Discussió:Basilosaure
Aquest article va ser sotmès a una lectura avaluadora que ha estat arxivada (any 2008). Hi podeu trobar idees que us poden ajudar a millorar aquest article. |
Llista d'articles nous creats en relació amb aquest article
[modifica]- Societat Filosòfica Americana
- Arc neural
- Archaeoceti
- Basilosauridae
- Basilosaurinae
- Basiloterus
- Boa
- Cadborosaurus willsi
- Charles William Andrews
- Dorudon
- Endotèrmia
- Evolució dels cetacis
- Museu Field d'Història Natural
- Fòssil estatal
- Gambo
- Manglar
- Mar marginal
- Meló (anatomia dels cetacis)
- Mesoníquid
- Moeritherium
- Monstre del llac Ness
- Museu Nacional d'Història Natural
- Ogopogo
- Os cortical
- Otodus
- Pakicetus
- Physogaleus
- Paleotetis
- Phillip Gingerich
- Richard Harlan
- Sea Monsters
- Serpent marí
- Smithsonian Institution
- Wadi al-Hitan
- Zygorhiza
De moment no poso referències, prefereixo esperar que l'article estigui acabat per poder-m'hi dedicar amb més intensitat. Si algú volgués tornar a introduir la resta del text, endavant, però si us plau no ho barregeu amb el que estic redactant ja que el que hi havia abans estava bastant desestructurat. -- Leptictidium (pm!) 16:33, 24 feb 2008 (CET)
Traducció
[modifica]Aquest article, o una part, prové d'una traducció de l'article sota llicència CC-BY-SA-3.0 i/o GFDL: «Basilosaurus» (anglès). Consulteu l'historial de la pàgina original per a conèixer la llista d'autors. |
Motius per revertir les edicions
[modifica]Bestiasonica, he revertit la teva edició pels següents motius:
- els llibres d'estil diuen que els números petits (< 101) i els composts per números "rodons" (cent mil, dos milions...), convé escriure'ls en lletres i no en xifres. Com pots veure a Basilosaurus#Hàbitat, els números més grans sí que els he posat en xifres.
- Albert Koch presentà el seu esquelet d'Hydrarchos com un monstre marí desconegut, no com un simple fòssil de Zeuglodon. Per tant, crec que es correspon molt més amb la secció de Basilosaurus#Criptozoologia que amb la secció de Basilosaurus#Fòssils, que a més ja té una altra imatge.
Si vols proposar algun altre argument pels teus canvis, si et plau deixa'l aquí. -- Leptictidium (pm!) 23:28, 27 feb 2008 (CET)
- Quin llibre d'estil? 36 milions és un nombre rodó? A més, tenim per exemple l'article de qualitat història de la Terra on es parla sense problemes de 20 milions, 300 milions, 250 milions, 2 milions, 200.000, 34 milions....
- Per cert, en aquest article que us dic, hi diu: «fa 34 milions d'anys, alguns mamífers terrestres ja havien tornat als oceans i evolucionat en animals com ara el Basilosaurus», però aquí hi diu «S'extingiren fa aproximadament trenta-sis milions d'anys».—el comentari anterior sense signar és fet per 88.17.131.47 (disc. • contr.) 00:06, 28 feb 2008 (CET)
- 36 milions no és un nombre rodó, però "36" és un número inferior a cent. Com que "milions" està escrit en lletres, l'única xifra a valorar és "36", per tant es pot convertir en "trenta-sis". -- 89.7.65.141 (discussió) 13:02, 18 març 2008 (CET) (Leptictidium des de l'ordinador d'Mosquitet)
- On del llibre d'estil es diu?
- Mira't qualsevol llibre d'estil, la secció dels números i les xifres. M'estàs demanant que et justifiqui allò que és evident; qualsevol persona amb un mínim coneixement lingüístic sap que no és polit posar els números petits en xifres. I abans que em responguis amb "trenta-sis milions és un número gran", et recordo que el que es discuteix és el "36", no el milions. --Leptictidium (pm!) 21:02, 18 març 2008 (CET)
- On del llibre d'estil es diu?
- 36 milions no és un nombre rodó, però "36" és un número inferior a cent. Com que "milions" està escrit en lletres, l'única xifra a valorar és "36", per tant es pot convertir en "trenta-sis". -- 89.7.65.141 (discussió) 13:02, 18 març 2008 (CET) (Leptictidium des de l'ordinador d'Mosquitet)
M'encanta, el teu estil! Ho presentes com si fos tot tan evident que no calgués donar cap referència ni una! Potser a vegades et serveixi, però a mi m'has picat i n'he buscat:
« | Per expressar quantitats, escriurem amb lletres les que puguem expressar en una sola paraula. A partir del vint, però, també les podem escriure en xifres. | » |
— és a dir |
« | Per evitar el gran nombre de zeros, escriurem milió/milions (i bilió, trilió...) amb lletres. Si la quantitat no és exacta l’escriurem amb xifres excepte si la podem arrodonir amb un decimal. - tres milions o 3 milions - 3.690.934 - 3,7 milions | » |
— és a dir |
« | Quantitats de fins a tres mots - Escriurem amb lletres les quantitats formades per tres mots, com a màxim, sobretot si es troben en textos en què gairebé no hi ha nombres. - Ara bé, si darrere d’aquesta quantitat trobem una unitat física o monetària, podem escriure el nombre amb xifres -- Milions i quantitats superiors - Si no és un text especialitzat (de l’àmbit de les matemàtiques, l’economia…), en general, per referir-nos a milions, bilions, etc., escriurem les quantitats exactes o bé amb una sola xifra decimal, sense zeros i acompanyades del substantiu corresponent. - 320 milions d’euros - 4,5 bilions de dòlars - Però quan hi hagi més decimals: - 22.250.000 persones - * 22,25 milions de persones -També es pot escriure amb lletres quan és una unitat de milió i no supera els tres mots: - Hi ha dos milions d’habitants - Ara bé, si hi ha més quantitats en el mateix context i aquestes s’han d’escriure amb xifres, llavors cal mantenir la coherència i optar per escriure-les totes amb xifres. | » |
— udg |
« | Com a norma general, s'escriuen amb lletres els números que són mots simples i amb xifres els que són compostos. Així, s'escriuen amb lletres els números que van del zero al vint, totes les desenes, el cent, el mil, el milió, el bilió, etc., i amb xifres, la resta. | » |
— uab |
« | Escriptura de nombres - lletres - • quantitats del zero al nou • els números cent i mil • quantitats aproximades -- Xifres aràbigues - • quantitats de dues o més xifres -- Grafia mixta - quantitats formades per un nombre rodó de milions, bilions, trilions... • Es va concedir un crèdit extraordinari de 38.500 milions d'euros. (no pas de 38.500.000.000) | » |
— gencat PDF |
Suposo que estaria bé tornar a deixar les xifres com abans de la teva reversió. O potser tens referències reals?—el comentari anterior sense signar és fet per 81.38.182.40 (disc. • contr.) 01:35, 20 març 2008 (CET)
- Déu meu, presentes cites que només confirmen el que dic jo i encara goses dir que tens raó!
« | Per expressar quantitats, escriurem amb lletres les que puguem expressar en una sola paraula. A partir del vint, però, també les podem escriure en xifres. | » |
— és a dir |
Trobo una gran diferència entre "podem" i "hem de".
« | Per evitar el gran nombre de zeros, escriurem milió/milions (i bilió, trilió...) amb lletres. Si la quantitat no és exacta l’escriurem amb xifres excepte si la podem arrodonir amb un decimal. - tres milions o 3 milions - 3.690.934 - 3,7 milions | » |
— és a dir |
És precisament el que es fa en aquest article: s'escriuen en lletres els números exactes i escrivim amb xifres les quantitats no exactes.
« | Quantitats de fins a tres mots - Escriurem amb lletres les quantitats formades per tres mots, com a màxim, sobretot si es troben en textos en què gairebé no hi ha nombres. - Ara bé, si darrere d’aquesta quantitat trobem una unitat física o monetària, podem escriure el nombre amb xifres -- Milions i quantitats superiors - Si no és un text especialitzat (de l’àmbit de les matemàtiques, l’economia…), en general, per referir-nos a milions, bilions, etc., escriurem les quantitats exactes o bé amb una sola xifra decimal, sense zeros i acompanyades del substantiu corresponent. - 320 milions d’euros - 4,5 bilions de dòlars - Però quan hi hagi més decimals: - 22.250.000 persones - * 22,25 milions de persones -També es pot escriure amb lletres quan és una unitat de milió i no supera els tres mots: - Hi ha dos milions d’habitants - Ara bé, si hi ha més quantitats en el mateix context i aquestes s’han d’escriure amb xifres, llavors cal mantenir la coherència i optar per escriure-les totes amb xifres. | » |
— udg |
Segueix sent el que deia jo: s'escriuen amb xifres els números decimals i els superiors a 101. Per cert, has llegit la part que diu "També es pot escriure amb lletres quan és una unitat de milió i no supera els tres mots: - Hi ha dos milions d’habitants".
L'has llegit o no? "Trenta-quatre milions d'anys". "Quaranta-cinc milions d'anys". No sé si em dec haver oblidat de comptar, però jo diria que trenta-quatre i quaranta-cinc no arriben a tres paraules.
« | Com a norma general, s'escriuen amb lletres els números que són mots simples i amb xifres els que són compostos. Així, s'escriuen amb lletres els números que van del zero al vint, totes les desenes, el cent, el mil, el milió, el bilió, etc., i amb xifres, la resta. | » |
— uab |
« | Escriptura de nombres - lletres - • quantitats del zero al nou • els números cent i mil • quantitats aproximades -- Xifres aràbigues - • quantitats de dues o més xifres -- Grafia mixta - quantitats formades per un nombre rodó de milions, bilions, trilions... • Es va concedir un crèdit extraordinari de 38.500 milions d'euros. (no pas de 38.500.000.000) | » |
— gencat PDF |
Aquestes últimes fonts es contradiuen amb el que diuen la resta de fonts que has proposat. Què intentes, posar tots els punts de vista a veure si n'hi ha algun que es correspon amb el teu?
En resum, que no sé si ho has fet per intentar impressionar-me, però em sembla que no t'has llegit el que deien aquestes citacions abans de copiar-les, altrament t'hauries adonat que no fan més que donar-me la raó. És graciós quan algú intenta utilitzar l'acumulació de fonts reputades com a argument, i aleshores resulta que aquestes mateixes fonts desfan el seu argument. -- Leptictidium (pm!) 01:45, 20 març 2008 (CET)
- Resum de les cites: No és fins al 100, sinó fins al 20 que van amb lletres. Fins a tres mots es poden usar lletres, especialment en textos en què gairebé no hi ha nombres. Si hi ha més quantitats en xifres en el mateix context, cal escriure-les totes en xifres. Tots els exemples de milions van amb xifres, excepte un (3 milions), de totes dues maneres.
- Un dubte. Per què dius quaranta-cinc milions no són 3 paraules? quaranta-cinc, per a tu, és una sola paraula, en aquest context?
- Per cert, encara espero el "qualsevol" llibre d'estil que dius tu.
—el comentari anterior sense signar és fet per 81.38.182.40 (disc. • contr.) 02:37, 20 març 2008 (CET)
- Quaranta-cinc no són 3 paraules. En són dues. Trenta(1)-sis(2) milions(3) són tres paraules. Per tant, es pot escriure amb lletres.
- Tenint en compte que els basilosaures aparegueren fa només un xic menys de cinquanta milions d'anys, l'única data que per força s'ha d'escriure amb xifres és: "[...] un oceà primitiu que es formà fa 250 milions d'anys [...]". Per tant, ni tan sols no compleix el criteri que si abunden els números escrits amb xifres, cal escriure'ls tots d'aquesta manera.
- "Qualsevol" llibre d'estil? No cal que em molesti a trobar-lo, ja ho has fet tu. Totes les teves cites que diuen això de les tres paraules em donen la raó; pots buscar en l'article per comprovar que tots els números que he escrit amb lletres compten tres paraules o menys.
- Finalment; tots dos estem d'acord que els números de tres mots o menys es poden escriure amb lletres, no? Aleshores què estem discutint? No t'entenc, els números aquests amb lletres no són pas incorrectes, així doncs per què els vols substituir? -- Leptictidium (pm!) 02:59, 20 març 2008 (CET)
- Perquè en el context de la vp, en un context de ciències naturals, els numerals s'escriuen en xifres. Simplement, és poc enciclopèdic i no propi d'un article de qualitat. Mira els altres articles similars, tipus, què sé jo, història de la Terra, Eocè, Sahelanthropus tchadensis... tots usen xifres. Passar-se ara a lletres és un retrocés.—el comentari anterior sense signar és fet per 81.38.182.40 (disc. • contr.) 03:23, 20 març 2008 (CET)
- No estic d'acord. Escriure els números en lletres en matemàtiques, en química, en física... Té sentit, però no en zoologia/botànica i geologia. Aquestes no són ciències exactes, pel que no requereixen números "inequívocs". El que em sembla poc enciclopèdic i poc elegant és posar els números amb xifres quan no és necessari fer-ho. Comences amb "fa 50 milions d'anys" i acabes amb "unes 9 espècies". Escriure nombres petits amb xifres, fora d'un context matemàtic o similar, és un indici d'incultesa (per no saber escriure el número) o de peresa (perquè 54 és més ràpid d'escriure que cinquant-quatre). Tots els professors de llengua que he tingut, tant a l'ESO com al Batxillerat com a la universitat, han emfatitzat la incorrecció estilística d'abusar de les xifres.
- Pel que fa als altres articles: història de la Terra és una traducció de History of Earth, el problema cal anar a buscar-lo allà; Eocè compleix exactament el que jo dic: números petits en lletres i números grans en xifres; a més, en frases on es combinen números grans i petits (que mesurava 170 cm d'alçada i pesava 90 kg), s'utilitzen exclusivament xifres. Finalment, Sahelanthropus tchadensis contradiu fins i tot la més estricta de les teves pròpies fonts, que diu que els números inferiors a nou (9) s'han d'escriure amb lletres: "fa 7 milions d'anys".
- Leptictidium i Llop marsupial són contra-exemples al que tu has dit.
- Perquè en el context de la vp, en un context de ciències naturals, els numerals s'escriuen en xifres. Simplement, és poc enciclopèdic i no propi d'un article de qualitat. Mira els altres articles similars, tipus, què sé jo, història de la Terra, Eocè, Sahelanthropus tchadensis... tots usen xifres. Passar-se ara a lletres és un retrocés.—el comentari anterior sense signar és fet per 81.38.182.40 (disc. • contr.) 03:23, 20 març 2008 (CET)
Resumint: estem d'acord en:
- els números composts de més de tres paraules s'escriuen amb xifres (268 milions d'anys);
- quan hi hagi dos números, un que s'hauria d'escriure amb xifres i l'altre amb lletres, s'escriuen ambdós amb xifres (que mesurava 170 cm d'alçada i pesava 90 kg);
Així doncs, el que estem discutint si és o no adequat utilitzar lletres en aquest tipus d'article (ciències naturals). Jo proposo la següent solució:
- en matemàtiques, física, química i altres camps on l'exactitud numèrica sigui especialment important, s'escriu tot amb xifres.
- en altres camps, es respecta l'elecció de l'autor original, excepte pel que fa als números fins al dinou; els múltiples de deu (vint, trenta, quaranta...) i el número 100, que s'han d'escriure en lletres. L'autor original té prioritat per triar lletres o xifres (això és similar a la norma que dóna prioritat a l'autor principal quant a l'elecció del nom d'un article).
Què et sembla? Crec que és una solució justa, bona i útil. -- Leptictidium (pm!) 12:25, 20 març 2008 (CET)