Bomba de neutrons
| Tipus | arma nuclear  |
|---|
La bomba de neutrons, també anomenada bomba N, bomba de radiació directa incrementada[1] o bomba de radiació forçada és una arma nuclear del tipus fissió-fusió o termonuclear[1] derivada de la bomba H que els Estats Units van començar a desplegaren la dècada de 1980.[2] Són molt costoses de produir a causa de requerir triti, el qual té una vida mitjana de 12,32 anys.[1] Tenen una limitada potència explosiva (segons la bomba entre 10 i alguns milers de kilotons de rang[1]) i calorífica en relació a altres armes nuclears, però amb característica superior quantitat de radioactivitat emesa.[3] Es caracteritza per malmetre els objectius protegits amb armadura fent-la radioactiva. A més s'utilitza com a arma anti-míssils. És fals que deixi les estructures intactes mentre arrasa amb els éssers vius.[1]
En l'instant de l'explosió de fusió, una gran quantitat de neutrons són emesos amb nivells energètics molt alts (neutrons ràpids), i per tant, amb gran capacitat de penetració, que s'utilitzen per a fissionar el material físsil (U-235 o U-238) amb l'ajut d'un reflector de neutrons.
La relació matemàtica que descriu la capacitat de penetració de la radioactivitat en una substància és la següent:
- ,
on N és el nombre de neutrons que hi penetren, és nombre inicial irradiat, i és un factor exponencial on M és el coeficient d'absorció i X l'espessor de la substància que és penetrada.[4]
Història
[modifica]La invenció de la bomba de neutrons s'atribuïx a Samuel Cohen que la va desenvolupar el 1958[5] sota la direcció d'Edward Teller al Laboratori de Radiació de Lawrence de la Universitat de Califòrnia.[1] El seu assaig es va autoritzar i va portar a terme en 1963 a Nevada.[6] El seu desenvolupament va ser ajornat pel president Jimmy Carter el 1978[7] després de protestes en contra de la seva administració per plans de desplegar ogives a Europa. El president Ronald Reagan en va reiniciar la producció el 1981,[2] que va romandre emmagatzemat als EUA fins que es van retirar el 1992. L'últim W70 va ser desmantellat el febrer de 1996.[8]
Es van desplegar per primera vegada de manera operativa per a míssils antibalístics, però l'esclat de neutrons faria que les ogives properes sofressin una fissió parcial, evitant que explotessin correctament, i per evitar-ho, hauria d'explotar a uns 100 metres del seu objectiu. El primer exemple d'aquest sistema va ser el W66, utilitzat en el míssil Sprint utilitzat en el sistema Nike-X dels Estats Units. Es creu que l'equivalent soviètic, el míssil 53T6 de l'A-135, utilitza un disseny similar.[9][10]
El 1999 el govern de la Xina anuncià que tenia la tecnologia necessària per a produir-ne. Així i tot encara no s'ha arribat a experimentar els efectes d'aquesta arma.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Helmenstine, Anne Marie. «What Is a Neutron Bomb?». About.com. Arxivat de l'original el 5 de gener 2011. [Consulta: 22 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Sakamoto, Yoshikazu. Asia, militarization & regional conflict (en anglès). United Nations University Press, 1988, p.108. ISBN 0862327164.
- ↑ «Neutron bomb». Britannica. [Consulta: 22 març 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ Snow, Donald M. «Strategic Implications of Enhanced Radiation Weapons». Air University Review, 30, 2002, pàg. 2-16. Arxivat de l'original el 2008-12-07 [Consulta: 23 març 2016]. Arxivat 2008-12-07 a Wayback Machine.
- ↑ Tucker, Spencer. A global chronology of conflict: from the ancient world to the modern Middle East (en anglès). ABC-CLIO, 2009, p. vol.2, p.2298. ISBN 1851096671.
- ↑ Harris, John; Gsponer, André «Armour defuses the neutron bomb» (en anglès). New Scientist, 13-03-1986, p.44 [Consulta: 13 gener 2011].
- ↑ Strong, Robert A. Working in the world: Jimmy Carter and the making of American foreign policy (en anglès). LSU Press, 2000, p.143. ISBN 0807124451.
- ↑ «U.S. Nuclear Weapons Stockpile, July 1996». Bulletin of the Atomic Scientists, 52, 4, 1996, pàg. 61–63. Bibcode: 1996BuAtS..52d..61.. DOI: 10.1080/00963402.1996.11456646.
- ↑ Yost, David Scott. Soviet Ballistic Missile Defense and the Western Alliance. Harvard University Press, 2 febrer 1988. ISBN 9780674826106.
- ↑ Pike, John. «53T6 Gazelle». Arxivat de l'original el 2015-06-03.
- ↑ «Neutron bomb: Why 'clean' is deadly». BBC, 15-07-1999 [Consulta: 22 març 2016].