Angelo Iachino

Angelo Iachino

Biografia
Naixement	4 abril 1889 Sanremo (Itàlia)
Mort	3 desembre 1976 (87 anys) Roma
Activitat
Ocupació	oficial
Activitat	1915 – 1959
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Itàlia (fins a 1946) Itàlia
Branca militar	Regia Marina
Rang militar	Almirall
Comandant de (OBSOLET)	Comandant en cap de la Regia Marina
Conflicte	Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial: Batalla de Cap Teulada Batalla del Cap Matapan Primera Batalla del Golf de Sirte Segona Batalla del Golf de Sirte
Premis
Gran Oficial de l'Orde Militar de Savoia

Angelo Iachino, nascut el 4 d'abril de 1889 a Sanremo i mort el 3 de desembre de 1976 a Roma, va ser un Almirall italià, que va estar al front de la Regia Marina a la Mediterrània durant la Segona Guerra Mundial.

Fill d'un mestre d'institut, ingressà a l'Acadèmia Naval de Livorno als 15 anys. Participà en les guerres colonials a Líbia amb el rang de guardamarina. Participà també a la Primera Guerra Mundial, comandant una torpedinera.

Durant el període d'entreguerres participà en diverses missions a l'estranger, estant al comandament de la canonera fluvial Ermanno Carlotto, a la concessió italiana a Tianjin, així com el creuer Armando Diaz durant un viatge propagandístic per l'estranger.

Va ser ascendit ràpidament, ocupant el seu primer destí d'importància com a comandant de l'Acadèmia Naval de Livorno.

En iniciar-se la Segona Guerra Mundial assumí el comandament de la Segona Esquadra, formada per creuers pesants, participant en la batalla del Cap Teulada el 27 de novembre de 1940.

El 9 de desembre de 1940 va ser nomenat Comandant en Cap de la Flota de guerra, substituint a Inigo Campioni; lluitant contra els almiralls britànics de la Royal Navy Andrew Cunningham i Philip Vian, els quals van assumir el comandament de la Flota de la Mediterrània durant la Segona Guerra Mundial, així com amb el també britànic James Somerville, comandant de la Força H amb seu a Malta. Tanmateix, va estar al comandament de la flota italiana durant la batalla del Cap Matapan i en la Primera i en la Segona batalla del golf de Sirte

L'abril del 1943 va ser substituït per Carlo Bergamini. El 24 de novembre de 1947 va ser nomenat Gran Oficial de l'Orde Militar de Savoia

El 1954, després de ser promogut a almirall, abandonà el servei actiu i passà a la reserva. Després del seu retir, publicà diverses obres sobre els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial.

El 1974 oferí a Tàrent el Monument al Mariner de Tàrent. Morí a Roma el 3 de desembre de 1976.

Dates de promoció

Almirall d'armada - 6 d'abril de 1943

Almirall d'esquadra designat d'armada - 6 d'abril de 1942

Almirall de esquadra - 16 de setembre de 1939

Almirall de divisió - 1 de gener de 1938

Contraalmirall – 17 d'agost de 1936

Capita de navili – 22 de febrer de 1932

Capità de fragata – 24 de gener de 1926

Capità de corbeta - 23 de setembre de 1920

Tinent de vaixell – 30 d'abril de 1914

Sotstinent de vaixell 5 de maig de 1910

Guardiamarina – 14 de novembre de 1907

Condecoracions

Gran oficial de l'orde militar d'Itàlia - 30 de desembre de 1952

Gran oficial de l'orde de la Corona d'Itàlia - 28 de setembre de 1936

Comanador de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer - 16 de gener de 1939

Medalla commemorativa de la guerra 1915-1918)4 anys de campanya)

Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia

Medalla commemorativa italiana de la Victòria de 1918

Medalla Commemorativa del Període Bèl·lic 1940-43

Creu d'or dels 25 anys de servei

Creu d'or dels 40 anys de servei

Medalla Mauriciana al Mèrit pels 50 anys de Carrera Militar