Alfred Halm
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 desembre 1861 Viena (Àustria) |
| Mort | 5 febrer 1951 (89 anys) Berlín (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, escriptor, guionista, director de cinema, realitzador |
| Activitat | 1914 - |
  
| |
Alfred Halm, pseudònim H. Fredall[1] (* 9 de desembre 1861 a Viena; † 5 de febrer 1951 a Berlín, en realitat Alfred Hahn)[2] va ser un actor, director de teatre, guionista i director de cinema alemany.
Biografia
[modifica]Va començar la seva carrera com a actor en escenaris, entre d'altres, a Hanau, Gießen, Barmen i Elberfeld i al Flora Theatre de Zuric. A principis de la dècada de 1890 va arribar a Berlín i va ser emprat en el personatge d'heroi juvenil i amant.
Al Lobe-Theater de Breslau no sols va obtenir la seva primera experiència com a director, sinó que també va arribar a ser codirector del teatre d'estiu. El 1906 va assumir la direcció del Theater am Nollendorfplatz de Berlín. Va dirigir aquest teatre fins que va fer fallida el 1912. Les seves produccions sovint se centraven en el seu amic actor Josef Kainz.
L'any 1913 va passar al cinema, on va dirigir una varietat de material i normalment també va contribuir al guió. El 1915 va fundar Teddy Film GmbH amb Ernst Gotthelft i Paul Heidemann.[3] Els seus èxits cinematogràfics posteriors van incloure l'adaptació cinematogràfica de Gerhart Hauptmann Rose Bernd amb Henny Porten i Emil Jannings en els papers principals. Després de 1926, Halm es va limitar a escriure guions, més tard va escriure obres de teatre i va treballar com a traductor; Després de la presa del poder pels nacionalsocialistes l'any 1933, l'aconfessional[4] Alfred Halm ja no va rebre cap encàrrec a causa dels seus orígens jueus.
Durant la Segona Guerra Mundial va ser deportat amb la seva segona dona al gueto de Theresienstadt. Tots dos van sobreviure al gueto i van tornar a Berlín després de l'alliberament.[5] Va morir d'arteriosclerosi el 1951 a l'Hospital Behring del districte de Zehlendorf. Va viure per última vegada a Spanish Allee 166.[6]
Família
[modifica]El 1901 es va casar a Charlottenburg amb la filla del comerciant Minnie Landes (1873–1919) de Nova York.[2] Evan tenir dos fills fills Harry i Evelyn. Harry es va convertir en actor i Evelyn en escriptora.
Després de la mort de la seva dona, es va casar amb la filla del comerciant de 29 anys Fabienne Heymann a Berlín-Schöneberg el 1920.[4]
Filmografia (com a director i/o guionista)
[modifica]
|
|
Referències
[modifica]- ↑ Gerhard Lamprecht. Deutsche Stummfilme. 1917–1918. Berlin: Deutsche Kinemathek e. V., 1969, p. 247.
- ↑ 2,0 2,1 StA Charlottenburg I, Heiratsurkunde Nr. 214/1901
- ↑ Handelsregister Berlin HRB Nr. 13771
- ↑ 4,0 4,1 StA Schöneberg II, Heiratsurkunde Nr. 531/1920
- ↑ Rolf Italiaander, Arnold Bauer, Herbert Krafft. Berlins Stunde Null 1945. Düsseldorf: Droste, 1979, p. 35. ISBN 3-7700-0549-X.
- ↑ StA Zehlendorf von Berlin, Sterbeurkunde Nr. 225/1951
Bibliografia
[modifica]- Kay Weniger: Das große Personenlexikon des Films. Dritter Band F – H. Barry Fitzgerald – Ernst Hofbauer, Schwarzkopf & Schwarzkopf Verlag, Berlin 2001, ISBN 3-89602-340-3, S. 496 f.