Columna semioberta
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |              | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
En escacs, una columna semioberta, és una columna en què només hi ha un peó, o n'hi ha diversos, però tots del mateix color. La columna semioberta proporciona una via d'atac per les torres o la dama del jugador que no hi té peons, l'únic que la pot usar com a tal.
Moltes obertures, com ara la defensa siciliana, busquen complicar la posició; per això, en la línia principal de la siciliana (1 e4 c5 2 Cf3 d6 [2...e6; 2...Cc6] 3 d4 cxd4 4 Cxd4) les blanques obtenen la columna semioberta d, però en compensació les negres poden pressionar al llarg de la columna semioberta c.
La partida Loek van Wely - Judit Polgár, Hoogeveen, 1997,[1] demostra el poder d'una columna semioberta en un atac. A despit de tenir un peó menys que les blanques, el fet que les negres dominen dues poderoses columnes semiobertes els dona un avantatge guanyador, amb la torre a la columna f i la dama a la columna g. Les negres van jugar 30...Txf2+! i les blanques van abandonar, ja que 31 Txf2 Dxg3+ 32 Rf1 Dxf2#. La demolició de la cadena de peons és un tema comú en posicions amb columnes semiobertes, entre altres raons perquè els peons doblats o els peons aïllats generen normalment columnes semiobertes per al rival.
Vegeu també
[modifica]Notes i referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Alburt, Lev; Lawrence, Al. Chess Rules of Thumb. Chess Information and Research Center, 2003. ISBN 1-889323-10-1.
 |  | ||
