Vés al contingut

The Outrage

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Outrage
Fitxa
DireccióMartin Ritt
Protagonistes
ProduccióA. Ronald Lubin i Martin Ritt
GuióAkira Kurosawa, Michael Kanin, Fay Kanin, Shinobu Hashimoto i Ryunosuke Akutagawa
MúsicaAlex North
FotografiaJames Wong Howe
MuntatgeFrank Santillo
ProductoraFebruary, Harvest, KHF Productions, Kayos Productions, Martin Ritt Productions i MGM
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1964
Durada97 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enRashōmon, In a Grove, Rashōmon i Rashomon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama, western

IMDB: tt0058437 The Movie Database: 85609 Filmaffinity: 720646 Allocine: 112142 Rottentomatoes: m/outrage Allmovie: v105283 TCM: 2042 TV.com: movies/the-outrage-1964 Modifica els identificadors a Wikidata

The Outrage és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Martin Ritt, estrenada el 1964. Es tracta del remake de la pel·lícula Rashōmon dirigida per Akira Kurosawa catorze anys abans.

Argument

[modifica]

Un estafador, un predicador i un cercador d'or es troben a finals del segle xix i recorden la història d'un recent assassinat escandalós. Un home del Sud, el coronel Wakefield, va morir i el bandit Juan Carrasco va ser detingut, declarat culpable i condemnat. La declaració de tots els testimonis diferia dràsticament. Carrasco afirmava que el marit estava lligat amb cordes mentre la muller va ser atacada i que després d'això va matar el coronel en un duel. La dona va afirmar que va ser ella qui matava el seu marit perquè l'acusava de portar en Carrasco i provocar la violació. Un tercer testimoni, un vell indi, testifica que cap declaració no és veritat. Insisteix que el coronel va fer servir una daga per suïcidar-se després de l'incident. Resulta que hi havia un quart testimoni, amb un punt de vista completament nou.[1]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. The New York Times. the outrage (en anglès). The New York Times.