Catalunya del Nord: mor Arthur Conte
- 6 gen 2016: Es presenta el projecte Parelles Lingüístiques Transfrontereres
- 14 oct 2015: França: més de 700 víctimes de la Dépakine
- 19 set 2015: Catalunya del Nord: un mort en un incendi a Cervera de la Marenda
- 22 ago 2015: Catalunya del Nord: inquietud a Ceret amb les obres al Convent dels Caputxins
- 17 ago 2015: Catalunya: celebren els vint anys del pont fronterer del Riu Major
27 de desembre del 2013, Catalunya del Nord
Dijous passat va morir a París, als 93 anys, Arthur Conte antic batlle de Salses, periodista, escriptor, ministre i primer president de l'ORTF (l'Office de radiodiffusion-télévision française). Era oncle de la també antiga batllessa de Salses Marie-Claude Conte-Grégoire.
Arthur Conte havia nascut a Salses, en una família modesta de vinyataires,l'any 1920. l'any 1943, després d'acabar els seus estudis, va ser obligat d'anar a Alemanya en el marc del servei del treball obligatori[1]. Va tornar a l'estat francès en acabar la segona guerra mundial. L'any 1947 sota l'etiqueta SFIO [2], va ser elegit batlle de Salses. Al mateix temps, comença la seva carrera de periodista fent-se editorialista a L'Independent l'any 1950.
Del 17 de juny al 30 de setembre de 1957, Arthur Conte forma part del govern Bourgès-Maunoury en tant que secretari d'Estat per la indústria i el comerç. El seu compromís polític, també el va dur a l'Assemblea nacional de 1951 a 1962 després entre 1968 i 1972. Dimiteix el 1963 de la SFIO i s'adhereix, des de 1968, al grup parlamentari de l'UDR (gauliste). A partir de 1961 i durant dos anys, Arthur Conte presideix l'Assemblea de la Unió de l'Europa occidental.
Als 53 anys, el juliol de 1972, l'escriptor és designat al capdavant de l'ORTF[3], d'on va ser el primer president. Va ser cessat l'octubre de 1973, després d'una polèmica sobre la independència de la TV d'aquella època. Arthur Conte mai va abandonar el seu accent català pedregós, malgrat passar una part important de la seva vida fora de Catalunya Nord.
També va ser autor de nombrosos llibres com per exemple Yalta ou le partage du monde, L'Epopée mondiale du siècle (cinc volums), Les dictateurs du XXe siècle, Les Présidents de la Ve République, L'Epopée coloniale de la France, Nostalgies françaises, Au village de mon enfance. Finalment l'any 1997 va publicar les seues memòries sota el títol 'Un provencial à Paris.'
Cal recordar també, que la seva filla Dominique Bona, va ser elegida fa uns mesos membre de l'Acadèmia Francesa.
Vegeu també
[modifica]- Arthur Conte a la Viquipèdia.
 |
Aquest text o part d'ell està reproduït segons el règim de drets Creative Commons (Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Unported) amb les notícies de la redacció general.
|
Fonts
[modifica]| Comparteix: | 
|
|
|
|
|
|
- (català) Mor Arthur Conte — Vilaweb. 27 de desembre del 2013.