Còdex Durán
 Moctezuma Xocoyotzin mira el pas d'un cometa. Imatge del Còdex Durán, capítol LXIII. D'acord amb Durán, el cometa va ser interpretat pel tlatoani com un senyal, però els endevins mexicas no van saber dir de què. Moctezuma va consultar llavors a Nezahualpilli de Tetzcuco i aquest li va dir que es tratava d'un senyal de la ruïna de Mèxic-Tenochtitlan  | |
| Tipus | manuscrit il·luminat i còdex |
|---|---|
| Creació | segle XVI (>1550) |
| Dades i xifres | |
| Tema | Civilització asteca |
El Còdex Durán o Historia de las Indias de Nueva España e Islas de Tierra Firme és un manuscrit novohispano realitzat en la segona meitat del segle XVI pel frare dominic Diego Durán. Pertany a la col·lecció de la Biblioteca Nacional d'Espanya.
Temàtica
[modifica]La Història de les Índies... és un text que aborda la història antiga dels mexicas. Al llarg del text apareixen nombroses referències a altres textos anteriors, i sembla evident que alguna de les seves fonts també servís com a model per a la Crònica Mexicáyotl d'Hernando de Alvarado Tezozómoc, amb la qual comparteix no només la temàtica, sinó una bona part de la informació. Aquest document hipotètic i perdut ha estat anomenat Crònica X.[1]
El Còdex Durán abasta la història dels mexiques o asteques des de la seva sortida de Chicomóztoc fins a la seva derrota enfront dels espanyols. A les pàgines del manuscrit, Durán inclou nombroses anècdotes i és extremadament detallista. El caràcter dels personatges de la història mexica rep un tractament particular que té com a propòsit exposar les causes de la grandesa i la ruïna de Mèxic-Tenochtitlán. Aquest tractament intencional es diferencia del que reben els mateixos personatges en la Crònica Mexicáyotl. Per posar un exemple, Tlacaélel sembla molt més important en el desenvolupament del poder mexica en Durán que en Tezozómoc. En tot cas, ambdues obres -i per punt la 'Crònica X' de la qual procedeixen- representen la versió historiogràfica de l'alta noblesa asteca, i deuen considerar-se com la història oficial de l'imperi Tenochtitlán, amb un alt component propagandístic.
Referències
[modifica]- ↑ Barlow, 1990/1945, p. 13-32.
Bibliografia
[modifica]- Barlow, Robert H. «La «Crónica X»: Versiones coloniales de la historia de los mexica-tenochca». A: Obras completas de Robert H. Barlow, vol. 3, 1990 /1945.
- Rojas, José Luis de (2007): "Una historia: dos versiones. Durán, Tezozomoc y el pasado mexica", en Itinerarios, no. 5, 143-152.
Enllaços externs
[modifica]- Historia de las Indias de Nueva España e islas de Tierra Firme. Edición de 1867. México: Imprenta de J.M. Andrade y F. Escalante. Tomo I i Tomo II. Internet Archive.
- Historia de las Indias de Nueva-España e islas de Tierra Firme, a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.