66a Divisió (Exèrcit Popular de la República)
Tipus | divisió militar |
---|---|
Data de lleva | agost de 1937 |
Dissolució | març de 1939 |
País | Segona República Espanyola |
Branca | Exèrcit Popular de la República |
Comandants | |
Oficials destacats | Victoriano Castán Guillén |
Guerres i batalles | |
Guerra Civil espanyola |
La 66a Divisió va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va existir durant la Guerra Civil espanyola, creada sobre la base de les brigades mixtes. Va arribar a estar desplegada als fronts de Terol i Llevant.
Historial
[modifica]La unitat va ser creada a la fi d'agost de 1937 en la zona de Ciudad Real-Manzanares, formada amb reclutes procedents de les quintes de 1930, 1937 i 1938. La 66a Divisió va establir a Manzanares la seva caserna general.[1] El comandament se li va encomanar al major de milícies Francisco Bravo Quesada —un veterà de la guerra al Nord—, tenint al capità Manuel García-Pelayo com a cap d'Estat Major. Formada per les brigades mixtes 212a, 213a i 214a,[2][3] quedaria integrada en el XX Cos d'Exèrcit.[4] La formació i instrucció de la nova unitat es va prolongar fins a final de 1937, i va quedar situada en la reserva general.
Al començament de 1938 va ser enviada al front de Terol com a reforç, com a reforç de les unitats que ja s'hi trobaven combatent. Va arribar a prendre part en la petita ofensiva republicana contra Singra, al costat d'efectius de la 27a Divisió.[2] Durant els combats la 52a Brigada Mixta va quedar breument sota jurisdicció de la divisió.[5] Al començament de febrer va prendre part en la batalla de l'Alfambra,[n. 1] de la qual sortiria molt infringida després de sofrir importants baixes.
En finalitzar els combats va passar a rereguarda, per a reposar baixes i reorganitzar-se. Va quedar llavors agregada al XIX Cos d'Exèrcit,[n. 2] al sud de Terol. Va arribar a intervenir durant la campanya de Llevant, encara que va tenir un paper menor al d'altres unitats. Al començament d'agost de 1938 la divisió agrupava les brigades 212a, 214a i 216a,[8] trobant-se desplegada en el front llevantí. No va tornar a prendre part en cap operació militar de rellevància.
Al març de 1939, durant el cop de Casado, la seva 214a Brigada Mixta va acudir a Madrid en suport de les forces «casadistes».[9]
Comandaments
[modifica]- Comandants
- Major de milícies Francisco Bravo Quesada;[10]
- Tinent coronel Victoriano Castán Guillén;[11]
- Comissaris
- Caps d'Estat Major
- Capità d'Estat Major Manuel García-Pelayo;[10]
Ordre de batalla
[modifica]Data | Cos d'Exèrcit adscrit | Brigades Mixtes integrades | Front de batalla |
---|---|---|---|
Novembre de 1937 | XX Cos d'Exèrcit | 212a, 213a i 214a | Reserva general |
Maig de 1938 | XIX Cos d'Exèrcit | 212a i 219a | Terol-Llevant |
Agost de 1938 | XIX Cos d'Exèrcit | 212a, 214a i 216a | Llevant |
Notes
[modifica]- ↑ Durant les operacions de l'Alfambra va arribar a estar breument agregada al V Cos d'Exèrcit, al costat de la 46a Divisió.[6]
- ↑ Segons Martínez Bande, amb posterioritat la 66a Divisió hauria quedat agregada al XIII Cos d'Exèrcit.[7]
- ↑ Encara que Santiago Álvarez el cita com «Victoriano Casado Fernández».[12]
Referències
[modifica]- ↑ Bermúdez, 1992, p. 150.
- ↑ 2,0 2,1 Maldonado, 2007, p. 279.
- ↑ Alpert, 1989, p. 348.
- ↑ Bermúdez, 1992, p. 149-150.
- ↑ Casas de la Vega, 1976, p. 179.
- ↑ Zaragoza, 1983, p. 91.
- ↑ Martínez Bande, 1977, p. 91.
- ↑ Martínez Bande, 1981, p. 303.
- ↑ Martínez Bande, 1985, p. 280.
- ↑ 10,0 10,1 Bermúdez, 1992, p. 149.
- ↑ Alpert, 1989, p. 365.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 181.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 189.
Bibliografia
[modifica]- Alpert, Michael. El ejército republicano en la guerra civil. Siglo XXI Editores, 1989.
- Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989.
- Bermúdez, Antonio. República y guerra civil: Manzanares (1931-1939). Diputación de Ciudad Real, 1992.
- Casas de la Vega, Rafael. Alfambra. La reconquista de Teruel. Barcelona: L. de Caralt, 1976.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0.
- Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3.
- Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981.
- Martínez Bande, José Manuel. El final de la Guerra Civil. Madrid: San Martín, 1985. 84-7140-232-7.
- Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.