Vés al contingut

Antonio Garisa Colás

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antonio Garisa)
Plantilla:Infotaula personaAntonio Garisa Colás
Biografia
Naixement13 juny 1916 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 1989 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència renal Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1934 Modifica el valor a Wikidata - 1989 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0307468 TMDB.org: 231028
Find a Grave: 7745279 Modifica el valor a Wikidata

Antonio Garisa Colás (Saragossa, 13 de juny de 1916-Madrid, 8 d'agost de 1989) va ser un actor espanyol.[1]

Biografia

[modifica]

Antonio Garisa Colás va néixer en el barri de Tenerías de Saragossa. El seu pare era ferroviari. Després de finalitzar els seus estudis de batxillerat en els Escolapis de Saragossa, estudia Declamació i Música en el Conservatori de la seva ciutat natal, mentre que comença a actuar en teatre aficionat.[2]

Debuta professionalment amb Alfonso Muñoz i Ricardo Calvo a Mariquilla Terremoto (1934). Al final de la Guerra Civil espanyola, amb l'obra La tela, de Pedro Muñoz Seca, i s'incorpora successivament en les companyies de Ricardo Espinosa Osete, Casimiro Ortas, Paco Martínez Soria, José Isbert, Amparo Martí i Francisco Pierrá.

D'una demostrada eficàcia en el registre còmic, aconsegueix èxits sobre les taules teatrals com Nidos sin pájaros, Las entretenidas, Este cura, El violinista en el tejado, Cuidado con el de los cuernos, ¡Chao, don Antonio Barracano!, No le busques tres piernas al alcalde, La corbata, La oficina, Los habitantes de la casa deshabitada, La señorita de Trevélez, Los ladrones somos gente honrada, Los cuernos de don Friolera[3] o Los caciques. Durant anys es va dedicar igualment al gènere de la revista.

En cinema debuta el 1951 amb Esa pareja feliz, de Juan Antonio Bardem i Luis García Berlanga. A partir de ese momento mantiene una presencia constante en la gran pantalla y participa en títulos de enorme éxito de público, como El tigre de Chamberí (1957), La venganza de Don Mendo (1961), Historias de la televisión (1965), Buenos días, condesita (1966), Operación San Antonio (1968), Vamos por la parejita (1969), El hombre que se quiso matar (1970), ...Y al tercer año, resucitó (1980) o Las autonosuyas (1983).

Es va prodigar també en televisió i va protagonitzar les sèries 30 grados a la sombra (1964), al costat de Milagros Leal; Tú, tranquilo (1965), El último café (1970-1971) i Si yo fuera rico (1973-1974), amb guions d'Alfonso Paso.

Va estar casat amb l'actriu de la revista musical, María Luisa Amado amb la qual va tenir una filla, María José Garisa Estimat. Al setembre de 2019 va sortir una biografia de Garisa autoritzada per la seva filla i escrita pel periodista Carlos Arévalo amb pròleg de Santiago Segura. Sota el títol d' Antonio Garisa, un cómico incansable de CVC Ediciones i amb la col·laboració de la Fundació AISGE.[4]

Filmografia

[modifica]

Televisió

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Murió Antonio Garisa, un comediante competente, El País, 9 d'agost de 1989
  2. ↑ Antonio Garisa Colás a RAH
  3. ↑ «Los cuernos de Don Friolera, genial esperpento naificado». Diari ABC, 28-09-1976. [Consulta: 6 maig 2011].
  4. ↑ Una biografía recuerda al cómico aragonés Antonio Garisa, El Periódico de Aragón, 16 de setembre de 2019

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antonio_Garisa_Colás&oldid=31243772»