Boulangerita
 Boulangerita | |
|---|---|
 Calcita sobre un llit de boulangerita | |
| Fórmula química | Pb₅Sb₄S11 |
| Epònim | Charles Louis Boulanger (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.07 |
| Dana | 3.5.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls similars a agulles, poques vegades en masses fibroses i anells, o micàcia en forma de ploma |
| Color | gris plom o negre |
| Exfoliació | {100} imperfecta |
| Tenacitat | trencadís, flexible en tall fi |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosca amb tonalitats vermelles |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,8 a 6,2 |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Bou |
| Referències | [1] |
La boulangerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta en 1837 a Molières-sur-Cèze a la regió Llenguadoc-Rosselló (França), sent nomenada així en honor de Charles L. Boulanger (1810-1849), enginyer de mines francès. Altres sinònims, tot i que menys comuns són: blouscheita, bolidenita, embrithita, epiboulangerita, mullanita, orlandinita o yenerita.
Característiques
[modifica]És un sulfur de plom amb anions addicionals d'antimonur. És una mena important de plom, i secundària d'antimoni. Es pot confondre fàcilment amb la jamesonita. És un homeotip de la lopatkaita. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: coure, zinc, estany i ferro.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boulangerita pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita
Formació i jaciments
[modifica]Es forma en vetes hidrotermals sota temperatures moderades a baixes. La boulangerita ha estat trobada a tots els continents, excepte l'Antàrtida. A Catalunya ha estat descrita a la mina Les Ferreres, a Rocabruna (Ripollès, Girona) i a la mina d'antimoni de Montenartró, a LLavorsí (Pallars Sobirà, Lleida).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: sulfosals de plom, galena, estibina, esfalerita, pirita, arsenopirita, siderita o quars.
Varietats
[modifica]Es coneix una varietat anomenada boulangerita cúprica o cuproboulangerita, anomenada així pel seu contingut de coure, i amb fórmula (Pb,Cu)₅Sb₄S11. Aquesta espècie només s'ha trobat a Transbaikal, Sibèria, Rússia.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Boulangerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2014].
- ↑ «Cuprian Boulangerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2014].