1975
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1975 (mcmlxxv) |
| Islàmic | 1395 – 1396 |
| Xinès | 4671 – 4672 |
| Hebreu | 5735 – 5736 |
| Calendaris hindús | 2030 – 2031 (Vikram Samvat) 1897 – 1898 (Shaka Samvat) 5076 – 5077 (Kali Yuga) |
| Persa | 1353 – 1354 |
| Armeni | 1424 |
| Rúnic | 2225 |
| Ab urbe condita | 2728 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 | |
| Anys | |
| 1972 1973 1974 - 1975 - 1976 1977 1978 | |
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- Barcelona - Primera observació registrada de cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) en llibertat.
- Vila-seca - Es crea l'escola de música que el 1978 va esdevenir el Conservatori de Música de Vila-seca
- 27 d'abril, Barcelona: Darrer Gran Premi de Fórmula 1 celebrat al Circuit de Montjuïc, on Rolf Stommelen va patir un accident que va provocar la mort de quatre persones.[1]
- maig, Espanya: Comissions Obreres guanya les eleccions sindicals en la majoria dels grans centres industrials.
- 10 de juny: S'inaugura la Fundació Joan Miró a Barcelona.[2]
- 23 de desembre: onze partits catalans formen el Consell de Forces Polítiques de Catalunya
- Resta del món
- 9 de gener, Londres: Cristina Borra, locutora de ràdio
- 4 de març, Londres (el Regne Unit: la reina Isabel II nomena cavaller Charles Chaplin.
- 24 de març, Madrid, Espanya: Fernando Herrero Tejedor, ministre secretari general del Movimiento, nomena Adolfo Suárez vicesecretari general del Movimiento.
- 4 d'abril, Califòrnia, Estats Units) Bill Gates i Paul Allen funden l'empresa Microsoft.
- 9 de maig, Madrid, Espanya: el govern aprova un decret llei que regula la vaga laboral.
- 16 de maig, Serralada de l'Himàlaiaː la muntanyenca japonesa Junko Tabei esdevé la primera dona a coronar el cim de l'Everest.[3]
- 11 de juny, Madrid, Espanya: un grup de forces polítiques, entre les quals destaca el PSOE, creen la Plataforma de Convergència Democràtica.
- 18 de juny: un discurs de Joan de Borbó pronunciat davant representants de l'oposició democràtica provoca que el govern li prohibeixi l'entrada a l'estat.
- 1 d'agost, Conferència de Hèlsinki, o Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa (CSCE), celebrada a Hèlsinki entre el 1972 i el 1975, era hereva del Tractat de Seguretat Col·lectiva a Europa, firmat a Moscou el 1954.[4]
- 22 d'agost, Madrid, Espanya: el govern aprova un dur decret llei antiterrorista, que comporta la restricció d'encara més llibertats.
- 27 de setembre, Madrid i Burgos, Espanya); Barcelona: hi afusellen tres membres del FRAP i dos d'ETA.
- 1 d'octubre, Madrid, Espanya: per contrarestar la pressió internacional contrària, el règim convoca una gran manifestació de suport a Franco en la plaza de Oriente.
- 12 d'octubre, Madrid, Espanya: Franco apareix en públic per darrera vegada, en un acte a l'Instituto de Cultura Hispánica.
- 17 d'octubre, Madrid, Espanya: s'hi celebra el darrer consell de ministres presidit per Franco.
- 23 d'octubre, Madrid, Espanya: una setmana després de patir el primer infart, s'emet el primer comunicat oficial en què es reconeix la malaltia de Franco.
- 28 d'octubre, Espanya: per segona vegada, el príncep Joan Carles n'esdevé cap de l'estat interinament.
- 2 de novembre, Sàhara Occidental: el príncep Joan Carles visita les tropes espanyoles que hi ha destacades.
- 9 de novembre, Rabat (el Marroc: Hassan II anuncia la retirada de la Marxa Verda sobre el Sàhara.
- 12 de novembre, Madrid, Espanya: Arias Navarro presenta en privat la dimissió al príncep a causa d'una reunió que aquest va mantenir amb els ministres militars sense el seu coneixement.
- 25 de novembre, Surinam: aquest país s'independitza del Regne dels Països Baixos.
Cinema i televisió
[modifica]| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 09/21 | José Luis Borau | Furtivos | drama |
| 11/19 | Milos Forman |
Algú va volar sobre el niu del cucut |
drama |
| Jordi Grau i Solà | La trastienda | drama | |
| 12/18 | Stanley Kubrick | Barry Lyndon |
drama hist. |
| 07/ | Akira Kurosawa | Dersu Uzala |
drama hist. |
- Categoria principal: Pel·lícules del 1975
L'actriu María José Cantudo protagonitzà el primer nu integral del Destape del cinema espanyol en La trastienda. Al Japó, la sèrie d'anime UFO Robo Grendizer començà a emetre's a l'octubre.
Música i ràdio
[modifica]| M/d | Artistes | Títol | Estil |
|---|---|---|---|
| Al Tall | Cançó popular, País Valencià | folk | |
| Lluís Llach | Viatge a Itaca | cançó | |
| 11/ | Brian Eno | Discreet music | ambient |
| 01/16 | Michael Jackson | Forever, Michael | soul |
| 01/24 | Keith Jarrett | The Köln Concert | jazz |
| 05/03 | Jaume Sisa | Qualsevol nit pot sortir el sol | cançó |
| 09/10 | Kiss | Alive! | rock |
| 03/19 | Kiss | Dressed to Kill | rock |
| 03/24 | Lynyrd Skynyrd | Nuthin' Fancy | rock sudenc |
| 11/21 | Queen | A Night At The Opera | rock |
| 08/25 | Bruce Springsteen | Born to Run | rock |
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naixements
[modifica]| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | |
|---|---|---|---|---|
| Oriol Canals Boix | cantautor | barceloní | 2014 | |
| 04/29 | Betsabé García Álvarez | filòloga | barcelonina | |
| Borja Penalba | productor musical | valentí | ||
| Ana Galvañ | autora de còmics | murciana | ||
| 12/02 | Shigeto Koyama | dibuixant | japonés |
Les persones nascudes el 1975 faran 49 anys durant el 2024.
Països Catalans
- 6 de gener, Barcelona: Eva Granados Galiano, política socialista catalana.[5]
- 5 de febrer, Lloret de Mar: Mireia Riera i Casanovas, nedadora catalana, medallista paraolímpica.[6]
- 27 de febrer, Montgat: Íngrid Pons Molina, jugadora de bàsquet catalana.[7]
- 28 de febrer, Barcelona: Marta Carreras Espina, jugadora i entrenadora de rugbi catalana.[8]
- 13 de març, Barcelona: Anna Sahun, actriu.
- 20 de març, Cercs, Berguedà: Flora Saura, presentadora de televisió i de ràdio catalana.
- 22 de març, Barcelona: Bea Segura, actriu catalana de televisió, cinema i teatre.[9]
- 24 de març, València: Arturo Valls, actor i presentador de televisió valencià.
- 7 d'abril, Terrassa, Vallès Occidental: Òscar Andreu, comunicador, humorista, escriptor i cantant català.
- 22 d'abril, Santa Perpètua de Mogoda: Jordi Cuixart i Navarro, president d'Òmnium Cultural.[10]
- 24 d'abril, Barcelona: Nora Navas Garcia, actriu catalana.[11]
- 3 de maig, Xàtiva, Costera: Ximo Cerdà, científic, escriptor i il·lustrador valencià.
- 20 de maig, Vilanova i la Geltrú, Garraf: Isaac Gàlvez López, ciclista català
- 4 de juny, Barcelonaː Vanessa Montfort, novel·lista, dramaturga i periodista catalana que resideix a Madrid.[12]
- 25 de juny, Mar del Plata, Argentina: Chenoa, cantant mallorquina nascuda a l'Argentina.[13]
- 2 d'agost, Barcelona: Íngrid Rubio i Ruiz, actriu catalana.[14]
- 16 d'agost, Vicː Mercè Homs i Molist, pedagoga i política catalana.[15]
- 22 d'agost, Perpinyàː Muriel Taurinyà, emprenedora i activista cultural nord-catalana.[16]
- 22 d'agost, Barcelona: Xantal Llavina, periodista de ràdio, televisió, premsa i divulgadora catalana.
- 12 de setembre, Maó: Patrícia Font Marbán, política menorquina, diputada al Parlament de les Illes Balears en la IX legislatura.[17]
- 13 de setembre, Sallent, Bages: Anna Gabriel, educadora social, professora de dret i política catalana, ha estat diputada al Parlament.
- 16 de setembre, Barcelona: Samanta Villar Fitó, periodista catalana.[18]
- 3 d'octubre, Barcelona: Assumpció Laïlla i Jou, psicopedagoga, infermera i política catalana.[19]
- 18 de novembre, Gavàː Raquel Sánchez i Jiménez, advocada i política catalana; ha estat alcaldessa de Gava i ministra del Govern de Pedro Sánchez.[20]
- 3 de desembre, Sagunt, Camp de Morvedre: Teresa Garcia i Muñoz, enginyera i política valenciana.[21]
- 18 de desembre, Sabadell: Esther Vivas, periodista, sociòloga, activista, investigadora en moviments socials i polítiques alimentàries.
- 26 de desembre, Viladecans: María Vasco, atleta catalana especialista en marxa, primera medallista olímpica catalana.[22]
- 29 de desembre, Vila-real: Mònica Álvaro Cerezo, política valenciana, diputada a les Corts Valencianes.[23]
- Girona: Pere Vilà Barceló, cinema.
- Barcelona: María José Durán Junquera, geògrafa.
- Vilafranca del Penedèsː Imma Prieto, curadora i historiadora de l'art, directora d'Es Baluard Museu, de Palma.[24]
-
Oriol Canals -
Betsabé García -
Borja Penalba -
Ana Galvañ -
Dax Shepard -
Drew Barrymore -
Fergie -
Angelina Jolie -
Shigeto Koyama -
Tiger Woods
Resta del món
- 2 de gener, Milford, Michigan, EUA: Dax Shepard, actor estatunidenc.
- 23 de gener, Montevideo: Cecilia Curbelo, comunicadora, columnista, escriptora, guionista i editora uruguaiana.
- 22 de febrer, Culver City, Califòrnia, EUA: Drew Barrymore, actriu i productora estatunidenca.
- 1 de març, Ciutat de San Marino, San Marino: Valentina Monetta, cantant de San Marino.[25]
- 2 de març, Quebec: Marc Menard, actor
- 27 de març, Whittier (Califòrnia), EUA: Fergie, cantant i actriu estatunidenca.
- 1 d'abril,- Villeneuve-Saint-Georges: Cécile Duflot, urbanista i política francesa.[26]
- 5 d'abril, Brighton, Regne Unit: Caitlin Moran, periodista, escriptora i columnista anglesa.[27]
- 17 d'abril, Madrid: José Luis Martínez-Almeida, polític espanyol (actual alcalde de Madrid).
- 24 d'abril, Sacramento, Califòrnia, EUA: Sam Doumit, actriu estatunidenca.
- 24 d'abril, Polònia: Sebastian Bieniek, director de cinema.
- 27 d'abril, Memphis, Tennessee: Koopsta Knicca, raper estatunidenc, membre del grup de rap Three 6 Mafia.
- 29 d'abril, Bangkok: Eric Koston, patinador de monopatí tailandès resident als Estats Units
- 2 de maig
- Leytonstone, Londres: David Beckham, futbolista anglès.[28]
- Gongcheng, Guangxi, República Popular de la Xina: Wang Yani, pintora xinesa.
- 4 de maig, Buenos Aires: Pablo Maximiliano Miguel Coronel Vidoz, cantant i actor
- 1 de juny - Dresdenː Frauke Petry, química, empresària i política alemanya del partit euroescèptic Alternativa per a Alemanya.[29]
- 4 de juny, Los Angeles (Califòrnia), EUA: Angelina Jolie, actriu estatunidenca.
- 8 de juny, Arinsal, La Massanaː Olga Gelabert Fàbrega, política andorrana, ha estat Ministra de Cultura, Joventut i Esports.[30]
- 25 de juny, Tuapse, URSS: Vladímir Kràmnik, jugador d'escacs rus.
- 26 de juny,
- Dolbeau-Mistassini, Quebec: Marie-Nicole Lemieux, contralt quebequesa.[31]
- Copenhaguen: Kristina Háfoss, economista, advocada, política de les illes Fèroe, ha estat Ministra de Finances.[32]
- 4 de juliol, Valladolid: Abigail Marcet, coneguda també com a Abigail, cantautora espanyola.[33]
- 7 de juliol, Stuttgart, Baden-Württemberg: Nina Hoss, actriu alemanya de cinema i teatre.[34]
- 9 de juliol, Detroit, Michigan (EUA): Jack White ,nascut John Anthony Gillis, encara que sovint apareix també com Jack White III, és un músic i actor ocasional estatunidenc membre dels grups The White Stripes.[35]
- 15 de juliol, Leningrad, URSS: Margarita Méklina, contista i novel·lista que resideix entre Europa i els Estats Units.[36]
- 17 de juliol, Palència: Elena Anaya, actriu de cinema espanyola.[37]
- 26 de juliol, Oxford, Regne unit, Liz Truss, política britànica (actual primera ministra del Regne Unit).
- 31 de juliol, Lisboa, Portugal: Lura, famosa cantant de Cap Verd, que interpreta música tradicional del país.[38]
- 1 d'agost, Gabon: Jonas Ogandaga, futbolista gabonès
- 5 d'agost, Târgu Mureş, Transsilvània: Ada Milea, actriu i cantant romanesa.[39]
- 7 d'agost, Benoni, Gauteng, Sud-àfrica: Charlize Theron, actriu i productora de cinema sud-africana i estatunidenca.[40]
- 21 d'agost, Sint-Truiden, Limburg (Bèlgica): Caroline Gennez, política socialista flamenca.[41]
- 31 d'agost, Mazaltán, Sinaloa: Sara Ramirez, actriu, orientadora i cantant mexicana.[42]
- 20 de setembre, Roma, Itàlia: Asia Argento, actriu, directora, guionista, model.[43]
- 22 de setembre, Houston, Texas: Mireille Enos, actriu nord-americana.[44]
- 28 de setembre, Belgrad: Ana Brnabić, política sèrbia que ocupa el càrrec de primera ministra del país des de 2017.[45]
- 30 de setembre, París: Marion Cotillard, actriu francesa.[46]
- 5 d'octubre, Reading, Anglaterra: Kate Winslet, actriu anglesa.[47]
- 24 d'octubre, Springfield (Missouri): Melissa Hutchison, actriu de veu estatunidenca coneguda pel seu doblatge al videojoc The Walking Dead.[48][49]
- 29 d'octubre, Galaţi, Romania: Viorica Susanu, remadora romanesa.[50]
- 7 de novembre, Madrid: Marta Peirano, escriptora i periodista espanyola.[51]
- 12 de novembre, Tirana: Edvin Murati, futbolista albanès.
- 13 de novembre, La Corunya, Galícia: Cristina Saavedra, periodista espanyola.[52]
- 18 de novembre, Illinois: Reshma Saujani, política i advocada, fundadora de l'organització sense ànim de lucre Girls Who Code.[53]
- 25 de novembre, Marroc: Abdelkader Benali, escriptor.
- 30 de novembre
- Arnhem, Països Baixos: Linda Wagenmakers, actriu i cantant neerlandesa.[54]
- Atlanta, EUA: IronE Singleton, Actor nord-americà.
- 2 de desembre, La Paz: Gabriela Montaño, política boliviana, ha estat presidenta de les Cambres de Senadors i Diputats de Bolívia.[55]
- 17 de desembre, Kíev, Ucraïna: Milla Jovovich, actriu ucraïnesa.[56]
- 23 de desembre, Jerusalem: Yasmin Levy, cantant israeliana d'origen i estil musical sefardita, que canta en judeocastellà.[57]
- 24 de desembre: Maria Zakharova, diplomàtica i periodista russa directora del Departament d'Informació i Premsa del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia des del 2015
- 30 de desembre: Cypress (Califòrnia), EUA: Tiger Woods, jugador de golf Estatunidenc.[58]
- Montevideo: Sebastián Bednarik, productor i director de cinema, empresari, professor, artista, autor, guionista i documentalista uruguaià
- Toronto: Chris Diamantopoulos, actor i còmic
- Toronto, Canadà: Mariko Tamaki, artista i escriptora canadenca.[59]
Defuncions
[modifica]Entre les morts destacades de l'any estan la de la ballarina Joséphine Baker, el cineasta italià Pasolini, el dictador espanyol Franco o la politòloga jueva Hannah Arendt.
- Països Catalans
- 23 de gener, Barcelonaː Assumpció Casals i Rovira, primera actriu catalana.[60]
- 1 de febrer, Cubelles: Manuel Humbert i Esteve, pintor i dibuixant català.
- 7 d'abril, Barcelona: Joan Gual i Torras, baríton [61]
- 8 d'abril, Perpinyà, Rosselló, Catalunya Nord: Carles Grandó, narrador, dramaturg i poeta nord-català [62]
- 29 d'abril, Barcelona: Agustí Duran i Sanpere, historiador, arxiver i arqueòleg català [63]
- 2 de maig, Barcelona: Concepció Badia i Millàs, soprano catalana [64]
- 22 d'agost, Barcelonaː Pilar Bagüés Blasco, soprano vilanovina [65]
- 15 de setembre, Barcelona: Carlos Conti Alcántara, guionista i dibuixant de còmics català.
- 20 de setembre, Benimodo, la Ribera Alta: Josep Maria Ots Capdequí, jurisconsult valencià, historiador del dret (n. 1893).[66]
- Alaior: Elena Sorolla i García, pintora valenciana.[67]
- Parísː Caridad del Río –o Caritat Mercader–, militant comunista catalana i agent de l'NKVD soviètic [68]
- Resta del món
- 21 de gener, Zúric, Suïssaː Mascha Kaléko, rellevant poeta i escriptora alemanya del segle xx.[69]
- 6 de febrer, Madrid, Espanya: Francisco Pierrá, actor espanyol [70]
- 8 de febrer, Great Missenden, Buckinghamshire, Anglaterra: Robert Robinson, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1947
- 10 de febrer, Leningrad, Unió Sovièticaː Elisabet Kozlova, ornitòloga russa que va treballar en l'avifauna de l'altiplà tibetà (n. 1892).[71]
- 19 de febrer, Florència, Itàlia: Luigi Dallapiccola, compositor i pianista italià [72]
- 24 de febrer, Larbatache, Algèria: Joan Bodon, escriptor occità (n. 1920).[73]
- 2 de març, Chilleurs-aux-Bois, Loiret, Centre, Françaː Madeleine Vionnet, influent dissenyadora d'alta costura francesa[74]
- 7 de març, Baltimore, Maryland: Belle Moore, nedadora escocesa que competí a començaments del segle xx.[75]
- 9 de març, Edegem, Bèlgica: Marie Gevers, novel·lista [76]
- 13 de març, Belgrad, Iugoslàvia: Ivo Andrić, escriptor bosnià, Premi Nobel de Literatura 1961 [77]
- 14 de març, Hollywood, Los Angeles: Susan Hayward, llegendària actriu nord-americana [78]
- 18 de març, París: Adrienne Bolland, aviadora, pilot de proves francesa, primera dona a travessar els Andes en un avió [79]
- 27 de març, Neuilly-sur-Seineː Yvonne Boachon-Joffre, escriptora i novel·lista nord-catalana[80]
- 5 d'abril, Taipei, Taiwan: Chiang Kai-shek o Jiang Jieshi, militar i estadista xinès. Va succeir Sun Yat-sen com a líder del Partit Nacionalista Xinès Guomindang [81]
- 12 d'abril, París: Joséphine Baker, cantant, ballarina i vedet francesa[82]
- 14 d'abril, Los Angeles (Califòrnia): Fredric March, actor de teatre i cinema estatunidenc.
- 17 d'abril, Chennai, Índia: Sir Sarvepalli Radhakrishnan, filòsof indi, polític i segon president de l'Índia [4]
- 5 de maig, Copenhaguenː Vera Volkova, ballarina russa i professora de ball molt influent en la dansa occidental [83]
- 20 de maig, Saint Ives: Barbara Hepworth, escultora britànica [84]
- 3 de juny, Tòquio, Japó: Eisaku Satō, polític japonès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1974 [85]
- 5 de juny, Ea, Biscaia: Gabriel Aresti, poeta basc. És considerat com un renovador de la poesia basca [86]
- 8 de juny: Elizabeth Hirsh Fleisher, arquitecta estatunidenca.[87]
- 9 de juny, Varsòvia, Polònia: Janina Konarska-Slomimska, pintora, escultora, artista gràfica i il·lustradora polonesa [88]
- 24 de juny, Seattle, Washington: Elizabeth Lee Hazen, fisiòloga i microbiòloga que desenvolupà la nistatina [89]
- 26 de juny, Roma: Josepmaria Escrivà de Balaguer, sacerdot aragonès i fundador de l'Opus Dei.
- 28 de juny, Rochester, Nova York, EUA: Rod Serling, guionista estatunidenc, creador de la sèrie de televisió The Twilight Zone [90]
- 5 de juliol, Madrid: Otto Skorzeny ,enginyer i comando pertanyent a les Waffen-SS alemanyes durant la Segona Guerra Mundial (n.1908).[91]
- 12 de juliol, İzmir, Turquia: Latife Hanım, política turca
- 9 d'agost, Moscou, URSS: Dmitri Xostakóvitx, compositor rus [92]
- 27 d'agost, Addis Abeba, Etiòpia: Haile Selassie I d'Etiòpia, darrer emperador d'Etiòpia [4]
- 29 d'agost, Dublín (Irlanda: Éamonn de Valera (en irlandèsÉamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera, un polític irlandès, President d'Irlanda (1959-1973).[93]
- 5 de setembre: Dominick Elwes, pintor de retrats anglès.
- 10 de setembre, Cambridge, Anglaterra: George Paget Thomson, físic anglès i Premi Nobel de Física, 1937
- 20 de setembre, Giens, França: Saint-John Perse, poeta i diplomàtic francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1960 [94]
- 22 d'octubre, Londres, Regne Unit: Arnold Joseph Toynbee, historiador i professor britànic, que va intentar sintetitzar la història universal.
- 27 d'octubre, Ferrol, Espanya: Ángela Ruiz Robles, mestra, escriptora i inventora, precursora del llibre electrònic.
- 30 d'octubre, Berlín: Gustav Ludwig Hertz, físic alemany i Premi Nobel de Física de l'any 1925 [95]
- 1 de novembre, Southampton (Nova York): Philip James, organista, compositor i director d'orquestra estatunidenc.
- 2 de novembre, Roma: Pier Paolo Pasolini, director de cinema, escriptor i poeta italià.
- 5 de novembre, Nova York: Edward Lawrie Tatum, biòleg, químic i genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958
- 6 de novembre, Southport, Queenslandː Annette Kellermann, nedadora professional que modernitzà el banyador esportiu femení.[96]
- 8 de novembre, Lucca, Itàlia: Chiara Matraini, poeta del Renaixement.[97]
- 13 de novembre, Leningrad: Olga Bergholz, poetessa soviètica i russa, prosista, dramaturga [98]
- 20 de novembre, Madrid, Espanya: Francisco Franco Bahamonde, militar, dictador i Cap d'Estat espanyol.
- 29 de novembre, Anglaterra: Graham Hill, pilot de curses automobilístiques anglès, bicampió de la Fórmula 1.
- 4 de desembre, Nova York: Hannah Arendt, politòloga alemanya d'origen jueu [99]
- 9 de desembre, Los Angeles, Califòrnia, EUA: William A. Wellman, director de cinema estatunidenc especialitzat en pel·lícules d'aventures [100]
- 28 de desembre, San Jacinto (Califòrnia): Theodosius Dobzhansky, genetista ucraïnès i un dels fundadors de la Teoria Sintètica de l'Evolució.
Referències
[modifica]- ↑ Vital, Ferran. «GP d’Espanya de 1975: la gran tragèdia de Montjuïc». Diari Ara, 23-07-2022. Arxivat de l'original el 2022-07-25. [Consulta: 23 octubre 2024].
- ↑ «Ayer abrió sus puertas en Montjuich la Fundació Joan Miró». La Vanguardia, 11-06-1975, pàg. 36.
- ↑ «Junko Tabei: L'apassionant història de la primera dona a coronar l'Everest». El Periódico, 22-09-2019. [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Eva Granados Galiano» (en castellà). PSC. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ «Mireia Riera Casanovas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ «Ingrid Pons Molina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Marta Carreras Espina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «Beatriz Segura». elEconomista.es - Ecoteuve.es. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Jordi Cuixart i Navarro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Nora Navas». Sensa Cine. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Vanessa Montfort: libros y biografía autora». lecturalia.com. [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ «Chenoa» (en castellà). Bekia. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Biografía de Íngrid Rubio i Ruiz» (en castellà). biografias. [Consulta: 23 febrer 2014].
- ↑ «Candidatura de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Barcelona en les eleccions del 22 de maig de 2011». Xavier Trias, el canvi en positiu, 19-03-2011. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «Muriel TAURINYA - Dirigeant de la société Visca». BFMBusiness.com. [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Patrícia Font, núm. 2 al Congrés en una candidatura de partits insularistes i d'esquerres». Més per Menorca, 08-03-2019. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Samanta Villar» (en castellà). Bekia. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «I. Sra. M. Assumpció Laïlla i Jou». Parlament de Catalunya. [Consulta: setembre 2020].
- ↑ «Raquel Sánchez, de alcaldesa de Gavà (Barcelona) a nueva ministra de Transportes». Europa Press, 10-07-2021. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «Fitxa de la diputada. Teresa García Muñoz». Corts Valencianes. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Maria Vasco i Gallardo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Fitxa del diputat/ada | Corts Valencianes». [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ Bosco, Roberta «Es Baluard inicia nueva etapa tras siete meses sin dirección» (en castellà). El País [Madrid], 30-10-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Valentina Monetta». Discogs. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Cécile Duflot» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ Rollman, Hans. «Caitlin Moran: Lady Sex Pirate and Working Class Hero». PopMatters, 12-11-2014.
- ↑ «David Beckham | Biography, Teams, & Facts» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Así es Frauke Petry, la última munición de la extrema derecha en Europa». Mundiario, 17-07-2017. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ «Olga Gelabert Fàbrega». Consell General. Principat d'Andorra. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Marie-Nicole Lemieux | The Canadian Encyclopedia». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Um Kristinu | Kristina Háfoss», 07-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-07. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Musicalia. Abigail. Biografía» (en castellà). LaHiguera.net. [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ SensaCine. «Nina Hoss». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Jack White | Biography, Music, & Facts» (en anglès). [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Margarita Méklina» (en rus). Новая карта русской литературы (Un nou mapa de la literatura russa). [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Elena Anaya: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticón, 30-10-2016. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Akyeampong, Emmanuel Kwaku; Gates, Henry Louis. Dictionary of African Biography (en anglès). OUP USA, 2012-02-02, p. 528. ISBN 978-0-19-538207-5.
- ↑ Vintila, Ramona. «Ada Milea: Dumnezeu are cele mai rezistente partide» (en romanès). Q Magazine, 04-08-2017. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Charlize Theron | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Caroline Gennez» (en anglès). Flemish Parliament. Arxivat de l'original el 2020-07-08. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Rodarte, Jorge. «Es mazatleca y triunfa en los escenarios internacionales» (en castellà). Debate, 10-10-2016. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ Montalt, Salvador. «Sexe i música a la mitjanit de Canes». Club 7 Cinema, 21-04-2007. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Mireille Enos» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Ana Brnabic». CIDOB. Barcelona Centre for International Affairs, 19-02-2020. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Marion Cotillard | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Kate Winslet | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Best Performance By a Human Female». Spike.
- ↑ J. Lang, Derrik «'Walking Dead' wins game of the year at Spike VGAs». Yahoo, 08-12-2012.
- ↑ «Olympedia – Viorica Susanu». [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ «Marta Peirano». Goodreads. [Consulta: 22 setembre 2020].
- ↑ «Cristina Saavedra». El Español. Bluper. [Consulta: 23 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Reshma Saujani» (en anglès). Bright meets brave, 05-06-2019. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Países Bajos - 2000. Linda Wagenmakers». Eurovision-Spain. [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ «Gabriela Montaño» (en castellà). Secretaría General Iberoamericana. Cumbres / Cúpulas Iberoamericanas. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Milla Jovovich: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticon.com, 12-05-2019. Arxivat de l'original el 2021-03-09. [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Yasmin Levy | Biography & History» (en anglès). Allmusic.com. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Tiger Woods | Biography, Majors, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Mariko Tamaki» (en castellà). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Isart Margarit, Rosa M. Els fons personals d’actors. Estudi de cas: el fons Assumpció Casals i Rovira (1896-1975) (Treball final de Màster-TFM, no publicat) (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona (Facultat de Biblioteconomia i Documentació), 2016, pàg. 100.
- ↑ «Joan Gual i Torras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Carles Grandó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Agustí Duran i Sanpere | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Sant Petersburg ret homenatge a la cantant Conxita Badia amb un concurs internacional». Ara.cat, 26-08-2014. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Altadill, Miquel. Dones de Vilanova, 2011, p. 16-18 [Consulta: 24 març 2018].
- ↑ «Josep Maria Ots i Capdequí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «CARIDAD MERCADER, Politician, Spy.» (en anglès). TheCubanHistory.com. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Mascha Kaléko» (en anglès). Jewish Women's Archive, 31-12-1999. [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 478. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ Ivanov, A. I. «ELIZABETH V. KOZLOVA» (en anglès). Ibis, 118, 1, 03-04-2008, pàg. 127–127. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1976.tb02020.x.
- ↑ Waterhouse, John C.G.; Bernardoni, Virgilio. «Dallapiccola, Luigi». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.07081 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Trésors d’Occitanie : Jean Boudou, Contes del Drac» (en francès). Institut d'Estudis Occitans. [Consulta: 28 gener 2023].
- ↑ «Madeleine Vionnet» (en castellà). Marie Claire, 21-08-2015. [Consulta: 6 maig 2021].
- ↑ «Isabella Mary “Belle” Moore Cameron (1894-1975) -...» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Ivo Andric. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Bauer, Patricia. «Susan Hayward». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ Swopes, Bryan R. «1 abril 1921» (en anglès). This day in aviation, 01-04-2020. [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ «Yvonne Boachon-Joffre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ «Josephine Baker | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Vera Volkova». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Barbara Hepworth». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1974» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Aresti Segurola, Gabriel - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Rivera, Sofía. «Elizabeth Hirsh Fleisher 1892-1975». Un dia, una arquitecta, 29-01-2018. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Janina Konarska-Słonimska» (en anglès). le site Sports Reference. Arxivat de l'original el 20 d'agost 2016. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ Sicherman, Barbara; Green, Carol Hurd. Notable American Women: The Modern Period, a Biographical Dictionary (en anglès). Harvard University Press, 1980, p. 326-328. ISBN 978-0-674-62733-8.
- ↑ «Rod Serling | Biography, TV Shows, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ «Otto Skorzeny | Nazi SS officer» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Fay, Laurel; Fanning, David. «Shostakovich, Dmitry (Dmitriyevich)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.52560 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Eamon de Valera | president of Ireland» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1960» (en anglès). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1925» (en anglès). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ Walsh, G. P.. Kellermann, Annette Marie (1886–1975) (en anglès). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ Matraini, Chiara. Selected Poetry and Prose: A Bilingual Edition. University of Chicago Press, 2009-05-15. ISBN 978-0-226-51086-6.
- ↑ Palau, David. «Olga Berghólz - Que sàpiga qui escolta aquestes pedres» (en castellà). L'espurna, 06-12-2019. Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «Hannah Arendt | American political scientist» (en anglès). [Consulta: 4 desembre 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1975