Vés al contingut

Cleo de 5 a 7

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCleo de 5 a 7
Cléo de 5 à 7

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAgnès Varda
Protagonistes
ProduccióGeorges de Beauregard
Carlo Ponti
GuióAgnès Varda
MúsicaMichel Legrand
FotografiaPaul Bonis
Alain Levent
Jean Rabier
MuntatgeCorinne Marchand
Antoine Bourseiller
Dominique Davray
Dorothée Blanck
José Luis de Vilallonga
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia
França
Estrena1962
Durada90 minuts
Idioma originalfrancès
Versió en catalàSí 
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0055852 FilmAffinity: 670697 Allocine: 1191 Rottentomatoes: m/cleo_de_5_a_7 Letterboxd: cleo-from-5-to-7 Allmovie: v9960 TCM: 71067 TV.com: movies/cleo-from-5-to-7 AFI: 19716 Archive.org: cleo-de-5-as-7-1962 TMDB.org: 499 Modifica el valor a Wikidata

Cleo de 5 a 7 (títol original en francès Cléo de 5 à 7)[1] és una pel·lícula francoitaliana en blanc i negre de 1962 dirigida per Agnès Varda. Va estar nominada a la Palma d'Or del Festival Internacional de Cinema de Canes,[2] i el crític de cinema Roger Ebert li va atorgar quatre estrelles, la seva màxima puntuació.[3]

La història comença a les 5 de la tarda del 22 de juny, amb una jove i frívola cantant, Florence "Cléo" Victoire, que ha d'esperar fins a les 7 per a saber els resultats d'una prova mèdica que confirmarà una possible diagnosi (de càncer). La pel·lícula és coneguda pel seu tractament d'alguns temes existencialistes, incloent-hi discussions sobre la mort, la idea de la desesperació, i el fet de dur una vida significativa. Té un punt de vista feminista i planteja preguntes sobre com són percebudes les dones. Els miralls ténen un paper predominant per a simbolitzar l'autoobsessió.

Argument[4]

[modifica]

Cléo (Corinne Marchand) és una cantant pop que volta per París mentre espera els resultats de les seves proves mèdiques. Mentre no arriba l'hora de telefonar al doctor per tal que la informi, es troba amb uns quants amics i desconeguts, tot intentant conviure amb la idea de la seva pròpia mortalitat.

En adonar-se de la indiferència pel seu tràngol dels que li són més propers, es troba qüestionant-se sobre la imatge de nina que la gent té d'ella, i se sent aclaparada per un sentiment de solitud i impotència. Finalment troba una mica de consol en la companyia d'un desconegut al Parc Montsouris, que resulta ser un soldat a punt de partir a la Guerra d'Algèria i amb qui pot tenir una conversa sincera, ja que comparteixen la por a morir aviat. Aquest l'acompanya a l'Hospital Pitié-Salpêtrière, on a les 6:30h trobarà el doctor que li donarà els resultats de l'examen.

Repartiment

[modifica]

També hi fan un cameo Jean-Luc Godard, Anna Karina, Eddie Constantine i Jean-Claude Brialy, com a personatges de la pel·lícula muda que Raoul ensenya a Cléo i Dorothée.

Banda sonora

[modifica]

La banda sonora conté quatre cançons escrites par Agnès Varda sobre músiques de Michel Legrand, interpretades per Corinne Marchand:[5]

  1. Sans toi
  2. La Menteuse
  3. La Joueuse
  4. La Belle P...

Referències

[modifica]
  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. Pel·lícules en competició al Festival de Canes del 1962 (francès)
  3. Crítica de la pel·lícula, per Roger Ebert (anglès)
  4. «Cleo de 5 a 7». The New York Times.
  5. Edició en EP 45 rpm per Philips 432-596 BE. Primera reedició el 1991 en CD Le Mépris, recopilació Hortensia (CD FMC 529), distribució BMG France

Enllaços externs

[modifica]