Dresden: diferència entre les revisions
Ampliació a partir GEC i traducció enwiki, eliminat {{FR|data=febrer de 2021}} |
m + Bombardeig de Dresden Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil iOS app edit |
||
| Línia 41: | Línia 41: | ||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
* [[Bombardeig de Dresden]] |
|||
* [[Còdex Dresden]], còdex maia conservat a la Biblioteca Estatal i Universitària de Saxònia a Dresden |
* [[Còdex Dresden]], còdex maia conservat a la Biblioteca Estatal i Universitària de Saxònia a Dresden |
||
* [[Amén de Dresden]] |
* [[Amén de Dresden]] |
||
Revisió del 18:49, 1 oct 2021
|
Per a altres significats, vegeu «Dresden (desambiguació)». |
| |||||
| Tipus | gran ciutat, centre regional major, municipi urbà i urban district in Saxony (en)   | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Estat federat | Saxònia | ||||
| Capital de | Saxònia (1990–) | ||||
| Conté la subdivisió | Altfranken Altstadt Blasewitz (fr) Cossebaude (en) Cotta (en) Dresden-Neustadt (en) Dresden-Pieschen (en) Dresden-Prohlis (en) Gompitz (locality) (en) Langebrück (en) Oberwartha (en) Schönborn (en) Schönfeld-Weißig Weixdorf (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 566.222 (2023) (1.723,76 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 328,48 km² | ||||
| Banyat per | Elba, Weißeritz, Lockwitzbach, Prießnitz, Kaitzbach i Lausenbach | ||||
| Altitud | 126 m | ||||
| Punt més alt | Triebenberg (en) (383 m) | ||||
| Punt més baix | Niederwartha | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1206 (Gregorià) | ||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Organització política | |||||
| Òrgan legislatiu | Consell de Dresden , | ||||
| • Cap de govern | Dirk Hilbert (2015–) | ||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 01067, 01326, 01309, 01069, 01097, 01099, 01159, 01127, 01307, 01129 i 01279 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 351 i 35201 | ||||
| Codi NUTS | DED21 | ||||
| Clau de municipalitat alemanya | 14612000 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | Silistra Breslau (1959–) Coventry (1959–) Sant Petersburg (1961–) Skopje (1967–) Ostrava (1971–) Brazzaville (1975–) Florència (1978–) Hamburg (1987–) Rotterdam (1988–) Estrasburg (1990–) Salzburg (1991–) Columbus (1992–) Hangzhou (2009–) | ||||
| Lloc web | dresden.de | ||||
 
| |||||
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig. Està situada a la vall del riu Elba.
La zona urbana de Dresden comprèn les ciutats de Freital, Pirna, Radebeul, Meißen (Meissen), Coswig, Radeberg i Heidenau i té uns 790.000 habitants.[1] L'àrea metropolitana de Dresden té aproximadament 1,34 milions d'habitants.[2]
Dresden té una llarga història com a capital i com a residència reial dels governants de Saxònia, amb segles d'esplendor cultural i artístic. El bombardeig de Dresden a la II Guerra Mundial i els quaranta anys que ha format part de la República Democràtica Alemanya han alterat considerablement l'aspecte de la ciutat.
Des de la reunificació Dresden ha esdevingut un important centre econòmic, polític i cultural a la part oriental de la República Federal d'Alemanya. De 1994 a 2005 es va reconstruir l'església de la Frauenkirche, perla del barroc alemany, destruïda en el bombardeig aliat i es continua reconstruint els edificis civils a la plaça Neumarkt a l'entorn de l'església.
Història
Els primers poblaments de la zona on avui s'enclava Dresden daten del neolític. L'any 1206 s'esmenta per primera vegada el nom de Dresden.
El 1485 esdevé la residència del sobirà de Saxònia i experimenta un gran apogeu, gràcies a la rebel·lió que va dur a terme la Casa de Wettin a fi d'obtenir la dignitat electoral, convertint-se en un centre polític i cultural d'importància. A causa de l'obtenció d'aquesta dignitat, Dresden també es va convertir en el Land protestant més important del Sacre Imperi Romanogermànic. En aquesta època es duen a terme grans assoliments culturals, que són la causa, encara, del prestigi que té aquesta ciutat.
El desenvolupament de la ciutat es va estancar durant la Guerra dels Trenta Anys. En els anys posteriors es van construir els parcs i edificis més famosos, però la ciutat va patir els danys de gairebé totes les grans guerres europees.
El 1685 va cremar completament l'antiga ciutat de Dresden i van caldre bastants anys per a acabar la reconstrucció total com "Nova ciutat règia" (avui Neustadt). Sota el govern d'August el Fort, Dresden va assolir la fama de ciutat cultural que encara manté. Durant el segle xvii Dresden va ser conquerida per Prússia en dues ocasions (Guerra de Successió Austríaca (1745) i Guerra dels Set Anys (1756)). Durant aquesta última contesa, els prussians van cremar la ciutat. El 1760 Dresden va ser assetjada una altra vegada per Prússia, aquesta vegada sense èxit, però va haver de suportar un bombardeig.
Prop de la ciutat, Napoleó lliurà i guanyà (1813) la primera gran batalla contra la sisena coalició aliada.[3]
Segona Guerra Mundial
Durant la Segona Guerra Mundial la població disminuí una tercera part amb relació a la del 1939 (630 216 h) i la ciutat fou destruïda en un 60%.[3]
El bombardeig de Dresden per la Royal Air Force (RAF) i les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units (USAAF) entre el 13 i el 15 de febrer de 1945 continua sent controvertit. La nit del 13 al 14 de febrer de 1945, 773 bombarders Lancaster de la RAF van llançar 1.181,6 tones de bombes incendiàries i 1.477,7 tones de bombes explosives contra la ciutat. El centre de Dresden va ser en gran part destruït.[4][5] Els informes de propaganda nazi van declarar 200.000 morts, però la Comissió d’historiadors alemanys de Dresden, formada per 13 destacats historiadors alemanys, en un informe oficial publicat el 2010 després de cinc anys d’investigació va concloure que les víctimes eren entre 18.000 i 25.000.[6] Els aliats van descriure l'operació com el legítim bombardeig d'un objectiu militar i industrial.[7]
Cultura
Centre important de l’art barroc del s. XVIII, gairebé tots els monuments notables (el palau reial, el teatre de l’òpera, el museu Johanneum i la Frauenkirche) foren destruïts el 1945; alguns, però, han estat reconstruïts. Tanmateix, malgrat la guerra, les obres pictòriques que posseïa el palau Zwinger pogueren ésser salvades i actualment són totes a la Dresden Gemäldegalerie: hi ha pintures del Veronès, Giorgione, Ticià, Rembrandt, Rubens i Velázquez.[3]
Nicolaus Ludwig von Zinzendorf, teòleg i que fou un gran propulsor del pietisme era fill d'aquesta ciutat. Schiller en 1785 va escriure en aquesta ciutat l'Oda a l'Alegria, el poema que actualment és l'Himne de la Unió Europea.
El compositor d'òperes Edmund Kretschmer en fou organista de la Capella Reial i hi va viure fins a la seva mort el 1908. El compositor Friedrich Reichel (1833-1889) en fou cantor i organista de l'església de Sant Joan també fins a la seva mort. El tenor Karl Scheidemantel fou director del Teatre de l'Òpera.
Fills il·lustres
- Ruth Berghaus (1927-1996), ballarina, coreògrafa i directora escènica.
- Karl Borromäus von Miltitz (1781-1845), compositor musical i escriptor.
- Julius Adolf Rühlmann (1816-1877), compositor i pedagog musical.
- Hugo Bruckler (1845-1871), compositor musical.
- Gottlob Benedict Bierey (1772-1840), compositor musical
- Johannes Miersch (1865-1916), violinista i pedagog.
Vegeu també
- Bombardeig de Dresden
- Còdex Dresden, còdex maia conservat a la Biblioteca Estatal i Universitària de Saxònia a Dresden
- Amén de Dresden
- Galeria Neue Meister
Referències
- ↑ citypopulation.de quoting Federal Statistics Office. «Germany: Urban Areas». Arxivat de l'original el 2020-06-03. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Population on 1 January by broad age group, sex and metropolitan regions». Eurostat. Arxivat de l'original el 3 December 2018. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Dresden». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1945: Thousands of bombs destroy Dresden». BBC News, 14-02-1945.
- ↑ (RAF Bomber Command 60th Anniversary – Campaign Diary February 1945 Arxivat 7 June 2007 a Wayback Machine.)
- ↑ «Up to 25,000 died in Dresden's WWII bombing». BBC, 18-03-2010.
- ↑ «Historical Analysis of the 14–15 February 1945 Bombings of Dresden». Air Force Historical Studies Office. Arxivat de l'original el 17 August 2010.
