Constantí Diògenes (fill de Romà IV)
Per a altres significats, vegeu «Constantí Diògenes». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XI |
Mort | 1073 (Gregorià) Antioquia (Turquia) |
Causa de mort | mort en combat |
Emperador romà d'Orient | |
Activitat | |
Ocupació | cap militar |
Família | |
Cònjuge | Teodora Comnena (1068–1073) |
Fills | Anna Diògenes |
Pare | Romà IV Diògenes |
Germans | Nicèfor Diògenes Lleó Diògenes |
Parents | Joan Comnè, sogre Anna Dalassena, sogra Manuel Comnè, germà de l'esposa Isaac Comnè, germà de l'esposa Aleix I Comnè, germà de l'esposa Eudòxia Comnena, germana de l'esposa Maria Comnena, germana de l'esposa Miquel VII Ducas, son of stepmother Andrònic Ducas, son of stepmother Constanci Ducas, son of stepmother Anna Ducena, daughter of stepmother Teodora Ducena Selvo, daughter of stepmother Zoè Ducena, daughter of stepmother Uroš I de Raška, gendre |
Constantí Diògenes, en grec medieval Κωνσταντίνος Διογένης, mort l'any 1073, va ser un noble romà d'Orient fill de l'emperador Romà IV Diògenes.
Constantí era l'únic fill de Romà IV Diògenes i de la seva primera esposa, de la que no es coneix el nom, una filla d'Alusian de Bulgària. Estava exclòs de la línia successòria pel nou casament del seu pare amb l'emperadriu vídua Eudòxia Macrembolitissa l'any 1068. El nom de Constantí el portava pel seu avi, el general Constantí Diògenes, mort el 1032.
Es va casar amb Teodora Comnena, germana d'Aleix I Comnè (emperador del 1081 al 1118), durant el regnat del seu pare. La seva filla, Anna, més endavant es va casar amb Uroš I de Raška, gran príncep d'aquell país.[1] Constantí va morir en una batalla el 1073.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Neville, Leonora. Heroes and Romans in Twelfth-Century Byzantium: the Material for History of Nikephoros Bryennios. Cambridge: Cambridge University Press, 2012, p. 77, 106. ISBN 9780511933967.
- ↑ Finlay, George. A History of Greece from its conquest by the Romans to the present time, B.C. 146 to A.D. 1864. 3. The Byzantine and Greek Empires 2 A.D. 1057-1453. Oxford: Clarendon Press, 1877, p. 55, 74.