Antoni Dalmau i Ribalta
Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, Anoia, 13 de març de 1951 - Igualada, Anoia, 5 de gener de 2022) va ser un escriptor i polític socialista català.[1][2]
Fou president de la Diputació de Barcelona (1982-1987) i vicepresident del Parlament de Catalunya (1988-1995).[3] Va presidir la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, va ser professor de la facultat de Ciències de la Comunicació (Blanquerna) de la Universitat Ramon Llull,a més de ser traductor i col·laborador regular de diversos mitjans de comunicació, director de la Revista d'Igualada i autor de més d'una vintena de llibres, entre els quals set novel·les.[4] Afiliat al PSC, l'agost de 2013 abandonà la militància.[5]
Trajectòria personal i política
[modifica]Nascut a Igualada, és un dels vuit fills del polític i escriptor Antoni Dalmau i Jover. Va ser membre de l'escoltisme.[6] Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona[7] l'any 1972, professor de català i advocat en exercici fins a l'any 1982.[7] Afiliat a Convergència Socialista de Catalunya el 1975, va pertànyer catorze anys a la comissió executiva nacional del PSC (1978-1992). Fou regidor de l'Ajuntament d'Igualada (1979-1983 i 1987-1991) i regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1983-1987).[7] Fou elegit diputat de la Diputació de Barcelona a les eleccions de 1980 pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) pel partit judicial d'Igualada, i renovà el càrrec en les eleccions de 1983.[8]
L'any 1982 succeí Francesc Martí i Jusmet com a president de la Diputació de Barcelona, fins a l'any 1987, quan fou succeït per Manel Royes i Vila.[8] Fou diputat al Parlament de Catalunya (1988-1999), vicepresident d'aquesta cambra (1988-1995) i president de la Comissió de Política Cultural (1995-1999).
En la seva vessant d'escriptor, va publicar diverses novel·les i assaigs polítics i va destacar com a especialista en la història del catarisme,[9] en l'estudi de l'obrerisme i la violència social en el canvi de segle XIX-XX i també de la Guerra Civil. Així mateix, va traduir nombrosos llibres, fent servir en alguns casos el pseudònim Albert Vilardell.[10]
Col·laborava habitualment en diversos mitjans de comunicació (El Punt Avui, El Periódico de Catalunya, Regió 7, Catalunya Ràdio, Anoiadiari.cat, RAC1 i TV3). Va ser fundador i director de la Revista d'Igualada i professor de la facultat de Ciències de la Comunicació, Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull.
Presidí la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, durant vint-i-cinc anys (1988-2013), i va pertànyer a les juntes de diverses entitats culturals (Orfeó Català, Fundació Centre Internacional de Música Antiga, Fundació Pau Casals, Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans…).
Premis i reconeixements
[modifica]- Medalla de la Ciutat d'Igualada (2004)
- Premi al Compromís Cultural d'Òmnium Cultural de l'Anoia (2015)
- Premi Nèstor Luján de novel·la històrica[11]
Obres publicades
[modifica]Novel·les
[modifica]- El testament de l'últim càtar. Columna, 2006
- Primavera d'hivern, Premi Fiter i Rossell 2004. Columna, 2005
- L'amor de lluny. Columna, 2001
- Naufragis quotidians, Conjuntament amb Anna Vila i Badia. Columna, 1999
- Terra d'oblit. El vell camí dels càtars. I Premi Nèstor Luján de novel·la històrica. Columna, 1997, de la qual s'han fet catorze edicions.
- Capsa de records. Columna, 1995
- El cor de l'espiral. Diari íntim d'un conseller d'Agricultura. Columna, 1994
Assaigs polítics
[modifica]- Cartes a un jove polític. Què pots fer pel teu país. Columna, 2000
- Materials d'obra. Edicions 62, 1987
Estudis històrics
[modifica]- Pecats capitals de la història de Catalunya. Avarícia. Columna, 2015.
- Pecats capitals de la història de Catalunya. Luxúria. Columna, 2015.
- Per la causa dels humils. Una biografia de Tarrida del Mármol (1861-1915). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015.
- La Guerra Civil i el primer franquisme a l'Anoia. Els protagonistes. Premi Gumersind Bisbal i Gutsems 2013. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, 2014.
- El procés de Montjuïc. Barcelona al final del segle xix. Premi Agustí Duran i Sanpere d'història de Barcelona, 2010. Ajuntament / Ed. Base, 2010.
- Set dies de fúria. Barcelona i la Setmana Tràgica (juliol de 1909). Columna - Destino, 2009.
- El cas Rull. Viure del terror a la Ciutat de les Bombes (1901-1908). Columna, 2008.
- Petita història d'Enric Prat de la Riba. Il·lustracions de Pilarín Bayés, Mediterrània, 2007.
- Els càtars. UOC, 2005.
- Una escapada al país dels càtars. Guia de viatge. Columna, 2002.
- Pels camins de la història d'Igualada. Il·lustracions de Carme Solé i Vendrell. Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil. Abadia de Montserrat, 1985.
Tradicions i costums
[modifica]- Jocs, cançons i costums que no hem de perdre. Il·lustracions de Núria Giralt. Columna, 2008.
- Les festes tradicionals que no hem de perdre. Il·lustracions de Núria Giralt. Columna, 2005.
Participació en obres col·lectives
[modifica]- Per què els catalans diem no a la guerra. No en el nostre nom (article: “Contra (el germen de) la guerra”). Columna, 2003.
- Mudances / Mudanzas (conte titulat: “Una casa austera i senzilla”). Columna / Bronce, 1999.
Traduccions
[modifica]Traductor de diversos autors: Marcel Durliat, Christian Jacq, Henri Troyat, Amélie Nothomb, Zoé Oldenbourg, Alice Ferney, Pierrette Fleutiaux, Bénédicte et Patrice des Mazery, Stieg Larsson, Stephen W. Hawking, la sèrie d'Els Barrufets…).
Referències
[modifica]- ↑ «Mor el polític i escriptor Antoni Dalmau, expresident de la Diputació de Barcelona. Va militar al PSC fins al 2013 i en els últims anys s'havia apropat a ERC». Diari ARA, 05-01-2022 [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ «Mor l'escriptor igualadí Antoni Dalmau i Ribalta» (en catalan). [Consulta: 29 gener 2022].
- ↑ Honors i distincions 2004. Ciutat d'Igualada. Igualada: Ajuntament d'Igualada, 2004, p. 8-39.
- ↑ Antoni Dalmau a escriptors.com
- ↑ Vilaweb, 28.08.2013, L'històric Antoni Dalmau estripa el carnet del PSC
- ↑ Joan Costa i Riera annex del llibre "Dels moviments d'església a la militància política" Ed. Mediterrània Barcelona 1997
- ↑ 7,0 7,1 7,2 "Qui escriu a l'Anoia". 1994. Sònia Magallón i Teresa Mas. Editat pel Consell Comarcal de l'Anoia.
- ↑ 8,0 8,1 Presidents de la Diputació de Barcelona
- ↑ «Els Càtars». BiblioSort. Arxivat de l'original el 19 gener 2015. [Consulta: 7 gener 2022].
- ↑ Antoni Dalmau, Traduccions realitzades Arxivat 2010-08-06 a Wayback Machine.
- ↑ «Antoni Dalmau i Ribalta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
[modifica]- Web d'Antoni Dalmau i Ribalta
- Blog d'Antoni Dalmau i Ribalta (col·laboracions a Anoiadiari.cat)
- Escriptors igualadins
- Assagistes anoiencs
- Escoltes catalans
- Historiadors igualadins
- Polítics igualadins
- Vicepresidents del Parlament de Catalunya
- Diputats al Parlament de Catalunya pel PSC
- Diputats de la tercera legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la quarta legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la cinquena legislatura del Parlament de Catalunya
- Regidors a l'Ajuntament de Barcelona pel PSC
- Regidors a l'Ajuntament d'Igualada
- Presidents de la Diputació de Barcelona
- Diputats provincials de Barcelona de la corporació 1979-1983
- Diputats provincials de Barcelona de la corporació 1983-1987
- Premi Nèstor Luján de novel·la històrica
- Estudiants de dret de la UB
- Professors de la Universitat Ramon Llull
- Assagistes barcelonins
- Traductors barcelonins
- Novel·listes barcelonins contemporanis en català
- Historiadors barcelonins contemporanis
- Escriptors anoiencs contemporanis en català
- Traductors catalans del sud contemporanis
- Assagistes catalans del sud contemporanis
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona
- Morts a Igualada
- Professors de català catalans del sud