Cándido Pieltain y Jove-Huergo

Cándido Pieltain y Jove-Huergo
Biografia
Naixement	2 desembre 1822 ; Gijón (Astúries)
Mort	21 agost 1888 (65 anys); Madrid
Senador al Senat espanyol
	2 setembre 1881 – 21 agost 1888 ; Circumscripció electoral: la Corunya
Governador i Capità General de Cuba
	abril 1873 – octubre 1873 ; ← Francisco de Paula Ceballos y Vargas – Antonio Cebollín →
Senador al Senat espanyol
	6 setembre 1872 – desembre 1873 ; Circumscripció electoral: la Corunya
Director general de la Guàrdia Civil
	12 juny 1872 – 26 març 1873 ; ← Francisco Serrano Bedoya – Mariano Socías del Fangar y Lledó →
Capità general de València
	3 gener 1870 – 6 gener 1871 ; ← Rafael Primo de Rivera y Sobremonte – Ramon Gómez y Pulido →
Capità general de Galícia
	7 novembre 1868 – 3 gener 1870 ; ← Joaquín Riquelme Gómez – Antonio López de Letona y Lamas →
Capità general d'Aragó
	12 octubre 1868 – 17 novembre 1868 ; ← Anselmo Blaser San Martín – Joaquim de Bassols i de Maranyosa →
Activitat
Ocupació	militar, polític
Premis
	Creu Llorejada de Sant Ferran; Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; Gran Creu de l'Orde de Carles III; Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild ;

Cándido Pieltain y Jove-Huergo (Gijón, 2 de desembre de 1822 - Madrid, 21 d'agost de 1888) fou un militar i polític espanyol, director general de la guàrdia civil, diputat, senador i capità general de València.^[1]

Fill d'un militar, ingressà a l'exèrcit en 1834 a Barcelona, on va lluitar a la primera guerra carlina. En 1840, després de la seva intervenció a Solsona i Coll de Nargó, va ser ascendit a capità i va rebre la creu de Sant Ferran. En 1842 va participar en el bombardeig de Barcelona i en 1843 en la presa de Vic, raó per la qual fou ascendit a comandant. Fou destinat a la brigada del general Joan Prim i Prats i va lluitar a la segona guerra carlina, després de la qual fou ascendit a tinent coronel.

En 1854 fou ascendit a coronel, en 1855 fou guardonat amb l'encomana de l'Orde de Carles III i després va participar en la guerra d'Àfrica, destacant a la batalla de Castillejos (1860) i a la batalla de Wad-Ras. En 1860 fou ascendit a brigadier i en 1868 a mariscal de camp. D'octubre a novembre de 1868 fou capità general d'Aragó, i de novembre de 1868 a desembre de 1869 capità general de Galícia, on va sufocar les revoltes republicanes i carlines. De 1870 a 1871 fou capità general de València i després subsecretari del Ministeri de guerra. Fou elegit diputat pel districte de la Latina de Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1871^[2] El 28 de febrer de 1871 fou ascendit a tinent general i de 1872 a 1873 fou director general de la Guàrdia Civil.^[3] D'abril a octubre de 1873 fou nomenat governador de Cuba^[4] i en 1874 fou Capità general del País Basc.

Després de la restauració va romandre marginat fins a la victòria del Partit Liberal Fusionista a les eleccions generals espanyoles de 1881, quan fou escollit Senador per la província de la Corunya.^[5] Fou nomenat Director general d'Enginyers i president del Consell Suprem de Guerra i Marina.

Referències

↑ Cándido Pieltain Jove-Huergo, Real Academia de la Historia
↑ PIELTAIN JOVE HUERGO, CANDIDO, Índex del Congrés dels Diputats
↑ «TENIENTE GENERAL D. CÁNDIDO PIELTAIN Y JOSÉ-HUERGO - Director General de la Guardia Civil -19-06-1872 a 26-03-1873». Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 8 juny 2018].
↑ Un militar liberal e Galicia: Cándido Pieltain Jove-Huergo (I) Arxivat 2018-06-12 a Wayback Machine., Terra e Tempo, 4 d'octubre de 2017
↑ Fitxa del Senat

[1] Cándido Pieltain Jove-Huergo, Real Academia de la Historia

[2] PIELTAIN JOVE HUERGO, CANDIDO, Índex del Congrés dels Diputats

[3] «TENIENTE GENERAL D. CÁNDIDO PIELTAIN Y JOSÉ-HUERGO - Director General de la Guardia Civil -19-06-1872 a 26-03-1873». Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 8 juny 2018].

[4] Un militar liberal e Galicia: Cándido Pieltain Jove-Huergo (I) Arxivat 2018-06-12 a Wayback Machine., Terra e Tempo, 4 d'octubre de 2017

[5] Fitxa del Senat

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]