Balneari de Caldes de Boí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici i balneari  | |||
| Construcció | XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Vall de Boí (Alta Ribagorça) | |||
| Localització | Caldes de Boí. La Vall de Boí (Alta Ribagorça) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 16080 | |||
El Balneari de Caldes de Boí és un balneari ubicat a la Vall de Boí catalogat com a monument del municipi de la Vall de Boí i protegit com a bé cultural d'interès local.
Descripció
[modifica]L'antic balneari era com un petit nucli de poblament amb forn, molí, pallers, quadres, hospital, sales de bany i conjunt hoteler; tot ell agrupat al voltant d'un pati afegit a la capella de la Mare de Déu de Caldes.[1]
Mare de Déu de Caldes
[modifica]
Aquesta església té un presbiteri, tres capelles a cada costat, cor i tribunes que n'augmenten la capacitat.[1] El pati que fa d'atri és porticat amb arcades de mig punt incompletes.[1]Els murs són de pedra arrebossada i les cobertes de pissarra del país.[1]
Edifici modern de quatre plantes, de construcció pirenaica amb coberta de pissarra, que acull les dependències hidroteràpiques a la planta soterrani, de recent construcció. És remarcable el prestigi de les estufes naturals, forats excavats a la muntanya on l'emissió de vapor d'aigua els fa actuar de bany de vapor natural.[1]
El conjunt de l'antic Santuari i Casa de Beneficència, posteriorment ampliada com a Hotel Caldes, s'organitzava al voltant d'un pati quadrat porticat en les seves ales Nord, Oest i la meitat de l'ala Est, on hi ha l'accés. L'església del Santuari té l'entrada per l'ala Nord del pati i és d'una nau amb tres capelles laterals a cada costat, cor i tribunes laterals. Sobre el presbiteri hi ha un fals cimbori de planta quadrada.[1]
Les façanes del pati són llises i estucades, amb balconades i finestres i les arcades dels pòrtics són de dovelles de pedra. L'ala nord té quatre pilastres,molt senzilles i està coronada per una motllura.[1]
Les façanes exteriors són llises, rematades amb una motllura i el portal d'entrada té un arc rebaixat de pedra.[1]
Història
[modifica]L'any 1011 fou l'acta de donació dels Comtes d'Erill a l'abat de Nostra Senyora de Caldes.[1]
El 1732 es va fundar la Casa de la Consòrcia de Ntra. Sra. De Caldas.[1] Un segle més tard, el 1839, es va transformar en Casa de Beneficència de la Diputació Provincial,[1] fins que el 1895 fou venuda per l'estat a la familia de Vallmitjana.[1]
Durant els anys 30 del segle XX es va ampliar ja com a Hotel Caldas. Més endavant, el 1956, es va construir l'Hotel Manantial, al costat de l'antic establiment i dotat amb una de les millors i més modernes instal·lacions hidroteràpiques de Catalunya.[1] Els anys 46/47 es construí la part nova de l'edifici (habitacions del tercer pis, planta baixa, menjador i ampliació dels edificis de banys).[1] L'hotel es reformaria el 1973.[1]
L'any 1959 fou lloc de trobada dels membres de la "Federación Internacional de Termalismo y Climatología".[1]
Les termes ja eren conegudes pels romans (constatat per les inscripcions i numismàtiques). Es va aixecar un monestir medieval que ha arribat posteriorment als nostres dies com a Hospital de Banys. Al costat de les termes es va construir el santuari; dedicat a la Mare de Déu de Caldes, amb una imatge original romànica (destruïda el 1936), del qual resten les despulles de la capella renaixentista i les dependències del segle xviii.[1]
Referències
[modifica]