Història de Tessalònica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 11:02, 14 maig 2022

La història de Tessalònica o Salònica (en grec modern i antic, Θεσσαλονίκη, Thessaloníki; en judeocastellà, סלוניקה; en turc, Selânik; i en búlgar, Sólun) es refereix a la història de la segona ciutat en grandària de Grècia. Amb 820.000 habitants el 2001, Tessalònica és la capital del nomos homònim i està situada al golf Thermaic i en la perifèria (regió) de Macedònia Central.

Fundació

Tessalònica fou fundada al 315 ac, per Cassandre de Macedònia, que la va anomenar en honor de la seua dona, Thessalonikè, mig germana d'Alexandre el Gran i filla de Filip II de Macedònia i de la seua cinquena esposa, Nikèsipolis, princesa tessàlica casada el 353 ae. El seu nom és producte de la contracció de les paraules del grec antic, Θεσσαλών («Tessalònics») i νίκη («victòria»), en commemoració de la victòria dels macedonis sobre els habitants de Fòcida amb l'ajuda de tessalònics el dia del naixement de la filla de Filip, probablement el 342 ae.^[1]

El nom està registrat sota dues formes d'ortografia lleugerament diferent: Θεσσαλονίκεια («Thessaloníkeia») és la forma adjectival que normalment s'espera per a un nom de ciutat format pel nom d'una persona Θεσσαλονίκη, com Κασσάνδρεια («Kassándreia», Cassandrea) de Cassandre, o Ἀλεξάνδρεια («Alexándreia», Alexandria) per Alexandre, i figura en l'obra d'Estrabó.^[2] Va ser, però, una altra forma, idèntica al nom personal, Θεσσαλονίκη (Thessaloníke), el que es va imposar aviat i definitivament; se'n troben altres ortografies, però, en inscripcions de l'època hel·lenística: Θετταλονίκης (Thettaloníkes) i de l'època romana: Θεσσαλονείκη (Thessaloneíke) i Θεσσαλονικέων [πόλις] (Thessalonikéon, entés com '(ciutat dels) thessalònics').^[3]^[4]

Macedònia antiga

Gràcies a la seua ubicació en una cruïlla d'eixos de comunicació, Tessalònica esdevingué ràpidament un centre comercial important. La seua expansió continuà durant la dominació romana, malgrat el saqueig de la ciutat després de la derrota de Perseu de Macedònia en la batalla de Pidna. Tessalònica es va beneficiar de la creació de la Via Egnatia, la gran ruta transbalcànica meridional. Així, s'hi establí una comunitat cosmopolita, conformada per jueus, italians i romans.

A finals del s. III, l'emperador Galeri la va triar com a residència i hi construí un palau i diversos edificis públics. En la seva lluita contra la cristiandat, va convertir Demetri de Tessalònica en màrtir que, després, seria el sant patró i protector de la ciutat. Per l'edicte de Tessalònica del 28 de febrer de 380, l'emperador Teodosi declarà obligatòria la fe en la divinitat del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant i va proscriure l'arrianisme. Durant el seu govern, en el 390, es va produir l'anomenada massacre de Tessalònica.

Imperi Romà d'Orient

Durant els primers segles de l'Imperi Romà d'Orient, Tessalònica, capital d'un tema, va continuar expandint-se econòmicament. La seua fira, els Demetria, que se celebrava a l'octubre, era una de les més importants dels Balcans. La ciutat es va enriquir amb diversos monuments i imponents esglésies. A partir del final del segle vi, Tessalònica va sofrir diversos atacs: fou capturada pels sarraïns el 904 i, després, pels normands el 1185. Després de la Quarta Croada, Bonifaci de Montferrat va fundar el Regne de Tessalònica (1204), un estat llatí que fou capturat de nou pel despotat de l'Epir el 1224 abans de ser conquistat pels paleòlegs el 1246. A finals del segle xiv i inicis del xv, grecs i otomans es disputaren la possessió de la ciutat, assetjada en diverses ocasions. Després d'haver estat protegida per la República de Venècia de 1423 a 1430, fou definitivament presa pels turcs, comandats per Murat II.

Edat moderna

El 1492, després de l'expulsió dels jueus de Castella, Tessalònica, que fins llavors no havia albergat més que una petita comunitat jueva, es va convertir en el centre mundial del judaisme sefardí fins al punt de ser anomenada la «Jerusalem dels Balcans». Durant el s. XVIII, Tessalònica continuà sent l'eixida natural dels Balcans: tots els productes de la regió transitaven pel seu port. Llavors, el comerç de la ciutat va passar pràcticament per complet a mans occidentals, que s'hi havien assentat a finals del s. XVII. En açò es podien veure els primers signes de declivi de l'Imperi otomà.

Segle XX

A la primeria del segle xx, Tessalònica era una ciutat multiètnica: amb uns 120.000 habitants, dels quals 80.000 eren jueus, 15.000 turcs, 15.000 grecs, 5.000 búlgars i 5.000 occidentals. Fou una de les ciutats més grans i modernes de l'Imperi otomà i un dels seus ports més grans. Tessalònica també esdevingué un centre important d'agitació política. Així, a l'agost de 1906, va veure la fundació del Comitè otomà de la Llibertat, que va exercir un paper important en la direcció del moviment dels Joves Turcs. Conquistada per Grècia al novembre de 1912, durant la Primera Guerra balcànica, molta població turca en van marxar. Les esglésies romanes d'Orient, transformades en mesquites pels otomans, es reconvertiren en llocs de culte cristià.

A inicis de la Primera Guerra Mundial, Grècia, estat neutre, va travessar una greu crisi política entre partidaris de la Triple Entesa i de la Triple Aliança. Una part de les tropes evacuades dels Dardanels a la tardor de 1915 fou autoritzada per Elefthérios Venizelos, primer ministre, favorable a l'Entesa, a instal·lar-se a Tessalònica per rescatar Sèrbia. El 1916, un total de 400.000 soldats francesos, britànics i serbis eren a la ciutat. La presència aliada va exercir-hi un rol polític decisiu: enderrocat com a primer ministre, Venizelos abandonà Atenes el 26 de setembre de 1916. S'hi va organitzar un Govern de defensa nacional i Tessalònica es convertí en la capital d'una regió revoltada. Després de l'abdicació de Constantí I el juny de 1917, Venizelos tornà a Atenes i Tessalònica va perdre l'estatus de capital de Grècia. L'agost de 1917, tot el centre de la ciutat fou devastat per un incendi catastròfic: 9.500 edificis es cremaren i hi hagué 70.000 damnificats. La reconstrucció de la ciutat va fer possible una reestructuració completa del seu plànol i de la seua organització espacial.

Durant l'ocupació de Grècia per les forces de l'Eix durant la Segona Guerra mundial, els alemanys van instal·lar la seua caserna general a Tessalònica. Els jueus de Tessalònica eren llavors la comunitat sefardita més important afectada per l'holocaust i s'estima que el 98% en fou exterminat. Amb l'inici de la Guerra Freda, la ciutat va haver d'enfrontar dificultats. El teló d'acer la va separar del seu hinterland: totes les rutes comercials que l'havien enriquit es clausuraren. En els anys 1950, la ciutat va viure una nova transformació urbanística, principalment a la part baixa. La Fira Internacional de Tessalònica, hereva de les fires de Sant Demetri de l'edat mitjana, és actualment el centre d'exposició més gran de Grècia i fa que Tessalònica siga un centre de negocis més que no una destinació turística.

Vegeu també

Història dels jueus de Tessalònica.
Cementeri jueu de Tessalònica.
Gran Idea.
Tomba (Tessalònica).

Referències

↑ Bakalakis, G. (1986). «Ἡ βασίλισσα Θεσσαλονίκη», Πρακτικὰ τῆς Ἀκαδημίας Ἀθηνῶν, 61: 53-60. L'autor considera que, en no poder donar-se a si mateix el nom d'aquesta victòria, Filip II hi batejà la filla.
↑ Papazoglou 1988, p. 193
↑ IG X, 2, 1, 19.
↑ Vitti 1996, p. 147-148

Bibliografia

Fonts antigues

Anagnostès, Jean (2005). Bref récit de la dernière prise de Thessalonique. En: Thessalonique, Chroniques d'uneix ville prise, P. Odorico (ed. i traductor). Tolosa: Anacharsis, 255-295, ISBN 2-914777-18-3.
Caminiatès, Jean (2005) Sud la prise de Thessalonique. En: Thessalonique, Chroniques d'uneix ville prise, P. Odorico (ed. i traductor). Tolosa: Anacharsis, 55-138, ISBN 2-914777-18-3.
Daru, Pierre (1821). Histoire de la République de Venise., Firmin Didot. Toms 2 i 8.
De Witte Burton, Ernest (1896). "Notis on Thessalonica". En: The Biblical World., 8 (1).
Eustathe de Thessalonique, Relation sud la dernière —plaise à Dieu— prise de Thessalonique. En: Thessalonique, Chroniques d'uneix ville prise, P. Odorico (ed. i traductor). Tolosa: Anacharsis, 139-254, ISBN 2-914777-18-3.

La France héroïque et ses alliés, Larousse, 1919, tom 2.
Lemerle, P. (1979-1981). "Els plus anciens recueils donis miracles de Saint Démétrius et la pénétration donis Slaves dans els Balkans", Le Monde byzantin, 8, París (2 vol.).
Macdonald, James B. (1917). "The Story of Saloniki". Current History, 6 (1).
Henry Petty-Fitzmaurice, marquès de Lansdowne (1915). "The Troops at Saloniki", Current History, 3 (3).
Guide de Salonique. 7ª edició, Librairie Radium Editeur, Salónica, 1918.
Shaw, Henry Alden (1921). "Greek Refugees from the Caucasus and the Work of the American Xarxa Cross at Salonique", Journal of International Relations, 12 (1).

Obres recents

Obres generals

Contogeorgis, Georges. Histoire de la Grèce (en francés). París: Hatier (col. Nations d'Europe), 1992. ISBN 2-218-03-841-2. Contogeorgis, Georges. Histoire de la Grèce (en francés). París: Hatier (col. Nations d'Europe), 1992. ISBN 2-218-03-841-2.
Hall, Richard C. The Balkan Wars, 1912-1913: Prelude to the First World War (en anglès). Londres y Nueva York: Routledge, 2000. ISBN 0415229464. Hall, Richard C. The Balkan Wars, 1912-1913: Prelude to the First World War (en anglès). Londres y Nueva York: Routledge, 2000. ISBN 0415229464.
Mantran, Robert. Histoire de l'Empire ottoman (en francés). París: Fayard, 1989. ISBN 2213019568. Mantran, Robert. Histoire de l'Empire ottoman (en francés). París: Fayard, 1989. ISBN 2213019568.
Mazover, Mark. Salonica, City of Ghosts: Christians, Muslims and Jews, 1430-1950 (en anglès). Londres, Nueva York, Toronto y Sydney: Harper Perennial, 2005. ISBN 0007120222. Mazover, Mark. Salonica, City of Ghosts: Christians, Muslims and Jews, 1430-1950 (en anglès). Londres, Nueva York, Toronto y Sydney: Harper Perennial, 2005. ISBN 0007120222.
Vacalopoulos, Apostolos. A History of Thessaloniki (en anglès). Tesalónica: Institute for Balkan Studies, 1972.
Vacalopoulos, Apostolos. Histoire de la Grèce moderne (en francés). París: Horvath, 1975. ISBN 2717100571. Vacalopoulos, Apostolos. Histoire de la Grèce moderne (en francés). París: Horvath, 1975. ISBN 2717100571.

Època hel·lenística i romana

Adam-Véléni, P. Μελέτες γιά τήν αρχαία Θεσσαλονίκη (en griego). Tesalónica: Museo arqueológico de Tesalónica, 1985. Tessalònica: Museu arqueològic de Tessalònica. |url= ()
Grammenos, D. V. (2003). Roman Thessaloniki. Tessalònica: Archaeological Museum of Thessaloniki, ISBN 960-214-097-6
Hatzopoulos, M. (1996). "Macedonian Institutions under the Kings". Meletimata, 22.
Papazoglou, F. (1988). "Els villes de Macédoine à l'époque romaine". Supplément du Bulletin de Correspondance Hellénique, 16: 189-212.

Vélénis, G. (1996). "Πολεοδομικά Θεσσαλονίκης". Αρχαιολογικό Έργο στη Μακεδονία και Θρακή, 10B: 491-498.
Vickers, M. (1972). "Hellenistic Thessaloniki", The Journal of Hellenic Studies, 92: 156-170.
Vom Brocke, Chr. (2001). Stadt donis Kassander und Gemeinde donis Paulus: eine frühe christliche Gemeinde in ihrer heidnischen Umwelt, Tubinga.
Vitti, M. (1996). "Η Πολεοδομική εξέλιξη της Θεσσαλονίκης". Bibliothèque de la société archéologique d'Athènes, 160. ISSN 960-7036-62-X

Època paleocristiana i romana d'Orient

Bakirtzis, Charalambos (2003). "The Urban Continuity and Size of Batega Byzantine Thessalonike". Dumbarton Oaks Papers, Vol. 57, Symposium on Batega Byzantine Thessalonike.
Girs, Christophe (2003). "Présence Athonite à Thessalonique, XIIIe-XVe Siècles". Dumbarton Oaks Papers, vol. 57. Symposium on Batega Byzantine Thessalonike
Gregory, T. "Thessalonike". En: Oxford Dictionary of Byzantium vol. 3, 2071-2073.
Janin, R. (1975). Els Églises et els monastères donis grands centris byzantins: Bithynie, Hellespont, Latros, Galèsios, Trébizonde, Athènes, Thessalonique. París: Institut français d'études byzantines.
Kourkoutidou-Nikolaïdou, I. (1997). Wandering in Byzantine Thessaloniki, Tessalònica.
Laiou, A. (2000). "Thessaloniki and Macedònia in the Byzantine period". Byzantine Macedònia, Identity, Image and History, Melbourne, 1-11.
Loverdou-Tsigarida, Katia (2003). "Thessalonique, Centri de Production D'objets D'arts au XIVe Siècle". Dumbarton Oaks Papers, Vol. 57, Symposium on Batega Byzantine Thessalonike.

Malamut, I. (2005). "Thessalonique 830-904". En: Zwischen Polis, Provinz und Peripherie, Beiträge zur byzantinischen Geschichte und Kultur, L. M. Hoffman, A. Monchizadeh, Wiesbaden, 159-190.
Malamut, I. i J.-P. Grélois (2005). "Li port de Thessalonique". En: Ports maritimes et ports fluviaux au Moyen Âge, XXXVe Congrès de la SHMS, París, 131-147.
Spieser, J. M. (1984). Thessalonique et ses monuments du IVe au VIe siècle. Contribution à l'étude d'uneix ville paléochrétienne, BEFAR 254, Atenes.
Talbot, A. M. (2003). "Symposium on Batega Byzantine Thessaloniki", Dumbarton Oaks Papers, 57.
Bakirtzis, Ch. (2003). "The Urban Continuity and Size of Batega Byzantine Thessalonike", Dumbarton Oaks Papers, 57: 35-64.
Tafrali, O. (1919). Thessalonique donis originis au s. XIVe. París.
Torp, H. (1993). "Thessalonique paléochrétienne. Uneix esquisse". En: Aspects of Batega Antiquity and Early Byzantium, Istanbul, 113-132.
Vélénis, G. Τa τείχη της Θεσσαλονίκης από τον Κασσάνδρο ως τον Ηρακλείο (en griego), 1998. |url= ()
Vitti, M. (1998). "Tessalonica: bilanci i aggiornamenti", Journal of Ancient Topography 8: 151-177.

Època otomana

Mazower, M. (2006). Salonica, city of Ghosts: Christians, Muslims and Jews, 1430-1950, Vintage Book.
Svoronos, N. (1956). Li Commerce de Salonique au XVIIIe siècle. PUF.

Època contemporània

An Index of events in the military history of the greek nation., Hellenic Army General Staff, Army History Directorate, Athènes, 1998. ISBN 960-7897-27-7
Baerentzen, Lars (1987). "The German Withdrawal from Greece in 1944 and British Naval "Inactivity"". Journal of Modern Greek Studies, 5 (2).
Owen, Collinson. Salonica and After: The Sideshow That Ended the War (en anglès). Richardson, 2009. ISBN 978-1115408059. Owen, Collinson. Salonica and After: The Sideshow That Ended the War (en anglès). Richardson, 2009. ISBN 978-1115408059. |url= ()
Mazower, Mark. Inside Hitler's Greece. The Experience of Occupation, 1941-1944 (en anglès). New Haven y Londres: Yale University Press, 1993. ISBN 0300089236. Mazower, Mark. Inside Hitler's Greece. The Experience of Occupation, 1941-1944 (en anglès). New Haven y Londres: Yale University Press, 1993. ISBN 0300089236. |url= ()
Veinstein, Gilles. Salonique, 1850-1918: La «ville des juifs» et le réveil des Balkans (en francés). París: Autrement, 2001. ISBN 2-86260-356-2. Veinstein, Gilles. Salonique, 1850-1918: La «ville des juifs» et le réveil des Balkans (en francés). París: Autrement, 2001. ISBN 2-86260-356-2. |url= ()

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de Tessalònica

[1] Bakalakis, G. (1986). «Ἡ βασίλισσα Θεσσαλονίκη», Πρακτικὰ τῆς Ἀκαδημίας Ἀθηνῶν, 61: 53-60. L'autor considera que, en no poder donar-se a si mateix el nom d'aquesta victòria, Filip II hi batejà la filla.

[2] Papazoglou 1988, p. 193

[3] IG X, 2, 1, 19.

[4] Vitti 1996, p. 147-148

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 22: / Línia 22: @@
 A la primeria del {{segle|XX}}, Tessalònica era una ciutat multiètnica: amb uns 120.000 habitants, dels quals 80.000 eren [[jueus]], 15.000 turcs, 15.000 grecs, 5.000 búlgars i 5.000 occidentals. Fou una de les ciutats més grans i modernes de l'Imperi otomà i un dels seus ports més grans. Tessalònica també esdevingué un centre important d'agitació política. Així, a l'agost de 1906, va veure la fundació del Comitè otomà de la Llibertat, que va exercir un paper important en la direcció del moviment dels [[Joves Turcs]]. Conquistada per [[Grècia]] al novembre de [[1912]], durant la Primera Guerra balcànica, molta població turca en van marxar. Les esglésies romanes d'Orient, transformades en [[Mesquita|mesquites]] pels otomans, es reconvertiren en llocs de culte cristià.
-A inicis de la [[Primera Guerra Mundial]], Grècia, estat neutre, va travessar una greu crisi política entre partidaris de la [[Triple Entesa]] i de la [[Triple Aliança (1882)|Triple Aliança.]] Una part de les tropes evacuades dels [[Batalla de Gal·lípoli (1915)|Dardanels]] a la tardor de [[1915]] fou autoritzada per [[Elefthérios Venizelos]], primer ministre, favorable a l'Entesa, a instal·lar-se a Tessalònica per rescatar [[Sèrbia]]. El [[1916]], un total de 400.000 soldats francesos, britànics i serbis eren a la ciutat. La presència aliada va exercir-hi un rol polític decisiu: enderrocat com a primer ministre, Venizelos abandonà [[Atenes]] el 26 de setembre de 1916. S'hi va organitzar un Govern de defensa nacional i Tessalònica es convertí en la capital d'una regió revoltada. Després de l'abdicació de [[Constantí I de Grècia|Constantí I]] al juny de [[1917]], Venizelos tornà a Atenes i Tessalònica va perdre l'estatus de capital de Grècia. L'agost de [[1917]], tot el centre de la ciutat fou devastat per un incendi catastròfic: 9.500 edificis es cremaren i hi hagué 70.000 damnificats. La reconstrucció de la ciutat va fer possible una reestructuració completa del seu plànol i de la seua organització espacial.
+A inicis de la [[Primera Guerra Mundial]], Grècia, estat neutre, va travessar una greu crisi política entre partidaris de la [[Triple Entesa]] i de la [[Triple Aliança (1882)|Triple Aliança.]] Una part de les tropes evacuades dels [[Batalla de Gal·lípoli (1915)|Dardanels]] a la tardor de [[1915]] fou autoritzada per [[Elefthérios Venizelos]], primer ministre, favorable a l'Entesa, a instal·lar-se a Tessalònica per rescatar [[Sèrbia]]. El [[1916]], un total de 400.000 soldats francesos, britànics i serbis eren a la ciutat. La presència aliada va exercir-hi un rol polític decisiu: enderrocat com a primer ministre, Venizelos abandonà [[Atenes]] el 26 de setembre de 1916. S'hi va organitzar un Govern de defensa nacional i Tessalònica es convertí en la capital d'una regió revoltada. Després de l'abdicació de [[Constantí I de Grècia|Constantí I]] el juny de [[1917]], Venizelos tornà a Atenes i Tessalònica va perdre l'estatus de capital de Grècia. L'agost de [[1917]], tot el centre de la ciutat fou devastat per un incendi catastròfic: 9.500 edificis es cremaren i hi hagué 70.000 damnificats. La reconstrucció de la ciutat va fer possible una reestructuració completa del seu plànol i de la seua organització espacial.
 Durant l'ocupació de Grècia per les forces de l'Eix durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], els [[Tercer Reich|alemanys]] van instal·lar la seua caserna general a Tessalònica. Els [[Història dels jueus de Tessalònica|jueus de Tessalònica]] eren llavors la comunitat [[Sefardites|sefardita]] més important afectada per l'[[holocaust]] i s'estima que el 98% en fou exterminat. Amb l'inici de la [[Guerra Freda]], la ciutat va haver d'enfrontar dificultats. El [[teló d'acer]] la va separar del seu ''[[Rerepaís|hinterland]]'': totes les rutes comercials que l'havien enriquit es clausuraren. En els [[Dècada del 1950|anys 1950]], la ciutat va viure una nova transformació urbanística, principalment a la part baixa. La Fira Internacional de Tessalònica, hereva de les fires de Sant Demetri de l'edat mitjana, és actualment el centre d'exposició més gran de Grècia i fa que Tessalònica siga un centre de negocis més que no una destinació turística.