Vés al contingut

Lorna Wing: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Creada per traducció de la pàgina «Lorna Wing»
m retocs menors i referència
 
(38 revisions intermèdies per 12 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Lorna Wing '''(7 octubre 1928 – 6 juny 2014), va ser una [[Psiquiatria|psiquiatra ]][[Psiquiatria|<nowiki/>]]<nowiki/>i metgessa anglesa, membre de l'[[Orde de l'Imperi Britànic]] i del Col·legi Reial de Psiquiatres del [[Regne Unit]]. Fou pionera en el camp dels desordres del desenvolupament en infants i va avançar en la difusió i comprensió de l'[[autisme]][[Autisme|<nowiki/>]] a tot el món. Es considera una de les persones clau en la introducció de la terminologia de la [[Síndrome d'Asperger]][[Síndrome d'Asperger|<nowiki/>]] i fundadora de la Societat Autística Nacional del Regne Unit. 
'''Lorna Wing''', de nom de naixement '''Lorna Gladys Tolchard''', ([[Gillingham (Kent)|Gillingham]], [[Kent]], [[7 d'octubre]] de [[1928]] – [[Kent]], [[6 de juny]] de [[2014]]) va ser una [[psiquiatra]] i [[metgessa]] [[anglesos|anglesa]], membre de l'[[Orde de l'Imperi Britànic]] i del Col·legi Reial de Psiquiatres del [[Regne Unit]]. Fou pionera en el camp dels desordres del desenvolupament en infants i va avançar en la difusió i comprensió de l'[[autisme]] a tot el món. Es considera la primera persona a introduir el terme "[[Síndrome d'Asperger]]" i va ser fundadora de la Societat Autística Nacional del Regne Unit. <ref>{{Ref-publicació|article=Lorna Wing obituary|url=https://www.theguardian.com/society/2014/jun/22/lorna-wing|publicació=The Guardian|data=2014-06-22|issn=0261-3077|llengua=en-GB|nom=Judith|cognom=Gould}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Lorna Wing, la psichiatra che ha rivoluzionato la concezione di autismo|url=https://oggiscienza.it/2021/05/06/lorna-wing-la-psichiatra-che-ha-rivoluzionato-la-concezione-di-autismo/|data=2021-05-06|consulta=2023-08-19|llengua=it|cognom=Petralia|editor=Oggi Scienza|nom=Simone}}</ref>


== Primers anys ==
== Primers anys ==
El seu nom complet era Lorna Gladys Tolchard, els seus pares eren Bernard i Gladys Tolchard de la població de Gillingham, a [[Kent]], va estudiar a l'Escola Femenina de Gramàtica Chattham, i l'any 1949 va començar els seus estudis mèdics a l'Hospital Universitari. Després de doctorar-se com a psiquiatra, la seva primera feina va ser a l'Hospital Maudsley a Londres.<ref name="Telegraph">{{cite news|title=Lorna Wing – obituary |url=http://www.telegraph.co.uk/news/obituaries/10886838/Lorna-Wing-obituary.html|accessdate=15 June 2014|publisher=The Daily Telegraph}}</ref>
El seu nom complet era Lorna Gladys Tolchard, els seus pares eren Bernard i Gladys Tolchard de la població de Gillingham, a [[Kent]], va estudiar a l'Escola Femenina de Gramàtica Chattham, i l'any 1949 va començar els seus estudis mèdics a l'Hospital Universitari. Després de doctorar-se com a psiquiatra, la seva primera feina va ser a l'Hospital Maudsley a Londres.<ref name="Telegraph">{{ref-notícia|títol=Lorna Wing – obituary |url= http://www.telegraph.co.uk/news/obituaries/10886838/Lorna-Wing-obituary.html| consulta= 15 juny 2014| editorial=The Daily Telegraph}}</ref>


== Carrera acadèmica ==
== Carrera acadèmica ==
Wing es va especialitzar en psiquiatria i l'any 1959 va canviar la seva àrea d'estudi vers els desordres del desenvolupament en la infantesa. En aquell temps es pensava que l'autisme afectava aproximadament 5 de cada 10.000 nens, però durant la dècada del 2010 es calculà que el rati era al voltant d'un de cada 100 nens, degut a la major conscienciació mèdica aconseguida per Wing i els seus seguidors.<ref name="Rhodes">Giulia Rhodes [http://www.guardian.co.uk/lifeandstyle/2011/may/24/autistic-spectrum-disorder-lorna-wing "Autism: a mother's labour of love",] ''The Guardian'', 24 May 2011</ref> <div>La seva recerca, particularment amb el seu col·laborador Judith Gould, ara underpins pensant en el camp d'autisme. Van iniciar el Camberwell Registre de Cas per enregistrar tots els pacients que utilitzen serveis psiquiàtrics en aquesta regió de London. La dada acumulada per aquesta aproximació innovadora va donar Ala la base per la seva idea influent que l'autisme va formar un espectre, més que clarament va diferenciar desordres. Ells també instal·lat el Centre per Social i Desordres de Comunicació, el primer diagnòstic integrat i servei de consell per aquestes condicions en el Regne Unit.<ref name="NAS - Judith Gould">{{cite web|title=Dr Judith Gould BSc, MPhil, PhD, AFBPsS, CPsychol|url=http://www.autism.org.uk/our-services/diagnosing-complex-needs/about-the-nas-lorna-wing-centre-for-autism/the-centre-staff/dr-judith-gould-bsc-mphil-phd-afbpss-cpsychol.aspx|publisher=National Autism Society|accessdate=15 June 2014}}</ref></div>
Wing es va especialitzar en psiquiatria i l'any 1959 va canviar la seva àrea d'estudi vers els desordres del desenvolupament en la infantesa. En aquell temps es pensava que l'autisme afectava aproximadament 5 de cada 10.000 nens, però durant la dècada del 2010 es calculà amb més precisió que la prevalença era al voltant d'un de cada 100 nens, gràcies a la major conscienciació mèdica aconseguida per Wing i els seus seguidors.<ref name="Rhodes">Giulia Rhodes [http://www.guardian.co.uk/lifeandstyle/2011/may/24/autistic-spectrum-disorder-lorna-wing "Autism: a mother's labour of love",] ''The Guardian'', 24 May 2011</ref> <ref>{{ref-web| url=http://www.udg.edu/tabid/14316/language/ca-ES/default.aspx| consulta=5 abril 2015| títol=Prevalència| obra=Autisme UdG| editor=Universitat de Girona| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150413123837/http://www.udg.edu/tabid/14316/language/ca-ES/default.aspx| arxiudata=13 d’abril 2015}}</ref><div>La seva recerca, juntament amb la de la seva col·laboradora [[Judith Gould]], va ser clau en el camp de l'autisme. Van iniciar el Registre Camberwell, on van anotar tots els pacients que van utilitzar serveis psiquiàtrics en aquella zona de Londres, i les dades aconseguides gràcies a aquest enfocament van servir perquè Wing establís la base de la seva idea innovadora: que l'autisme constituïa més aviat un espectre més que no pas un conjunt de desordres clarament diferenciats. Wing i Gould van fundar el Centre pels Desordres socials i comunicatius, el primer servei integrat per a la diagnosi i tractament d'aquestes condicions al Regne Unit.<ref name="NAS - Judith Gould">{{ref-web|títol=Dr Judith Gould BSc, MPhil, PhD, AFBPsS, CPsychol|url= http://www.autism.org.uk/our-services/diagnosing-complex-needs/about-the-nas-lorna-wing-centre-for-autism/the-centre-staff/dr-judith-gould-bsc-mphil-phd-afbpss-cpsychol.aspx| editor=National Autism Society| consulta= 15 juny 2014}}</ref></div>

L'any 1979, conjuntament amb la Dra. Judith Gould, publicà un treball on apareixia la primera definició moderna de l'autisme com "un continu, més que com una categoria diagnòstica, com un conjunt de símptomes que es poden associar a diferents trastorns i nivells intel·lectuals, que en el 75% dels casos s'acompanya de cert retard mental i que hi ha altres quadres amb retard del desenvolupament (no autistes) que presenten simptomatologia autista". També va ser l'autora de l'anomenada [[Tríada de Wing]],<ref>{{ref-web|url= http://www.uv.es/bellochc/logopedia/NRTLogo8.wiki?2| consulta=5 abril 2015|títol=Trastornos de Espectro Autista|obra=Las TICs en Logopedia: Audición y Lenguaje| editor=Universitat de Valencia|llengua= castellà}}</ref> un sistema que proposa els aspectes bàsics per a la definició diagnòstica de l'autisme, establint aquesta tríada en:

* Trastorn de la reciprocitat social
* Trastorn de la comunicació verbal i no verbal
* Absència de capacitat simbòlica i conducta imaginativa.

Posteriorment va afegir els patrons repetitius d'activitat i interessos com uns altres dels aspectes fonamentals a considerar en el procés diagnòstic.

Lorna Wing va ser l'autora de molts llibres i articles acadèmics, incloent ''Asperger Syndrome: a Clinical Account'', un text de referència publicat l'any 1981 que va popularitzar la recerca de Hans Asperger i va introduir el terme "Síndrome d'Asperger". També és autora de l'«Autism Spectrum Screening Questionnaire» (ASSQ),un qüestionari per a la diagnosi de trastorns de l'espectre autista en infants de 7 a 16 anys.<ref>Ehlers S., Gillberg C., Wing L. "A screening questionnaire for Asperger syndrome and other high-functioning autism spectrum disorders in school age children.". ''Journal of Autism & Developmental Disorders'' 1999 Apr;29(2):129-41.</ref>

L'any 1962 va fundar, juntament amb altres pares de nens autistes l'organització que es coneix com a Societat Autística Nacional (NAS) on va ser consultora fins a la data de la seva mort.<ref name="NAS_Lorna-Wing">{{ref-web|títol=Dr Lorna Wing MD FRCPsych|url= http://www.autism.org.uk/our-services/diagnosing-complex-needs/about-the-nas-lorna-wing-centre-for-autism/the-centre-staff/dr-lorna-wing-md-frcpsych.aspx| editor=National Autistic Society| consulta= 15 juny 2014}}</ref> 

== Vida personal ==
Lorna Wing va conèixer el seu marit, John Wing, mentre dissecionaven un cos quan eren estudiants de medicina i es van casar l'any 1951.<ref name="Brugha">{{ref-publicació|cognom1=Brugha|nom1=Traolach|autor2=Lorna Wing|autor3=John Cooper|autor4=Norman Sartorius|títol=Contribution and legacy of John Wing, 1923–2010|publicació=British Journal of Psychiatry|data=2011|volum=198|pàgines=176–178|doi=10.1192/bjp.bp.110.084889|url= http://bjp.rcpsych.org/content/198/3/176.full| consulta= 15 juny 2014}}</ref> Es va implicar en la investigació dels desordres del desenvolupament  i particularment els de l'espectre de l'autisme quan es va adonar que la seva filla Susie (1956–2005) era autista.<ref name="Rhodes"/>

== Articles i Ponències ==
* Wing, L. & Gould, J. (1979), "Severe Impairments of Social Interaction and Associated Abnormalities in Children: Epidemiology and Classification", ''Journal of Autism and Developmental Disorders'', 9, pp. 11–29.
* Wing, L. (1980). "Childhood Autism and Social Class: a Question of Selection?", ''British Journal of Psychiatry'', 137, pp. 410–417.
* {{ref-publicació|autor= Wing L |títol= Asperger's syndrome: a clinical account |publicació= Psychol Med |volum=11 |exemplar=1 |pàgines=115–29 |any=1981 |doi=10.1017/S0033291700053332 |pmid=7208735 |url= http://www.mugsy.org/wing2.htm |consulta= 15 agost 2007}}
* Burgoine, E. & Wing, L. (1983), "Identical triplets with Asperger's Syndrome", ''British Journal of Psychiatry'', 143, pp. 261–265.
* Wing, L. and Attwood, A. (1987), "Syndromes of Autism and Atypical Development", in Cohen, D. & Donnellan, A. (eds.), ''Handbook of Autism and Pervasive Disorders'', New York, John Wiley & Sons.
* Wing, L. (1991), "The Relationship Between Asperger's Syndrome and Kanner's Autism", in Frith, U. (ed.), ''Autism and Asperger Syndrome'', Cambridge, Cambridge University Press.
* Wing, L. (1992), "Manifestations of Social Problems in High Functioning Autistic People", in Schopler, E. & Mesibov, G. (eds.), ''High Functioning Individuals with Autism'', New York, Plenum Press.
* {{ref-publicació|autor= Wing L, Potter D |títol= The epidemiology of autistic spectrum disorders: is the prevalence rising? |publicació= Ment Retard Dev Disabil Res Rev |volum=8 |exemplar=3 |any=2002 |pàgines=151–61 |pmid=12216059 |doi=10.1002/mrdd.10029}}

== Llibres ==
* 1964, ''Autistic Children''
* 1966, ''Physiological Measures, [[Sedant|Sedative]] Drugs and Morbid [[Ansietat|Anxiety]]'', with M.H. Lader
* 1969, ''Children Apart: Autistic Children and Their Families''
* 1969, ''Teaching Autitistic Children: Guidelines for Teachers''
* 1971, ''Autistic Children: a Guide for Parents''
* 1975, ''Early Childhood Autism: Clinical, Educational and Social Aspects'' (editor)
* 1975, ''What is [[Condicionament operant|Operant conditioning]]?''
* 1988, ''Aspects of Autism: Biological Research'' (editor)
* 1989, ''Hospital Closure and the Resettlement of Residents: Case of Darenth Park Mental Handicap Hospital''
* 1995, ''Autistic Spectrum Disorders: an Aid to Diagnosis''
* 1996, ''The Autistic Spectrum: a Guide for Parents and Professionals''
* 2002, ''Smiling at Shadows: a Mother's Journey Raising an Autistic Child'' (with Junee Waites, Helen Swinbourne).


== Referències ==
== Referències ==
{{Reflist}}
{{referències}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.nas.org.uk/ NAS.org.uk] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210811201048/https://nas.org.uk/ |date=2021-08-11 }} – Societat Nacional Autística
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Wing, Lorna}}
[[Categoria:Morts el 2014]]
[[Categoria:Morts el 2014]]
[[Categoria:Oficials de l'Orde de l'Imperi Britànic]]
[[Categoria:Oficials de l'Orde de l'Imperi Britànic]]
[[Categoria:Metges anglesos]]
[[Categoria:Psiquiatres europeus]]
[[Categoria:Morts a Anglaterra]]
[[Categoria:Persones de Kent]]

Revisió de 16:48, 19 ago 2023

Plantilla:Infotaula personaLorna Wing
Biografia
Naixement7 octubre 1928 Modifica el valor a Wikidata
Gillingham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juny 2014 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Kent (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversity College Hospital
Chatham Grammar School for Girls (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPsiquiatria, autisme, síndrome d'Asperger i trastorn del desenvolupament Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsiquiatra, psiquiatra infantil Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 131270991 Modifica el valor a Wikidata

Lorna Wing, de nom de naixement Lorna Gladys Tolchard, (Gillingham, Kent, 7 d'octubre de 1928 – Kent, 6 de juny de 2014) va ser una psiquiatra i metgessa anglesa, membre de l'Orde de l'Imperi Britànic i del Col·legi Reial de Psiquiatres del Regne Unit. Fou pionera en el camp dels desordres del desenvolupament en infants i va avançar en la difusió i comprensió de l'autisme a tot el món. Es considera la primera persona a introduir el terme "Síndrome d'Asperger" i va ser fundadora de la Societat Autística Nacional del Regne Unit. [1][2]

Primers anys

[modifica]

El seu nom complet era Lorna Gladys Tolchard, els seus pares eren Bernard i Gladys Tolchard de la població de Gillingham, a Kent, va estudiar a l'Escola Femenina de Gramàtica Chattham, i l'any 1949 va començar els seus estudis mèdics a l'Hospital Universitari. Després de doctorar-se com a psiquiatra, la seva primera feina va ser a l'Hospital Maudsley a Londres.[3]

Carrera acadèmica

[modifica]

Wing es va especialitzar en psiquiatria i l'any 1959 va canviar la seva àrea d'estudi vers els desordres del desenvolupament en la infantesa. En aquell temps es pensava que l'autisme afectava aproximadament 5 de cada 10.000 nens, però durant la dècada del 2010 es calculà amb més precisió que la prevalença era al voltant d'un de cada 100 nens, gràcies a la major conscienciació mèdica aconseguida per Wing i els seus seguidors.[4] [5]

La seva recerca, juntament amb la de la seva col·laboradora Judith Gould, va ser clau en el camp de l'autisme. Van iniciar el Registre Camberwell, on van anotar tots els pacients que van utilitzar serveis psiquiàtrics en aquella zona de Londres, i les dades aconseguides gràcies a aquest enfocament van servir perquè Wing establís la base de la seva idea innovadora: que l'autisme constituïa més aviat un espectre més que no pas un conjunt de desordres clarament diferenciats. Wing i Gould van fundar el Centre pels Desordres socials i comunicatius, el primer servei integrat per a la diagnosi i tractament d'aquestes condicions al Regne Unit.[6]

L'any 1979, conjuntament amb la Dra. Judith Gould, publicà un treball on apareixia la primera definició moderna de l'autisme com "un continu, més que com una categoria diagnòstica, com un conjunt de símptomes que es poden associar a diferents trastorns i nivells intel·lectuals, que en el 75% dels casos s'acompanya de cert retard mental i que hi ha altres quadres amb retard del desenvolupament (no autistes) que presenten simptomatologia autista". També va ser l'autora de l'anomenada Tríada de Wing,[7] un sistema que proposa els aspectes bàsics per a la definició diagnòstica de l'autisme, establint aquesta tríada en:

  • Trastorn de la reciprocitat social
  • Trastorn de la comunicació verbal i no verbal
  • Absència de capacitat simbòlica i conducta imaginativa.

Posteriorment va afegir els patrons repetitius d'activitat i interessos com uns altres dels aspectes fonamentals a considerar en el procés diagnòstic.

Lorna Wing va ser l'autora de molts llibres i articles acadèmics, incloent Asperger Syndrome: a Clinical Account, un text de referència publicat l'any 1981 que va popularitzar la recerca de Hans Asperger i va introduir el terme "Síndrome d'Asperger". També és autora de l'«Autism Spectrum Screening Questionnaire» (ASSQ),un qüestionari per a la diagnosi de trastorns de l'espectre autista en infants de 7 a 16 anys.[8]

L'any 1962 va fundar, juntament amb altres pares de nens autistes l'organització que es coneix com a Societat Autística Nacional (NAS) on va ser consultora fins a la data de la seva mort.[9] 

Vida personal

[modifica]

Lorna Wing va conèixer el seu marit, John Wing, mentre dissecionaven un cos quan eren estudiants de medicina i es van casar l'any 1951.[10] Es va implicar en la investigació dels desordres del desenvolupament  i particularment els de l'espectre de l'autisme quan es va adonar que la seva filla Susie (1956–2005) era autista.[4]

Articles i Ponències

[modifica]
  • Wing, L. & Gould, J. (1979), "Severe Impairments of Social Interaction and Associated Abnormalities in Children: Epidemiology and Classification", Journal of Autism and Developmental Disorders, 9, pp. 11–29.
  • Wing, L. (1980). "Childhood Autism and Social Class: a Question of Selection?", British Journal of Psychiatry, 137, pp. 410–417.
  • Wing L «Asperger's syndrome: a clinical account». Psychol Med, 11, 1, 1981, pàg. 115–29. DOI: 10.1017/S0033291700053332. PMID: 7208735 [Consulta: 15 agost 2007].
  • Burgoine, E. & Wing, L. (1983), "Identical triplets with Asperger's Syndrome", British Journal of Psychiatry, 143, pp. 261–265.
  • Wing, L. and Attwood, A. (1987), "Syndromes of Autism and Atypical Development", in Cohen, D. & Donnellan, A. (eds.), Handbook of Autism and Pervasive Disorders, New York, John Wiley & Sons.
  • Wing, L. (1991), "The Relationship Between Asperger's Syndrome and Kanner's Autism", in Frith, U. (ed.), Autism and Asperger Syndrome, Cambridge, Cambridge University Press.
  • Wing, L. (1992), "Manifestations of Social Problems in High Functioning Autistic People", in Schopler, E. & Mesibov, G. (eds.), High Functioning Individuals with Autism, New York, Plenum Press.
  • Wing L, Potter D «The epidemiology of autistic spectrum disorders: is the prevalence rising?». Ment Retard Dev Disabil Res Rev, 8, 3, 2002, pàg. 151–61. DOI: 10.1002/mrdd.10029. PMID: 12216059.

Llibres

[modifica]
  • 1964, Autistic Children
  • 1966, Physiological Measures, Sedative Drugs and Morbid Anxiety, with M.H. Lader
  • 1969, Children Apart: Autistic Children and Their Families
  • 1969, Teaching Autitistic Children: Guidelines for Teachers
  • 1971, Autistic Children: a Guide for Parents
  • 1975, Early Childhood Autism: Clinical, Educational and Social Aspects (editor)
  • 1975, What is Operant conditioning?
  • 1988, Aspects of Autism: Biological Research (editor)
  • 1989, Hospital Closure and the Resettlement of Residents: Case of Darenth Park Mental Handicap Hospital
  • 1995, Autistic Spectrum Disorders: an Aid to Diagnosis
  • 1996, The Autistic Spectrum: a Guide for Parents and Professionals
  • 2002, Smiling at Shadows: a Mother's Journey Raising an Autistic Child (with Junee Waites, Helen Swinbourne).

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gould, Judith «Lorna Wing obituary» (en anglès). The Guardian, 22-06-2014. ISSN: 0261-3077.
  2. ↑ Petralia, Simone. «Lorna Wing, la psichiatra che ha rivoluzionato la concezione di autismo» (en italià). Oggi Scienza, 06-05-2021. [Consulta: 19 agost 2023].
  3. ↑ «Lorna Wing – obituary». The Daily Telegraph [Consulta: 15 juny 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 Giulia Rhodes "Autism: a mother's labour of love", The Guardian, 24 May 2011
  5. ↑ «Prevalència». Autisme UdG. Universitat de Girona. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2015. [Consulta: 5 abril 2015].
  6. ↑ «Dr Judith Gould BSc, MPhil, PhD, AFBPsS, CPsychol». National Autism Society. [Consulta: 15 juny 2014].
  7. ↑ «Trastornos de Espectro Autista» (en castellà). Las TICs en Logopedia: Audición y Lenguaje. Universitat de Valencia. [Consulta: 5 abril 2015].
  8. ↑ Ehlers S., Gillberg C., Wing L. "A screening questionnaire for Asperger syndrome and other high-functioning autism spectrum disorders in school age children.". Journal of Autism & Developmental Disorders 1999 Apr;29(2):129-41.
  9. ↑ «Dr Lorna Wing MD FRCPsych». National Autistic Society. [Consulta: 15 juny 2014].
  10. ↑ Brugha, Traolach «Contribution and legacy of John Wing, 1923–2010». British Journal of Psychiatry, 198, 2011, pàg. 176–178. DOI: 10.1192/bjp.bp.110.084889 [Consulta: 15 juny 2014].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lorna_Wing&oldid=32365126»