Vés al contingut

Controvèrsia de Rind et al.

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'Informe Rind és un estudi científic sobre les conseqüències de l'abús sexual infantil realitzat pels doctors Bruce Rind, del departament de psicologia de la Universitat de Filadèlfia, Philip Tromovitch, de la Universitat de Pennsilvània i Robert Bauserman, de la Universitat de Michigan. Es va publicar el 1998 al Psychological Bulletin de l'Associació Americana de Psicologia amb el títol original A meta-analytic examination of assumed properties of childsexual abuse using college samples [Investigació metanalítica de les conseqüències de l'abús sexual infantil a partir de casos no clínics].

L'estudi va ser objecte de controvèrsia als Estats Units. El debat va donar lloc que el 12 de juliol de 1999 la Cambra de Representants dels Estats Units aprovés la resolució 107 HRC (355 vots a favor, 0 en contra i 13 abstencions) que declarava que les relacions sexuals entre nens i adults eren abusives i perjudicials, i condemnava l'estudi sobre la base que aquest estava sent utilitzat pels activistes i organitzacions pedòfils per promoure i justificar l'abús sexual infantil.[1]

Pressionada perquè es justifiqués, l'Associació Americana de Psiquiatria va sotmetre el treball a una nova revisió científica per parells i a un estudi estadístic professional, que van portar a la conclusió que la metodologia de l'estudi era correcta.[2] Tanmateix, es van continuar publicant comunicats de premsa i refutacions que apuntaven a diverses raons segons les quals l'estudi hauria de ser rebutjat.[3]

El 2001 es van publicar una sèrie d'articles que posaven en dubte els resultats de l'estudi,[4] assenyalaven errors en la metodologia usada i les generalitzacions proposades, i afirmaven que els resultats de l'estudi eren científicament invàlids.[5][6]

El document ha estat citat per organitzacions de l'activisme pedòfil en suport dels seus arguments a favor d'un canvi d'actitud cap a la pedofília i de la despenalització de les relacions sexuals consentides entre adults i menors (nens o adolescents), així com per alguns advocats defensors que han fet servir l'estudi per minimitzar els danys en casos d'abusos sexuals a menors.[7]

Referències

[modifica]
  1. United States Congress. «Whereas no segment of our society is more critical to the future of human survival than our children» (PDF). 106th Congress, Resolution 107, 1999. Arxivat de l'original el 2019-01-02. [Consulta: 9 desembre 2012].
  2. Fowler, Raymond D. RE: APA statements Arxivat 2012-06-15 a Wayback Machine.. Child Maltreatment Researchers (Mailing List). (en anglès)
  3. Ulrich, Heather M.; Randolph, Mickey; Acheson, Shawn «Child Sexual Abuse: A Replication of the Meta-analytic Examination of Child Sexual Abuse by Rind, Tromovitch, and Bauserman (1998)» (en anglès). The Scientific Review of Mental Health Practice: objective investigations of controversial and unorthodox claims in clinical psychology, psychiatry and social work (SRMHP), vol. 4, núm. 2, 6-2005. ISSN: 1538-4985 [Consulta: 18 febrer 2012].
  4. Dallam, SJ «Science or Propaganda? An Examination of Rind, Tromovitch and Bauserman». Journal of Child Sexual Abuse. Haworth Press, 9, 3/4, 2001, pàg. 109–134. DOI: 10.1300/J070v09n03_06.
  5. Tice, PP; Whittenburg JA, Baker G, Lemmey DE. «The real controversy about child sexual abuse research: Contradictory findings and critical issues not addressed by Rind, Tromovitch, and Bauserman in their 1998 outcomes meta-analysis». Journal of Child Sexual Abuse. Haworth Press, 9, 3–4, 2000, pàg. 157–82. DOI: 10.1300/J070v09n03_08. PMID: 17521995.
  6. Whittenburg, JA; Tice PP; Baker G; Lemmey DE «A critical appraisal of the 1998 meta-analytic review of child sexual abuse outcomes reported by Rind, Tromovitch, and Bauserman». Journal of Child Sexual Abuse. Haworth Press, 9, 3–4, 2000, pàg. 135–55. DOI: 10.1300/J070v09n03_07. PMID: 17521994.
  7. Spiegel, J. Sexual Abuse of Males: The Sam Model of Theory and Practice. Routledge, 2003, p. 9. ISBN 1-56032-403-1.