Gripau: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 20:49, 28 ago 2024

Un gripau, calàpet,^[1] renoc^[2] o sàput,^[3] és un anur de cos arrodonit i inflat, i pell amb berrugues, que habita en llocs humits i sota les pedres.^[4]

El gripau comú (Bufo bufo) té uns 5 a 8 centímetres de longitud en els mascles, i de 8 a 10 centímetres en les femelles. Té la pell verrucosa, les glàndules paròtides molt grosses i la boca ampla i sense dents. Habita sota les pedres, surt de nit per nodrir-se d'insectes i cucs, i emet un crit característic. Fa la posta dins l'aigua. És inofensiu i beneficiós. Habita tot Europa, a l'oest d'Àsia, i és comú als Països Catalans.^[4]

Altres gripaus són semblants al gripau comú: per exemple el gripau corredor (Bufo calamita), més petit, amb una ratlla groga a l'esquena i comú als Països Catalans; el gripau verd (Bufo viridis), de color verd, sense berrugues i que viu a les Illes Balears; i el gripau gegant (Bufo rinus), que és el més gros i habita per tot Amèrica.^[4] Altres gripaus són el gripau banyut, el gripau llevadora, el gripau raucador, el gripau corredor i el gripau d'esperons.

Granotes i gripaus

La pell del gripau, especialment a l'esquena, pot tenir substàncies de defensa per a l'animal, mentre que les granotes solen tenir la pell llisa. Els gripaus són més grossos, amb unes extremitats més menudes proporcionalment al cos que les granotes. Els costums dels gripaus són menys aquàtics i lents que els de les granotes, que viuen en aigües estancades o quietes. Les granotes tenen dents, al contrari que els gripaus, i algunes poden tenir ullals. En la cultura popular dels Països Catalans s'associa el gripau amb la lletjor, amb bruixes i éssers malignes, mentre que les granotes solen considerar-se actives, simpàtiques i beneficioses.

Altres noms

Altres noms i variants dialectals no normatives són: sàput (Noguera), calàpot (Mallorca, Menorca, Eivissa, Campmany); galàpat (Rocabruna, Camprodon, Ripoll, Olot, Perafita, Rupit, Viladrau, Pineda, Pobla de Segur, Vendrell, Valls); calàput/galàput (Llofriu, St. Feliu de Guíxols); escalipatxo (la Bisbal d'Empordà); escalàpot (Girona); esgalàpot (Rabós); esgalàpat (Campmany); escalàpat (Blanes); galipatxo (Empordà); grapal (Illa del Tec, Puigcerdà, Martinet, Pobla de Lillet, Bagà, Prats de Lluçanès, Solsona, Organyà, Oliana, Artesa de Segre, Balaguer, Tàrrega); gràpau (Ribesaltes, Cornellà de C.); grapau (Sopeira, Vall d'Àneu); grapaut (Oleta, Arles); gripal (Balaguer, Cervera); galipau (Vic, St. Feliu de Codines); garipau (Vic, Bigues, Sta. Coloma de Queralt); sapo (País Valencià).^[5]

Cultura popular

El tòtil, o gripau llevadora, és un gripau, però la mateixa paraula en la llengua catalana ha passat també a designar una persona poc espavilada i no gaire intel·ligent.

En alguns contes de fades, els prínceps són encantats en forma de gripaus o granotes. La princesa ha de desfer el malefici amb un petó, que fa tornar el príncep a la seva antiga forma, que havia perdut com a càstig per una mala acció passada detectada per una bruixa. El rei granota és un exemple d'aquest tipus d'història.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gripau

↑ «calàpet». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «renoc» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
↑ «sàput». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 «Gripau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Calapat». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.

[1] «calàpet». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «renoc» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

[3] «sàput». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[encat-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 «Gripau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[DCVB-5] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Calapat». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{nom comú}}
+{{Infotaula nom comú}}
-[[Fitxer:Bufo bufo 03 by-dpc.jpg|miniatura|[[Gripau comú]], freqüent als [[Països Catalans]]]]
+[[Fitxer:Bufo spinosus 03 by-dpc.jpg|miniatura|[[Gripau comú]], freqüent als [[Països Catalans]]]]
 [[Fitxer:Spea hammondii 1.jpg|miniatura|Un gripau]]
+[[Fitxer:Sapo común en busca de alimento.jpg#filelinks|Fitxer:Gripau comú cercant aliment|miniatura]]
-Un '''gripau''', '''calàpet'''<ref>{{GDLC|0023511|calàpet}}</ref> o '''renoc'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=renoc|títol=renoc|obra=Diccionari normatiu valencià|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref> és un [[anur]] de cos arrodonit i inflat, i [[pell]] amb [[berruga|berrugues]], que habita en llocs [[humitat|humits]] i sota les pedres.<ref name=encat>{{GEC|0186810|gripau}}</ref>
+Un '''gripau''', '''calàpet''',<ref>{{GDLC|0023511|calàpet}}</ref> '''renoc'''<ref>{{DNV|renoc}}</ref> o '''sàput''',<ref>{{DIEC|sàput}}</ref> és un [[anur]] de cos arrodonit i inflat, i [[pell]] amb [[berruga|berrugues]], que habita en llocs [[humitat|humits]] i sota les pedres.<ref name=encat>{{GEC|0186810|gripau}}</ref>
-El [[gripau comú]] ''(Bufo bufo)'' té uns 5 a 8 centímetres de longitud en els mascles, i de 8 a 10 centímetres en les femelles. Té la pell verrucosa, les [[glàndules paròtides]] molt grosses i la [[boca]] ampla i sense [[dent]]s. Habita sota les pedres, surt de nit per nodrir-se d'insectes i cucs, i emet un crit característic. Fa la posta dins l'[[aigua]]. És inofensiu i beneficiós. Habita tot [[Europa]], a l'oest d'[[Àsia]], i és comú als [[Països Catalans]].<ref name=encat/>
+El [[gripau comú]] ''(Bufo bufo)'' té uns 5 a 8 centímetres de longitud en els mascles, i de 8 a 10 centímetres en les femelles. Té la pell verrucosa, les [[glàndules paròtides]] molt grosses i la [[boca]] ampla i sense [[dents]]. Habita sota les pedres, surt de nit per nodrir-se d'insectes i cucs, i emet un crit característic. Fa la posta dins l'[[aigua]]. És inofensiu i beneficiós. Habita tot [[Europa]], a l'oest d'[[Àsia]], i és comú als [[Països Catalans]].<ref name=encat/>
 Altres gripaus són semblants al gripau comú: per exemple el [[gripau corredor]] ''(Bufo calamita)'', més petit, amb una ratlla groga a l'esquena i comú als Països Catalans; el [[gripau verd]] ''(Bufo viridis)'', de color verd, sense berrugues i que viu a les [[Illes Balears]]; i el [[gripau gegant]] ''(Bufo rinus)'', que és el més gros i habita per tot [[Amèrica]].<ref name=encat/> Altres gripaus són el [[gripau banyut]], el [[gripau llevadora]], el [[gripau raucador]], el [[gripau corredor]] i el [[gripau d'esperons]].
 == Granotes i gripaus ==
-La pell del gripau, especialment a l'esquena, pot tenir substàncies de defensa per a l'animal, mentre que les granotes solen tenir la pell llisa. Els gripaus són més grossos, amb unes extremitats més menudes proporcionalment al cos que les granotes. Els costums dels gripaus són menys aquàtics i lents que els de les [[granota|granotes]], que viuen en aigües estancades o quietes. Les granotes tenen dents, al contrari que els gripaus, i algunes poden tenir [[ullal]]s. En la cultura popular dels Països Catalans s'associa el gripau amb la lletjor, amb bruixes i éssers malignes, mentre que les granotes solen considerar-se actives, simpàtiques i beneficioses.
+La pell del gripau, especialment a l'esquena, pot tenir substàncies de defensa per a l'animal, mentre que les granotes solen tenir la pell llisa. Els gripaus són més grossos, amb unes extremitats més menudes proporcionalment al cos que les granotes. Els costums dels gripaus són menys aquàtics i lents que els de les [[granotes]], que viuen en aigües estancades o quietes. Les granotes tenen dents, al contrari que els gripaus, i algunes poden tenir [[ullals]]. En la cultura popular dels Països Catalans s'associa el gripau amb la lletjor, amb bruixes i éssers malignes, mentre que les granotes solen considerar-se actives, simpàtiques i beneficioses.
 == Altres noms ==
-Altres noms i variants dialectals no normatives són: '''''calàpot''''' (Mallorca, Menorca, Eivissa, Campmany); '''''galàpat''''' (Rocabruna, Camprodon, Ripoll, Olot, Perafita, Rupit, Viladrau, Pineda, Pobla de Segur, Vendrell, Valls); '''''calàput/galàput''''' (Llofriu, St. Feliu de Guíxols); '''''escalipatxo''''' (la Bisbal d'Empordà); '''''escalàpot''''' (Girona); '''''esgalàpot''''' (Rabós); '''''esgalàpat''''' (Campmany)''; '''escalàpat''''' (Blanes); ; '''''galapát''''' (Sort, Senterada, Tremp); '''''galipatxo''''' (Empordà); '''''grapal''''' (Illa del Tec, Puigcerdà, Martinet, Pobla de Lillet, Bagà, Prats de Lluçanès, Solsona, Organyà, Oliana, Artesa de Segre, Balaguer, Tàrrega); '''''gràpau''''' (Ribesaltes, Cornellà de C.); '''''gɾapau''''' (Sopeira, Vall d'Àneu); '''''grapaut''''' (Oleta, Arles); '''''gripal''''' (Balaguer, Cervera); '''''galipau''''' (Vic, St. Feliu de Codines); '''''garipau''''' (Vic, Bigues, Sta. Coloma de Queralt); '''''sapo''''' (País Valencià).<ref name=DCVB>{{DCVB|Calapat}}</ref>
+Altres noms i variants dialectals no normatives són: '''sàput''' (Noguera), '''''calàpot''''' (Mallorca, Menorca, Eivissa, Campmany); '''''galàpat''''' (Rocabruna, Camprodon, Ripoll, Olot, Perafita, Rupit, Viladrau, Pineda, Pobla de Segur, Vendrell, Valls); '''''calàput/galàput''''' (Llofriu, St. Feliu de Guíxols); '''''escalipatxo''''' (la Bisbal d'Empordà); '''''escalàpot''''' (Girona); '''''esgalàpot''''' (Rabós); '''''esgalàpat''''' (Campmany)''; '''escalàpat''''' (Blanes); '''''galipatxo''''' (Empordà); '''''grapal''''' (Illa del Tec, Puigcerdà, Martinet, Pobla de Lillet, Bagà, Prats de Lluçanès, Solsona, Organyà, Oliana, Artesa de Segre, Balaguer, Tàrrega); '''''gràpau''''' (Ribesaltes, Cornellà de C.); '''''grapau''''' (Sopeira, Vall d'Àneu); '''''grapaut''''' (Oleta, Arles); '''''gripal''''' (Balaguer, Cervera); '''''galipau''''' (Vic, St. Feliu de Codines); '''''garipau''''' (Vic, Bigues, Sta. Coloma de Queralt); '''''sapo''''' (País Valencià).<ref name=DCVB>{{DCVB|Calapat}}</ref>
 == Cultura popular ==

Gripau
Nom comú sense valor taxonòmic