Andryala
 Andryala laxiflora  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Subfamília | Cichorioideae |
| Gènere | Andryala L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Andryala integrifolia |
.svg){kind=icon}
Andryala és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives de l'Europa Mediterrània, el nord d'Àfrica i zones de l'Orient Mitjà.[1]
Descripció
[modifica]Són plates herbàcies tomentoses anuals o perennes, amb tiges que acostumen a ser solitàries. Les fulles tenen un marge que pot anar d'enter fins a pinnatisecte. Les flors són grogues es troben agrupades en capítols amb vàries fileres de bràctees a l'involucre. Les flors són de color groc, les exteriors són ligulades. El frit és un aqueni amb papus.[2][3]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[4][5]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Andryala es reconeixen les 22 espècies següents:[1]
- Andryala agardhii Haens. ex DC.
- Andryala arenaria (DC.) Boiss. & Reut. - llongera arenària[6]
- Andryala atlanticola H.Lindb.
- Andryala chevallieri Barratti ex L.Chevall.
- Andryala christii G.Kunkel
- Andryala cossyrensis Guss.
- Andryala crithmifolia Aiton
- Andryala dentata Sm.
- Andryala glandulosa Lam.
- Andryala integrifolia L. - andríala anual[7]
- Andryala laevitomentosa (Sennikov) Greuter
- Andryala maroccana (Caball.) Maire
- Andryala mogadorensis Coss. ex Hook.f.
- Andryala nigricans Poir.
- Andryala perezii M.Z.Ferreira, R.Jardim, Alv.Fern. & M.Seq.
- Andryala pinnatifida Aiton
- Andryala ragusina L. - herba de vesc[8]
- Andryala rothia Pers.
- Andryala spartioides (Pomel ex Batt.) Bonnet & Barratte
- Andryala subglabrata (DC.) M.Z.Ferreira, Alv.Fern. & M.Seq.
- Andryala tenuifolia (Tineo) DC.
- Andryala webbii (Christ) A.Santos
Híbrids
[modifica]S'han descrit els següents híbrids naturals:[1]
- Andryala × brievaensis García Adá
- Andryala × caballeroi Font Quer
- Andryala × stremadurensis Talavera & M.Talavera
- Andryala × faurei Maire & Maire
- Andryala × toletana Talavera & M.Talavera
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims d'Andryala:[1]
- Sinònims homotípics
- Forneum Adans.
- Sinònims heterotípics
- Paua Caball.
- Pietrosia Nyár.
- Rothia Schreb.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Andryala L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ Tutin et alii, 1976, p. 358.
- ↑ Schaefer i Anderberg, Baldwin, Bayer et alii, 2007, p. 194.
- ↑ «Andryala L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ Linné, 1753, p. 808.
- ↑ «Andryala arenaria». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ «Andryala integrifolia». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ «Andryala ragusina». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 30 novembre 2024].
Bibliografia
[modifica]- Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 1976. ISBN 0 521 08717 1.
- Anderberg, P.O.; Baldwin, B.G.; Bayer, R.G.; Breitwieser, J.; Jeffrey, C.; Dillon, M.O.; Eldenäs, P.; Funk, V.; Garcia-Jacas, N.; Hind, D.J.N.; Karis; Lack, H.W.; Nesom, G.; Nordenstam, B.; Oberprieler, Ch.; Panero, J.L.; Puttock, C. «Compositae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. VIII. Springer, 2007, p. 57-588. ISBN 978-3-540-31050-1.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.