9 Sagittarii
9 Sagittarii (9 Sgr / HD 164794 / HR 6736) és un estel a la constel·lació de Sagitari de magnitud aparent +5,93.[8] És membre del cúmul NGC 6530, estimant-se la seva distància en 5.150 anys llum —1.580 parsecs—; altres fonts la situen encara més lluny del sistema solar, a 5.800 anys llum.[9]
9 Sagittarii és un estel de la seqüència principal de tipus espectral O4V. És un estel molt calent, amb una temperatura efectiva de 43.000 K. Extraordinàriament lluminós, llueix amb una lluminositat equivalent a 770.000 sols. Té un radi 16 vegades més gran que el radi solar i gira sobre si mateixa a gran velocitat; diversos estudis xifren la seva velocitat de rotació entre 102 i 128 km/s.[10] És un estel extremadament jove de només 1,5 milions d'anys, per tant, comparativament, l'antiguitat del Sol és 3.000 vegades major.[9]
Si bé habitualment va ser-hi considerat un estel simple, variacions en la velocitat radial de 9 Sagittarii van suggerir que podria ser binària espectroscòpica de llarg període. L'hipotètic estel acompanyant hauria de ser també de tipus O, i atès que no va poder ser resolt per interferometria de clapejat en un estudi que detecta binàries separades 0,0035 segons d'arc, es va suposar que la seva separació és menor; això correspondria a una distància real entre components inferior a 55 ua —considerant que s'hi trobara a 5.150 anys llum—.[11] Assumint que l'estel primari fos de tipus O4V amb una massa de ~ 55 masses solars, i el seu acompanyant seria de tipus O8V amb una massa de ~ 25 masses solars, el límit superior del període orbital, per a una òrbita circular, seria de 45 anys.[10]
En un article publicat en l'edició de juny de 2012 de la revista Astronomy and Astrophysics es mostra com s'han pogut determinar finalment els paràmetres del sistema 9 Sagittarii mitjançant mesures espectroscòpiques realitzades durant un període bastant llarg. D'acord amb l'estudi, 9 Sagittarii està formada per un estel de tipus espectral O3.5V acompanyat per un altre de tipus espectral O5 o O5.5V 40%-50% menys brillant que el primari segons el tipus espectral que tinguera, movent-se els dos en una òrbita d'elevada excentricitat (0,7) que triguen 8,6 anys a completar[12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Jorge Alejandro Panei «Open clusters. III. Fundamental parameters of B stars in NGC 6087, NGC 6250, NGC 6383, and NGC 6530 B-type stars with circumstellar envelopes» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2018, pàg. 30–30. DOI: 10.1051/0004-6361/201730995.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Hot star extension to the Hubble Space Telescope stellar spectral library» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2018, pàg. 115–115. DOI: 10.1051/0004-6361/201732545.
- ↑ Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
- ↑ «Spectroscopic studies of O-type stars. VIII. Radial velocities and the K-term». Astrophysical Journal, 1977. DOI: 10.1086/155305.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ «9 Sagittarii - Emission-line Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ 9,0 9,1 Sung, Hwankyung; Chun, Moo-Young; Bessell, Michael S. «UBVRI and Hα Photometry of the Young Open Cluster NGC 6530». The Astronomical Journal, 120, 1, 2000. pp. 333-348.
- ↑ 10,0 10,1 Rauw, G.; Blomme, R.; Waldron, W. L.; Corcoran, M. F.; Pittard, J. M.; Pollock, A. M. T.; Runacres, M. C.; Sana, H.; Stevens, I. R.; Van Loo, S. «A multi-wavelength investigation of the non-thermal radio emitting O-star 9 Sgr». Astronomy and Astrophysics, 394, 2002. pp. 993-1008.
- ↑ Mason, Brian D.; Gies, Douglas R.; Hartkopf, William I.; Bagnuolo, William G., Jr.; ten Brummelaar, Theo; McAlister, Harold A. «ICCD speckle observations of binary stars. XIX - an astrometric/spectroscopic survey of O stars». The Astronomical Journal, 11, 1998. p. 821.
- ↑ Rauw, G.; Sana, H.; Spano, M.; Gosset, E.; Mahy, L.; De Becker, M.; Eenens, P. «9 Sagittarii: uncovering an O-type spectroscopic binary with an 8.6 year period». Astronomy and Astrophysics, 542, A95, 2012.