Campionat del Món de motocròs 1981
| |||
| Tipus | Campionat del Món de motocròs  | ||
|---|---|---|---|
| Organitzador | FIM | ||
| Localització i dates | |||
| Interval de temps | 5 abril 1981 – 9 agost 1981 | ||
| Número d'edició | 25 (1981) | ||
| Competició | |||
| 125cc (motocròs) | Stefan Everts↔Suzuki. | ||
| 250cc (motocròs) | Neil Hudson↔Yamaha. | ||
| 500cc (motocròs) | André Malherbe↔Honda. | ||
|
| |||
_pictogram.svg){kind=small}
La temporada de 1981 del Campionat del Món de motocròs fou la 25a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 Grans Premis, celebrats entre el 5 d'abril i el 9 d'agost.
Sistema de puntuació
[modifica]Barem de puntuació de 1977 a 1983:
|
|
500 cc
[modifica]Classificació final
[modifica]| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 |  André Malherbe |
Honda | 214 |
| 2 |  Graham Noyce |
Honda | 207 |
| 3 |  Håkan Carlqvist |
Yamaha | 201 |
| 4 | André Vromans |
Yamaha | 154 |
| 5 |  Jean-Jacques Bruno |
Suzuki | 152 |
| 6 |  Brad Lackey |
Suzuki | 99 |
| 7 |  Gerard Rond |
KTM | 84 |
| 8 | Jaak Van Velthoven |
KTM | 83 |
| 9 | Ivan Van Den Broeck |
Maico | 48 |
| 10 | Gerrit Wolsink |
Honda | 46 |
250 cc
[modifica]Classificació final
[modifica].JPG)
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 | Neil Hudson |
Yamaha | 235 |
| 2 | Georges Jobé |
Suzuki | 233 |
| 3 | Kees Van Der Ven |
KTM | 159 |
| 4 |  Rolf Dieffenbach |
Honda | 101 |
| 5 |  Heinz Kinigadner |
Puch | 80 |
| 6 | Mike Guerra |
Husqvarna | 77 |
| 7 | Jean-Claude Laquaye |
SWM | 65 |
| 8 | Dave Watson |
Yamaha | 63 |
| 9 |  Dimitar Rangelov |
Husqvarna | 55 |
| 10 |  Matti Tarkkonen |
Yamaha | 51 |
125 cc
[modifica]Classificació final
[modifica]| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 | Harry Everts |
Suzuki | 211 |
| 2 | Eric Geboers |
Suzuki | 197 |
| 3 |  Michele Rinaldi |
Gilera | 170 |
| 4 | Mark Velkeneers |
Yamaha | 164 |
| 5 |  Akira Watanabe |
Suzuki | 146 |
| 6 | Giuseppe Andreani |
KTM | 108 |
| 7 | Gaston Rahier |
Gilera | 97 |
| 8 | Corrado Maddii |
Aprilia | 71 |
| 9 | Jacky Vimond |
Yamaha | 55 |
| 10 | Alain Lejeune |
Cagiva | 43 |
Resum: Podi final 1981
| 500 cc | 250 cc | 125 cc | ||||
| Campió | André Malherbe | Honda | Neil Hudson | Yamaha | Harry Everts | Suzuki |
| Subcampió | Graham Noyce | Honda | Georges Jobé | Suzuki | Eric Geboers | Suzuki |
| Tercer | Håkan Carlqvist | Yamaha | Kees Van Der Ven | KTM | Michele Rinaldi | Gilera |
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de motocròs 1981
- G. Luque, Joan «Cross. Campeonatos del Mundo» (en castellà). El año SOLO MOTO'81. SOLO MOTO [Barcelona], 12-1981, p. 82-96, 189-190.
- «Palmares du Mondial Mx 3» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
- «Palmares du Mondial Mx 1» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
- «Palmares du Mondial Mx 2» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
- «The 80's bikes, hard rock and Ronald Reagan» (en anglès). mxbikes.com. Arxivat de l'original el 13 de desembre 2010. [Consulta: 20 febrer 2011].
Edicions del Campionat del Món de motocròs | |
|---|---|
| C. d'Europa 500cc | |
| C. del Món 500cc (+C. d'Europa 250cc) | |
| C. del Món 500 i 250cc | |
| C. del Món 500 i 250cc (+C. d'Europa 125cc) | |
| C. del Món 500, 250 i 125cc | |
| C. del Món Motocross GP, 125cc i 650cc | |
| C. del Món MX1/MX2 i MX3 | |
| C. del Món MXGP/MX2 i Women's MX | |
