Vés al contingut

Paris Blues

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:35, 5 març 2014 amb l'última edició de Kxont (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de pel·lículaParis Blues

Joanne Woodward encarna Lillian Corning Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMartin Ritt
Protagonistes
Director artísticAlexandre Trauner
ProduccióSam Shaw
Dissenyador de produccióSándor Trauner Modifica el valor a Wikidata
GuióWalter Bernstein
Irene Kamp
Jack Sher
Lulla Rosenfeld,
adaptació de la novel·la de Harold Flender, Paris Blues (1957)
MúsicaDuke Ellington
Billy Strayhorn
Dissenyador de soJoseph de Bretagne
FotografiaChristian Matras
MuntatgeRoger Dwyre
ProductoraDiane Productions
Jason Films
Monica Corp.
Monmouth
Pennebaker Productions
DistribuïdorUnited Artists
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1961
Durada98 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeParís i Studios de Boulogne Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneremusical, comèdia dramàtica
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0055278 The Movie Database: 33710 Filmaffinity: 983022 Allocine: 10954 Rottentomatoes: m/paris_blues Allmovie: v37294 TCM: 16151 Modifica els identificadors a Wikidata

Paris Blues és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Martin Ritt, estrenada el 1961.

Argument[1]

A París, Ram Bowen, un trombó americà que no viu més que pel jazz, anant a recollir a l'Estació de Paris-Saint-Lazare el famós trompetista Wild Man Moore, troba dos compatriotes, Lilian i la seva amiga negra Connie, que arriben per visitar la capital uns dies. Anant al Club 33, el club de jazz on toca Ram, les americanes coneixen el saxofonista negre Eddie Cook que sembla haver-se establert a París per fugir del racisme regnant als Estats Units. Els idil·lis respectius de Ram i Eddie amb Lilian i Connie replantejaran la vida artística dels dos músics, sobretot la de Ram que, en plena creació, ha obtingut una cita decisiva amb un editor musical notable al qual ha enviat la seva composició París Blues . La decepció de Ram, després de la seva entrevista amb l'editor que li aconsella perfeccionar-se, i el gran amor que Eddie professa per a Connie, els convenceran per seguir les dues joves als Estats Units. Però en el moment de marxar, Ram decideix que és a París que trobarà la seva via mentre que Eddie aplaça la seva marxa, prometent a Connie anar-hi més tard.

Temes i context

Pel·lícula nostàlgica i impressionista que, en el llindar dels anys 1960, evoca un París mític en blanc i negre: Barri Saint-Germain-des-Prés, els seus existencialistes (Marie Seoul, patrona del club, recorda Juliette Gréco i Le Tabú), la seva vida de bohèmia (Ram Bowen) o marginal (el guitarrista drogadicte Michel Duvigne). Targeta postal de París vista per un americà, l'acció es desenvolupa en una freda tardor, raó més per entretenir-se al celler on el jazz flueix i aprofitar el seu ambient calorós i endimoniat: es pensa en Boris Vian amb la seva «trompinette», en Milles Davis o en Sidney Bechet. Els protagonistes celebren «l'anima de París»: Eddie diu a Connie que el que compta « no és el que es veu de la ciutat, sinó la seva atmosfera» o Lillian que, obrint la finestra davant les teulades, declara a Ram que « París s'assembla exactament a les pintures que n'ha vist». Si s'identifica la Catedral de Notre-Dame de Paris, el temps d'una nit glacial, o els Champs-Élysées, batuts pels vents, cal haver estat «impressionat» per París per reconèixer els seus Halles d'abans. L'epíleg és eloqüent: a Saint-Lazare, els encarregats del manteniment de cartells recobreixen la immensa imatge del músic Wild Man Moore amb una publicitat de les publications Larousse ja que, darrere aquesta antologia quallada de noms il·lustres, artístics o intel·lectuals, s'amaguen éssers humans que han sofert i han estimat, i que París ha estimat, i que han fet la seva llegenda...

Repartiment

Premis i nominacions

Nominacions

Al voltant de la pel·lícula

  • Aquest film es considerat com la primera pel·lícula dels Estats Units on un actor negre (Sidney Poitier) té un paper protagonista romàntic.

Referències

  1. «Paris Blues». The New York Times.

Enllaços externs