Vés al contingut

Gripau gegant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGripau gegant
Rhinella marina Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període d'incubació de l'ou4,5 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN41065 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAmphibia
OrdreAnura
FamíliaBufonidae
GènereRhinella
EspècieRhinella marina Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
  • Rhinella marinus Pramuk, Robertson, Sites & Noonan, 2008
  • Chaunus marinus
ProtònimRana marina Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Hàbitat del gripau gegant. En blau, zones originàries; en vermell, zones on ha estat introduït.
Endèmic de

El gripau gegant o gripau marí (Rhinella marina) és un gripau natiu d'Amèrica: Amèrica Central i de l'Amèrica del Sud. Pertany al gènere Rhinella, que inclou un centenar d'espècies de gripaus diferents, originàries d'Amèrica.

És un animal fèrtil a causa del gran nombre d'ous que ponen les femelles. El seu èxit reproductiu es deu també, en part, a la varietat dels aliments que pot constituir la seva dieta, poc comú entre els anurs, i que tant inclou materials vius com morts. En general, els adults aconsegueixen de 10 a 15 centímetres de llargada. El major exemplar de l'espècie del qual se'n té notícia mesurava 38 centímetres de llargada i pesava 2,65 quilograms.

Espècie invasora

[modifica]

El gripau gegant és una espècia invasora en Austràlia i certes illes en el Carib. Té un apetit considerable, i és útil en el control d'alguns nocius agrícoles. Els gripaus gegants reprodueixen ràpidament i mengen diversos insectes que amenacen la canya de sucre. El gripau gegant fou introduït deliberadament en Austràlia i el Carib per llauradors en aquestes zones, i, sense depredadors locals, s'ha convertit en un problema ecològic molt important.

Propagació del gripau gegant a Austràlia

A Austràlia foren introduïts per a controlar la població d'un insecte natiu, Dermolepida albohirtum, un nociu de la canyamel, però sense èxit, i el gripau ha tingut un efecte negatiu en la biodiversitat del país. El problema d'aquestes espècies natives no resulta de la depredació del gripau, sinó al fet que el gripau és verinós; les serps i els llangardaixos que el mengen són intoxicats i freqüentment moren després de menjar-se'l. Moltes espècies a Austràlia són amenaçades pel gripau.

Referències

[modifica]