Vés al contingut

Acipensèrids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAcipensèrids
Acipenseridae Modifica el valor a Wikidata

Acipenser oxyrinchus Modifica el valor a Wikidata
Dades
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreAcipenseriformes
FamíliaAcipenseridae Modifica el valor a Wikidata
Bonaparte, 1831

Morfologia

[modifica]
  • Cos fusiforme, allargat, amb cinc sèries longitudinals d'escuts ossis entre les quals la pell està coberta de tuberculets ossis nombrosos i menuts.
  • Cap amb part superior revestida d'ossos cutanis, musell subcònic i una mica deprimit, amb quatre barbellons a la cara ventral per davant la boca.
  • La boca és inferior, protràctil i sense dents a l'estat adult.
  • Aletes dorsal, anal i ventrals sense radis espinosos i situades a la part posterior del cos.
  • L'aleta caudal és fortament asimètrica i les pectorals tenen el primer radi espinós.[1]

Distribució i hàbitat

[modifica]
Esturió representat en un Tetrachalkon (moneda de bronze) de l'antiga ciutat grega de Panticapea a la península de Crimea (Mar Negre), 310–304 a.C.
Scaphirynchus albus
Acipenser sturio
Huso dauricus
Scaphirhynchus platorynchus
Acipenser brevirostrum
Acipenser baerii
Scaphirhynchus suttkusi
Acipenser fulvescens

Els acipensèrids (Acipenseridae) són una família de peixos actinopterigis de l'ordre dels acipenseriformes, que inclou els esturions i altres peixos relacionats. L'únic acipensèrid de la Mar Catalana és l'esturió (Acipenser sturio). La distribució dels acipensèrids va des de les aigües subtropicals fins a les subàrtiques a Amèrica del Nord i Euràsia. A Amèrica del Nord, s'estenen al llarg de la costa atlàntica des del golf de Mèxic fins a Terranova, inclosos els Grans Llacs i els rius Sant Llorenç, Missouri i Mississipi, així com al llarg de la costa oest en els principals rius des de Califòrnia i Idaho fins a la Columbia Britànica. Es troben al llarg de la costa europea de l'Atlàntic, inclosa la conca del Mediterrani, especialment al mar Adriàtic i els rius de l'Itàlia septentrional;[2] als rius que desemboquen als mars Negre, d'Azov i Caspi (Danubi, Dnepr, Volga, Ural i Don); els rius que flueixen al nord de Rússia que alimenten l'Oceà Àrtic (Obi, Ienissei, Lena, Kolyma) ; als rius de l'Àsia central (Amu Darya i Syr Darya) i del llac Baikal. A l'oceà Pacífic, es troben al riu Amur al llarg de la frontera entre Rússia i la Xina, a l'illa Sakhalin i alguns rius al nord-est de la Xina.[3][4]

No es coneix cap espècie que es produeixi naturalment al sud de l'equador, tot i que s'estan fent intents d'aqüicultura d'acipensèrids a Uruguai, Sud-àfrica i altres llocs.[5]

La majoria d'espècies són almenys parcialment anàdromes, van a fresar en aigua dolça i s'alimenten en aigües salobres i riques en nutrients dels estuaris o passen importants migracions al llarg de les costes. Tanmateix, algunes espècies han evolucionat en existències purament d'aigua dolça, com l'esturió groc (Acipenser fulvescens), o s'han vist forçats a elles per l'embossament humà o natural dels seus rius natius, com en el cas d'algunes subpoblacions d'esturió blanc (A. transmontanus) al Riu Columbia[6] i l'esturió siberià (A. baerii) a la conca de l'Obi.[7]

Sistemàtica

[modifica]

Aquesta família està subdividida en dues subfamílies:

Acipenserinae

[modifica]

Vegeu la classificació del gènere Acipenser

Scaphirhynchinae

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Tom I, Àgnats, Condrictis, Osteïctis (1a. part). Editorial Moll, Palma (Mallorca), 2007. ISBN 978-84-273-6508-7. Pàg. 255.
  2. ↑ «LIFE 04NAT/IT/000126 "Conservation and Breeding of Italian Cobice Endemic Sturgeon"».
  3. ↑ Berg, L.S. (1962). Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. volum 1, 4ª edition. Israel Program for Scientific Translations Ltd., Jerusalem. (Versió russa publicada el 1948).
  4. ↑ Froese, Rainer i Daniel Pauly, editors (2016). "Acipenseriformes" a FishBase. versió 12 2016.
  5. ↑ Burtzev, LA. «The History of Global Sturgeon Aquaculture». Journal of Applied Ichthyology, 15, 4–5, 1999, pàg. 325. DOI: 10.1111/j.1439-0426.1999.tb00336.x.
  6. ↑ Duke, S.; Anders, P.; Ennis, G.; Hallock, R.; Hammond, J.; Ireland, S.; Laufle, J.; Lauzier, R.; Lockhard, L. «Recovery plan for Kootenai River white sturgeon (Acipenser transmontanus)». Journal of Applied Ichthyology, 15, 4–5, 1999, pàg. 157–163. DOI: 10.1111/j.1439-0426.1999.tb00226.x.
  7. ↑ G.I. Ruban, 1999. The Siberian Sturgeon Acipenser baerii Brandt: Structure and Ecology of the Species, Moscú, GEOS. 235 pp (en rus).

Bibliografia

[modifica]
  • Birstein, V. J., P. Doukakis, i R. DeSalle 2002: Molecular phylogeny of Acipenseridae: nonmonophyly of Scaphirhynchinae. Copeia 2002 (núm. 2): 287-301.
  • Burtzev, J.A., N.J. Nikoljukin i E.V. Serebryakova, 1976. Karyology of the Acipenseridae family in relation to the hybridization and taxonomy problems. Acta Biol. Jugosl. Ser. Ichthyologia 8: 27-34.
  • Carpenter, K. E. 2003: (Ed.) The living marine resources of the Western Central Atlantic. Vol. 2: Bony fishes part 1 (Acipenseridae to Grammatidae). FAO species identification guide for fishery purposes and American Society of Ichthyologist and Herpetologists Special Publication Núm. 5. FAO, Roma, Itàlia.
  • Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568. 
  • Jones, P.W., F.D. Martin i J.D. Hardy, Jr., 1978. Development of fishes of the Mid-Atlantic Bight. An atlas of eggs, larval and juvenile stages. Vol. 1. Acipenseridae through Ictaluridae. U.S. Fish Wildl. Ser. Biol. Serv. Program FWS/OBS-78/12. 336 p.
  • Jude, D.J., 1982. Family Acipenseridae, sturgeons. p. 38-44. A N. A. Auer (ed.) Identification of larval fishes of the Great Lakes basin with emphasis on the Lake Michigan drainage. Great Lakes Fishery Commission, Ann Arbor, Michigan. Special Publ. 82-3, 744 p.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p.
  • Nikoljukin, N.I., 1966. Some questions of cytogenetics, hybridization and systematics of the Acipenseridae Genetika (Genetics). 2(5):25-27. Moscou, Rússia.
  • Scott, W.B., 1978. Acipenseridae. A W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 1. (pag. var.). FAO, Roma, Itàlia.
  • Serebryakova, E.V., 1972. Some data on the chromosomes complexes in Acipenseridae. p. 98-106. A B.I. Cherfas (Editor). Genetics, Selection and Hybridization of Fish. Traduït del rus per l'Israel Program for Scientific Translations. Keter Press Binding: Wiener Bindery Ltd. Jerusalem, Israel.
  • Sokolov, L.I. i L.S. Berdicheskii, 1989. Acipenseridae. p. 150-153. A J. Holcík (ed.) The freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part II. General introduction to fishes Acipenseriformes. AULA-Verlag Wiesbaden. 469 p.
  • Svetovidov, A. N. 1973: Acipenseridae (pp. 82-84), Clupeidae (pp. 99-109), Engraulidae (pp. 111-112), Merlucciidae (pp. 300-302), Gadidae (pp. 303-320). A Hureau & Monod 1973. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. CLOFNAM.
  • Svetovidov, A.N., 1979. Acipenseridae. p. 82-84. A J.C. Hureau i Th. Monod (editors) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  • Svetovidov, A.N., 1984. Acipenseridae. p. 220-225. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acipensèrids
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Acipensèrids&oldid=33865791»