Vés al contingut

Clau omega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaClau omega
The Osterman Weekend Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióSam Peckinpah Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióWilliam N. Panzer Modifica el valor a Wikidata
GuióAlan Sharp Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLalo Schifrin Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn Coquillon Modifica el valor a Wikidata
Productora20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena21 octubre 1983 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min i 105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Osterman Weekend Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema d'acció, cinema d'espionatge, pel·lícula basada en una novel·la i cinema de thriller polític Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRobert Taylor Ranch Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0086058 FilmAffinity: 429500 Allocine: 32210 Rottentomatoes: m/osterman_weekend Letterboxd: the-osterman-weekend Mojo: ostermanweekend Allmovie: v36701 TCM: 85898 TV.com: movies/the-osterman-weekend AFI: 58043 TMDB.org: 12239 Modifica el valor a Wikidata

Clau omega (títol original en anglès The Osterman Weekend)[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sam Peckinpah, estrenada el 1983.

Argument

[modifica]

John Tanner és un periodista d'èxit que presenta un programa d'entrevistes en el transcurs del qual posa sobre la banqueta personalitats polítiques eminents. L'emissió de Tanner és produïda pel seu amic Bernard Osterman. Amb altres amics de Berkeley, es troben regularment per caps de setmana de distensió sobrenomenats "cap de setmana Osterman". Tanner és contactat per Maxwell Danforth, un polític conservador que predica una lluita sense fre contra el comunisme. revela a Tanner que els seus amics són agents soviètics que preparen una operació de desestabilització dels Estats Units. Les proves han estat reunides per un agent de la CIA anomenat Lawrence Fassett. Alguns anys abans, la dona de Fassett, una espia de l'Est, ha estat assassinada per agents del KGB rus. Danforth havia autoritzat en aquell temps els russos a assassinar-lo...[2]

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

Última obra de Sam Peckinpah, resulta prou langiana en la forma. Pantalles, manipulació, correcció de fotografies i pel·lícules, miralls, són en el centre de la pel·lícula. Fins al punt que a l'estrena de la pel·lícula un periodista de Télérama va acostar el personatge de Fassett del cèlebre Doctor Mabuse.

La pel·lícula se situa en qualsevol cas sobre el terreny de la manipulació dels sons i de les imatges per fer-los prendre un sentit que no és el seu. Del muntatge d'alguna manera. Potser és una forma de testament del cineasta les obres del qual van ser sovint portades un altre cop al muntatge pels productors.

Com a filigrana, es troben els temes que turmenten l'obra de Peckinpah, sobretot el del bon ús de la força que degenera ràpidament en violència incontrolada i desproveïda de sentit.

Referències

[modifica]