Vés al contingut

Cronologia de la història de França

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Història de França
Edat antiga
Prehistòria
Gàl·lia
Gàl·lia romana (50 aC – 486 dC)
Els Francs
Edat mitjana
Merovingis (481 – 751)
Carolingis (751 – 987)
Capets (987 – 1328)
Valois (1328 – 1498)
Edat moderna
Valois-Orléans (1498 – 1515)
Valois-Angulema (1515 – 1589)
Casa de Borbó (1589 – 1792)
Revolució Francesa (1789 – 1799)
Segle XIX
Primera República (1792 – 1804)
Convenció Nacional (1792 – 1795)
Directori francès (1795 – 1799)
Consolat francès (1799 – 1804)
Primer Imperi (1804 – 1814)
Restauració (1814 – 1830)
Revolució de Juliol (1830)
Monarquia de Juliol (1830-1848)
Revolució de 1848
Segona República (1848 – 1852)
Segon Imperi (1852 – 1870)
Tercera República (1870 – 1940)
Comuna de París (1871)
Segle XX
Govern de Vichy (1940 – 1944)
Govern provisional (1944–1946)
Quarta República (1946 – 1958)
Cinquena República (1958 – present)
Cronologia

Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França. Per tenir més informació sobre els esdeveniments, vegeu la Història de França. També, a més dels enllaços corresponents, reis francesos i president de la República Francesa.

Clodoveu I (481-511)
Dagobert I (629-639)
Caribert II (629-632)
Els regnes francs al 628.
Carlemany (742-814)
amb el seu fill Lluís I el Pietós
Carles II el Calb (823-877)
L'imperi Carolingi amb Carlemany
Carles el Simple (788-840)
Lluís VII el Jove (1120-1180)
Elionor (1122-1204)
i el seu fill Joan
Felip II (1165-1223)
Lluís IX, Sant Lluís (1214-1270)
segons El Greco
Any Data Esdeveniment
297 El francs salis s'instal·len al territori dels bataus.
426 Clodió, el primer rei conegut dels francs salis inicia el seu regnat.
448 Mort de Clodió. El succeeix Meroveu.
457 Mort de Meroveu. El seu fill Khilderic I el succeeix com a rei.
481 Mort de Khilderic. El seu fill Clodoveu I el succeeix.
486 batalla de Soissons. Un exèrcit franc comandat per Clodoveu I derrota Siagri (Rei dels Romans) i conquereix el regne de Soissons.
507 Batalla de Vouillé. Clodoveu derrota l'exèrcit visigot comandat per Alaric II, i conquereix Aquitània (província romana).
511 27 de novembre Mort de Clodoveu. El seu regne queda repartit entre els seus quatre fills; el territori amb seu a París passa a Khildebert I.
524 25 de juny Batalla de Vézeronce. Els exèrcits aliats dels fills de Clodoveu derroten al rei burgundi Godomar. Clodomer, el rei burgundi d'Orleans, mor a la batalla.
Clotari I, el vell, rei de Nèustria, mata a dos dels fills de Clodomer i força a amagar-se al tercer.
558 13 de desembre Mort de Khildebert. El seu germà Clotari hereta el seu territori.
613 Sigebert II, rei de Borgonya i Austràsia, és executat per Clotari II, que hereta els seus regnes.
623 Clotari concedeix la independència a Austràsia sota el regnat del seu fill, Dagobert I.
629 Mort de Clotari. Per un acord pactat després de la seva mort, Dagobert el succeeix com a rei de Nèustria però cedeix el que seria Aquitània al seu germà, Caribert II.
632 8 d'abril Mort de Caribert, possiblement en un assassinat encarregat pel seu germà Dagobert. El seu fill Khilperic, encara un infant, el succeeix com a rei d'Aquitània.
Khilperic també és assassinat. Dagobert incorpora Aquitània al seu territori.
711 23 d'abril Mort de Khildebert. El va succeir el seu fill Dagobert III.
715 Mort de Dagobert. El va succeir Khilperic II, el fill petit de Khilderic II.
721 13 de febrer Mort de Khilperic. El va succeir Teodoric IV, fill de Dagobert III.
732 10 d'octubre Batalla de Tours: Els soldats francs i els borgonyons comandats pel majordom de palau Carles Martell infringeix una important derrota als invasors del califat Omeia.
737 Mort de Teodoric. Carles Martell assumeix el poder prescindint de la dinastia merovíngia.
814 28 de gener Carlemany mor de pleuritis. El seu fill Lluís I el Pietós el succeeix com a emperador i rei dels francs.
840 20 de juny Mort de Lluís I el Pietós. S'inicia una guerra civil entre els seus fills per a dividir l'imperi.
843 Els tres fills supervivents de Lluís el Pietós signen el Tractat de Verdun, en el que es recull la divisió de l'Imperi en tres estats: la Lotaríngia, per a Lotari; La França oriental, per a Lluís el Germànic; i la Francia Occidentalis, per a Carles el Calb. El net de Lluís el Pietós, Pipí II, es converteix en rei d'Aquitània, com a estat vassall del Regne Occidental.
855 23 de setembre Mort de Lotari. El Regne Mitjà es divideix entre els tres fills: el Regne d'Itàlia, el Regne de Borgonya, i Lotaríngia, que passava al seu segon fill, Lotari II.
869 8 d'agost Mort de Lotari II, sense deixar cap fill legítim.
911 Carles III signa el Tractat de Saint Clair-sur-Epte amb Rollo, el rei dels vikings, que permet que ocupi el que serà el Ducat de Normandia.
922 Carles és enderrocat per una rebel·lió dels nobles i era substituït per Robert I, germà d'Odó.
923 15 de juny batalla de Soissons.[1] Robert I mor. Carles és capturat per Raül, el duc de Borgonya.
Raül es elegit rei de França per l'assemblea dels nobles. Deixa el Ducat de Borgonya al seu germà, Hug.
936 15 de gener Mort de Raül I de França. El succeeix Lluís IV, un fill de Carles III.
1004 Robert annexiona el Ducat de Borgonya.
1031 20 de juliol Mort de Robert en la guerra civil contra els seus fills. És succeït pel seu segon fill, Enric I, però el tercer fill, Robert, li disputa la successió i s'inicia una nova revolta.
1032 Enric I aconsegueix la pau revertint l'annexió del Ducat de Borgonya i cedint-la al seu germà que serà Robert I de Borgonya.
1060 4 d'agost Mort de Enric I. El tron passa al seu fill de set anys, Felip I, i la vídua d'Enric, Anna de Kíev actua com a regent.
1108 29 de juliol Mort de Felip I. És succeït pel seu fill, Lluís VI, el Gras.
1131 25 d'octubre El fill de Lluís VI, el futur Lluís VII el Jove, era coronat i escollit com a hereu al tron.
1137 22 de juliol Lluís VII es converteix en duc d'Aquitània amb el casament amb Elionor d'Aquitània.
1 d'agost Mort de Lluís VI el Gras. Lluís VII es converteix en el rei.
1152 21 de març El casament entre Lluís VII i Elionor d'Aquitània és anul·lat.
1214 27 de juliol Batalla de Bouvines. L'exèrcit francès derrota una força combinada anglesa i flamenca, que permet al rei consolidar el seu control sobre Anjou, Bretanya, Maine, Normandia i Turena.
1223 14 de juliol Mort de Felip II. El succeeix el seu fill Lluís VIII, el Lleó.
1226 8 de novembre Mort de Lluís VIII. El succeeix el seu fill Lluís IX, Sant Lluís.
1241 Juny Lluís IX anuncia que el comtat de Poitiers passaria al seu fill Alfons, ofenent Isabella d'Angulema el fill de la qual havia guanyat el territori als anglesos a la batalla de Bouvines.
1302 18 de maig Matins de Bruges. Els ciutadans exiliats de Bruges, a Flandes, retornen a casa seva i maten a tots els francesos.
11 de juliol Batalla de Kortrijk. Els flamencs revoltats derroten la força d'ocupació francesa.
1314 29 de novembre Mort de Felip IV. El succeeix el seu fill gran Lluís X, l'Obstinat.
1316 5 de juny Mort de Lluís X, possiblement emmetzinat. La seva muller estava embarassada del seu primer fill; el seu germà Felip és nomenat regent.
15 de novembre Neix el fill de Lluís X; serà Joan I, el Pòstum.
1357 Étienne Marcel, principal representant de la burgesia, imposà a la corona l'acceptació de la Grande Ordonnance en un intent per posar límits a la monarquia, en particular en qüestions fiscals i monetàries.
1415 13 d'agost Segona fase de la Guerra dels Cent Anys (1415-1429). L'exèrcit anglès dirigit per Enric V desembarca al nord de França.
1418 30 de maig L'exèrcit de Joan Sense Por, duc de Borgonya, captura París. Carles, delfí de França, fuig.
1419 20 de setembre Joan Sense Por és assassinat per companys del delfí. El succeeix Felip III de Borgonya, que s'alia amb els anglesos contra la corona francesa.
1420 Els borgonyons obliguen Carles VI a signar el Tractat de Troyes, sota el qual el tron havia de passar Enric V.
1422 14 d'agost Mort d'Enric V. El succeeix com a rei d'Anglaterra el seu fill Enric VI.
1508 10 de desembre Guerra de la Lliga Santa. Representants dels Estats Pontificis, França, el Sacre Imperi Romanogermànic i Ferran el Catòlic pacten aquesta aliança amb el propòsit de derrotar la República de Venècia i dividir el seu territori.
1514 18 de maig Clàudia, duquessa de Bretanya, es casa amb Francesc d'Angulema, l'hereu al tron francès.
1515 1 de gener Mort de Lluís XII. El succeeix Francesc I.
1524 20 de juliol Mort de Clàudia. El seu fill gran Francis, delfí de França, es converteix en duc de Bretanya.
1532 Francesc I publica un edicte pel qual el Bretanya s'integra al regne de França.
1610 14 de maig Mort d'Enric IV, assassinat per un fanàtic. La seva muller Maria de Mèdici queda com a regent, i el succeeix el seu fill gran Lluís XIII.
1617 Lluís XIII, amb 16 anys, envia a l'exili la seva mare i pren el control del govern.
1624 Agost Lluís XIII nomena Armand-Jean du Plessis primer ministre, i serà conegut com el Cardenal Richelieu.
1643 14 de maig Mort de Lluís XIII. El succeeix el seu fill de 15 anys Lluís XIV. El Cardenal Mazzarino és nomenat regent.
1648 Agost Revolta de La Fronda. El Cardenal Mazzarino ordena l'arrest dels líders del Parlament de París, fet que provoca grans disturbis.
1701 9 de juliol Batalla de Carpi. L'exèrcit austríac invasor, s'enfronta i derrota l'exèrcit francès a Carpi.
1713 11 d'abril Guerra de Successió Espanyola. França i el Regne d'Anglaterra firmen el Tractat d'Utrecht. Felip V renuncia als seus drets al tron de França i, de manera similar, els hereus francesos renuncien al tron espanyol.
1714 7 de març Guerra de Successió Espanyola. Amb el Tractat de Rastatt finalitzen les hostilitats entre França i els Habsburg d'Àustria.
1715 1 de setembre Lluís XIV mor de gangrena. El succeeix el seu besnet de 5 anys, Lluís XV, amb el seu nebot Felip d'Orleans, com a regent.
1723 15 de febrer Lluís XV assoleix la majoria d'edat.
1789 14 de juliol Inici de la Revolució Francesa amb l'atac a la Bastilla.
1801 9 de febrer Segona Coalició. Amb el Tractat de Lunéville finalitza el conflicte entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic. Les fronteres franceses s'estenien fins al Rin,[2] i el Gran Ducat de Toscana passava a domini francès.
1802 25 de març Guerra de la Segona Coalició. El Tractat d'Amiens acorda la pau entre França i el Regne Unit.
1804 1 de gener Revolta a Haití. Dessalines declara la independència de Saint-Domingue.
18 de maig Napoleó es coronat Emperador pel Senat, iniciant l'anomenat Primer Imperi Francès.
1870 Guerra francoprussiana. França és derrotada, cau Napoleó III i amb ell acaba el Segon Imperi Francès. Començava la Tercera República.
1905 9 de desembre S'aprova la llei francesa que regula la separació de l'Església i l'Estat i acaba amb el finançament governamental de grups religiosos.
1914 28 de juny Assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a mans de Gavrilo Princip, nacionalista bosnià membre del grup Mlada Bosna (Jove Bòsnia).
23 de juliol Primera Guerra Mundial: L'imperi austrohongarès llença un ultimàtum a Sèrbia exigint, entre altres coses, el dret a participar en la investigació de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, que Sèrbia refusa.
28 de juliol Primera Guerra Mundial: L'imperi austrohongarès declara la guerra a Sèrbia.
30 de juliol Primera Guerra Mundial: L'Rússia mobilitza l'exèrcit per ajudar a Sèrbia.
3 d'agost Primera Guerra Mundial: L'Alemanya declara la guerra a França.
2002 21 d'abril Eleccions presidencials de 2002: El President Jacques Chirac va anar en segona ronda contra Jean-Marie Le Pen.
5 de maig Eleccions presidencials de 2002: Chirac es reelegit president de la República amb una mica més del 82% dels vots.
2005 29 de maig Referèndum sobre la Constitució Europea a França: El 55% dels votants francesos rebutgen l'adopció del Tractat proposat per la Unió Europea.
27 d'octubre Disturbis a França del 2005: s'inicien greus disturbis després de la mort accidental de dos adolescents a Clichy-sous-Bois (París).
8 de novembre Disturbis a França del 2005: El President Chirac declara l'estat d'excepció.
2007 16 de maig Nicolas Sarkozy és elegit President de la República en guanyar les eleccions enfront de la socialista Ségolène Royal

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cronologia de la història de França
  1. ↑ Guillon, Aimé. Raoul ou Rodolphe de Bourgogne devenu roi de France l'an 923 (en francès). Dupont, 1823, p.47. 
  2. ↑ Péronnet, Michel. (en castellà). Ediciones AKAL, 1991, p. 242. ISBN 847600513X. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cronologia_de_la_història_de_França&oldid=32443225»