Vés al contingut

Campanúlides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCampanúlides
campanulids Modifica el valor a Wikidata

trèvol d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
Cap valorcampanulids Modifica el valor a Wikidata

Les campanúlides (Campanulidae)[1] són un clade de les angiospermes, les plantes amb flors, format pels ordres de les apials, les aqüifolials, les asterals, les brunials, les dipsacals, les escalonials i les paracrifials.[2]

Descripció

[modifica]

Encara que les campanúlides no foren originalment identificades sobre la base de proves científiques morfològiques, les recerques subseqüents han identificat una sèrie d'atributs que són característics del grup: les fulles alternes, amb marges serrats o dentats, les flors epígines, amb una fusió tardana dels pètals, filaments dels estams lliures i fruits indehiscents.[3][4]

Taxonomia

[modifica]

La primera referència a l'existència d'aquest clade és de l'any 1993 sota el nom informal d'asterid II.[5]} La primera versió del sistema de classificació APG (1998) el va reconèixer sota el nom informal d'euasterids II i format per 4 ordres (les apials, les aquifolials, les asterals i les dipsacals) i 10 famílies (Adoxaceae, Bruniaceae, Carlemanniaceae, Columelliaceae, Eremosynaceae, Escalloniaceae, Icacinaceae, Polyosmaceae, Sphenostemonaceae i Tribelaceae).[6] A la segona versió, APG II (2003) es va mantenir el nom d'euasterids II i els quatre ordres, però el nombre de famílies es va reduir a 8 (Bruniaceae, Columelliaceae, Eremosynaceae, Escalloniaceae, Paracryphiaceae, Polyosmaceae, Sphenostemonaceae i Tribelaceae).[7] A la tercera versió, APG III (2009) quest clade rep el nom de campanulids[8] i passa a tenir 7 ordres, als quatre originals (apials, aquifolials, asterals i dipsacals) s'hi van afegir tres de nous, brunials, escalonials i paracrfials.[9]. A la vigent versió APG IV (2016) no hi va haver canvis.

Filogènia

[modifica]

Segons la filogènia més actualitzada (2015), s'han establit les següents relacions:[10]

Campanúlides

 Aquifolials


 

 Asterals




 Escal·lonials




 Brunials




 Apials




 Paracrifials



 Dipsacals








Referències

[modifica]
  1. Queiroz, Cantino i Gauthier, 2020, p. 373.
  2. Byng et alii, 2016, p. 3.
  3. Judd, W. S., C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, and M. J. Donoghue. 2002. Plant systematics: a phylogenetic approach. Sinauer Associates, Inc., Sunderland, Massachusetts, USA.
  4. Bremer, K., A. Backlund, B. Sennblad, U. Swenson, K. Andreasen, M. Hjertson, J. Lundberg, M. Backlund, and B. Bremer. 2001. A phylogenetic analysis of 100+ genera and 50+ families of euasterids based on morphological and molecular data with notes on possible higher level morphological synapomorphies. Plant Systematics and Evolution 229: 137-169.
  5. Chase et alii, 1993, p. 535, 552, 553, 576, 577.
  6. The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 542. DOI: 10.2307/2992015.
  7. Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 421.
  8. Bremer et al., 2009, p. 108.
  9. Bremer et al., 2009, p. 117-118.
  10. Cole & Hilger 2015 Angiosperm Phylogeny Arxivat 2017-05-17 a Wayback Machine. Freie Universität Berlin

Bibliografia

[modifica]