Argelagó
Genista hispanica | |
---|---|
Aspecte d'una mata florida Genista hispanica | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 83759014 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae |
Tribu | Genisteae |
Gènere | Genista |
Espècie | Genista hispanica L., 1753 |
L'argelagó[1] o argilaga i cascaula[2] (al País Valencià) (Genista hispanica) és una espècie de planta fanerògama de la família de les fabàcies.
Morfologia
[modifica]Forma una mata intricada de 30-60 cm d'altura de color verd fosc i aspecte semiesfèric i encoixinat, amb espines ramificades i verdes amb puntes de 5 a 15 mm de longitud. Fulles lanceolades de 6 a 11 mm de longitud. Flors grogues en grups terminals. Els llegums són curts i corbats d'1 cm de longitud. Floreix a la primavera originant un paisatge un color groc daurat molt viu. Els nombres cromosòmics de Genista hispanica (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecífics = Genista hispanica subsp. hispanica L.: n=18; 2n=36.[3][4]
Distribució i hàbitat
[modifica]Es distribueix por la zona mediterrània de la península Ibèrica i sud de França. L'argelagó entapissa carrascars, rouredes de carrasca i grevoledes aclarides. També cobreix vores de fagedes xeròfiles i rouredes, així com matollars i pastures de muntanya en els contraforts de la Serralada Cantàbrica por Palència i Lleó i nord de Burgos. Abunda en la Sierra de la Demanda i nord de Sòria per la Sierra Cebollera. A les muntanyes de Miranda de Ebro arriba a créixer fins en el garrigar. És una espècie heliòfila que ocupa les clarianes del boscs o les pastures i rasos a partir de 1.000 metres d'altitud fins als 1.500. En general ocupa tan sols calcaris i margosos i més rarament terrenys silícics, essent indicadora de substrats neutres. És més exigent en humitat que l'argelaga borda (Genista scorpius).
Importància econòmica i cultural
[modifica]Planta decorativa molt utilitzada a Europa com a ornamental en jardins de rocall i vores per la seva preciosa floració estiuenca. Es multiplica per llavor en febrer o per esqueix verd en agost.
Els cavalls que viuen semisalvatges a les muntanyes, com passa amb els de la raça losina i els asturcons, la cerquen amb fruïció en hivern. Fins i tot arriben a llevar la neu amb els unglots per a accedir a aquesta deliciosa menja per a ells, si bé que espinós farratge.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Argelagó». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ Variabilidad cromosómica de las Genisteas de la flora española en relación con su ecología. Sañudo, A. Ci. Biol. Ecol. Sist. 1(2): 43-52 (1972).
- ↑ «Genista hispanica». Real Jardín Botánico: Flora Ibérica. [Consulta: 10 desembre 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ Oria de Rueda, J.A.; Diez J. Guía de árboles i arbustos de Castilla y León. Palencia:Cálamo, 2003. ISBN 84-95018-46-2.
Bibliografia
[modifica]- Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
- Linnaeus, C. von (1753) Sp. Pl.
- Vicioso, C. (1953) Genisteas Espaniolas 1. Min. de Agric. Madrid No. 67
- Stace, C. (1991) New Flora of the British Isles. Cambridge Univ. Press
- Chittenden, F.J. (1951) The RHS Dictionary of Gardening II. Oxford Univ. Press
- Polunin, O. & Smythles, B.E. (1973) Fls. of South-West Europe. Oxford Univ. Press
- Polunin, O. (1969) Flowers of Europe.O.U.P.