Anacyclus
 Anacyclus pyrethrum  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Subfamília | Asteroideae |
| Gènere | Anacyclus L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Anacyclus valentinus |
.svg){kind=icon}
Anacyclus és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives de la Mediterrània, d'algunes zones de la mar Negra i de Caucas.[1]
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies anuals o perennes, les fulles són pinnatisectes i es disposen de manera alternada. Les flors es troben agrupades en capítols pedunculats, amb tres fileres de bràctees a l'involucre. Les flors exteriors, ligulades, són femenines o estèrils. Les flors de l'interior són hermafrodites, tubulars amb lòbuls i de color groc. El fruit és un aqueni sense papus.[2][3]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[4] [5]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Anacyclus es reconeixen les nou espècies següents:[1]
- Anacyclus ciliatus Trautv.
- Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.
- Anacyclus homogamos (Maire) Humphries
- Anacyclus linearilobus Boiss. & Reut.
- Anacyclus maroccanus Ball
- Anacyclus monanthos (L.) Thell.
- Anacyclus pyrethrum (L.) Lag.
- Anacyclus radiatus Loisel.
- Anacyclus valentinus L.
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics d'Anacyclus:[1]
- Cyrtolepis Less.
- Hiorthia Neck. ex Less.
Híbrids
[modifica]S'han descrit els següents híbrids naturals:[1]
- Anacyclus × malvesiensis J.L.Lozano
- Anacyclus × medians Murb.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Anacyclus L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ Tutin et alii, 1976, p. 168.
- ↑ Schaefer i Anderberg, Baldwin, Bayer et alii, 2007, p. 364-365.
- ↑ «Anacyclus L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ Linné, 1753, p. 892.
Bibliografia
[modifica]- Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 1976. ISBN 0 521 08717 1.
- Anderberg, P.O.; Baldwin, B.G.; Bayer, R.G.; Breitwieser, J.; Jeffrey, C.; Dillon, M.O.; Eldenäs, P.; Funk, V.; Garcia-Jacas, N.; Hind, D.J.N.; Karis; Lack, H.W.; Nesom, G.; Nordenstam, B.; Oberprieler, Ch.; Panero, J.L.; Puttock, C. «Compositae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. VIII. Springer, 2007, p. 57-588. ISBN 978-3-540-31050-1.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
