Mucina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[ |
[[Fitxer:Adenocarcinoma on pap test 1.jpg|thumb|right|250px|[[Micrografia]] on es mostren cèl·lules amb [[vacúol]]s [[citoplasma|intracitoplasmàtics]] que contenen '''mucina'''. [[Tinció Pap]].]] |
||
Les '''Mucines''' són una família de [[proteïnes]] d'alt [[pes molecular]] i altament [[glucosilació|glucosilades]] produïdes pels teixits epitelials de la majoria de metazous.<ref name=Marin2008>{{cite doi|data=març de 2013|10.1016/S0070-2153(07)80006-8 }}</ref> La característica clau de les mucines és la seva capacitat de formar gels; per tant, són el component clau de moltes secrecions gelatinoses, amb funcions que van des de la lubricació fins a la formació de barreres químiques.<ref name=Marin2008/> Algunes mucines estan associades al control de la mineralització, incloent la formació del [[nacre]] en mol·luscs,<ref name=Marin2000>{{cite doi|data=març de 2013|10.1074/jbc.M003006200}}</ref> la calcificació en [[equinoderm]]s<ref>{{cite doi|data=març de 2013|10.1080/713713622}}</ref> i la formació d'ossos en vertebrats.<ref>{{ref-publicació|títol=Bone sialoprotein–a mucin in disguise? |
Les '''Mucines''' són una família de [[proteïnes]] d'alt [[pes molecular]] i altament [[glucosilació|glucosilades]] produïdes pels teixits epitelials de la majoria de metazous.<ref name=Marin2008>{{cite doi|data=març de 2013|10.1016/S0070-2153(07)80006-8 }}</ref> La característica clau de les mucines és la seva capacitat de formar gels; per tant, són el component clau de moltes secrecions gelatinoses, amb funcions que van des de la lubricació fins a la formació de barreres químiques.<ref name=Marin2008/> Algunes mucines estan associades al control de la mineralització, incloent la formació del [[nacre]] en mol·luscs,<ref name=Marin2000>{{cite doi|data=març de 2013|10.1074/jbc.M003006200}}</ref> la calcificació en [[equinoderm]]s<ref>{{cite doi|data=març de 2013|10.1080/713713622}}</ref> i la formació d'ossos en vertebrats.<ref>{{ref-publicació|títol=Bone sialoprotein–a mucin in disguise? |
||
|autor=RJ Midura, VC Hascall |
|autor=RJ Midura, VC Hascall |
||
Revisió del 18:46, 21 oct 2014
Les Mucines són una família de proteïnes d'alt pes molecular i altament glucosilades produïdes pels teixits epitelials de la majoria de metazous.[1] La característica clau de les mucines és la seva capacitat de formar gels; per tant, són el component clau de moltes secrecions gelatinoses, amb funcions que van des de la lubricació fins a la formació de barreres químiques.[1] Algunes mucines estan associades al control de la mineralització, incloent la formació del nacre en mol·luscs,[2] la calcificació en equinoderms[3] i la formació d'ossos en vertebrats.[4] S'uneixen a patogens com a part del sistema immunitari. La sobreexpressió de mucines, sobretot de la MUC1, està associada a diversos tipus de càncer.[5]
Tot i que algunes mucines es troben unides a la membrana cel·lular, la majoria de les mucines són secretades a les superfícies mucoses o secretades per esdevenir un component de la saliva.
Estructura proteica
Les mucines madures estan compostes de dues regions diferents:
- Les regions amino-terminal i carboxil-terminal. Es troben poc glicosilades però són riques en residus cisteïna, que participen en la formació de ponts disulfur dins dels monòmers de mucina i entre ells.
- Una gran regió central formada per múltiples repeticions en tàndem de seqüències de 10 a 80 residus, en què almenys la meitat dels aminoàcids són serina o treonina. Aquesta àrea és modificada post-traduccionalment, amb l'agregat de centenars d'oligosacàrids amb unions O-glicosídiques. També es troben oligosacèrids units amb enllaços N-glicosídics, però són menys abundants que els anteriors.
References
- ↑ 1,0 1,1 doi:10.1016/S0070-2153(07)80006-8
Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la. - ↑ doi:10.1074/jbc.M003006200
Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la. - ↑ doi:10.1080/713713622
Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la. - ↑ RJ Midura, VC Hascall «Bone sialoprotein–a mucin in disguise?». Glycobiology, 6, 7, 1996, pàg. 677–81. DOI: 10.1093/glycob/6.7.677. PMID: 8953277.
- ↑ Niv Y «MUC1 and colorectal cancer pathophysiology considerations». World J. Gastroenterol., 14, 14, April 2008, pàg. 2139–41. DOI: 10.3748/wjg.14.2139. PMC: 2703837. PMID: 18407586.
- Ali, M; Hutton, D; Wilson, J; Pearson, J «Major Secretory Mucin Expression in Chronic Sinusitis». Otolaryngology - Head and Neck Surgery, 133, 3, September 2005, pàg. 423–428. DOI: 10.1016/j.otohns.2005.06.005. PMID: 16143194.
Enllaços externs
- «Mucina» (en anglès). Medical Subject Headings.
- "Mucin" en el Diccionari mèdic de Dorland