1895
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1895 (mdcccxcv) |
| Islàmic | 1313 – 1314 |
| Xinès | 4591 – 4592 |
| Hebreu | 5655 – 5656 |
| Calendaris hindús | 1950 – 1951 (Vikram Samvat) 1817 – 1818 (Shaka Samvat) 4996 – 4997 (Kali Yuga) |
| Persa | 1273 – 1274 |
| Armeni | 1344 |
| Rúnic | 2145 |
| Ab urbe condita | 2648 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1860 1870 1880 - 1890 - 1900 1910 1920 | |
| Anys | |
| 1892 1893 1894 - 1895 - 1896 1897 1898 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- Resta del món
- 9 de febrer - Holyoke (Massachusetts, EUA) - William G. Morgan crea el voleibol.
- 16 de maig - La Haia (Països Baixos): se signa el Tractat de la Haia de 1895 pel qual s'estableixen les fronteres de les colònies a l'illa de Nova Guinea.
- 24 de maig - Taiwan: Es proclama la República de Formosa, que serà conquerida pels japonesos el 21 d'octubre del mateix any.
- 1 de juliol - Àfrica oriental: el govern britànic va declarar el protectorat d'Àfrica Oriental Britànica (British East Africa Protectorate), sota administració del Foreign Office fins al 1905 (Uganda fins al 1903).
- Pablo Picasso arriba a Barcelona.[1]
- Els germans Lumière creen el cinematògraf, iniciant així la història del cinema.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 3 de gener, Mataró, Maresme: Josep Pascual i Vila, químic català.
- 23 de febrer, Barcelona: Rosa Torras i Buxeda, tennista catalana, primera tennista olímpica espanyola (m. 1986).[2]
- 27 de febrer, Callosa d'En Sarria, Marina Baixa: Rodolf Llopis Ferrándiz, pedagog, periodista i politic alacantí.
- 7 d'abril, Vilanova i la Geltrú, Garraf: Eduard Toldrà i Soler, compositor català.
- 12 de juny, València: Elena Sorolla i García, pintora valenciana.[3]
- 20 de juny, Palma, Mallorca: Emili Darder i Cànaves, polític mallorquí, darrer batle republicà de Palma.
- 27 d'agost, València, l'Horta: Enric Duran i Tortajada, poeta i dramaturg valencià.
- 21 de setembre, Barcelona: Palmira Jaquetti i Isant, poetessa, folklorista, compositora i traductora catalana (m. 1963).[4]
- 28 de novembre, València, l'Horta: Josep Iturbi Bàguena, pianista, compositor i director d'orquestra valencià.
- 3 de desembre:
- Barcelona, Barcelonès: Conxita Supervia, mezzosoprano catalana.[5]
- Torregrossa, Pla d'Urgell: Miquel Curcó i Rubió, dirigent obrer català.
- Resta del món
- 7 de gener, Bucarest, Romania: Clara Haskil, pianista romanesa jueva (m. 1960).[6]
- 10 de febrer, Ourense, Galícia: Emilio Novoa González, radiotelegrafista i polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola.
- 26 de febrer, Weißenhorn, Imperi Alemany: Claire Bauroff, ballarina, coreògrafa, professora, actriu, model i escriptora alemanya (m. 1984).[7]
- 28 de febrer, Aubanha, França: Marcel Pagnol, director de cinema i escriptor occità d'expressió francesa.(m. 1974)[8]
- 3 de març, Oslo, Noruega: Ragnar Frisch, economista noruec, Premi Nobel d'Economia de 1969 (m. 1973)[9]
- 13 de març, Dvinsk, Imperi Rus: Aleksandr Kononov, escriptor soviètic d'origen letó.
- 1 d'abril, Memphis, EUA: Alberta Hunter, cantant de jazz estatunidenca (m. 1984)[10]
- 5 d'abril, Sátoraljaújhely, Hongria: Ella Némethy, mezzosoprano hongaresa (m. 1961).[11]
- 20 d'abril, París, França: Henry de Montherlant, escriptor francès (m. 1972)[8]
- 29 d'abril, Ashford, Anglaterra: Malcolm Sargent, director d'orquestra i músic anglès (m. 1967).[12]
- 3 de maig, Lió, França: Gabriel Chevallier, escriptor francès.
- 18 de maig, Niquinohomo (Nicaragua): Augusto César Sandino ,líder de la resistència nicaragüenca contra l'exèrcit estatunidenc a Nicaragua (m. 1934).[13]
- 21 de maig, Jiquilpan, Michoacán (Mèxic): Lázaro Cárdenas del Río, polític mexicà, President de Mèxic. (m. 1970)[13]
- 26 de maig, Hoboken, EUA: Dorothea Lange, fotoperiodista documental estatunidenca.[14]
- 12 de maig:
- Niagara Falls, Canadà: William Francis Giauque, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de 1949 (m. 1982).[15]
- Madanapaḷḷi, Chennai (Índia): Jiddu Krishnamurti, filòsof (m. 1986).
- 30 de maig, Budapest, Hongriaː Jelly d'Aranyi, compositora i violinista hongaresa nacionalitzada anglesa (m. 1966).[16]
- 4 de juny, Mordano (Itàlia): Dino Grandi, 1r comte de Mordano, advocat, polític i diplomàtic italià, ministre d'Afers Exteriors, ministre de Justícia i ambaixador a Londres durant l'època de la Itàlia feixista (m. 1988).[13]
- 11 de juny, Nijni Nóvgorod, Rússia: Nikolai Bulganin, militar i polític rus (m. 1975).[13]
- 17 de juny, Lafayette, EUA: Louise Fazenda, actriu còmica estatunidenca.[17]
- 2 de juliol, Múnic, Imperi Alemany: Hans Beimler, polític i milicià comunista alemany, militant de les Brigades Internacionals.
- 8 de juliol, Vladivostok, Imperi Rus: Ígor Tamm, físic soviètic, Premi Nobel de Física de 1958 (m. 1971)[18]
- 10 de juliol, Múnic (Alemanya): Carl Orff, compositor alemany (m. 1982).
- 12 de juliol,
- Hamar, Noruega: Kirsten Flagstad, cantant noruega, una de les millors sopranos wagnerianes del s. XX (m.1962).[19]
- Milton, EUA: Richard Buckminster Fuller, Bucky, dissenyador, arquitecte, inventor i escriptor estatunidenc (m. 1983).[20]
- 20 de juliol, Bácsborsard (Imperi Austrohongarès): László Moholy-Nagy, fotògraf i pintor hongarès.[20]
- 24 de juliol, Wimbledon, Anglaterra: Robert Graves, poeta i novel·lista anglès.
- 7 d'agost, Estocolmː Sonja Johnsson, nedadora sueca que va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 (m. 1986).[21]
- 24 de setembre, París, França: André Frédéric Cournand, metge estatunidenc d'origen francès.
- 4 d'octubre:
- Bakú, Azerbaidjan: Richard Sorge, periodista i espia soviètic de nacionalitat alemanya (m. 1944).[22]
- Picqua, Estats Units: Buster Keaton, actor estatunidenc (m. 1966).[23]
- 8 d'octubre, Oosterbeek, Renkumː Adriana Johanna Haanen, pintora neerlandesa (n. 1814).[24]
- 17 d'octubre, Oak Park, EUA: Doris Humphrey, coreògrafa i ballarina estatunidenca (m. 1958).[25]
- 20 d'octubre, Saint-Denis, París: Pierre Robert Piller, més conegut com a Gastón Leval, anarcosindicalista i historiador francès.[26]
- 30 d'octubre:
- Lagow, Imperi Alemany: Gerhard Domagk, patòleg i bacteriòleg alemany, premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1939 (m. 1964).[27]
- Orange, EUA: Dickinson W. Richards, metge estatunidenc, premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1956 (m. 1973).[28]
- 16 de novembre, Hanau, Imperi Alemany: Paul Hindemith, compositor alemany (m. 1963).[29]
- 25 de novembre, Arcueil: Adrienne Bolland, aviadora, pilot de proves francesa, primera dona a travessar els Andes en un avió.[30]
- 3 de desembre, Viena: Anna Freud, psicoanalista, fundadora de la psicoanàlisi en els nadons (m. 1982).[31]
- 9 de desembre, Gallarta, Abanto-Zierbena, País Basc: Dolores Ibárruri Gómez, la Pasionaria, dirigent obrera espanyola.[32]
- 14 de desembre, Sandringham, Anglaterra: Jordi VI del Regne Unit, rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, emperador de l'Índia i últim rei d'Irlanda.
- 30 de desembre, Madrid, Espanya: José Bergamín Gutiérrez, escriptor espanyol.
- Villamanín, Espanya: Ángela Ruiz Robles, mestra, escriptora i inventora, precursora del llibre electrònic.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 18 de gener, Barcelona: Noel Clarasó i Serrat, escriptor català.
- 25 de maig, Tarragona: Josep Yxart i de Moragas, crític literari català (n. 1852).[33]
- 4 de juliol, Barcelona: Frederic Soler i Hubert, Serafí Pitarra, dramaturg, poeta i empresari teatral català.[34]
- 7 de juliol, Barcelona: Josep Oriol Mestres i Esplugas, arquitecte i pessebrista català.
- Resta del món
- 4 de gener, Madrid, Espanya: Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, militar espanyol.
- 10 de gener, Canes, Occitània: Benjamin Godard, compositor francès.
- 26 de gener, Cambridge, Anglaterra: Arthur Cayley, matemàtic anglès.
- 2 de març, París, França: Berthe Morisot, pintora impressionista francesa.[35]
- 6 de març, Kristianiaː Camilla Collett, escriptora noruega introductora del realisme i primera intel·lectual feminista del país (n. 1813).[36]
- 24 de març, Estocolm: Bertha Valerius, fotògrafa pionera i pintora sueca (n. 1824).[37]
- 19 de maig, Dos Ríos, Cuba: José Martí Pérez, «L'apòstol», fou un polític, periodista, filòsof, poeta i maçó cubà d'origen valencià, creador del Partit Revolucionari Cubà (n. 1853).[38]
- 27 de juny, Ström: Sophie Adlersparre, activista sueca pels drets de les dones (n. 1823).[39]
- 29 de juny, Eastbourne, Anglaterra: Thomas Henry Huxley, biòleg anglès.
- 4 d'agost, Madrid, Espanya: Josep Bosch i Carbonell, empresari i polític català.
- 5 d'agost, Londres, Anglaterra: Friedrich Engels, filòsof i revolucionari alemany.[38]
- 24 d'agost, Nanga Parbat, Pakistan: Albert Mummery, alpinista i economista anglès.
- 29 d'agost, Viana, Espanya: Francisco Navarro Villoslada, escriptor i polític espanyol.
- 19 de setembre, La Haia, Països Baixos: Gerardina Jacoba van de Sande Bakhuyzen, pintora neerlandesa (n. 1827).[40]
- 21 de setembre, Djursholm, Suècia: Viktor Rydberg, escriptor suec, membre de l'Acadèmia Sueca.
- 25 de setembre, Riga, Letònia: Eduard Mertke, pianista i compositor letó.
- 28 de setembre, Villeneuve-l'Étang, Marnes-la-Coquette, França: Louis Pasteur, químic francès (n. 1822).[41]
- 8 d'octubre, Buenos Aires, Argentina: Marta Lynch, escriptora argentina (n. 1925).
- 24 d'octubre, Amsterdam, Països Baixos: Meijer de Haan, pintor neerlandès.
Referències
[modifica]- ↑ 1898, entre la crisi d'identitat i la modernització :Actes del Congrés Internacional celebrat a Barcelona, 20-24 d'abril de 1998. Abadia de Montserrat, 2000. ISBN 8484152162.
- ↑ «Index Naixements.1895-1898. Núm 1227 any 1895. Jutjat Universitat». Arxiu Municipal de Barcelona, 23-02-1895. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Elena Sorolla. Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Palmira Jaquetti i Isant | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers. Oxford University Press, 2008, p. 476. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ Böckenhoff, Ludger. «Clara Haskil (piano)» (en anglès). Audite. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ Kucher, Primus-Heinz. «Bauroff, Claire». LITKULT 1920 ER.AAU.AT. Alpen-Adria-Universität Klagenfurt. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ 8,0 8,1 Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Ragnar Frisch. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Alberta Hunter. American singer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Némethy Ella | Magyar életrajzi lexikon | Kézikönyvtár». Arcanum. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Sir Malcom Sargent. British conductor» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Dorothea Lange». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1949» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Jelly d'Arányi». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Louise Fazenda (1895-1962)». Golden Silents. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Igor Y. Tamm. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Kirsten Flagstad | Norwegian singer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ 20,0 20,1 Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Sonja Jonsson» (en suec). Sveriges Olympiska Kommitté. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Richard Sorge | German journalist» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Buster Keaton | Biography, Movies, Assessment, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Adriana Haanen» (en neerlandès). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Doris Humphrey | American dancer» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ «1895». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1939» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1956» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «1895». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Swopes, Bryan R. «1 abril 1921» (en anglès). This day in aviation, 01-04-2020. [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ «1895». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1895». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1895». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1895». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Berthe Morisot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «1895». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rogh, John «Bertha Valerius». Idun, 12-04-1895.
- ↑ 38,0 38,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Sigrid Leijonhufvud. «K Sophie Adlersparre (f. Leijonhuvud)». Svenskt biografiskt lexikon. [Consulta: 16 juny 2015].
- ↑ «Gerardina Jacoba van de Sande Bakhuyzen» (en neerlandès). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Pasteur» (en francès). [Consulta: 2 setembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1895