Saltar al conteníu

Perrigny-sur-l'Ognon

Coordenaes: 47°18′40″N 5°26′53″E / 47.3111°N 5.4481°E / 47.3111; 5.4481
De Wikipedia
24-10-2021 18:08
Perrigny-sur-l'Ognon
Alministración
PaísBandera de Francia Francia
Organización territorial Francia metropolitana
RexónBandera de Borgoña-Francu Condáu Borgoña-Francu Condáu
DepartamentuBandera de Côte-d'Or Côte-d’Or
Distritu distritu de Dijon
Cantón Pontailler-sur-Saône (es) Traducir
Tipu d'entidá comuña de Francia
Nome oficial Perrigny-sur-l'Ognon (fr)[1]
Códigu postal 21270
Xeografía
Coordenaes 47°18′40″N 5°26′53″E / 47.3111°N 5.4481°E / 47.3111; 5.4481
Perrigny-sur-l'Ognon alcuéntrase en Francia
Perrigny-sur-l'Ognon
Perrigny-sur-l'Ognon
Perrigny-sur-l'Ognon (Francia)
Superficie 18.92 km²
Altitú 183 m[2] y 206 m[2]
Llenda con Vielverge, Pontailler-sur-Saône, Cléry, Heuilley-sur-Saône, Maxilly-sur-Saône, Broye-Aubigney-Montseugny y Champagney
Demografía
Población 636 hab. (1r xineru 2021)
- 310 homes (2017)

- 336 muyeres (2017)
Porcentaxe 100% de Pontailler-sur-Saône (es) Traducir
Densidá 33,62 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00 (horariu estándar)
UTC+02:00 (horariu de branu)
Cambiar los datos en Wikidata

Perrigny-sur-l'Ognon ye una comuña francesa del departamentu de Côte-d'Or, na rexón de Borgoña-Francu Condáu. Llenda con Vielverge, Pontailler-sur-Saône, Cléry, Heuilley-sur-Saône, Maxilly-sur-Saône, Broye-Aubigney-Montseugny y Champagney.

Tien una población de 636 hab. (1 xineru 2021)[3][4] y una superficie de 18,92[5] km².

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. «code officiel géographique». Consultáu'l 6 xineru 2019.
  2. 2,0 2,1 Tienes d'especificar urlarchivu = y fechaarchivu = al usar {{cita web}}.«répertoire géographique des communes». Institut national de l'information géographique et forestière (2015).
  3. Afirmao en: Populations légales 2021. Data d'espublización: 28 avientu 2023. Editorial: Institut national de la statistique et des études économiques.
  4. censu de población
  5. Afirmao en: répertoire géographique des communes. Data de consulta: 26 ochobre 2015. Editorial: Institut national de l'information géographique et forestière.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]