1928
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1928 (mcmxxviii) |
| Islàmic | 1347 – 1348 |
| Xinès | 4624 – 4625 |
| Hebreu | 5688 – 5689 |
| Calendaris hindús | 1983 – 1984 (Vikram Samvat) 1850 – 1851 (Shaka Samvat) 5029 – 5030 (Kali Yuga) |
| Persa | 1306 – 1307 |
| Armeni | 1377 |
| Rúnic | 2178 |
| Ab urbe condita | 2681 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
| Anys | |
| 1925 1926 1927 - 1928 - 1929 1930 1931 | |
Esdeveniments
[modifica]
- Països Catalans
- 18 de febrer: Apareix el primer número del setmanari L'Opinió.[1]
- 24 de maig, Vall de Ribes: Comencen les obres del cremallera de Núria de Ribes de Freser a Queralbs i Núria (que s'inaugurarà el 22 de març de 1933).[2]
- 11 d'octubre, Barcelona: El dirigible Zeppelin sobrevola la ciutat de Barcelona.[3]
- 24 d'octubre, Barcelona: S'inaugura el Funicular de Montjuic.[4]
- 2 de novembre, Barcelona: Es constituí el Partit Comunista Català, a partir d'uns cercles d'estudis iniciats el 1925 a l'Ateneu Enciclopèdic Popular[5]
- Publicació del “Manifest groc”, de Dalí, Gasch i Montanyà.
- Barcelona: Primo de Rivera fa enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc (Barcelona), de Puig i Cadafalch, continuant amb l'eliminació sistemàtica de tots els símbols públics de catalanisme.
- Olot: primeres notícies de l'Esbart Olot.[6]
- Resta del món
- 12 d'abril, Milà, Regne d'Itàlia: El rei Víctor Manuel III sofreix un atemptat, del qual surt il·lès, en la inauguració de la fira de mostres.[7]
- 8 de juny, Pequín (Xina): Presa de la ciutat pel Kuomintang i fi de l'Expedició del Nord.[8]
- 27 d'agost, El pacte Briand-Kellogg o pacte de París va ser signat per quinze països que renunciaven a la guerra com a instrument de política nacional en les seves relacions mútues.[9]
- 18 de setembre: Juan de la Cierva creua el Canal de la Mànega amb l'autogir, l'antecedent de l'helicòpter.[10][11]
- 22 d'octubre, Puerto Rico: S'hi estableix Fi Sigma Alfa (ΦΣΑ) una Fraternitat Social.
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatrua | |
| Pau | No atorgat |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 5 de gener - Ceylon, Minnesota, EUA: Walter Mondale, 42è vicepresident Estatunidenc (m. 2021).
- 25 de gener - Barcelona: Adolfo Marsillach i Soriano, actor, autor dramàtic, director de teatre i escriptor català (m. 2002).
- 28 de gener - Barcelona: Amèlia Riera i Toyos, pintora i gravadora catalana (m. 2019).[12]
- 11 de febrer - Barcelona: Pere Balsells i Jofre, empresari i mecenes.
- 15 de febrer - Cleethorpes, Lincolnshire, Regne Unitː Norma Procter, contralt britànica (m. 2017).[13]
- 16 de febrer - Balsareny, Bages: Pere Casaldàliga i Pla, sacerdot català.
- 16 de març - Barcelona: Pepita Pardell Terrade, animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana.[14]
- 18 de març - Montcada i Reixac: Miquel Poblet i Orriols, considerat el millor ciclista català de tots els temps (m. 2013).
- 21 de març - Barcelona: Joan Vergés i Calduch, poeta en llengua catalana.
- 6 d'abril - Barcelona: Genoveva –Eva– Forest i Tarrat, escriptora, editora i militant comunista; fou senadora (m. 2007).[15]
- 13 d'abril - Barcelona: José Agustín Goytisolo i Gay, poeta català en llengua castellana.[16]
- 2 de juny - Barcelona: Carlos Barral i Agesta, editor, polític i escriptor català en llengua castellana (m. 1989).
- 26 de juny - Molló, Ripollès: Dolors Hubach i Vilarrodà, mestra catalana.
- 13 de juliol - Houilles, Françaː Jeanne Loriod, música francesa, virtuosa de l'instrument electrònic de les ones Martenot (m. 2001).[17]
- 28 de juliol - Praga: Květa Pacovská, pintora, escultora i il·lustradora txeca (m. 2023).[18]
- 8 d'agost - Folgueroles: Mercè Torrents i Bertrana, pedagoga i escriptora catalana.[19]
- 13 de setembre, Fonteta: Dolors Ponsatí i Jovés, llevadora i practicant catalana (m. 2006).[20]
- 19 de setembre - Barcelona: Elvira Quintillà i Ramos, actriu catalana de teatre, cinema i televisió (m. 2013).[21]
- 3 d'octubre - Figueres: Carme Guasch i Darné, poetessa i escriptora catalana (m. 1998).[22]
- 5 de novembre - Montcada i Reixacː Ramon Calduch, cantant català (m. 2008).
- 7 de novembre - Camagüey, Cuba: Antoni Maria Oriol Tataret, professor de teologia, especialista en Doctrina Social de l'Església i activista de la Federació de Cristians de Catalunya.
- 19 de novembre - Barcelona: Sebastià Sorribas, escriptor català, autor d'El zoo d'en Pitus (m. 2007).
- 30 de novembre - Castelló de la Plana: Germà Colón i Domènech, lingüista valencià, especialitzat en filologia romànica i la lexicologia catalana.
- 2 de desembre - Barcelona: Aurora Altisent i Balmas, pintora, dibuixant i escultora catalana (m. 2022).[23]
- 24 de desembre - Súria, Bages: Salvador Reguant i Serra, geòleg i estratígraf català.
- Barcelona: Agapito Fernández, dirigent esportiu del barri del Poblenou de Barcelona.
- Barcelona: Montserrat Mainar i Benedicto, esmaltadora catalana (m. 2015).[24]
- Resta del món
- 16 de gener,
- Saragossa, Aragóː Pilar Lorengar, coneguda soprano espanyola (m. 1996).[25]
- Santander: Menchu Álvarez del Valle, periodista radiofònica espanyola i àvia de la reina Letizia (m. 2021).[26]
- 28 de febrer, l'Havana: Elena Burke, important cantant cubana de boleros i balades (m. 2002).[27]
- 10 de març, Campo de Criptanaː Sara Montiel, vedet, cantant de cuplets i actriu (m. 2013).[28]
- 12 de març, Washington DC (EUA): Edward Albee, dramaturg estatunidenc.(m. 2016)[29]
- 16 de març, Berlín: Christa Ludwig, distingida mezzosoprano alemanya, coneguda per les seues interpretacions d'òpera i lied.[30]
- 23 de març, Jean E. Sammet, científica informàtica estatunidenca que desenvolupà els llenguatges FORMAC i COBOL (m. 2017).[31]
- 4 d'abril, Saint Louis (Missouri): Maya Angelou, poetessa, novel·lista, activista pels drets civils, actriu i cantant dels EUA.[32]
- 6 d'abril, Chicago, EUA: James Watson, co-descobridor conjuntament amb Rosalind Franklin i Francis Crick, de l'estructura de l'ADN amb forma de doble hèlix, i per això rebé el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962.[33]
- 13 d'abril, Madrid: Matilde Conesa Valls, actriu de veu espanyola, molt popular a la ràdio dels anys seixanta (m. 2015).[34]
- 23 d'abril, Santa Monica (Califòrnia): Shirley Temple, actriu i diplomàtica estatunidenca (m. 2014).[35]
- 4 de maig, Kafr-El Meselha, Egipte: Hosni Mubàrak, militar i polític egipci, president del país entre 1981 i 2011 (m. 2020).[36]
- 23 de maig, Maysville (Kentucky), EUA: Rosemary Clooney, cantant i actriu estatunidenca (m. 2002).[37]
- 24 de maig, Unterseen (Suïssa): Adrian Frutiger, tipògraf suís creador de tipus (m. 2015).[38]
- 27 de maig, Santiago de Cuba, Cuba: Marta Rojas, periodista i escriptora (m. 2021).[39]
- 30 de maig, Ixellesː Agnès Varda, directora de cinema belga (m. 2019).[40]
- 10 de juny, Hannover, (Alemanya): Carl Dahlhaus, musicòleg alemany (m. 1989).[41]
- 10 de juny, Brooklyn, Nova York, (EUA): Maurice Sendak, autor estatunidenc (m. 2012).[42]
- 11 de juny, Madrid: Fabiola Mora y Aragón, aristòcrata espanyola que va esdevenir reina dels belgues.[43]
- 12 de juny, Eich, Ciutat de Luxemburgː Anise Koltz, escriptora luxemburguesa.[44]
- 13 de juny, Bluefield, Virgínia de l'Oest (EUA): John Forbes Nash, matemàtic nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1994 (m. 2015).[45]
- 14 de juny, Rosario, Argentina): Che Guevara, dirigent polític i guerriller argentí (m. 1967).[9]
- 22 de juny, Sheffield, South Yorkshire: Alison Smithson, arquitecta britànica (m. 1993).[46]
- 25 de juny:
- Brussel·les, Bèlgica: Peyo, dibuixant de còmics, entre els quals, els Barrufets. (m. 1992).[47]
- Moscou (URSS): Aleksei Abrikóssov, físic, Premi Nobel de Física de l'any 2003 (m. 2017).[48]
- 5 de juliol, Cartignies, França: Pierre Mauroy, polític francès i Primer Ministre de França (m. 2013).[49]
- 7 de juliol, Londres: Patricia Hitchcock, actriu anglesa, filla de Hitchcock i d'Alma Reville.[50]
- 8 de juliol: David Brockhoff, jugador de rugbi, entrenador, administrador i home de negocis australià.
- 12 de juliol, Methuen, Massachusetts (EUA): Elias James Corey, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1990.[51]
- 16 de juliol, Londresː Anita Brookner, premiada novel·lista anglesa i historiadora de l'art (m. 2016).[52]
- 20 de juliol, Praga, Txecoslovàquia: Pavel Kohout, escri ptor txec.
- 23 de juliol, Filadèlfia, EUA: Vera Rubin, astrònoma estatunidenca, pionera en l'estudi de les corbes de rotació galàctiques (m. 2016).[53]
- 26 de juliol:
- Bronx, Nova York, EUA: Stanley Kubrick, director de cinema estatunidenc (m. 1999).
- Grodzisk Mazowiecki (Polònia): Tadeusz Baird, compositor polonès (m. 1981).[54]
- Pequín (Xina): Zong Pu (xinès: 宗璞), nom de ploma de l'escriptora xinesa Feng Zhongpu((冯钟璞). Guanyadora del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2005.[55]
- 31 de juliol, París, França: Jeanne Moreau, actriu, directora de cinema, de teatre, d'òpera, guionista i escriptora francesa.[56]
- 3 d'agost, París: Cécile Aubry, escriptora, guionista, directora i actriu francesa (m. 2010).[57]
- 6 d'agost:
- Pittsburgh, Pennsilvània, EUA: Andy Warhol, artista, figura central del pop art (m. 1987).[58]
- Nimes (França): Jean Carrière, productor de ràdio i televisió,crític musical i escriptor. Premi Goncourt de l'any 1972 per la seva novel·la "L'Epervier de Maheux" (m. 2005)
- 14 d'agost, Roma: Lina Wertmüller, guionista i directora de cinema italiana d'origen suís.[59]
- 15 d'agost, Maceió, Brasil: Manfredo do Carmo, matemàtic brasiler.
- 22 d'agost, Burg Mödrath, prop de Colònia, land de Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya: Karlheinz Stockhausen, compositor alemany (m. 2007).[60]
- 25 d'agost, Weimar, Turíngia: Herbert Kroemer, físic nord-americà d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 2000.[61]
- 27 d'agost, Fukuchiyama, Kyoto (Japó): Osamu Shimomura, químic orgànic i biòleg marí japonès, Premi Nobel de Química de 2008 (m. 2018).[62]
- 9 de setembre, Hartford, Connecticut: Sol LeWitt, artista nord-americà (m. 2007).[63]
- 10 de setembre, Ginebra (Suïssa): Jean Vanier, filòsof i teòleg, creador de les Comunitats de l'Arca (m. 2019).
- 16 de setembre, Ciutat de Mèxic: Beatriz Barba, primera arqueòloga de Mèxic (m. 2021).[64]
- 30 de setembre,
- Sighetu Marmației (Romania): Elie Wiesel, escriptor estatunidenc d'origen romanès, Premi Nobel de la Pau de 1986 (m. 2016).[65]
- L'Havana (Cuba)ː Mirta Díaz-Balart, primera dona de Fidel Castro (m. 2024).[66]
- 7 d'octubre, Kent: Lorna Wing, psiquiatra i metgessa anglesa, pionera en la comprensió de l'autisme (m. 2014).[67]
- 12 d'octubre, Atenes: Domna Samiou, cantant i investigadora de la música grega (m.2012).[68]
- 17 d'octubre, Nova York (EUA): Jimmy Breslin, escriptor estatunidenc (m. 2017).[69]
- 20 d'octubre, Xangai (Xina): Li Peng (xinès: 李鹏) polític xinès.(m. 2019).[70]
- 24 d'octubre, Valençun, França: Gilabèrt Nariòo, educador, traductor i escriptor occità.[71]
- 30 d'octubre, Wilmington (Delaware), EUA: Daniel Nathans, microbiòleg nord-americà. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1978 (m. 1999).[72]
- 10 de novembre, Roma: Ennio Morricone, músic italià, compositor de bandes sonores i director d'orquestra (m. 2020)[73]
- 11 de novembre, Ciutat de Panamà, Panamà: Carlos Fuentes Macías, advocat i escriptor mexicà (m. 2012).
- 2 de desembre,
- Sankt Pölten: Jörg Demus, pianista austríac (m. 2019).[74]
- Trieste: Bianca Berini, mezzosoprano dramàtica italiana.[75]
- 7 de desembre, East Oak Lane, Pennsilvània (EUA): Noam Chomsky, científic, lingüista, filòsof i professor nord-americà.[76]
- 10 de desembre - Toronto: Michael Snow, artista canadenc, considerat el pioner del videoart (m. 2023).
- 11 de desembre, L'Havana, Cuba: Tomás Gutiérrez Alea, director de cinema cubà (m. 1996).[77]
- 16 de desembre, Chicago, EUA: Philip K. Dick, escriptor de ciència-ficció americà.
- 13 de desembre, Madrid, Espanya: Natividad Macho Álvarez, més coneguda com a Nati Mistral, actriu i cantant espanyola.[78]
- 25 de desembre, Delhi, Índia: Kapila Vatsyayan, acadèmica, historiadora de l'art i política (m. 2020).
- Ferrol: Alfonso Couce Doce, forense i polític espanyol.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 28 de gener - Menton, Occitània, França: Vicent Blasco Ibáñez, escriptor, periodista i polític valencià (n. 1867).
- 17 de març - Sabadell: Gabriel Clausellas i Aymerich, arxiver català.
- 2 d'abril - Barcelona: Eudald Canivell i Masbernat, dibuixant, impressor, tipògraf i bibliotecari català (n. 1858).
- 18 de setembre - Odelló de Cerdanya, Pirineus Orientals: Rafael Oliver i Batlle, sacerdot escolapi i literat català.
- 9 d'octubre, Barcelona: Ignasi Iglésias i Pujadas, dramaturg i poeta vinculat amb el moviment modernista.
- Barcelona: Nicolau Usart i Furriol, industrial i inventor vallesà.
- Resta del món
- 1 de gener - París, França: Loïe Fuller, ballarina nord-americana (n. 1862).[79]
- 23 de gener - Madrid: María Guerrero, actriu espanyola.[80]
- 30 de gener - Copenhaguen (Dinamarca): Johannes Andreas Grib Fibiger, metge danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1926 (n. 1867).
- 31 de gener - Wilsele, Bèlgica: Joseph François Piscador, arquitecte.
- 4 de febrer - Haarlem (Països Baïxos): Hendrik Lorentz, físic i matemàtic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1902 (n. 1853).[81]
- 15 de febrer - Mosley, Regne Unit: Herbert Henry Asquith, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1908-1916) (n. 1852).
- 26 de febrer - Madrid: Juan Vázquez de Mella, polític tradicionalista, escriptor i filòsof catòlic espanyol.
- 5 de març: Fredrik Svenonius, geòleg suec.
- 2 d'abril - Cambridge (Massachusetts) (EUA): Theodore William Richards, físic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'anys 1914) (n. 1868).[82]
- 8 d'abril - París: Madeleine Lemaire, pintora i aquarel·lista francesa especialitzada en obres de gènere acadèmic i en flors (n. 1845).[83]
- 15 d'abril - Bloomsbury: Jane Ellen Harrison, acadèmica britànica pionera dels moderns estudis de la mitologia grega (n. 1850).[84]
- 4 de juny, Senyang (Liaoning) (Xina): Zhang Zuolin (xinès simplificat : 张作霖) militar d'origen manxurià sota la dinastia Qing. És conegut com el “Vell Mariscal” i també com el “Tigre de Mukden”.[8]
- 14 de juny, Hampstead (Camden) (Londres, Regne Unit): Emmeline Pankhurst, pionera dels moviments feministes i defensora del vot femení (m. 1858).[85]
- 12 d'agost, Ostrava, Moràvia, República Txeca: Leoš Janáček, compositor txec (n. 1854).[86]
- 30 d'agost - Múnic, Alemanya: Wilhelm Wien, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1911 (n. 1864).[87]
- 13 de setembre - Motta di Livenza (Itàlia): Italo Svevo, novel·lista italià (n. 1861).[88]
- 1 d'octubre - Jonischkis, Lituània: Laurence Harvey, actor, director, productor i guionista britànic (m. 1973).
- 10 de novembre - Berlínː Anita Berberː ballarina, actriu i escriptora alemanya.[89]
- 11 de novembre: Eugene Gruenberg, violinista i compositor alemany del Romanticisme.
- Anna Mehlig-Falk, pianista deixeble de Franz Liszt.
Referències
[modifica]- ↑ «L’Opinió | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 setembre 2024].
- ↑ «Cremallera de Núria». Gencat - Palau Robert, 05-06-2007. Arxivat de l'original el 2021-10-16. [Consulta: 27 març 2023].
- ↑ «Fotos: Emilio Herrera, un hombre adelantado a su tiempo» (en castellà). Ideal, 15-09-2018. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «El funicular de Montjuïc. La conquesta de la muntanya». Ajuntament de Barcelona, 27-04-2022. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ Vallès, Edmon. Història Gràfica de la Catalunya Contemporània 1888-1931. Barcelona: Ed. 62, 1977. ISBN 84-297-1220-8.
- ↑ «Historia de l'Esbart Olot». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Ricciardi, Andrea. Leo Valiani, gli anni della formazione: tra socialismo, comunismo e rivoluzione democratica (en italià). FrancoAngeli, 2007, p.89. ISBN 884648536X.
- ↑ 8,0 8,1 Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ 9,0 9,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Juan de la Cierva cruza el Canal de la Mancha con su autogiro» (en castellà). La Vanguardia, 18-09-2022. [Consulta: 2 setembre 2023].
- ↑ «Juan de la Cierva cruza el Canal de la Mancha con su autogiro» (en castellà). Muy interesante, 10-09-2020. Arxivat de l'original el 2 de setembre 2023. [Consulta: 2 setembre 2023].
- ↑ «Amèlia Riera i Toyos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Norma Procter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Pepita Pardell i Terrade | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «1928». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «José Agustín Goytisolo Gay | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Jeanne Loriod» (en anglès). The Independent, 16-02-2014. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Kveta Pacovská | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 17-03-1999. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ Masana Ribas, Rosa M. Llevadores de Palafrugell, 165 anys d'història. Palafrugell: Associació de Suport a la Dona de Palafrugell, 2006, p.79-83. ISBN 84-611-3562-8 [Consulta: 9 març 2013].
- ↑ «Elvira Quintillà i Ramos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Carme Guasch i Darné, 1928-1998. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Aurora Altisent i Balmas | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Montserrat Mainar i Benedicto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «Pilar Lorengar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ «Mor Menchu Álvarez, l’àvia paterna de la reina Letícia». El Periódico, 27-07-2021. [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ «Fallece una de las voces cubanas más emblemáticas, Elena Burke». La Vanguardia, 09-06-2002.
- ↑ «Sara Montiel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Christa Ludwig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Muere Jean Sammet, pionera de los lenguajes de programación» (en castellà). El Mundo, 05-06-2017. [Consulta: 7 desembre 2019].
- ↑ «Maya Angelou». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1962» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Bonet Mojica, Lluís «La gran voz de voces». La Vanguardia, 17-04-2015.
- ↑ «Shirley Temple». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Hosni Mubarak | Biography, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Rosemary Clooney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Adrian Frutiger» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Marta Rojas» (en castellà). encaribe.org. Arxivat de l'original el 2017-01-01. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ «Agnès Varda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Dahlhaus, Carl nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Biography - The Maurice Sendak Foundation Website» (en anglès). [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ «Fabiola Mora y de Aragón | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Anise Koltz». Goodreads. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1994» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Alison Smithson and Peter Smithson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 abril 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Culliford dit Peyo» (en francès). [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2003» (en anglès americà). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Mauroy» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ RTVE. «Muere la actriz Pat Hitchcok, la única hija de Alfred Hitchcock» (en castellà), 11-08-2021. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1990» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ McNay, Michael «Anita Brookner obituary» (en anglès). The Guardian, 15-03-2016. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Bauer, Patricia. «Vera Rubin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Ying, Li-hua,. The A to Z of modern Chinese literature. ISBN 978-1-4617-3187-0.
- ↑ «Jeanne Moreau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Cécile Aubry» (en castellà). La Vanguardia, 13-02-2023. [Consulta: 25 juny 2023].
- ↑ «Andy Warhol». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «Lina Wertmüller | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ Toop, Richard. «Stockhausen, Karlheinz». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.26808 [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2000» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2008» (en anglès americà). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «Sol LeWitt | American artist» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Beatriz Barba Ahuatzin (1928-2021), una maestra ejemplar. In memoriam». Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH).
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1986» (en anglès americà). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Muere la primera esposa de Fidel Castro, Mirta Díaz-Balart» (en castellà). Europa Press, 06-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ Gould, Judith «Lorna Wing obituary» (en anglès). The Guardian, 22-06-2014. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Tsolakidou, Stella «Famous Greek Folk Artist Domna Samiou Passes Away». Greek Reporter, 11-03-2002.
- ↑ «Jimmy Breslin | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ «Li Peng | Facts, Biography, & Tiananmen Square» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ Fernández-Cuadrench i Monné, 2004, p. 37.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1978» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Mor Ennio Morricone, el gran compositor de bandes sonores del cinema». 324.cat, 06-07-2020. [Consulta: 26 agost 2022].
- ↑ «Jörg Demus | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Ricordo di Bianca Berini: 2 dicembre 1928,14 luglio 2004, mezzo-soprano triestino di fama internazionale» (en italià). Bella Una vita all'Opera, 28-06-2017. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Noam Chomsky | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Nati Mistral | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Loie Fuller» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ Campal Fernández, José Luis. «Cronología de María Guerrero». La ratonera. Revista asturiana de teatro, 27-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-06-27. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Hendrik Lorentz. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Theodore W. Richards. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Madeleine Lemaire (1845-1928)». BnF. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Jane Ellen Harrison» (en alemany). Dr. Helga Kaschl: "Ein Zimmer für sich allein".. Arxivat de l'original el 2020-06-18. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Emmeline Pankhurst | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Leoš Janáček». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1911» (en anglès americà). [Consulta: 5 agost 2020].
- ↑ «Svèvo, Italo nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Zubiaur, Ibon «[://www.elcorreo.com/culturas/territorios/bailarina-escandalo-20170819071013-ntrc.html La bailarina del escándalo]». Diario El Correo, 19-08-2017.
Bibliografia
[modifica]- Fernández-Cuadrench, Jordi; Monné, Enric «Gilabèrt Nariòo, una vida de combat per l'occità». Llengua Nacional, núm. 48, 2004, pàg. 37-40.
