Canciones para después de una guerra
Aparença
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Basilio Martín Patino |
Protagonistes | Celia Gámez Imperio Argentina Miguel Frías de Molina Estrellita Castro Rosa León Concha Piquer Marta Flores Lola Flores Juanita Reina Germán Cobos Manuel Azaña Díaz Camilo José Cela Trulock Winston Churchill Gary Cooper Salvador Dalí i Domènech Rafael Durán Nani Fernández Joan Fontaine Francisco Franco Bahamonde Cary Grant Rita Hayworth Adolf Hitler José Isbert Danny Kaye Valeriano León Manuel Luna Luis Mariano Alfredo Mayo Sara Montiel Manolo Morán Benito Mussolini Jorge Negrete Eva Perón Luis Peña Illescas Matías Prats Cañete Amparo Rivelles Carmen Sevilla Lolita Sevilla Ióssif Stalin Harry S. Truman José Blanco Ruiz |
Guió | Basilio Martín Patino |
Música | Manuel Parada |
Fotografia | José Luis Alcaine Escaño |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 1971 |
Durada | 115 min |
Idioma original | castellà |
Descripció | |
Gènere | documental |
Canciones para después de una guerra («Cançons per a després d'una guerra») és un film documental espanyol, dirigit per Basilio Martín Patino, basat en l'Espanya de la postguerra. Per bé que fou realitzat l'any 1971 de forma clandestina, no va ser estrenat fins al 1976, poc després de la mort del dictador Francisco Franco.
El documental consisteix en una successió d'imatges d'arxiu, prèviament aprovades per la censura, sobre les quals se superposen diverses cançons de l'època (himnes de trinxera, coples, tangos...) a fi de donar-los un segon sentit, sovint satíric o sarcàstic.[1] Constitueix, junt amb Caudillo (1974) i Queridísimos verdugos (1973), una important trilogia documental de les acaballes del franquisme.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Losada, Carlos. «El silencio oscuro (A propósito de Canciones para después de una guerra)». Encadenados. [Consulta: 6 juny 2022].
- ↑ «Basilio Martín Patino, el creador contra la censura i l'oblit». Ara.cat, 13-08-2017.