçada de 100 metres, la seva posició en vertical, dividit entre el temps
2 transcorregut
suposant caiguda lliure, és definida per x(t) = 100 – 9.8 t2 metres, on t ≥ 0 és el temps en
segons, i llavors la seva velocitat és v(t) = x′ (t) = –9.8t m/s i la seva acceleració és constant
a(t) = v′ (t) = x′′ (t) = –9.8 m/s2 .
Tot seguit veurem com a partir de la derivada podem decidir si una funció és
creixent o decreixent.
.
Considerem una funció f derivable en un interval obert (a,b), llavors,
Aplicant les regles de derivació que hem vist als subapartats anteriors, tenim
exemples de funcions que són creixents en el seu domini; són: f1 (x) = ex ,
√
x ∈ R, f2 (x) = ln(x), x > 0, f3 (x) = x, x ≥ 0, f4 (x) = tan(x), x 6= π
2 + kπ, amb k un
x
enter, i f5 (x) = 1+x , x 6= 1. Per altra banda, també tenim exemples de funcions
que són decreixents en el seu domini; són: f1 (x) = e–x , x ∈ R, f2 (x) = – ln(x),
x > 0, f3 (x) = 1 – x3 , x ∈ R, f4 (x) = cot(x) = 1/ tan(x), x 6= kπ, amb k un enter, i
f5 (x) = 1x , x 6= 0. En canvi, les funcions sinus i cosinus van alternant intervals
de creixement i decreixement, vegeu la figura 6.
f ′ (x) = 0 ⇔ 3x2 – 12 = 0 ⇔ x = 2 o x = –2
Observem que f ′ (x) > 0 si x < –2 o x > 2 i f ′ (x) < 0 si –2 < x < 2, per tant f és creixent
a (–∞, – 2) ∪ (2, + ∞) i és decreixent a l’interval (–2,2), tal com es pot observar a la figura
al marge dret. Els punts x = ±2 s’anomenen extrems relatius (màxims i mínims locals)
de la funció com veurem a continuació.
. Epsilon ǫ
Al marge dret podeu veure la gràfica d’una funció amb un mínim relatiu on
Gràfica d’una funció amb
podem observar que la imatge del punt x0 seria la més petita d’entre tots els un mínim relatiu
punts de l’interval (x0 – ǫ,x0 + ǫ).
Exemple 13
La funció f (x) = x2 sabem que té un mínim en x = 0 i com f ′ (x) = 2x, llavors f ′ (0) = 0.
El recíproc no és cert, és a dir, és possible trobar una funció f derivable tal que f ′ (x0 ) = 0
però, x0 no és un extrem relatiu. Per exemple, si f (x) = x3 , llavors f ′ (0) = 0 però f no té
màxim ni mínim relatiu a cap punt.
.
Els punts x tals que f ′ (x) = 0 s’anomenen punts crítics de la funció.
Una funció pot tenir un extrem relatiu en un punt sense necessitat de ser de-
rivable. Per exemple, la funció f (x) = |x| té un mínim relatiu en x = 0, i en
canvi f no és derivable en x = 0. Les funcions per les quals existeixen les de-
rivades laterals en un punt x0 , però no coincideixen, f+′ (x0 ) 6= f–′ (x0 ), presenten
«punxes» en les seves gràfiques i aquests punts són candidats a ser extrems
relatius.
.
Els extrems relatius d’una funció f es troben entre:
Podem estudiar la derivada a la dreta i a l’esquerra d’aquests punts (x0 punt crí-
tic o punt de no derivabilitat), de manera que si la funció creix per l’esquerra
d’x0 i decreix per la dreta d’x0 deduirem que en x0 la funció té un màxim rela-
tiu, i si la funció decreix per l’esquerra d’x0 i creix per la dreta d’x0 deduirem
que en x0 la funció té un mínim relatiu.
© FUOC • PID_00284276 24 Derivació: el problema de la tangent
Exemple 14
Considerem la funció f (x) = 2x – 3x2/3 + 1, que està definida en tots els reals. Els seus
extrems relatius els buscarem entre els punts crítics de f :
.
Direm que f és còncava en un interval obert (a,b) si és derivable en
(a,b) i la seva derivada f ′ és una funció creixent en (a,b). De manera
semblant, direm que f és convexa en (a,b) si existeix f ′ i és decreixent
en (a,b).
Hi ha una mica de confusió en què s’entén per funció còncava i què s’entén
per funció convexa, bàsicament pel fet que la gràfica d’una funció la podem
mirar per sobre o per sota. Per evitar aquesta possible confusió podem usar els
noms en anglès, que són més aclaridors:
.
Els punts que separen les zones de concavitat oposada d’una funció
s’anomenen punts d’inflexió.
Per tant, per a obtenir els punts d’inflexió d’una funció f dues vegades deri-
vable, només hem de trobar els punts tals que f ′′ (x) = 0. Però observem que
no tots els punts que verifiquen la condició f ′′ (x) = 0 són punts d’inflexió.
Per exemple, la funció f (x) = x4 té derivada segona f ′′ (x) = 12x2 i per tant
f ′′ (0) = 0, però en canvi x = 0 no és un punt d’inflexió per a la funció f (x) = x4 ,
ja que aquesta funció és sempre còncava.
© FUOC • PID_00284276 26 Derivació: el problema de la tangent
Igual que en el cas dels extrems relatius, per decidir si un punt x0 candidat a
ser punt d’inflexió ho és o no, podem fer un estudi del signe de la derivada
segona per la dreta i per l’esquerra d’x0 , de manera que si hi ha canvi de
concavitat i x0 pertany al domini de la funció, podrem assegurar que x0 és un
punt d’inflexió.
Exemple 15
Trobem els intervals de concavitat i convexitat i els punts d’inflexió de la funció f (x) =
x2 ex . Per això primer calculem la primera derivada, f ′ (x) = 2xex + x2 ex = (2x + x2 )ex , i Estudi de la concavitat i
llavors calculem la segona derivada f ′′ (x) i la igualem a zero: la convexitat d’una
funció
√ √
f ′′ (x) = (2 + 2x)ex + (2x + x2 )ex = (2 + 4x + x2 )ex = 0 ⇔ x = –2 – 2 o x = –2 + 2 Esquema de l’estudi de la
concavitat i la convexitat de
√ la funció f (x) = x2 ex .
Per tant, els zeros de la segona derivada són x = –2 ± 2. Fent l’estudi del signe de
la derivada segona a la dreta i a l’esquerra d’aquests punts obtenim l’esquema que √ es
representa
√ al marge dret, d’on es pot
√ deduir
√ que la funció és còncava
√ a (–∞, – 2 √ 2) ∪
–
(–2 + 2, + ∞) i convexa a (–2 – 2, – 2 + 2). Els punts x = –2 – 2 i x = –2 + 2 són
punts d’inflexió, ja que hi ha canvi de concavitat.
Tot seguit veurem un altre exemple del càlcul dels punts d’inflexió, per a una
funció que és un polinomi de grau 3:
Exemple 16
Busquem els punts d’inflexió de la funció p(x) = x3 –6x2 –3x+1. Per això primer calculem la
primera derivada, p′ (x) = 3x2 – 12x– 3 i llavors calculem la segona derivada p′′ (x) = 6x– 12.
Si la igualem a zero:
p′′ (x) = 6x – 12 = 0 ⇔ x = 2 ,
obtenim un únic possible punt d’inflexió d’aquesta cúbica. Fent l’estudi del signe de la
derivada segona a la dreta i a l’esquerra d’aquest punt veiem que p′′ (0) = –12 < 0 i
p′′ (3) = 6 > 0, i per tant la funció és còncava en (2, + ∞) i convexa en (–∞,2). A més,
podem assegurar que x = 2 és un punt d’inflexió.
La derivada segona també ens dona informació sobre els extrems relatius.
.
Criteri de la segona derivada per a la classificació dels extrems rela-
tius:
Exemple 17
A vegades el càlcul de la segona derivada pot ser complicat, per això, a l’hora de classificar
els extrems relatius pot ser més fàcil utilitzar el criteri de la primera derivada tal com es
mostra a la figura al marge dret.
.
Considerem una funció y = f (x). Recordem que la gràfica de la funció f
és el conjunt de punts del pla:
Veurem a continuació unes pautes indicadores que convé seguir per dibuixar
un croquis aproximat de la gràfica d’una funció. Ho anirem explicant sobre la
funció
p
3
f (x) = x2 (x + 1) Pautes que cal seguir per a la
representació gràfica de
funcions. Funció exemple:
f (x) = 3 x2 (x + 1).
p
p
3
lim x2 (x + 1) = +∞.
x→+∞
p
3
x2 (x + 1)
m = lim = 1.
x→+∞ x
p
n = lim ( 3 x2 (x + 1) – x) = +∞ – ∞
x→+∞
p
n = lim ( 3 x2 (x + 1) – x) =
x→+∞
( 3 x2 (x + 1) – x)( 3 x4 (x + 1)2 + x 3 x2 (x + 1) + x2 )
p p p
= lim p p =
x→+∞ 3
x4 (x + 1)2 + x 3 x2 (x + 1) + x2
x2 (x + 1) – x3 1
= lim p =
3
p
x→+∞3 4 2 3 2
x (x + 1) + x x (x + 1) + x 2
Amb tot aquest estudi, la gràfica de la funció està representada a la figura 13.
© FUOC • PID_00284276 30 Derivació: el problema de la tangent
p
3
Figura 13. Gràfica de la funció f (x) = x2 (x + 1)
A banda d’aquests passos generals que acabem de descriure, podem fer unes
comprovacions de cara a simplificar la representació:
Exemple 18
1
Figura 14. Gràfica de la funció f (x) = x
i les seves translacions
Exemple 19
Estudi complet de la funció
1
A continuació mostrem un altre exemple amb totes les pautes que cal seguir per a fer un f (x) = e x2 –1 .
esbós de la gràfica de la funció.
1
Fem un estudi complet de la funció f (x) = e x2 –1 fins a obtenir la seva representació gràfica.
1) Domini: els únics punts en què la funció no està definida són quan x2 – 1 = 0, per
tant quan x = 1 o x = –1 i per tant Dom(f ) = R \ {–1,1}.
1 1
2) Simetries: observem que f (–x) = e (–x)2 –1 = e x2 –1 = f (x), per tant és una funció simètrica
respecte de l’eix d’ordenades.
3) Asímptotes: per obtenir les asímptotes verticals, calculem els límits als extrems del
domini:
1 1
lim e x2 –1 = e 0+ = e+∞ = +∞
x→1+
1 1
lim e x2 –1 = e 0– = e–∞ = 0
x→1–
1 1
lim e x2 –1 = e 0– = e–∞ = 0
x→–1+
1 1
lim e x2 –1 = e 0+ = e+∞ = +∞
x→–1–
1 1
lim e x2 –1 = e +∞ = e0 = 1
x→+ inf
1 1
lim e x2 –1 = e +∞ = e0 = 1
x→1–
1 –2x
f ′ (x) = e x2 –1
(x2 – 1)2
r
4 1
f ′′ (x) = 0 ⇔ 6x4 – 2 = 0 ⇔ x = ± ≈ ±0.76
3
A més, f ′′ (x) < 0 per x ∈ (–∞, – 1) ∪ (–1, – 0.76) ∪ (0.76,1) ∪ (1, + ∞) i f ′′ (x) > 0 per
x ∈ (–0.76,0.76) i per tant f (x) és convexa a (–∞, – 1) ∪ (–1, – 0.76) ∪ (0.76,1) ∪ (1, + ∞)
i còncava a (–0.76,0.76) i podem dir que x = –0.76 i x = 0.76 són punts d’inflexió.
Finalment i d’acord amb tots els passos anteriors, la gràfica de la funció està representada
a la figura 15.
1
Figura 15. Gràfica de la funció f (x) = e x2 –1
Sota el nom de regles de L’Hôpital s’engloben una sèrie de resultats que, gràcies
a les derivades, permeten resoldre límits de funcions amb algunes indetermi-
nacions. El matemàtic francès G. F. L’Hôpital (1661 - 1704) va desenvolupar
la tècnica que descriurem a continuació, que consisteix a substituir un límit
indeterminat per un altre amb l’esperança que aquest es pugui resoldre més
fàcilment.
Enunciem amb tot detall a continuació la regla pel cas d’una indeterminació
de tipus 00 :
f f′
Llavors tenim que g(x) 6= 0 per tot x ∈ I \ {a}, les funcions g i g′ estan
ben definides en I \ {a} i es compleix que:
f ′ (x) f (x)
• Si lim =L∈R llavors lim =L.
x→a g ′ (x) x→a g(x)
f ′ (x) f (x)
• Si lim = ±∞ llavors lim = ±∞.
x→a g ′ (x) x→a g(x)
Exemple 20
arctan(6x)
Tot seguit resoldrem el límit lim mitjançant la regla de L’Hôpital. Primer de
ln(1 + 2x)
x→0
tot, observem que aquest límit és una indeterminació del tipus 00 . Les funcions al nume-
rador f (x) = arctan(6x) i al denominador g(x) = ln(1 + 2x) compleixen les hipòtesis de la
6 2
proposició anterior. Calculant les derivades respectives f ′ (x) = 1+(6x) ′
2 i g (x) = 1+2x tenim
que:
6
arctan(6x) 1+(6x)2 6
lim = lim 2
= = 3.
x→0 ln(1 + 2x) x→0 1+2x
2
∞
És possible estendre la regla de L’Hôpital per indeterminacions de tipus ∞. En
efecte:
.
∞
Regla de L’Hôpital (cas ∞ ):
Sigui a ∈ I un punt en un interval tancat, i siguin f ,g : I \ {a} → R
funcions reals tals que:
Llavors existeix ρ > 0 tal que g(x) 6= 0 per x ∈ I amb 0 < |x – a| < ρ .
f ′ (x) f (x)
• Si lim =L∈R llavors lim =L.
x→a g ′ (x) x→a g(x)
f ′ (x) f (x)
• Si lim = ±∞ llavors lim = ±∞.
x→a g ′ (x) x→a g(x)
f (x) 0 f (x) ±∞
lim = i lim = .
x→±∞ g(x) 0 x→±∞ g(x) ±∞
.
Regla de L’Hôpital a l’infinit:
Sigui I un interval tancat, i siguin f ,g : I → R funcions reals tals que:
• f i g són derivables en I.
f ′ (x) f (x)
• Si lim =L∈R llavors lim =L.
x→+∞ g ′ (x) x→+∞ g(x)
f ′ (x) f (x)
• Si lim = ±∞ llavors lim = ±∞.
x→+∞ g ′ (x) x→+∞ g(x)
© FUOC • PID_00284276 35 Derivació: el problema de la tangent
Tot seguit veurem alguns exemples de límits amb indeterminacions del ti-
∞
pus ∞.
Exemple 21
ln(x)
Resoldrem el límit lim mitjançant la regla de L’Hôpital. Les funcions al numerador
x→∞ x
f (x) = ln(x) i al denominador g(x) = x compleixen les hipòtesis de la proposició anterior.
Calculant les derivades respectives f ′ (x) = 1/x i g ′ (x) = 1 tenim que:
ln(x) 1/x
lim = lim = 0.
x→+∞ x x→+∞ 1
Exemple 22
x
Resoldrem el límit lim mitjançant la regla de L’Hôpital. Les funcions al numerador
x→∞ ex
f (x) = x i al denominador g(x) = ex compleixen les hipòtesis de la regla de L’Hôpital a
l’infinit. Calculant les derivades respectives f ′ (x) = 1 i g ′ (x) = ex tenim que:
x 1
lim = lim = 0.
x→+∞ ex x→+∞ ex
Amb aquests dos exemples finals, hem comprovat formalment que la funció
exponencial creix més ràpidament que un polinomi i, a la vegada, que aquest
polinomi creix més ràpidament que la funció logaritme. Amb la notació dels
ordres d’infinitud que hem introduït al mòdul «Límits de funcions i continu-
ïtat», podem escriure:
ln(x) ≪ x ≪ ex .
f (x) f ′ (x)
lim = lim ′
x→a g(x) x→a g (x)
0 ∞
i aquesta igualtat val per les indeterminacions del tipus 0 i del tipus ∞, tant
si a és un nombre real com si a = ±∞.
© FUOC • PID_00284276 36 Derivació: el problema de la tangent
Una segona idea intuïtiva del que farem en aquest subapartat la podem veure
mitjnaçant la identitat següent, que apareix sovint en diferents branques de
la matemàtica:
1
= 1 + z + z2 + z3 + z4 + . . .
1–z
per a |z| < 1. Es comprova fàcilment la seva validesa veient que (1 – z)(1 + z +
z2 + z3 + z4 + . . . ) = 1 + z + z2 + · · · – (z + z2 + . . . ) = 1. De fet, aquesta igualtat és la
suma d’una progressió geomètrica, que és un tema que es tractarà en el mòdul
«Successions i sèries de nombres reals».
1
Aquesta igualtat de funcions ens diu que la funció racional f (z) = 1–z repre-
senta en realitat una suma d’infinits termes, però que si sumem només un
nombre finit p(z) = 1 + z + z2 + · · · + zn , per un enter n ≥ 1, llavors obtindrem
una aproximació a la funció. Com més termes sumem, millor serà la nostra
aproximació: per exemple, si z = 0.2 i prenem 4 termes (un polinomi de grau
n = 3),
1
f (0.2) = = 1.25 ≃ p(0.2) = 1 + 0.2 + 0.22 + 0.23 = 1.248 .
1 – 0.2
© FUOC • PID_00284276 37 Derivació: el problema de la tangent
.
Per a una funció real f (x) derivable n ≥ 1 vegades en un punt a, definim
el polinomi:
n
X f (k) (a)
Pn (x) = (x – a)k .
k!
k=0
Noteu que hem definit f (0) (a) = f (a), és a dir, la funció sense derivar i que el
grau del polinomi és un enter fixat n ≥ 1.
Recordeu també que el factorial d’un nombre natural es pot definir de manera
recursiva com: 0! = 1 i (k + 1) ! = (k + 1) · k !, per k ≥ 0, és a dir:
0 ! = 1 , 1 ! = 1 , 2 ! = 2 , 3 ! = 6 , 4 ! = 24 , 5 ! = 120 . . .
n
f (k) (0) f ′′ (0) 2 f (n) (0) n Polinomi de McLaurin de
xk = f (0) + f ′ (0) x +
X
Pn (x) = x + ··· + x . grau n
k! 2! n!
k=0
Si el punt on coneixem la
funció i les derivades
Per construcció, el polinomi de Taylor de grau n dona una aproximació a la successives és a = 0:
n
funció: f (x) ≃ Pn (x), per a x en un entorn del punt fixat a. Vegem-ne un exem-
X f (k) (0) k
Pn (x) = x .
k!
k=0
ple concret.
Exemple 23
Calcularem el polinomi de Taylor de grau 3 de la funció f (x) = tan(x) entorn del punt
a = 0. En primer lloc sabem que tan(0) = 0. En segon lloc, podem calcular les tres primeres
derivades de la funció:
© FUOC • PID_00284276 38 Derivació: el problema de la tangent
1
f ′ (x) = cos2 x
= 1 + tan2 (x) ,
f ′′ (x) = 2(tan(x) + tan3 (x)) i f ′′′ (x) = 2(1 + 4 tan2 (x) + 3 tan4 (x)).
1 ′′ 1
P3 (x) = f (0) + f ′ (0)x + f (0)x2 + f ′′′ (0)x3 .
2 6
x3
f (x) = tan(x) ≃ P3 (x) = x + ,
3
per x en un entorn de 0.
Taula 2
x3 Reflexió
x f (x) = tan(x) P3 (x) = x + 3
0.1 0.100335 0.1003 Pregunta per a reflexionar:
0.2 0.202710 0.2026 com s’ho fan les calculadores
0.3 0.309336 0.309 per a obtenir els valors
numèrics de la tangent i les
0.4 0.422793 0.4213 altres funcions?
0.5 0.546302 0.5416
Comparativa entre els valors «exactes» de la funció
(donats per la calculadora) i els valors aproximats
(calculats per Taylor).
Resultats anàlegs per a valors negatius de x, ja que tan(–x) = – tan(x). En el cas que
volguéssim més precisió numèrica, hauríem de calcular un polinomi de Taylor d’ordre
superior a 3.
Figura 16. Gràfiques de la funció f (x) = tan(x) i el seu polinomi de Taylor (McLaurin) d’ordre
x3
3 P3 (x) = x + 3
en l’interval [0,0.7]. Observem el bon ajust per a valors des de x = 0 fins a
x = 0.5
0.8
0.7
0.6
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0
0 0.1 0.2 0.3 0.4 0.5 0.6 0.7
. Fórmula de Taylor
d’ordre n de la funció f (x)
Si la funció real f (x) és derivable amb continuïtat (n + 1) vegades en un
entorn del punt a, llavors Per a cada x, la funció és
igual al polinomi de Taylor
més el residu de Lagrange:
f ′′ (a) f (n) (a) f (x) = Pn (x) + Rn (x).
f (x) = f (a) + f ′ (a)(x – a) + (x – a)2 + · · · + (x – a)n + Rn (x) ,
2! n!
f (n+1) (c)
en què Rn (x) = (x – a)n+1 s’anomena residu de Lagrange d’ordre
(n + 1) !
n i c és un punt desconegut entre a i x (fixat).
D’aquest resultat teòric (la seva demostració va més enllà dels objectius d’a-
quest curs), cal destacar que el residu (resta o error) de la fórmula de Taylor és
la diferència entre la funció i el polinomi: Rn (x) = f (x)–Pn(x). A més, en general,
aquest residu serà desconegut, tot i que el podem acotar en valor absolut per
a tenir una estimació de la bondat de l’aproximació donada per f (x) ≃ Pn (x),
per x en un entorn del punt a.
Exemple 24
1 ′′ 1 1 (4) 1 (5)
= f (0) + f ′ (0)x + f (0)x2 + f ′′′ (0)x3 + f (0)x4 + f (c)x5 ,
2 6 24 120
© FUOC • PID_00284276 40 Derivació: el problema de la tangent
x2 x4
f (x) = cos(x) = 1 – + + R4 (x) .
2 24
5
en què la funció error és |R4 (x)| = | 120 f (c) x5 | = | – sin(c)
1 (5)
120
x5 | ≤ |x|
120
, per x en un entorn de
0. En l’acotació del residu s’ha usat que les funcions trigonomètriques varien entre –1 i 1.
Aquesta acotació de l’error ens permet fer càlculs numèrics amb un control de la precisió.
Per exemple, si prenem x = 1, tenim cos(1) ≃ P4 (1) = 0.5416 amb una cota d’error
|R4 (1)| ≤ 1/120 = 0.0083.
Exemple 25
3 3
x – tan(x) x – (x + x3 + . . . ) –x + ... 2
lim = lim 2
= lim 9 3 =– .
x→0 x(1 – cos(3x)) x→0 x( (3x) + . . . ) x→0 x3 + . . .
2
27
2
n
X xk x x2 xn Polinomi de Taylor de grau
f (x) = ex , Pn (x) = =1+ + + ··· + .
k! 1! 2! n! n ≥ 1 de la funció exponencial.
k=0
© FUOC • PID_00284276 41 Derivació: el problema de la tangent
Taula 3
n Pn (1) Cota de l’error Taula 3
1 2 1.5
2 2.5 0.5 Successives aproximacions al
nombre e = exp(1). Observeu
3 2.6 0.125 com l’error va disminuint a
4 2.7083 0.025 mesura que augmentem el
5 2.716 0.00416 grau n del polinomi.
6 2.71805 5.9 × 10–4
7 2.718253968253968 7.4 × 10–5
8 2.718278769841270 8.3 × 10–6
9 2.718281525573192 8.3 × 10–7
10 2.718281801146385 7.5 × 10–8
.. .. ..
. . .
n
X 1
Aproximacions Pn (1) = al nombre e. La cota de l’error
k=0
k!
3 tendeix a 0.
(n+1)!
(n+1)
ec 3c
f (c) n+1
|Rn (x)| =
x = |x|n+1 < xn+1
(n + 1) ! (n + 1)! (n + 1)!
en què el punt desconegut c compleix que 0 < c < x i recordeu que 2 < e < 3.
En particular, per x = 1, tenim que:
ec 3c 3
|Rn (1)| = < < amb 0 < c < 1 ,
(n + 1)! (n + 1)! (n + 1)!
A més, podem tenir una visió global de l’aproximació dels successius poli-
nomis de Taylor en un entorn del punt a = 0, fent una estimació de l’error
absolut mitjançant una calculadora científica, vegeu la figura 17.
Val la pena destacar que aquesta manera de procedir és una «mica tramposa»,
Fórmula per a l’error absolut
ja que si podem avaluar la funció ex , no té gaire sentit que busquem una d’una quantitat:
|valor exacte – valor aproximat|.
aproximació.
Per una banda, fixeu-vos que els successius polinomis de Taylor d’ordre n ≥ 1,
es poden calcular en general un a partir de l’altre, de manera que si coneixem
Pn (x), podem calcular el polinomi de Taylor següent:
f (n+1) (a)
Pn+1 (x) = Pn (x) + (x – a)n+1
(n + 1) !
i per tant cada vegada només necessitem calcular f (n+1) (a) . Per exemple:
© FUOC • PID_00284276 42 Derivació: el problema de la tangent
Exemple 26
Per l’exercici 3-23 sabem que el polinomi de Taylor (McLaurin) de grau 3 de la funció
3
f (x) = tan(x) és P3 (x) = x + x3 i que f ′′′ (x) = 2(1 + 4 tan2 (x) + 3 tan4 (x)). Llavors calculant
f (4) (x) = 8(4 tan(x) + 3 tan3 (x))(1 + tan2 (x)), tenim que:
f (4) (0) 4 x3
P4 (x) = P3 (x) + x =x+ +0,
24 3
Figura 17. Gràfiques de la funció exponencial f (x) = ex i dels tres primers polinomis de
Taylor, P1 (x) = 1 + x, P2 (x) = P1 (x) + x2 /2, P3 (x) = P2 (x) + x3 /6, per a x en l’interval [–2,2]
(superior) i una estimació de l’error absolut usant com a valor «exacte» l’exponencial de la
calculadora i com a valor aproximat els polinomis de Taylor (inferior).
Per altra banda, per les funcions elementals (ex , ln(1 + x), sin(x), cos(x), etc.)
en què és possible trobar una fórmula pel seu polinomi de Taylor de grau n
arbitràriament gran, prenent el límit, es pot prendre la suma d’infinits termes
de la fórmula com a definició de la mateixa funció. Les sèries seran tractades
en el mòdul «Successions i sèries de nombres reals».
Exemple 27
Ara calcularem les successives derivades de la funció f (x) = ln(1 + x), vegeu l’exemple
3-10, per a obtenir una fórmula pel polinomi de Taylor (McLaurin) d’aquesta funció per
a qualsevol grau n ≥ 1:
1
f ′ (x) = 1+x
= (1 + x)–1 , f ′′ (x) = –(1 + x)–2 , f ′′′ (x) = +2(1 + x)–3 ,
f (4) (x) = –6(1 + x)–4 , . . . , f (n) (x) = (–1)n+1 (n – 1)!(1 + x)–n .
© FUOC • PID_00284276 43 Derivació: el problema de la tangent
n
X (–1)k+1 k x2 x3 (–1)n+1 n Polinomi de Taylor de grau
f (x) = ln(1 + x), Pn (x) = x =x– + –··· + x .
k 2 3 n n ≥ 1 de la funció logaritme.
k=1
En aquest cas, per a x > 0 també podem calcular i acotar el residu de Lagrange d’ordre n:
f (n+1) (c) 1 1 n+1
|Rn (x)| = xn+1 = |x|n+1 < x ,
(n + 1) ! (n + 1) |1 + c|n+1 n+1
en què c compleix que 0 < c < x. L’acotació de la funció error es basa en el fet que
1
1 < 1 + c, 1 < (1 + c)n+1 i per tant 1 > (1+c) n+1 .
Per a obtenir el polinomi de Taylor de la funció logaritme, n’hi ha prou a prendre x = z–1
n
X (–1)k+1
i llavors: f (z) = ln(z), Pn (z) = (z – 1)k .
k
k=1
n
!
X n n–k k n n
n! n
Binomi de Newton
El binomi de Newton (x + y) = x · y , amb k = (n–k)! k!
= n–k, és una
k
k=0
fórmula àmpliament coneguda i de molta utilitat. Per exemple: Si y 6= 0,
(x + y)n = yn · (1 + xy )n .
(1 + x)2 = 1 + 2x + x2
(1 + x)3 = 1 + 3x + 3x2 + x3
...
n
!
X α Polinomi de Taylor de grau
f (x) = (1 + x)α , Pn (x) = xk =
k n ≥ 1 d’una potència
k=0 d’exponent qualsevol α. Els
α(α–1) α(α–1)(α–2)...(α–(n–1)) nombres combinatoris són:
=1+ α
x+ x2 + · · · + xn . α α(α–1)...(α–(k–1))
.
1! 2! n! k = k!
En efecte, només cal que calculem les derivades successives: f ′ (x) = α(1 + x)α–1 ,
f ′′ (x) = α(α – 1)(1 + x)α–2 , f ′′′ (x) = α(α – 1)(α – 2)(1 + x)α–3 , ... , f (n) (x) = α(α –
1)(α – 2) . . . (α – (n – 1))(1 + x)α–n , i les avaluem en x = 0. Casos particulars que
es poden obtenir per α = –1 i α = 1/2:
n
Polinomi de Taylor de grau
X
1
1+x = (1 + x)–1 , Pn (x) = (–1)k xk = 1 – x + x2 – x3 + · · · + (–1)n xn .
n ≥ 1 de la potència -1 i de
k=0 l’arrel quadrada.
n
!
√ X 1
1 + x = (1 + x)1/2 , Pn (x) = 2 xk .
k
k=0
© FUOC • PID_00284276 44 Derivació: el problema de la tangent
n
X
f (z) = 1
1–z , Pn (z) = zk = 1 + z + z2 + z3 + · · · + zn .
k=0
Cal destacar aquí que aquest polinomi ja s’havia pogut calcular amb un pro-
cediment més directe, com es pot veure al principi d’aquest apartat, sense la
necessitat de fer derivades.
Per a acabar aquest apartat i aquest mòdul veurem un exercici més elaborat de
com usar un polinomi de Taylor per a aproximar el valor numèric de π.
√
Figura 18. Circumferència de radi 1. L’àrea sota la corba f (z) = 1 – z2 en l’interval [0, 12 ] és
√
1π 1 3
igual a 3 4
més l’àrea d’un triangle de base 2
i altura 2
.
0.8
0.6
0.4
0.2
-1 -0.5 0.5 1
-0.2
-0.4
-0.6
-0.8
© FUOC • PID_00284276 45 Derivació: el problema de la tangent
√
Per tant, podem aproximar π si aproximem la funció f (z) = 1 – z2 per un
polinomi de Taylor adequat i després integrem el polinomi obtingut. Recordeu
que avaluar i derivar (i integrar) polinomis és una tasca fàcil en comparació a
fer-ho amb altres funcions.
√
Considerem el desenvolupament de Taylor de la funció f (x) = 1 + x, que hem
calculat al subapartat anterior, i prenem x = –z2 :
!
1 1 1
√ X 1
2(2 – 1) 2 21 ( 21 – 1)( 12 – 2) 3
1+x= 2 xk = 1 + 2
x+ x + x + ...
k 1! 2! 3!
k ≥0
!
1 1 1
√ X 1
2(2 – 1) 4 12 ( 21 – 1)( 12 – 2) 6
1– z2 = 2 (–z2 )k = 1 – 2
z2 + z – z + ...
k 1! 2! 3!
k ≥0
1 √
Z
2 √ 3 3
π = 12 1– z2 dz – ≃
0 2
1 √
z2 z4 z6
Z
2 3 3
≃ 12 1– – – dz – =
0 2 8 16 2
1 √
z3 z5 z7 2 3 3
= 12 z – – – – = 3.1417 .
6 40 112 0 2
Exercicis d’autoavaluació
0.8
0.6
0.4
0.2
-10 -5 5 10
-0.2
4. Usant la regla de la cadena, calculeu (f ◦ u)′ (x) si f (x) = tan(x), u(x) = ln(x).
5. Considereu la funció definida a trossos f (x) = 1+e2–x per x ≥ 0 i f (x) = √x + 1 per x < 0.
1+x2
Estudieu la continuïtat i la derivabilitat de la funció.
6. Calculeu la derivada segona per a cada una de les següents funcions respecte de la seva
variable independent.
1
7. Calculeu les tres primeres derivades de la funció f (x) = x+2
i d’aquí deduïu-ne una fór-
mula per la derivada n-èsima, n ≥ 1.
f (x) = x4 – 2x3 + 1 .
x3
11. Feu un esbós de la gràfica de la funció f (x) = x2 –1
, fent prèviament un estudi complet de
la funció.
© FUOC • PID_00284276 47 Derivació: el problema de la tangent
ln(x)
12. Feu un esbós de la gràfica de la funció f (x) = x3
, fent prèviament un estudi complet de
la funció.
2
13. Si la posició d’un objecte en caiguda lliure és x(t) = 100 – 9.8 t2 metres, quant temps (en
segons) tarda a arribar a terra (x = 0) i a quina velocitat ho fa (en metres per segon)?
x
14. Considereu y = 1+x , x ≥ 0. Calculeu la funció inversa, és a dir, x en funció de y, i calculeu
la derivada de la funció original y′ (x) i la derivada de la funció inversa x′ (y).
15. Considereu l’anomenada equació logística per al creixement de la població d’una certa
espècie, en un hàbitat amb recursos limitats. L’evolució de la població (en milers d’in-
100
dividus) és definida per x(t) = 1+4e–2t , on t és el temps en anys. Calculeu el ritme de
dx
creixement de la població x′ (t) = dt
en milers d’individus per any.
17. Comproveu per a cada funció f (x) que el polinomi que l’acompanya Pn (x) és efectiva-
ment el polinomi de McLaurin (Taylor en a = 0) del grau n especificat:
ex +e–x x2 x4 x6
a) f (x) = 2
P6 (x) = 1 + + +
2 24 720
√ x x2 x3 5x4 7x5
b) f (x) = 1+x P5 (x) = 1 + – + – +
2 8 16 128 256
x3 3x5
c) f (x) = arcsin(x) P5 (x) = x + +
6 40
√ √ √ √ √ √
b) Sabent que 2 = 4 – 2 = 2 1 – 1/2 i 3 = 4 – 1 = 2 1 – 1/4, calculeu una aproxi-
mació de cada una de les arrels quadrades.
1
c) Sabent que sin( π6 ) = 2
, calculeu una aproximació del nombre π.
19. Calculeu l’aproximació del valor de sin(1) donada pel polinomi de Taylor de f (x) = sin(x)
de grau 5 al voltant de a = 0. Doneu una estimació de l’error comès amb el residu de
Lagrange.
√
20. Sigui f (x) = 36 + x i considereu que disposeu d’una calculadora que només pot √ fer
sumes, restes, productes i divisions, amb la qual volem calcular el valor numèric de 38.
21. Calculeu el polinomi de Taylor d’ordre 2 de la funció f (x) = ln (1 + x) al voltant del punt
a = 0 i utilitzeu-lo per a calcular el límit:
2 ln(1 + x) – 2x
lim .
x→0 3x2
Z 1 2
e–z dz
–1
© FUOC • PID_00284276 48 Derivació: el problema de la tangent
Solucionari
1. Per una banda, per a calcular la derivada de la funció constant f (x) = 2 en un punt x0
usant la definició, cal fer:
Per altra banda, per a calcular la derivada de la funció f (x) = –3x2 , que és una paràbola,
en un punt x0 i usant la definició, cal fer:
–3(x + x0 )(x – x0 )
= lim = lim –3(x + x0 ) = –6x0 .
x→x0 x – x0 x→x0
√
3
2. La funció és f (x) = √ x5 = 1
x13/6
= x–13/6 i per tant la seva derivada és f ′ (x) = – 6x13
19/6 que
x
existeixen per a x > 0.
sin x cos x
3. El límit de la funció per la regla de L’Hôpital és lim x
= lim 1
= 1.
x→0 x→0
x cos(x)–sin(x)
La derivada usant la regla del quocient és y′ = x2
.
′
4. La derivada de la composició és (f ◦ u)′ (x) = tan(ln(x)) = (1 + tan(ln(x))2 ) · 1x , ja que
f ′ (x) = 1 + tan(x)2 i u′ (x) = 1/x.
5. La funció f (x) és contínua en tots els punts donat que f (0) = 1 i lim– f (x) = 1, i és
x→0
derivable en tots els punts excepte en x = 0, on no coincideixen les derivades laterals
f+′ (0) = 1/2 i f–′ (0) = 1.
6. Derivades segones:
–1 2! –3!
7. Calculem les derivades successives f ′ (x) = (x+2)2
, f ′′ (x) = (x+2)3
, f ′′′ (x) = (x+2)4
, ... A partir
(–1)n n!
d’aquí deduïm que f (n) (x) = (x+2)n+1
,.
a) De la funció f (x) = (x2 – 4)2 calculem la seva derivada f ′ (x) = 4x(x2 – 4) i estudiem en
quins punts s’anul·la aquesta derivada.
Llavors estudiem el signe de la derivada per la dreta i per l’esquerra d’aquests punts
i tenim que f ′ (–3) < 0, f ′ (–1) > 0, f ′ (1) < 0 i f ′ (3) > 0, per tant f (x) és creixent a
(–2,0) ∪ (2, + ∞) i decreixent a (–∞, – 2) ∪ (0,2).
b) De la funció f (x) = xex calculem la seva derivada i estudiem en quins punts s’anul·la
aquesta derivada.
f ′ (x) = ex + xex = ex (1 + x) = 0 ⇔ x = –1 .
9. Els possibles extrems de la funció f (x) = x – x2/3 els busquem entre els punts crítics
2 –1/3 2
f ′ (x) = 1 – x = 1– √ =0 ⇔
3 33x
√ √ 2 8
⇔ 33x–2=0 ⇔ 3x= ⇔ x=
3 27
i els punts en què la funció no és derivable que és el punt x = 0, ja que aquest punt
anul·la el denominador de la derivada. Apliquem el criteri de la primera derivada per
classificar els extrems relatius i obtenim que f (x) té un màxim relatiu en el punt (0,0) i
8 –4
mínim relatiu en el punt ( 27 , 27 ).
10. Busquem la primera derivada de la funció f (x) = x4 – 2x3 + 1 per a trobar els possibles
extrems.
6 3
f ′ (x) = 4x3 – 6x2 = x2 (4x – 6) = 0 ⇔ x = 0, x = =
4 2
Per a trobar els punts d’inflexió busquem els punts que anul·len la segona derivada
Estudiem el signe de la segona derivada per la dreta i per l’esquerra d’aquests punts i,
donat que hi ha un canvi de concavitat en aquests punts, podem dir que x = 0 i x = 1
són punts d’inflexió.
-3 -2 -1 1 2 3
-2
-4
-6
-8
© FUOC • PID_00284276 51 Derivació: el problema de la tangent
12. Dom(f ) = (0, + ∞). En x = 0 hi ha una asímptota vertical per la dreta i y = 0 és una
asímptota horitzontal quan x tendeix a +∞. La funció creix a (0, exp(1/3)) i decreix a
(exp(1/3), + ∞). A x = exp(1/3) la funció té un màxim relatiu. La funció és convexa a
(0, exp(7/12) i còncava a (exp(7/12), + ∞). El punt exp(7/12) és un punt d’inflexió. Vegeu
la figura 21.
0.2
0.15
0.1
0.05
0
1 2 3 4 5
-0.05
-0.1
-0.15
-0.2
2
13. Posició x(t) = 100 – 9.8 t2 m., velocitat v(t) = dx
dt
= –9.8t m/s, posició inicial x(0) = 100,
2 √
posició final: 0 = 100 – 9.8 t2 en l’instant de temps t = 200/9.8 ≃ 4.52 s i amb velocitat
v = –9.8 · 4.52 ≃ 44.3 m/s.
y
14. Aïllant x obtenim la inversa: (1 + x)y = x, xy – x = –y, x(y – 1) = –y, x = 1–y
. Derivades:
dy 1 dx 1
dx
= (1+x)2
i dy
= (1–y)2
.
15. La mida de la població en funció del temps és x(t) = 100(1 + 4e–2t )–1 i el ritme de creixe-
ment és:
dx 800 e–2t
x′ (t) = = –100(1 + 4e–2t )–2 · 4e–2t · (–2) = >0,
dt (1 + 4e–2t )2
individus per any, on s’ha usat repetidament la regla de la cadena. Vegeu la figura 22.
Figura 22. Gràfiques de la funció x(t) = 100(1 + 4e–2t )–1 (població) i la seva derivada
800 e–2t
x′ (t) = (1+4e–2t )2
(creixement de la població), en l’interval de temps [0,4]. La funció sempre
és creixent
120
100
80
60
40
20
0
0 0.5 1 1.5 2 2.5 3 3.5 4
© FUOC • PID_00284276 52 Derivació: el problema de la tangent
17. Calculem les successives derivades en x = 0 de les funcions donades i escrivim la fórmula
del polinomi de Taylor demanat:
c) f (x) = arcsin(x) f ′ (x) = (1 – x2 )–1/2 , f ′′ (x) = x(1 – x2 )–3/2 , f ′′′ (x) = (2x2 + 1)(1 – x2 )–5/2 ,
f (4) (x) = (6x3 + 9x)(1 – x2 )–7/2 , f (5) (x) = (24x4 + 72x2 + 9)(1 – x2 )–9/2 .
en x = 0 f ′ (0) = 1 , f ′′ (0) = 0 , f ′′′ (0) = 1 ,
f (4) (0) = 0 , f (5) (0) = 9 .
x3 3x5
Polinomi P5 (x) = x + 6
+ 40
.
1 x x2 x4 x6
e + e–x ≃ P6 (x) = 1 +
+ + .
2 2 24 720
1 1
Si prenem x = 1, obtenim 2
e+ e
≃ P6 (1) = 1.54305̄ .
√ x x2 x3 5x4 7x5
1 + x ≃ P5 (x) = 1 + – + – + .
2 8 16 128 256
√ √
En particular, en x =√–1/2,√ 2 = 2 1 – 1/2 ≃ 2 · P5 (–1/2) = 1.4152832. Per altra
banda, per x = –1/4, 3 = 2 1 – 1/4 ≃ 2 · P5 (–1/4) = 1.7320633.
1
c) Sabem que sin( π6 ) = 2
, per tant arcsin( 12 ) = π
6
. Per x en un entorn de a = 0 tenim que
x3 3x5
arcsin(x) ≃ P5 (x) = x + + .
6 40
© FUOC • PID_00284276 53 Derivació: el problema de la tangent
1
Si prenem x = 2
, obtenim que el nombre π = 6 · arcsin( 12 ) ≃ 6 · P5 ( 12 ) = 3.13906.
Nota: si volguéssim més precisió numèrica hauríem de calcular polinomis de Taylor d’or-
dres superiors.
19. Primer de tot calculem les sis primeres derivades de la funció f (x) = sin(x):
1 ′′ 1 1 1
P5 (x) = f (0) + f ′ (0)x + f (0)x2 + f ′′′ (0)x3 + f (4) (0)x4 + f (5) (0)x5 .
2! 3! 4! 5!
Avaluant en x = 0 la funció i les derivades: f (0) = 0 i f ′ (0) = 1, f ′′ (0) = 0, f ′′′ (0) = –1,
f (4) (0) = 0 i f (5) (0) = 1, obtenim
x3 x5
sin(x) ≃ P5 (x) = x – + .
3! 5!
f (6) (c) – sin(c) |x|6
|R5 (x)| = x6 = x6 ≤ .
6! 720 720
20. Per a trobar el polinomi de Taylor necessitem calcular les derivades de la funció fins
a ordre 3. Podem reescriure la funció en forma de potència perquè ens sigui més fàcil
derivar-la: f (x) = (36 + x)1/2 .
a) f ′ (x) = 12 (36+x)–1/2 , f ′′ (x) = –1
4
(36+x)–3/2 , f ′′′ (x) = 3
8
(36+x)–5/2 . La fórmula del polinomi
de Taylor d’ordre 3 és:
1 ′′ 1
P3 (x) = f (0) + f ′ (0)(x – 0) + f (0)(x – 0)2 + f ′′′ (0)(x – 0)3 .
2 6
Avaluant la funció i les derivades: f (0) = 6 i f ′ (0) = 1/12, f ′′ (0) = –1/864 i f ′′′ (0) =
1/20736, obtenim:
1 1 1
P3 (x) = 6 + x– x2 + x3 .
12 1728 124416
√
f (2) = 38 ≃ P3 (2) = 6.16441615 .
f (4) (c)
|R3 (2)| = (2 – 0)4 , en què c ∈ (0,2) és un valor desconegut.
4!
© FUOC • PID_00284276 54 Derivació: el problema de la tangent
–15 –15
Calculant la derivada quarta f (4) (x) = 16
(36 + x)–7/2 = √ 7, obtenim
16 36+x
|f (4) (c)| 4 15 15
|R3 (2)| = 2 = √ 7
24 < √ 7
24 = 2 · 10–6 < 10–5 .
24 24 · 16 36 + c 384 36 + 0
L’acotació del residu en aquest cas es basa en el fet que la derivada quarta en valor absolut
és una funció decreixent: |f (4) (c)| < |f (4) (0)|.
21. Calculem les dues primeres derivades de la funció f (x) = ln(1 + x):
1
f ′ (x) = = (1 + x)–1 , f ′′ (x) = –(1 + x)–2 .
1+x
1 ′′
P2 (x) = f (0) + f ′ (0)x + f (0)x2 .
2
1 2
P2 (x) = x – x .
2
Ja que al voltant del punt x = 0, la funció f (x) es pot aproximar pel polinomi P2 (x) que
hem calculat, tenim que:
2 ln(1 + x) – 2x 2(x – 12 x2 ) – 2x 1
lim = lim =– .
x→0 3x2 x→0 3x2 3
Z 1 2
Z 1
1 4 1 6 1 8
e–z dz ≃ 1–z2 +
z – z + z dz =
–1 2 –1 6 24
1 9 1
1 1 5 1 7
= z – z3 + z – z + z ≃ 1.4950 .
3 10 42 216 –1
f ′ (x) = 3x2 + 8x – 5 ,
f ′′ (x) = 6x + 8 ,
f ′′′ (x) = 6 .
La funció i les dues primeres derivades en x = 0 valen: f (0) = 8, f ′ (0) = –5, f ′′ (0) = 8.
© FUOC • PID_00284276 55 Derivació: el problema de la tangent
2
Figura 23. L’àrea sota la corba f (z) = e–z en l’interval [–1,1] s’aproxima per l’àrea sota el
polinomi de Taylor P(z) = 1–z2 + 12 z4 – 61 z6 + 24
1 8
z en l’interval [–1,1].
0.5
1 ′′ 8
P2 (x) = f (0) + f ′ (0)x + f (0)x2 = 8 – 5x + x2 .
2 2
1 ′′′ 1
R2 (x) = f (c) x3 = 6 x3 = x3 .
6 6
Finalment tenim que la fórmula de Taylor (polinomi + residu) d’aquesta funció és:
Podem observar que hem obtingut la funció original f (x) = x3 + 4x2 – 5x + 8, que és un
polinomi de grau 3, gràcies al fet que la derivada tercera de la funció és una constant
independent de x, i per tant, en aquest cas el punt desconegut c no apareix a la fórmula
de Taylor.
24. Calculem les successives derivades de la funció f (x) = xex . Aplicant la regla del producte
obtenim f ′ (x) = (x + 1)ex , f ′′ (x) = (x + 2)ex , f ′′′ (x) = (x + 3)ex , f (4) (x) = (x + 4)ex , . . .
x2 x3 xn x2 xn–1
x
Pn (x) = x + + + ··· + =x 1+ + + ··· + .
1! 2! (n – 1) ! 1! 2! (n – 1) !
Ja que la funció és f (x) = xex , en particular, aquest polinomi es podria haver obtingut
directament a partir del polinomi de Taylor d’ordre n – 1 de la funció exponencial: Pn (x) =
n–1 k
X x
x . El residu de Lagrange d’ordre n és:
k!
k=0
© FUOC • PID_00284276 56 Derivació: el problema de la tangent
amb c un punt desconegut entre 0 i x. Finalment tenim que la fórmula de Taylor (poli-
nomi + residu) d’aquesta funció és:
n–1 k+1
X x (c + n + 1)ec n+1
f (x) = Pn (x) + Rn (x) = + x .
k! (n + 1) !
k=0
© FUOC • PID_00284276 57 Derivació: el problema de la tangent
Glossari
aproximació f Valor que s’acosta progressivament al valor exacte.
aproximar tr Acostar.
asímptota f Recta a la qual s’acosta un punt variable sobre una funció quan el punt s’allu-
nya cap a l’infinit.
asimptòtic adj Dit d’un objecte que s’apropa infinitament a un altre sense coincidir-hi mai.
derivable adj Funció derivable en un punt, funció que admet derivada en aquest punt.
derivar tr Deduir (una funció) d’una altra segons una llei fixa, especialment de la funció
dita derivada.
error m Diferència entre el resultat de la mesura experimental (valor aproximat) d’una mag-
nitud i el seu valor real (valor exacte).
fitar tr Acotar.
fórmula f Expressió d’una relació entre diferents quantitats i magnituds mitjançant sím-
bols.
monòton adj Dit de l’aplicació entre dos conjunts ordenats que és creixent o bé decreixent.
pendent m Inclinació d’una recta respecte d’un eix horitzontal. En castellà és la pendiente.
polinomi m Suma formal de productes de nombres per variables, als quals hom atribueix
només les propietats algèbriques més simples.
tangent adj Que toca en un sol punt una línia o una superfície.
Bibliografia
García, A.; et al. (2007). Cálculo I: Teoría y problemas de análisis matemático en una variable.
Clagsa.
Perelló, C. (1994). Càlcul Infinitesimal. Amb mètodes numèrics i aplicacions. Enciclopèdia Ca-
talana.
Pozo, F.; Parés, N.; Vidal, Y. (2019). Matemáticas para la ingeniería. García-Maroto Editores.