Vés al contingut

Èric el Victoriós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÈric el Victoriós

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sv) Erik Segersäll Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement945 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort995 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Gamla Uppsala (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGamla Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Monarca de Dinamarca
992 – 993
← Sven Tveskæg
Monarca de Suècia
970 – 995
← Emund II EricssonOlaf Skötkonung → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Munsö Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGunhilda (995 (Gregorià)–)
Aud Haakonsdottir of Lade
Sígrid l'Altiva
Świętosława Modifica el valor a Wikidata
FillsHolmfrid de Suècia
 ()
Olaf Skötkonung
 () Sígrid l'Altiva Modifica el valor a Wikidata
PareBjörn Eriksson Modifica el valor a Wikidata
GermansOlof II de Suède Modifica el valor a Wikidata


Goodreads character: 58054 Find a Grave: 15926987 Modifica el valor a Wikidata

Èric Björnsson o Èric VIII de Suècia, més conegut com a Èric el Victoriós (nòrdic antic: Erik Segersäll) (920 - 995). Rei de Suècia pertanyent a la casa de Munsö, entre els anys 970 i 995. Rei de Dinamarca entre els anys 992 i 993. Fill de Björn III de Suècia.[1][2] És considerat el primer rei que va tenir sota el seu poder l'àrea que avui inclou les àrees sueques de Svealand, Västergötland i Östergötland, és a dir la Suècia de l'Alta Edat Mitjana. Segons les fonts que tracten sobre el seu regnat (sagues islandeses i la crònica d'Adam de Bremen), Èric va prendre possessió del tron cap a l'any 970, governant juntament amb el seu germà Olof II de Suècia. Aproximadament cap a l'any 975, Olof va morir i Èric va passar a regnar sòl.[3]

Segons les sagues, Olof havia tingut un fill, Styrbjörn el Fort, que probablement era el cap d'una tribu d'Escània i que després de la mort del seu pare ambicionava el tron. Èric es va negar a reconèixer els drets del seu nebot, i aquest es va aliar amb els jomsvikings de Jomsborg, mercenaris que habitàven a les illes de Wolin, amb els quals va dirigir una campanya cap a Uppland per enfrontar-se a Èric. Al voltant de l'any 985, els exèrcits d'Èric i de Styrbjörn es van enfrontar als afores d'Upsala, que va finalitzar amb la victòria d'Èric. A ran d'aquella batalla, se li va atorgar a Èric el sobrenom de "el Victoriós".

Èric també hauria expulsat al rei Svend I de Dinamarca i regnat en aquell regne després d'haver portat a terme una marxa de conquesta per terres daneses i venjar el suport dels danesos cap al seu nebot. Va regnar durant molt poc temps com a rei de Dinamarca, perquè una malaltia el va obligar a tornar cap a Uppsala. Va morir l'any 995.[4]

Herència

[modifica]

Èric va contraure matrimoni amb Sígrid l'Altiva, i com a fruit d'aquesta relació van néixer tres fills:

  • Emund Eriksson (n. 965), qüestionat pels historiadors.
  • Holmfrid Eriksdotter (n. 968), també qüestionada pels historiadors que consideren que hi ha més probabilitats que fos filla i no germana d'Olaf. Algunes sagues mencionen el seu matrimoni amb el jarl de Lade, Sveinn Hákonarson de Noruega.
  • Olaf Skötkonung.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 von Lohmeier, G; Levin, JL. Der Europäischen käyser -und königlichen Häuser historische und genealogische Erläuterung (microfilm) (en suec). 3. Luneburg: Sternischen Buchdruckerei, 1730 - 1731, p. 142 - 143. 
  2. Königsfeldt, JP. Genealogisk-historiske tabeller over nordiske rigers kongeslægter (microfilm) (en suec). 2. Kjøbenhavn: Trykt i Bianco Lunos bogtrykkeri, 1856. 
  3. Bonniers Förlag, A. Den Svenska Historien (en suec). 1. Estocolm: FHL book, 1966. ISBN 195 - 197, 204. 
  4. Fraas, M; Forfedre, BV. I kommisjon hos Cammermeyers Boghandel (en noruec). Oslo: FHL book, 1939, p. 24.