105 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 105 aC (cv aC) |
Islàmic | 749 aH – 748 aH |
Xinès | 2592 – 2593 |
Hebreu | 3656 – 3657 |
Calendaris hindús | -49 – -48 (Vikram Samvat) 2997 – 2998 (Kali Yuga) |
Persa | 726 BP – 725 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 146 |
Ab urbe condita | 649 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
Dècades | |
130 aC 120 aC 110 aC - 100 aC - 90 aC 80 aC 70 aC | |
Anys | |
108 aC 107 aC 106 aC - 105 aC - 104 aC 103 aC 102 aC |
El 105 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Màxim i Rufus o també any 649 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «105 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]- Gneu Mal·li Màxim i Publi Rutili Rufus són elegits cònsols.
- Mal·li Màxim obté la Gàl·lia Transalpina com a província, i per les dissensions amb el seu col·lega el procònsol Quint Servili Cepió és derrotat pels cimbres, dirigits per Beòrix i els teutons comandats per Teutobod, en una batalla, la batalla d'Arausio, en la qual moren els seus dos fills. Quan torna a Roma és acusat, i defensat per Marc Antoni l'orador.[2]
- Els cimbres, que haurien pogut atacar Roma després de la victòria, inexplicablement dirigeixen als Pirineus, i entren a Hispània.[3]
Àfrica
[modifica]- Luci Corneli Sul·la, qüestor a les ordres de Gai Mari és a Numídia, on fa presoner al rei Jugurta gràcies a una hàbil maniobra diplomàtica que li permet convèncer Boccus I, rei de Mauretània que es passi al costat dels romans.[4]
- Foners balears participen en la conquesta de Numídia, com a tropes auxiliars de l'exèrcit romà.[5]
Naixements
[modifica]- Ateu Pretextat, gramàtic grec que exercirà a Roma.[6]
- Marc Aci Balb, polític romà que es casarà amb Júlia, germana de Juli Cèsar.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-150. ISBN 9780931464508.
- ↑ Gai Sal·lusti Crisp. La guerra de Jugurta, 114
- ↑ Titus Livi. Epítom, LXVII
- ↑ Smith, William (ed.). «Sulla». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 12 setembre 2024].
- ↑ Gai Sal·lusti Crisp, La guerra de Jugurta, 105.
- ↑ Suetoni. De viris illustribus X, 2
- ↑ Lovano, Michael. All things Julius Caesar : an encyclopedia of Caesar's world and legacy. Westport: Greenwood Press, 2014, p. 72. ISBN 9781440804205.