Vés al contingut

Ènnec I López

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÈnnec I López
Biografia
Naixement1010 ↔ 1028 Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 1076 Modifica el valor a Wikidata
1r Senyor de Biscaia
1043 – 1076 – Llop Iníguez → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEzquerra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguerrer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGarcia Sanxes III de Pamplona
Sanç Garcés IV de Pamplona Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSenyor de Biscaia (1043–1076) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFamília Haro Modifica el valor a Wikidata
CònjugeToda Ortiz Modifica el valor a Wikidata
FillsOrti Enekoitz, Llop Iníguez Modifica el valor a Wikidata
PareLope Velásquez Modifica el valor a Wikidata

Ènnec I López fou el primer senyor històric de Biscaia. Va exercir la sobirania de Biscaia segons consta en inscripcions de 1017 i 1020: "Comes Enneco Lopiz Vizcayensis". Va gaudir a temporades la prefectura del comtat de .

L'any 1040 Ènnec I López és nomenat primer senyor de Biscaia governant la Biscaia nuclear (sense les Encartaciones ni el Duranguesat), exercint el càrrec en diferents etapes. També figura como a tinent d'Àlaba en 1030 i Durango en 1051. En 1063 rebé el senyoriu de Nájera. En 1076, amb la mort de Sanç IV de Pamplona i la invasió de Pamplona per Castella, com a senyor de Nàjera es declara vassall del rei de Castella.[1] La Rioja i Biscaia queden sota la influència castellana i el govern de Nájera va passar al comte García Ordóñez, marit d'Urraca de Navarra, germana de Garcia Sanxes III de Pamplona, mentre que Ènnec va recuperar el senyoriu de Biscaia.

En 1076 va comprar unes cases a San Román de Cameros. Dona com a pagament "8 vaques parides i destetades i 20 sous de plata". El seu cunyat Ximeno Fortunión, tercer senyor dels Cameros i governador de Meltria, signà com a testimoni[2]

En 1053 Íñigo i la seva esposa Toda Ortiz, donaren al monestir de San Juan de la Peña el castell i església del Gaztelugatxe[3] i algunes heretats a Bermeo.

Referències

[modifica]
  1. Garcia de Cortazar i Montero, 1984, p. 31.
  2. Ubieto Arteta, Antonio (1976), Cartulario de San Millán, p. 409, Valencia.
  3. «Gaztelugatxe». Ajuntament de Bermeo. [Consulta: 14 agost 2019].