Blanca Madison

Blanca Madison
Fitxa
Direcció	Carlos Amil
Protagonistes	Pilar Punzano; Javier Albalá; María Bouzas; Mario Gas Cabré; Rosa Maria Sardà i Tàmaro; Xosé Manuel Olveira
Producció	Xosé Xuan Cabanas Cao
Guió	Carlos Amil i Xan Cejudo
Música	Nani García
Fotografia	Ángel Luis Fernández Herrero
Muntatge	Carlos Amil
Productora	Vici Produccións
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	15 maig 2003
Durada	85 min
Idioma original	gallec
Rodatge	Galícia
Color	en color
Pressupost	180.000.000 ₧
Recaptació	7.994,8 €
Descripció
Gènere	cinema negre i melodrama
Premis i nominacions
Premis	Premio Mestre Mateo á mellor dirección (gl) (2003) ;

Blanca Madison és una producció cinematogràfica, barreja de cinema negre, melodrama i musical, dirigida pel gallec Carlos Amil.

Argument

Bocanegra dirigeix un club a una ciutat atlàntica, ajudada per Nonó, amb qui manté una relació complexa, en la qual Nonó exerceix una actitud amant protectora, materna i no corresponent, que fins i tot la porta a deixar de banda les seves funcions amb Urbano, un fill al que a penes coneix. Aquest, que ve de sortir de la presó, entra al servei de Bocanegra com a taxista.

Urbano agafa prostitutes amb el seu taxi, amb el qual també viatja una noia. Sense saber-ho, el segueix Blanca Madison, cantant de boleros, una dona ferida física i mentalment a la pubertat. Blanca torna a la ciutat on va patir amb Bocanegra, per organitzar, amb desesperada fredor matemàtica, una ardent venjança que arrossegarà tots els personatges de la història.

Bocanegra viu en un delicat equilibri entre el món familiar que forma amb la seva dona i la seva filla de dotze anys, i el món nocturn pel qual es mou com un peix a l'aigua. L'arribada de Blanca Madison altera la seva vida familiar i reviu el monstre que porta dins.

Blanca Madison utilitza Urbano com a portanoves dels seus missatges a Bocanegra. Però el taxista no es conforma amb el paper de missatger i fa de la cantant el seu objectiu de desig. Els esdeveniments es precipiten quan Urbano s'adona que només és un titella que Blanca Madison utilitza al seu gust i com a mitjà per apropar-se a Bocanegra.

Repartiment

Producció

Amil va escriure la primera versió del guió el 1983, i el va definir com "un conte de fades vist des de l'altra banda del mirall". El projecte definitiu, però, trigaria deu anys, el 1993. No acabaria de rodar-la fins 1998, de muntar-la fins al 2000 o estrenar-la el 2003 a la Corunya, ciutat on es va rodar. El pressupost fou de 180 milions de pessetes. la productora fou Vici Produccións, que va distribuir 18 còpies a Galícia (10 en gallec) i dues a Astúries.^[1] La banda sonora inclou tres boleros de Rosa Cedrón, cantant del grup gallec Luar na Lubre.^[2]

Premis i nominacions

Premis Mestre Mateo ^[3]

Any	Categoria	Receptor	Resultat
2a edició	Millor director	Carlos Amil	Guanyador
	Millor actor secundari	Xosé Manuel Olveira 'Pico'	Nominat
	Millor actriu secundària	María Bouzas	Nominada
	Millor guió	Carlos Amil Xan Cejudo Daniel Domínguez	Nominat

Notes

↑ Carlos Amil estrena 'Blanca Madison' cinco años después de rodarla, El País, 16 de maig de 2003
↑ «Blanca Madison» prepara su desembarco masivo en los cines, la Voz de Galicia, 13 de maig de 2003
↑ II Premios Mestre Mateo

Enllaços externs

Consello da Cultura Galega

[1] Carlos Amil estrena 'Blanca Madison' cinco años después de rodarla, El País, 16 de maig de 2003

[2] «Blanca Madison» prepara su desembarco masivo en los cines, la Voz de Galicia, 13 de maig de 2003

[3] II Premios Mestre Mateo

[1]

[2]

[3]